Piracantha

Pyracantha pertany a la família de les rosàcies o roses, aquesta planta és un arbust de fulla perenne. En el seu hàbitat natural, aquesta cultura és comuna a les parts del sud d’Europa i en part a l’est d’Àsia. El nom "Pyracantha" és un compost de la llengua grega "pyr" i "ankathi" Quan es tradueix literalment, "Pyracantha" sona com "espina de foc" (foc + espina). Aquest gènere inclou unes 7 espècies. El piracantu es cultiva en jardins i parcs com a planta ornamental, la cultura té una resistència a les gelades molt baixa, però tingueu en compte que entre totes les varietats de Pyracantha hi ha híbrids que sobreviuen tranquil·lament a la caiguda de temperatura fins a menys de vint graus.

Pyracantha: descripció de l’arbust

Arbust pirakant: foto de la planta

Pyracantha és un arbust que creix en dues varietats com a planta vertical o planta estesa. La cultura s’estén fins als sis metres d’alçada; visualment hi ha molts indicadors similars al cotoneaster. La tija de l’arbust està coberta d’espines llargues no freqüents. Les plaques de les fulles tenen una forma ovalada allargada amb una característica dentícula al final i són de color verd tot l’any. Les inflorescències racemoses es componen de flors blanques com la neu. Els fruits es formen en forma de petites pomes, la mida de les quals és més probable que s’acosti a les baies i el color és vermell o groc.

Precisament, a causa dels indicadors i característiques de la fruita Pirakanta, va pertànyer anteriorment a la família Yablonevye i va ser transferida fa relativament poc temps a Spireynye.

La principal característica distintiva de la planta Piracantha, que la va afegir a les plantes ornamentals, és la seva floració exuberant i molts fruits després. Durant el període de floració, l’arbust atrau les abelles i els fruits són aliment dels ocells.

Piracantha en cultiu: plantació en terreny obert

Arbust pirakant: foto de la planta

Millor temps d'aterratge.

Una de les opcions per aterrar el piracantha és a finals de tardor. En aquest moment, s’utilitza un mètode de cultiu generatiu o, en termes senzills, es sembren llavors. El cultiu a partir de llavors també és possible durant el període primaveral de l’any, però després cal preparar primer la llavor endurint-la amb una imitació del clima hivernal. Aquesta manipulació és molt senzilla, les llavors es col·loquen al prestatge de verdures de la nevera i s’hi deixen durant sis a vuit setmanes.

Per als jardiners que no estan preparats per passar el temps preparant llavors, plantant i esperant els seus brots, hi ha una manera més senzilla. Podeu comprar una plàntula ja preparada en una botiga especialitzada. En triar una plàntula, recordeu que el sistema arrel ha d’estar tancat. Fan aquesta compra al març i després es planta la planta. El principal avantatge d’aquest mètode és que la planta ja s’ha aclimatat a les condicions de la vostra zona i té bons indicadors de resistència a les gelades. Quan feu una compra, realitzeu una inspecció visual de l’arbust. La plàntula no ha de mostrar cap dany, signe de malaltia o infestació de paràsits. A més d’inspeccionar la pròpia plàntula, cal parar atenció al sòl de l’olla, ha d’estar ben regat i no tenir olor a podriment ni dolçor. Els jardiners experimentats prefereixen prendre varietats capaces de suportar les baixades de temperatura hivernals i que no requereixen una actitud reverent cap a si mateixos en termes de cura, les varietats de piracantha de fulla estreta o de color vermell brillant corresponen a aquestes qualitats.

El principal error dels principiants és comprar una plàntula de piracantha a la tardor.Després d’haver plantat una planta jove a terra oberta, simplement no pot passar el període d’adaptació i morirà després de la primera gelada. El desembarcament es realitza només a la primavera, després que s’estableixi el clima càlid i no hi hagi amenaça de gelades.

Tècnica d’aterratge.

