Avet a l’hivernacle

L’avet es coneix com un arbre estètic amb una agradable olor del gènere Conifers. Tothom sap que aquests arbres són resistents i forts. El seu lloc de desenvolupament són les regions orientals i septentrionals del món.

Aquest arbre pot créixer fins a quatre-cents anys i la seva mida és de fins a cinquanta metres. Aquesta varietat és coneguda des de fa molts segles. Durant molt de temps, l'arbre es va considerar poderós, fort, van descriure persones que van néixer sota el seu signe.

L’avet no requereix cap cura especial, però també s’han d’observar certs criteris quan creixen i, a continuació, l’avet respondrà en espècies i es delectarà durant centenars d’anys.

Característiques de l'avet

L’avet sembla avet, però hi ha diferències entre aquests arbres.

Per distingir aquests arbres, només cal mirar les agulles, són planes a l’avet, a la punta hi ha cebes petites, amb l’ajut de les quals les agulles s’enganxen als branquillons. L’altra cara de les agulles de color clar és la floració de la cera.

En molts arbres, la capçada ascendent sembla brillant, de color verdós i les agulles amb un to blanc als extrems. I molts colors d’avet són grisencs amb una flor de cera. La forma d’un avet té la forma d’un triangle, les branques es baixen.

Maduració de l'arbre. La inflorescència es divideix en dos tipus: femení i masculí. Les dones en forma de grans cons magnífics creixen sempre cap amunt. Durant el període de maduració, els cons no volen dels arbres, sinó que s’esmicolen sobre ells, es considera un element destacat i un element distintiu de l’avet.

I els cons masculins es divideixen en dos tipus, alguns semblen un clar color ocre penjat, el segon tipus es caracteritza per una forma ovalada marró. Fins i tot n’hi ha que semblen un gerd gran.

Varietats

Hi ha fins a cinquanta varietats diferents a la família de les coníferes, però no totes es poden cultivar en hivernacles. Als jardins creixen diversos tipus d’arbres, alts, baixos, voluminosos, prims, de diferents colors. Les següents són les conegudes varietats d’avet:

1. "Nordman", un avet que creix al Caucas (nord-est). El tipus més famós, que s’utilitza les vacances de Cap d’Any, s’ha de col·locar en un contenidor, ja que aquest arbre no cau fins a dos mesos, encara que comenci a assecar-se.

La gent sol buscar aquest avet, més sovint es pot trobar el nom "avet de Cap d'Any Nordmann". En aparença, l’avet sembla força fort, potent, quan es planta al sòl, augmenta de mida fins a dos o tres metres d’alçada.

L’avet al Caucas no té pressa per créixer, cada any augmenta el seu creixement en deu centímetres, de manera que es recomana als jardiners trasplantar-los immediatament a grans contenidors. Per al període fred, assegureu-vos de cobrir.

2. Avet blanc: l'arbre viu a la part europea, el color de les agulles és de color verd clar, per un costat hi ha franges clares, és una flor de cera. L’avet aguanta totes les condicions meteorològiques. Sovint es pot veure en cases de camp d’estiu o en jardins d’estil rural.
3. "Pèndula" és un arbre sinuós amb branques cap avall.
4. "Barabit's Star" és un arbust de longitud mitjana, de forma triangular. La mida arriba de quinze a trenta centímetres per any, l'arbre creix de dos a tres metres.
5. Avet balsàmic: conegut com un arbre amb una olor agradable, forma inusual i fulles fortes. Agulles i bonys petits. Els paràmetres de la planta de vegades superen els deu als quinze metres d'alçada.

Alguns branquillons aconsegueixen una mida de només tres a cinc centímetres per any. Les agulles denses i grans es trenquen, de manera que podeu observar la cara interna de les agulles i veure'n el color. Sembla com si tot estigués cobert de gelades.

