Amaniment superior de plàntules de tomàquet i pebrot amb remeis populars

Una i una altra cultura són representants de la família Solanov. Es van produir al territori de la part seca i calorosa d’Amèrica, al centre i al sud. A continuació, parlem de: alimentar plantules de tomàquet i pebrot.

Condimentació superior de plàntules de tomàquet i pebrot: requisits bàsics

Pel que fa a les condicions de temperatura, són similars per als tomàquets i els pebrots. Ambdues cultures adoren les temperatures càlides que no canvien molt al llarg del dia. Tampoc aquestes cultures afavoreixen el clima molt calorós (per sobre dels trenta-cinc graus). També és inacceptable baixar les temperatures durant un llarg període (11-15 graus). Al mateix temps, els tomàquets i els pebrots són capaços de tolerar una petita gota amb calma.

Quan es cultiva en plàntules, s’ha d’observar un règim de temperatura prou càlid, ja que si la temperatura és massa baixa, la planta deixa de desenvolupar-se. Al mateix temps, els nutrients necessaris comencen a absorbir-se malament.

Diguem una mica sobre la il·luminació. Als tomàquets els agrada molt quan hi ha molta llum, hi ha d’haver almenys dotze hores de llum al dia. El temps ennuvolat ennuvolat no és molt adequat per als tomàquets. Quan conreu plantules de tomàquet, assegureu-vos de tenir cura de la il·luminació addicional, ja que, durant el cultiu, la llum natural, per regla general, no és suficient.

Pel que fa als pebrots, al contrari, no necessita molta llum. Prou vuit hores al dia. Tot i això, encara cal instal·lar una il·luminació addicional per a les plàntules. A continuació, heu de plantar pebrots al llit perquè hi hagi prou sol, però no massa. En cas contrari, no es veurà una collita abundant.

Ara sobre regar. Aquella, que una altra cultura no tolera massa humitat, així com les temperatures de l’aigua freda. La temperatura de l’aigua és especialment important per al pebrot. Així, per exemple, si és inferior a vint graus, poden sorgir dificultats amb el desenvolupament de fruits. Els tomàquets s’han de regar regularment i uniformement. En cas contrari, la fruita es pot esquerdar. És important per als tomàquets i el compliment de la humitat ambiental. No hauria de ser elevat, ja que hi ha el risc que es desenvolupi el tizó tardà.

Pel que fa a la fertilització, convé reconèixer que els dos cultius no prenen massa nutrients del sòl. Els pebrots prefereixen amaniments de potassa. Als tomàquets els agrada més el fòsfor. Tots dos cultius no apreciaran la fertilització amb purins frescos i molt nitrogen.

A les dues plantes els encanta el sòl no pesat, una estructura força fluixa. Ha de passar bé l'aigua i l'aire. La fertilitat és moderada i l’acidesa és neutra. Els tomàquets, en principi, es poden cultivar en terrenys amb poca acidesa. Els margues estan contraindicats per a aquests cultius, així com el sòl massa àcid.

Parlem dels requisits per plantar pebrots i tomàquets. Què prefereixen els tomàquets? En primer lloc, als tomàquets no els importarà si els trasplanten amb la suficient freqüència. Quan el sistema radicular es fa malbé, posteriorment es recuperarà en poc temps i creixerà amb un vigor encara més gran. En segon lloc, als tomàquets els agrada excavar en plantar. La tija de la planta, parcialment submergida al sòl, acumula arrels adventícies. En conseqüència, la zona on la planta pren nutrients es fa més gran. En tercer lloc, els tomàquets necessiten un espai suficientment gran entre els arbustos. Així, el vent "caminarà" sense obstacles, ventilant així els aterratges.