L’arbust Pirakantha adora les condicions càlides i proporciona les millors taxes de creixement i desenvolupament quan es troba al costat sud amb protecció obligatòria dels corrents de vent freds. El cultiu se sent molt bé tant a la part ombrívola com a la part assolellada, però, com la majoria de plantes, és aconsellable protegir-la de la llum solar directa, ja que poden provocar cremades i un color groc de la massa verda. No plantis Pirakantu a les terres baixes, amb l’aparició de la primavera, hi fon les fulles d’aigua, que poden perdurar-s’hi durant molt de temps. A més, l’aire allà és més fred que als turons, tot plegat tindrà un efecte perjudicial per a l’arbust.

El piracantha pot créixer en gairebé tots els tipus de sòl, però el lloc de plantació de les plàntules s'ha de preparar amb antelació. Una setmana abans del trasllat d'una planta jove a una zona oberta, el sòl es cava a una profunditat d'uns quaranta centímetres i s'alimenta amb humus afegint-lo a raó de set quilograms per 1 quadrat de terra. Després d’anivellar el sòl.

Quan prepareu un forat per plantar, recordeu que és necessari excavar-lo tenint en compte un doble augment de la superfície total del sistema radicular de la plàntula junt amb el sòl que hi ha. Si el propòsit de la plantació és crear una bardissa, es fixa una distància entre els arbustos entre els seixanta i els noranta centímetres. El fons del pou de plantació es disposa amb una capa de drenatge, no la grava gruixuda ni la sorra de riu serviran com a material adequat per a això. A més, es col·loca una clavilla al centre de la fossa, s’aprofundeix, de manera que l’extrem superior es troba a mig metre del nivell del terra. La terra restant s’aboca al llarg del perímetre del suport amb un portaobjectes.

Si una plàntula de piracantha es troba en un contenidor, s’ha d’humitejar abundantment i després s’elimina amb cura del test junt amb el sòl i es col·loca en un turó preparat. A més, les arrels es redreixen, estenent-se uniformement sobre el tobogan de terra, i les porcions es cobreixen de terra, aixafant-la periòdicament amb les mans. La plantació es completa amb una ranura circular al voltant del perímetre de l’arbust, abocant-hi fins a quinze litres d’aigua. Després que l’arbust estigui saturat d’aigua i s’assegui al sòl, s’adhereix a un suport i s’estén una capa de coberta pel perímetre del tronc.

Cuidar Pirakanta

Arbust pirakant: foto de la planta

Pyracantha, pel que fa a la cura, és molt convenient per cultivar en parcel·les privades. El cultiu necessita una humitació sistemàtica del sòl, l’eliminació de males herbes, la reposició de fertilitzants i l’afluixament de la capa superior del sòl al cercle proper al tronc. Per reduir totes les manipulacions de cura indicades, es crea una capa de coberta al voltant del perímetre de la planta. És important saber que aquesta planta requereix poda sanitària.

Esquema de reg.

Pyracantha pot tolerar les condicions de sequera sense conseqüències per a si mateix. Per tant, si us va faltar el reg, no us preocupeu, la planta sobreviurà. Però un planter jove necessita humitat regular fins al final de l’adaptació. Un cop la piracantha ha arrelat i ha arrelat, es rega aproximadament un cop per setmana. Els signes de manca d’humitat són el marciment de la massa verda, els brots comencen a canviar el seu color a groc i perden la seva elasticitat. Per tal que l’aigua no surti en direccions oposades a l’arbust, s’aboca al mateix solc que es va preparar durant la plantació. A la planta li encanten quan la humitat passa a una profunditat suficient al sòl. El reg es completarà afluixant la capa superior del sòl mentre s’elimina l’herba.

Vestir i nutrició.

La cultura considerada en aquest article no necessita alimentacions freqüents. Per al primer fertilitzant, un complex de minerals preparat és perfecte, és important recordar que a l’hora de triar-lo, el contingut de nitrogen de la composició ha de ser petit.Comencen a alimentar la cultura des del moment del creixement actiu de l’arbust i la acaben amb la mateixa composició a finals d’agost.

Transferència.