6. "Kogoust Icebreaker" és originari d'Alemanya.En aparença, sembla un arbust, de color verd, de forma ovalada, amb una mida que oscil·la entre els quaranta i els cinquanta centímetres; aquest creixement pot ser després de molts anys de creixement. Les agulles estan torçades, de manera que podeu observar la part posterior del costat clar de les agulles. Tolera els hiverns freds fins a menys de vint-i-nou graus.
7. "Blue Emperor" és una excel·lent opció per plantar al lloc. La planta és famosa per la seva forma, el color gris-blau i el color de les protuberàncies és de color blau fosc. L’arbust es desenvolupa molt lentament, transfereix totes les malalties.
8. "Emperador blau": també apte per al cultiu en parcel·les o hivernacles.
9. "Molly" és de Corea. En aparença: un arbust nan, la mida màxima és de seixanta a vuitanta centímetres. Sembla molt atractiu i les inflorescències aporten bellesa amb el seu color blau fosc.
10. "Oberon": una opció convenient, creix molt lentament, es refereix a arbusts de dimensions reduïdes. Agulles verdes petites amb puntes blanques.
11. "Brilian": sembla una gran bola decorativa, de planta petita, de color verd, que brilla.
12. "Frazera", com es diu: a l'hivern i a l'estiu d'un sol color. Es tracta exactament d’aquest tipus d’avet. Les mides arriben de deu a quinze metres. rellevant durant les vacances de Cap d'Any.

Plantació d’avets

El primer pas és determinar correctament el lloc per plantar un arbre. Cal conèixer alguns criteris, fins i tot si l’arbre arrela perfectament a l’ombra o al sol. És important saber que a l’avet no li agraden els raigs ultraviolats, sobretot al maig i al juny, quan les plàntules tot just comencen a créixer.

El sòl ha d’estar saturat de minerals i humus útils. La sorra i els sòls secs no són les millors opcions per plantar arbres, ja que aquests cultius no s’arrelen bé en aquestes zones.

Molts tipus d’avets són cruels sobre la brutícia que els envolta, així com l’aire. Per tant, ha d’estar net quan es planti.

L'espai entre els forats en plantar depèn de la mida dels arbustos. Amb un gran nombre d'aterratges, cal tenir en compte els buits entre els forats a partir de tres metres. per a arbustos ornamentals de dos metres i mig. els arbusts més petits es planten en l'interval d'un a un metre i mig.

Per plantar arbusts en terreny obert, cal esperar de tres a quatre anys per al seu desenvolupament. Per a una opció ideal, és adequada una plàntula amb arrels tancades, tal planta es pot plantar de primavera a tardor, durant aquest període les plàntules s'hi acostumen i creixen ràpidament al sòl. A l’estiu, cal plantar arbusts en temps ennuvolat.

El sòl es prepara inicialment, s’hi afegeixen fems, nutrients, torba. La primera capa del pou és millor fer un drenatge de còdols.

La part superior de les arrels s’ha de deixar a la superfície de la terra, és a dir, al mateix nivell. Els arbustos s’han d’humitejar i les branquetes es poden fixar al suport mentre la planta s’acostuma i s’assimila al sòl.

A més, cal aïllar el sòl, es pot fer servir fenc, serradures, humus fins a un nivell de deu centímetres. Però això només s’ha de fer durant la temporada de fred.

Aquest procediment protegeix la planta de les gelades, la sequera i el creixement de males herbes i serveix de fertilitzant.

Cura de l'avet

No hem d’oblidar que cal humitejar el sòl dos cops cada catorze dies. Quan el sistema radicular ha arrelat, el reg és menys freqüent, excloent la calor o la sequera. Però tampoc no s’ha d’abocar el sòl, en cas contrari hi haurà estancament i tot passarà a terra podrida, arrels i l’arbust morirà.

Si eixugueu el sòl de la planta, el creixement es ralentirà, també haureu d’amuntegar-vos regularment el sòl.

Al setembre, als hivernacles, es reguen els arbusts perquè la terra no s’assequi i la planta sempre es nodreixi. Hi ha varietats que no toleren l’època freda, per la qual cosa es mulch, pot ser compost o poden ser fulles caigudes.