Pel que fa als pebrots, aquí la situació és directament oposada a les preferències dels tomàquets. Els pebrots no s’han de repassar sovint, perquè les arrels no es poden recuperar durant molt de temps i, per això, la planta deixa de desenvolupar-se. També és impossible aprofundir la planta durant la plantació, ja que la tija, submergida al terra, pot començar a podrir-se, cosa que provocarà la mort de la planta. Els pebrots, a diferència dels tomàquets, necessiten una mica d’espessiment a l’hora de plantar. Es necessita una mica d’ombrejat perquè la fruita maduri bé.

Amaniment superior de plàntules de tomàquet i pebrot: remeis populars

Hi ha constants disputes entre els residents d’estiu sobre l’ús de fertilitzants químics als horts. Alguns diuen que no hi ha res dolent en l’ús de la química, d’altres són seguidors d’ingredients exclusivament naturals. El principal problema és que no hi ha instruccions com a tals sobre l’ús de remeis populars.

Tot el que feu servir, productes químics adquirits o mètodes alternatius, en qualsevol cas, la nutrició de les plantes hauria d’estar en equilibri. Aprofundim una mica més en la direcció de la química, perquè no és racional aplicar fertilitzants sense entendre-ho.

-Sens dubte, la fertilització amb nitrogen és necessària per a gairebé totes les plantes. El nitrogen és un component essencial per a la fotosíntesi. Gràcies al nitrogen, els dos cultius estan coberts de vegetació.

- Perquè les plantes floreixin normalment i produeixin una bona collita, és necessari fòsfor. Si aquesta substància no es subministra en la quantitat necessària, els ovaris de les plantes comencen a caure. Per tant, no veurem un bon rendiment.

- Per tal que les arrels de les plantes es desenvolupin amb normalitat, es necessita potassi. La seva absència o escassetat amenaça la mort de tomàquets o pebrots.

Per què són tan bons els remeis populars? En la seva composició, gairebé tots tenen les substàncies necessàries. Aquestes eines solen ser gratuïtes. Entre els avantatges hi ha el fet que les plàntules absorbeixen molt bé aquests apòsits.

Si parlem de la introducció de productes naturals, les regles no difereixen dels principis d’aplicació de fertilitzants químics.

A l’hora de calcular la quantitat, recordeu sempre que si afegiu massa substàncies determinades, això pot convertir-se en problemes. Però si alguna cosa no és suficient, no passarà res terrible. Els fertilitzants s’han d’aplicar sempre a terra humida. Pel que fa a les plàntules, és millor triar les hores del matí per alimentar-se. Si apliqueu fertilitzants en forma líquida, la temperatura de la solució hauria de ser d’uns 22-25 graus.

Diguem unes paraules sobre com reconèixer la manca de certs nutrients.

Si veieu un color groguenc a la part inferior del fullatge, mentre es manté la turgència, això indica que la planta necessita nitrogen. Reconeixerà que no hi ha prou fòsfor pel to violeta de les seves plàntules. Si les fulles comencen a assecar-se a les vores, es requereix potassi. Va veure un color groc entre les venes de les fulles, afegir ferro. Fins i tot si regueu bé la planta i el fullatge encara es marceix, és probable que no hi hagi prou coure.

Cendra

Aquest és pràcticament el vestit més popular entre els seguidors de remeis populars. La bona notícia és que l’ús de cendra és permès durant tota la temporada de creixement. La cendra conté una gran quantitat de substàncies essencials per al cultiu. És que la seva concentració és diferent. Aquest remei no només alimenta bé les plantes, sinó que també és una bona prevenció contra les malalties.

Així, per exemple, una puça de terra és un gran enemic. Pot fer molt de mal a les vostres plantules. Però si, després d’abocar els tomàquets o els pebrots al matí, escampeu-hi una capa de cendra, el problema desapareixerà. Cal repetir aquest procediment de tres a quatre vegades. És important que la cendra estigui a les plàntules durant no més de quatre dies. Hi ha un risc d’alimentació excessiva. Si les condicions són tals que heu de regar les plantes un cop cada 4 a 6 dies, podeu escampar el sòl una vegada amb cendra.