La transferència de la piracantha a un nou lloc es realitza exactament de la mateixa manera que plantar una planta en terreny obert. Es cava la primera etapa i es prepara un forat de plantació, el seu volum hauria de ser 2 vegades més gran que la mida estimada del sistema radicular, que s’excavarà juntament amb un terreny. L’arbust es desenterra només després de finalitzar la preparació del pou i el transfereix, com ja s’ha dit, juntament amb el sòl. El trasllat d’una planta a un lloc nou és estressant, per facilitar-ne la vida i l’adaptació, s’ha de realitzar un reg sistemàtic, freqüent i volumètric de la planta.

Poda.

L’arbust Pirakantha es pota tant amb finalitats sanitàries com decoratives. No hi ha intervals de temps específics per a la poda; podeu realitzar-la en qualsevol època de l'any. Hi ha l'opinió, promoguda per "piracantàvodes" experimentats, que és millor dur a terme el procediment de poda des d'octubre fins a principis de novembre, fins i tot abans de la primera neu.

Un dels errors comesos pels principiants és el mateix esquema de poda per a Piracantha i arç cerval, això no es pot fer, aquests cultius són similars només visualment, respectivament, i cal tallar-ne el fullatge i les branques de diferents maneres.

A la primavera, la poda es realitza després del final del període de floració i sense cap consell a criteri del jardiner. Per exemple, si persegueu objectius decoratius, es poden deixar algunes de les inflorescències a partir de les quals es formen baies decoratives. Recordeu que la formació i maduració dels fruits només és possible en tiges de més d’un any. El següent procediment de poda és sanitari i es fa aproximadament a la segona setmana d’octubre. Cal eliminar els brots i les tiges que creen una ombra als fruits, ja que això provoca la seva podridura i durant aquest període s’elimina l’excés de densitat de la mata. L'última temporada de poda es realitza a finals de tardor, s'eliminen tots els brots, tiges i massa verda innecessaris.

Important: no traieu mai més d'un terç de la longitud de la tija.

Per tal d'activar el creixement i "rejovenir" un petit arbust de piracantha, es pot molt, deixant les tiges a no més de 30 cm del terra. Recordeu que heu de protegir-vos i protegir-vos de la pell amb talls adequats, ja que tota la superfície del tronc està coberta d’espines fines i esmolades.

Pirakantu s'utilitza com a decoració de paisatges per a parets de cases o miradors; per a això, s'instal·len suports i les branques de la planta es dirigeixen en la direcció correcta i s'hi fixen. És possible que la poda no sigui necessària amb aquest tipus de cultiu.

Reproducció de l’arbust Pyracantha

Arbust pirakant: foto de la planta

Propagat per llavors i esqueixos de Piracantu. Les llavors es sembren tant a l’hivern com a la primavera. Abans de col·locar les llavors a terra oberta, es realitza un procediment d’enduriment amb elles, simulant les condicions meteorològiques de la regió de cultiu. Els arbustos cultivats a partir de llavors no conserven les característiques de la mostra pare.

En el 90% dels casos, els jardiners propaguen la piracantha mitjançant esqueixos o capes. Aquest mètode conserva gairebé el 99% de les característiques de l’arbust mare. A l’hora d’escollir els brots per a la reproducció, preferiu els esqueixos verds, donant noves arrels més ràpidament. Els esqueixos es preparen en el procés de poda de primavera; les branques tallades, la longitud de les quals excedeix o és igual a quinze centímetres, són adequades per a aquest propòsit. Totes les fulles s’eliminen de la vora inferior del tall i, per activar el creixement i la formació d’un nou sistema radicular, el tall es tracta amb una solució especialitzada. Com a resultat, s’arrelen en un angle de sorra humida i la futura plàntula està coberta amb un tap de vidre transparent, el vidre tenyit o fosc no és adequat per a aquest propòsit. Per a un desenvolupament positiu, els esqueixos necessiten reg constant i ventilació sistemàtica. Les plantes estan completament arrelades en uns vint dies, però això no és un senyal que estiguin a punt per trasplantar-les a terra oberta.Un planter es transfereix a terra obert un any després de plantar els esqueixos. Una excepció és la reproducció de piracantha per crear una bardissa, en aquest cas els esqueixos es conreen en hivernacles durant vint-i-quatre mesos.

