Preparació del sòl i les plàntules per a una rica collita

Com ja sabeu, immediatament abans de plantar o sembrar certs cultius, el sòl ha d’estar preparat per a les plàntules. Només així el sòl serà capaç de proporcionar un desenvolupament confortable per als cultius, i fins i tot aquells que siguin especialment exigents pel que fa al clima i a les condicions generals.

Per aconseguir el grau de soltesa desitjat, així com la permeabilitat a l’aire, s’ha d’afegir serradures a la barreja del sòl, de forma podrida o fresca. Si el serradur és fresc, se solen regar amb una solució de nitrat d’amoni de baixa concentració, urea o altres fertilitzants nitrogenats. El serrat es necessita en una mesura moderada amb serradures per iniciar el procés de descomposició. També és necessària una solució que utilitzi fertilitzants nitrogenats per evitar que les serradures s’eliminin del propi sòl, contribuint així al seu esgotament.

També hi ha l’opció de substituir la meitat de la mescla per serradures, ja que a l’hivern sovint hi ha escassetat de sòl, ja que pel que fa al forn en pols, pot ser sorra, torba i altres materials. Però d’una manera o altra, per obtenir la màxima eficiència, s’utilitza una barreja de sòl en tota regla.

Preparar el sòl per a les plàntules implica determinar la composició de la barreja del sòl. La mescla de sòl sol estar formada per components com dues parts de compost, una de sorra i la mateixa part de serradures; aquesta és la composició òptima que s’utilitza a tot arreu. Aquesta barreja s’utilitza eficaçment tant per al procés de sembra de llavors com per al cultiu posterior de plàntules. A més, en aquest darrer cas s’apliquen els valors següents: a 1 cubell s’afegeixen 15 a 20 grams de nitrat d’amoni, 25 a 30 grams de superfosfat doble, així com 2 gots de cendra de fusta i 20 grams de sal potàssica de la barreja.

La qualitat i el resultat de la sembra sovint no depenen en gran mesura de les llavors, sinó dels errors descuidats del jardiner. Hi ha pautes generals per a això. Per exemple, no sembreu llavors en una barreja de sòl dens que sigui més pesada i que tingui un origen i una composició desconeguts per a vosaltres. Aquest sòl pot ser de fet extremadament desfavorable per a les plantes, pobre en nutrients, esgotat o inadequat en l’estructura general. Eviteu manipular aquests sòls.

Les llavors de qualsevol cultiu no s’han d’espessir excessivament. Sempre seguiu els valors normatius recomanats; en cas contrari, a l’etapa de la collita les plantes us semblaran febles en estructura i immunitat, massa llarg, el risc de contraure una malaltia tan perillosa com la “pota negra”. També cal tenir en compte les normes de temperatura: abans que apareguin els primers brots s’hauria d’augmentar la temperatura i, després d’aquest procés, es pot reduir uns 5-7 graus durant el dia i 10 en la foscor.

No priveu les llavors sembrades de la llum solar i col·loqueu-les a l’ombra, així com en llocs on la llum es desigual, quedant bloquejada per edificis residencials, així com una densa vegetació que impedeixi la propagació de l’energia solar necessària per al creixement. La manca general d’il·luminació pot provocar conseqüències com la curvatura i l’allargament de les plàntules, cosa que implica un deteriorament de la qualitat, una desacceleració del desenvolupament i, de fet, una disminució del nivell de rendiment en un moment o altre. La mitjana de les hores de llum del dia per a la majoria dels cultius oscil·la entre les 12 i les 14 hores, tot i que pot variar en alguns casos. La dosi de llum més important es dóna a les plantes a primera hora del matí i a la tarda.

A més, observeu el mode de collir les plàntules, ja que, per regla general, s’hauria de fer després de l’aparició de dues o tres fulles vertaderes. Les plantes s’han de regar i ombrejar durant 1 o 2 dies i, al cap d’uns 5 dies, començar la primera alimentació.

Pel que fa al sòl dels hivernacles i dels hivernacles, l’opció ideal per a la capa inferior pot ser un tipus com els terrenys de praderia. Es recomana ruixar les escombraries amb fem, que al seu torn estimularan l'activitat dels microorganismes necessaris. Les plaques preparades, amb un gruix mitjà d’uns 10 centímetres, es col·loquen al fons d’un forat especialment excavat per a la ubicació dels llits d’hivernacle / hivernacle. En cas que s’observi un augment de l’acidesa, la gespa s’ha d’escampar lleugerament amb cendra de fusta o calç.

Estigueu atents a l’aparició / propagació d’infeccions al sòl, que es poden acumular principalment en residus vegetals al final de la temporada. Netegeu els llits dels residus a temps i no els llenceu, sinó que els utilitzeu per al compostatge posterior.

El sòl es tracta amb una solució de sulfat de coure; també es pot utilitzar permanganat de potassi; les proporcions es caracteritzen per valors de 5 grams per cada 10 litres d’aigua. No us oblideu del processament de les peces de fusta quan es tracta d’un hivernacle i un hivernacle: per a aquest procés s’utilitza lleixiu en una proporció de 200 grams de calç a 10 litres d’aigua.

La preparació del sòl per a les plàntules i la seva composició per a les plàntules és un punt al qual cal parar atenció per endavant i comprendre cadascun dels matisos que es presenten. Per donar vida a les plantes, és necessari abordar la qüestió amb una extrema responsabilitat i coneixement de la matèria, en cas contrari simplement es pot arruïnar les cultures joves.