Cal tenir en compte que, per a tots aquests procediments, és necessari utilitzar cendres de fusta. Si la cendra es forma cremant materials sintètics o s’hi ha afegit gasolina o ignició al foc, aquesta cendra no s’hauria d’utilitzar com a fertilitzant.

Per cert, la composició de la cendra encara depèn en gran mesura de quines plantes es van cremar.

- Les cendres obtingudes d’arbres de fulla caduca tenen una gran quantitat de calci

- L’efedra dóna més fòsfor

- La major quantitat de potassi es troba a les cendres obtingudes de vinyes i herbes

- Si utilitzeu cendra de torba, tingueu en compte que hi ha poc potassi, però hi ha ferro i calç

- Si teniu cendra després de cremar un bedoll, això és molt bo. Aquesta cendra té una composició química molt equilibrada.

El millor és afegir cendra de fusta després d’haver estat infosa durant 24 hores. Càlcul de proporcions: un got de cendra és suficient per a vuit litres d’aigua calenta. Després d'això, heu de filtrar la solució.

Preparats naturals

Sovint, per a una millor germinació de les llavors, els jardiners les submergeixen en estimulants del creixement. Us parlarem d’aquestes preparacions d’origen natural.

- El suc d’àloe és una bona manera d’estimular el creixement. Cal tallar la fulla i embolicar-la amb un drap. Després, poseu-lo a la nevera un parell de setmanes o al congelador durant dos dies. Passat el temps transcorregut, espremeu el suc i diluïu un a un amb una mica d’aigua. Poseu en remull les vostres plantacions durant un dia. Recordeu obtenir suc d’àloe sense utilitzar objectes metàl·lics.

- Infusió de cendra. En aquesta solució, les llavors d’ambdós cultius es poden conservar durant sis hores.

- Poques persones saben que els bolets secs es poden utilitzar per estimular el creixement. Cobriu-los amb aigua calenta i deixeu-los refredar. Les llavors s’han de conservar en aquesta infusió durant unes sis hores.

- La mel també s’utilitza activament per a aquests propòsits. N’hi haurà prou amb una culleradeta per a un got d’aigua tèbia. Conserveu també les llavors durant sis hores.

- Podeu utilitzar suc de patata. Després d’haver pelat 3-4 patates, poseu-les al congelador durant un parell de dies. A continuació, heu d’extreure el suc i sucar les llavors durant vuit hores.

També hi ha remeis populars que s’apliquen directament al sòl. Així, per exemple, les restes de cafè elaborat (molt espès) poden convertir-se en un bon guarniment. Es pot afegir la mateixa cendra al sòl quan es sembren les llavors.

Alimentació popular de plàntules de tomàquet i pebrot quan apareixen dues fulles vertaderes. Heu de completar aquests procediments com a màxim 2 dies abans de plantar-los al sòl. Les infusions amb nutrients s’han d’aplicar cada deu a catorze dies. Però recordeu que la sobrealimentació tampoc no és bona. Aquí hi ha algunes opcions més per a l'alimentació natural:

- La pell de plàtan conté molt potassi en la seva composició química. La pela de 4 plàtans s’omple de tres litres d’aigua tèbia. Cal insistir durant tres dies.

- closca d’ou. Cal triturar una mica les restes de la closca de tres a quatre ous i insistir en tres litres d’aigua tèbia. La infusió es pot utilitzar al cap de tres dies.

Hi ha altres excel·lents opcions d’alimentació que els jardiners utilitzen activament a les seves parcel·les. Tot i això, no es poden utilitzar per a tomàquets i pebrots.

- Hi ha massa nitrogen a l’humus, tisanes i fertilitzants verds

- No utilitzeu fertilitzants a base de llevats. A causa d’elles, el potassi es descompon ràpidament. I també l’addició de llevats afavoreix un creixement massa vigorós de les plantes.

- Elaboració de te. Té molts tanins que poden perjudicar les plàntules de pebrots i tomàquets.