En presència d'un arbust ja desenvolupat al lloc, una manera més fàcil de reproduir-se serà la "capa". Fortes, sense danys ni malalties, no es trien tiges altes com a arbust mare. Sota la piracantha, es preparen forats on es col·loquen els brots seleccionats; només les parts superiors queden per sobre del nivell del sòl. Les capes s’instal·len als pous i es cobreixen amb un substrat enriquit amb minerals nutritius. Les tiges es desenvolupen en forats durant tot l'any, fins a la temporada següent, cal mantenir la humitat necessària per a la planta i dur a terme una neteja sistemàtica de males herbes, cobrir-la amb fulles caigudes per a l'hivern. Les capes es separen amb l'arribada de la primavera i es trasplanten al lloc permanent escollit.

Hivernant.

Alguns tipus de piracantha tenen una bona resistència a les baixes temperatures. Per exemple, "Angustifolia" cultivada al territori del nostre país sobreviu fàcilment a l'hivern a l'aire lliure. Però per assegurar i protegir l’arbust, el sòl al voltant del perímetre de la planta està cobert amb una densa capa de fulles caigudes. Així, si l’hivern és sever i la piracantha es congela fins al coll de l’arrel, el sistema radicular en si mateix no patirà i amb l’inici de la primavera es recuperarà en el menor temps possible. És important, quan podeu abans de començar la temporada, eliminar els brots i les tiges que s’hagin danyat o congelat.

Arbust Pirakant en disseny de paisatges: foto

Malalties i plagues a les quals és susceptible Pirakantha

La planta de Pyracantha té bons indicadors d’immunitat a malalties i paràsits. Els pugons no són una amenaça significativa per a la planta. Afecta la planta en els casos en què el jardiner no cuida adequadament el cultiu o infringeix la tècnica de plantació. Tan aviat com trobeu signes de predomini del paràsit, no ho dubteu i tracteu immediatament l’arbust amb una solució insecticida. Els pugons es reprodueixen a un ritme increïble i representen una amenaça directa per als arbustos propers, a més, poden ser portadors de malalties mortals.

A més dels pugons esmentats anteriorment, la piracantha és propensa a cremades bacterianes, tal lesió és perjudicial per a la planta. Per aquest motiu, val la pena donar preferència a aquelles varietats que tinguin una elevada immunitat a aquesta malaltia.

La llista d’amenaces inclou malalties fúngiques com la crosta o el tizó tardà. Les causes d'aquestes malalties són l'atenció inadequada o la violació de les normes de tecnologia agrícola per al cultiu d'aquest cultiu. En la lluita contra les infeccions, els productes químics us ajudaran.

Tipus i varietats.

Només es conreen dos tipus de cultura al territori del nostre país, els considerarem amb més detall.

Piracantha de fulla estreta

Arbust Pirakant en disseny de paisatges: foto

Aquest tipus de piracantha va arribar al nostre país des dels territoris del sud-oest de la Xina. La planta s’estén fins a quatre metres, d’acord amb les característiques de la piracantha és un arbust de fulla perenne, l’escorça de les branques està coberta d’espines primes. Les fulles són estretes i allargades, aproximadament cinc centímetres de vora a vora. La forma és obovada o oblonga, l’àpex és d’angle agut. La vora superior de la làmina és de dos tipus, dentada o massissa. El fullatge jove està cobert amb la pila més suau, que desapareix durant la maduració i la cara exterior es torna llisa i la part posterior conserva una vora fumada. La inflorescència racemosa està formada per flors blanques com la neu amb un diàmetre de vuitanta mil·límetres. Al final del període de floració, es formen i maduren fruits de la mateixa mida, de color taronja brillant. L’espècie té una alta resistència a les gelades.

Les varietats més populars del piracantha de fulla estreta són: Orange Glow i Golden Charmer, anem a veure-les de més a prop.