No cal tallar la branca. A l’abril podeu tallar les branquetes seques, fongs i congelades.El temps ideal per a aquest procediment és després de la pluja. Després del tall, és necessari ruixar el lloc del tall amb un agent curatiu especial.

Cal canviar el lloc de creixement de l’arbre al forat excavat i, per descomptat, amb el sòl que queda a les arrels. Una plàntula amb la seva terra natal s’acostumarà ràpidament a un nou lloc de cultiu. Les plàntules més joves s’acostumen a un lloc nou molt més ràpid.

Cal nodrir el sòl d’abril a maig, podeu afegir minerals o mitjans especials per alimentar l’avet.

Per tant, podem dir que no sorgiran dificultats a l’hora de plantar i cortejar una cultura. Aquest tipus d’arbre no té pressa per créixer, però aquest és l’avantatge de l’arbre, pot delectar-se amb la seva bellesa durant molts anys de vida.

Cria d’avets

Grans, la majoria dels jardiners utilitzen aquest mètode per plantar. Però només s’han de plantar grans frescos perquè s’assequen ràpidament. Els grans dels cons s’han de col·locar en un recipient i retirar-los en una cambra frigorífica o en una nevera especialitzada durant dos mesos, mantenint-los a una temperatura de dos a cinc graus.

Els grans es col·loquen en sòls sorrencs, on hi ha una mica de sorra i fertilitzants, tot això es guarda en un recipient tancat per retardar la humitat. Després ho posem tot en una cambra frigorífica. Abans de plantar-lo, cal posar els grans en aigua durant deu minuts.

El temps de plantació és aproximadament a la primavera, el lloc és una finestra sobre la qual es col·loca un recipient amb terra, cal ajustar els graus de dinou a vint. L’hora de sortida del sol comença al cap d’un mes.

Passa que cal esperar creixements a partir dels seixanta dies. Però només pot aparèixer la meitat del que es planta. Les plàntules es planten amb un terreny vell a les arrels en sòl obert. Aigua segons calgui.

A més, els grans es poden plantar directament al sòl, només cal trobar un lloc on no caigui el sol i, a més, cobrir-lo amb un llenç agrícola. Tan bon punt els arbusts van començar a desenvolupar-se, es transfereixen a un nou lloc de creixement constant. Al principi, les plàntules tenen un desenvolupament lent, però al cap de quatre o cinc anys, el desenvolupament arrela.

Possibles dificultats

A causa de les pluges freqüents, es poden desenvolupar malalties per fongs. L’arbre comença a fer mal, els símptomes són un canvi en el color de les agulles. Per al tractament d’aquesta malaltia, es recomana ruixar i afegir clorotanita al sòl.

Amb una malaltia, el color pot canviar diverses vegades, de gris a groc. Aquesta malaltia pot fins i tot ser deguda al fet que la planta simplement no va acceptar aquestes terres, ni va arrelar.

Una malaltia perillosa és l’òxid. Només una barreja especial de sulfat de coure de l’1% pot salvar l’arbre.

Un arbre amb una malaltia pot quedar calb i enfosquir-se, això pot ser degut al clima calorós. Les agulles es cremen del sol i s’assequen, canviant de color a groc.

L’àcar és un altre virus perillós per a la planta, els símptomes són taques de color groc. També hi ha una plaga com l’arna. Els seus cabdells es poden veure als cabdells. Aquests embrions eclosionen al setembre i comencen a alimentar-se a l’arbre.

Les corones dels arbres poden no ser tan boniques i atractives. Aquestes plagues sempre ataquen arbres ja infectats. Aquí no hi haurà cap tractament, de manera que l’avet s’ha de cremar.

Decoració d’hivernacle

Aquesta planta és molt important en el disseny d’hivernacles o qualsevol caseta d’estiu. Al Japó, la decoració d’avet és habitual. La varietat d’aquest arbre és molt atractiva.

Els arbusts terrestres poden servir com a tanca del lloc. Els arbusts en forma de cercles semblen estèticament agradables i atractius, cosa que afegirà una mica de gust a una casa d'estiu o a un gran hivernacle.