- Matoll relativament alt, Orange Glow, que s’estén fins a dos metres i mig, la densitat de la planta no és densa.Plats de fulles del color verd habitual, si el cultiu es cultiva en regions amb hiverns càlids, el fullatge no cau, sinó que dura durant tot l'any. El període de floració comença a finals de primavera i acaba amb la formació de fruits ovals de color taronja assolellat.

- Per als amants de les plantes de creixement ràpid, Golden Charmer és adequat. Es tracta d’un arbust de tres metres amb tiges corbes característiques. El període de floració, com Orange Glow, cau al maig, la planta està coberta amb una catifa de flors blanques com la neu, posada sobre inflorescències de corimboses. Els fruits d’Or Charmer arriben a un centímetre de diàmetre i són de color taronja. Aquesta varietat és ideal per al cultiu en condicions urbanes, tolera perfectament l’aire de la ciutat, les gelades i la sequera.

Pyracantha angustifolia C.K. Schneid.

Arbust Pirakant en disseny de paisatges: foto

El piracantha vermell brillant és un convidat d'Àsia Menor i del sud d'Europa. A la planta li encanten les zones obertes, per exemple, els camps o els boscos clars. L’arbust és força voluminós, les branques s’estenen i les inferiors s’estenen per la superfície del sòl. L’angustifolia C. K. Schneid s’estira fins a 2 metres. Les fulles són llises, la superfície és corià, la mida és de 4 cm de vora a vora, la forma d’una el·lipse allargada. El fullatge canvia de color segons l’estació de l’any, a l’estiu és pantanós - verd, a la tardor bordeus - vermell. Les flors són de dos colors, rosa llimona i blanc. Els fruits esfèrics de color vermell ataronjat arriben als sis centímetres de longitud. Aquest tipus de piracantha tolera bé la sequera, pràcticament no pot suportar el fred, per tant, necessita una protecció addicional per al període hivernal. Les pomes d’aquest arbust són comestibles i també són una font d’aliment per als ocells.

Tipus populars:

1. Bonica columna vermella de tres metres. Ens agraden molt els jardiners perquè durant el període de floració la planta està coberta de moltes inflorescències blanques com la neu en forma de paraigua. I després que les flors s’esvaeixin, l’arbust es cobreix de pomes de color vermell brillant d’una mida petita.

2. Un arbust que es manté verd durant només mig any Red Kashn, la seva longitud és de 2 metres. Branques denses i rectes amb fruits vermells bordeus.

3. Espècies de Sharlakhovaya i Gorodchaty que només es conreen en hivernacles, ja que a la majoria de les regions russes no podran sobreviure als hiverns.

Paisatgisme piracantha

Arbust Pirakant en disseny de paisatges: foto

Pyracantha ha guanyat la seva popularitat entre els dissenyadors de paisatges i els jardiners per la seva floració abundant i exuberant, a més, l’aspecte inusual de les baies també dóna a la planta un aspecte espectacular. La cultura s'utilitza sovint per decorar les parets de les cases o crear una bardissa; a més de la bellesa externa, la planta té petites espines que serviran per protegir-se dels hostes no convidats. Donat el canvi d’estació a les nostres regions, el propietari d’una piracantha no s’ha de preocupar que a l’hivern siguin branques nues, fins i tot amb una baixada de temperatura, la massa verda de la planta pràcticament no canvia de color. Els edificis decorats amb l’ajut d’aquesta cultura continuaran sent atractius, però és important recordar que els brots de la planta s’han de dirigir al llarg del suport i fixar-s’hi, ja que el piracantha no pot fer-ho tot sol. I fins i tot tenint en compte aquestes característiques, aquest tipus de planta es veurà molt bé quan s’utilitza per fer jardineria vertical.

Pyracantha es planta com a planta separada i en combinació amb altres plantes. Els dissenyadors de paisatges el planten sobre altures rocoses, decoren tanques i vorades amb la seva ajuda, així com el fons en composicions generals. Hi ha un gran avantatge per a aquesta espècie, que recorda la seva direcció respecte al suport. Inicialment, quan es desenvolupa l’arbust piracantha, cal subjectar les branques en la direcció correcta i, posteriorment, podeu eliminar els suports.

Arbust pirakantha: creixement i cura a camp obert