Prímula (o primavera de prímula)

Primavera - o com en diuen - prímula És tot un gènere de plantes que pertanyen a una família molt nombrosa de prímules. El nom s’explica pel fet que moltes espècies d’aquesta planta floreixen molt aviat a la primavera, una de les primeres entre la resta de cultius florals, i d’aquí el nom rus de la cultura: prímula. Aquesta és també la característica i les característiques especials d’aquest replà. Les prímules són perennes, però hi ha conreus anuals i bienals que són herbacis. Les seves fulles són senceres, arrugades, si les sentiu, podreu sentir un gran nombre de petites vellositats curtes. A causa de les fulles, es forma una roseta d'arrel, que sembla força interessant i atractiva.

Descripció de la prímula, els seus principals tipus

Flors consten de cinc pètals, tenen una forma bastant regular, però el que realment sorprèn a les prímules és la varietat de colors i colors d’aquesta cultura. També hi ha inflorescències simples o inflorescències recollides en pinzell, pot haver-hi inflorescències en forma de paraigües, el fruit és una caixa en què es recullen nombroses llavors d’onagra, amb les quals es poden propagar i cultivar encara més. La majoria de les espècies de prímula disponibles són herbes curtes que presenten flors increïblement atractives i belles que difícilment es poden treure els ulls.

La planta es distingeix no només pel seu aspecte increïble, sinó també pel fet que conté molts components útils. Per exemple, es tracta de carotè, vitamina C, una gran quantitat d’hidrats de carboni i glucòsids, que ajuden perfectament a una persona amb certes malalties. Per exemple, podeu utilitzar decoccions de la planta per reumatismes, mals de cap o dolors a diferents parts del cos, per a bronquitis, pneumònia o altres malalties de les vies respiratòries superiors. A Alemanya, les flors de prímula poden assecar-se i després preparar-se amb te per ajudar a alleujar els mals de cap i enfortir el sistema nerviós. A Anglaterra, la planta es pot utilitzar com un dels ingredients d’una amanida i les arrels s’utilitzen com a additiu aromàtic picant i com a medicament per a aquells que pateixen una malaltia tan perillosa com la tuberculosi.

Hi ha alguns tipus de prímula que poden produir nèctar. Però a causa del fet que la planta té un tub de flors allargat, és difícil que les abelles obtinguin nèctar en grans quantitats. A la naturalesa actual, es coneixen més de cinc-centes espècies diferents de prímules, però en aquest article ens detindrem amb més detall només en aquelles espècies més populars i, per tant, de major interès per als jardiners i floristes. Cada espècie té les seves característiques i característiques, de manera que hauríeu de ser capaços de distingir-les les unes de les altres. Una espècie separada també és la subtilesa de la cura d’una planta, de manera que en cap cas s’ha d’oblidar d’aquests detalls i ignorar-los.

Comencem amb una descripció prímula - bàsicament, aquesta espècie es pot trobar a la part europea del nostre país, especialment a les regions que es troben al sud, així com al Caucas i al sud de Sibèria. Les arrels d’aquesta espècie inclouen substàncies com saponines, olis essencials i glucòsids. Gràcies a això, les arrels es poden utilitzar com a expectorant eficaç. A més, les prímules de tassa gran són simplement plantes mellíferes meravelloses que són comunes a la floricultura interior.Les prímules floreixen durant tot el període hivernal, fins a l'inici de la primavera, que no pot deixar de delectar els jardiners i els cultivadors de flors, ja que a l'hivern no totes les plantacions són capaces de florir, ser brillants i decoratives.

Prímula sense tija (en altres paraules, es tracta d'una prímula ordinària): es diferencia de les espècies de tassa gran i d'altres prímules pel fet que les seves fulles són oblongues, lleugerament arrugades al llarg de la superfície. Aquesta espècie es distingeix pel fet que els criadors han criat un gran nombre de varietats híbrides, les seves flors es troben en tiges bastant baixes. Els colors de les flors poden ser blancs i blaus, grocs i vermells, les mateixes flors es troben just al centre de les rosetes, que consisteixen en fulles. Un cop finalitzada la floració d'aquesta espècie de prímules, podeu plantar la prímula ja en terreny obert, on se sentirà molt còmode i acollidor.

Primavera de primavera, o també es diu prímula medicinal. Aquesta planta floreix a principis de primavera, la seva alçada sol variar de deu a trenta centímetres, les fulles de la prímula estan arrugades, però les flors estan pintades amb un to groc increïblement brillant. Aquesta espècie de prímula creix a gairebé totes les regions de la part europea del nostre país, arrela bé als prats secs i a les vores dels boscos, també pot créixer al costat d’arbustos i boscos ben il·luminats. Entre les persones, aquesta espècie de prímules té diversos sobrenoms més: ariets o claus. Les flors de campana són una característica distintiva sorprenent d’aquesta espècie i serveixen com a autèntica decoració de prats en condicions naturals, tenen un aspecte increïblement brillant, atractiu i original.

Prímula xinesa - Aquesta espècie es diferencia pel fet que les seves fulles són molt lobulades i estan serrades al llarg de les vores. Les flors són molt grans, poden arribar als quatre centímetres de diàmetre, estan pintades en diferents tons, però la particularitat de l’espècie és que el centre de les flors és de color groc i els pètals no són llisos, sinó més ondulats. . Després de la desaparició de la planta, en principi es pot deixar per a la propera temporada, però per a això, durant tot l’estiu, la prímula s’ha de situar en un lloc o lloc fresc i ventilat i, en aquest cas, la moderació del reg depèn de el jardiner. A la tardor, les parts groguenques de la planta, les fulles s’han d’eliminar amb cura i la pròpia prímula s’ha de regar molt abundantment. Aquesta és l’especificitat d’aquesta espècie, i aquest és el seu avantatge respecte a moltes altres plantacions i plantes.

Primula cus - la floració d'aquesta prímula es duu a terme per les flors grogues molt brillants. També desprenen un aroma molt persistent i agradable, i el diàmetre de les flors és molt petit, no més d’un centímetre. Els peduncles tenen una alçada mitjana, generalment fan uns trenta centímetres, les fulles són inusuals i amb les vores dentades, estan cobertes d’una lleugera floració en pols, però això no vol dir que la planta estigui malalta d’alguna cosa, ja que la floració és un fenomen absolutament normal per a aquest tipus de prímules.

Primavera de fulla tova - La terra natal d'aquesta planta és el sud de la Xina i, potser, això es deu a algunes necessitats i característiques interessants d'aquesta planta. És una planta anual que creix com una herba i l’alçada de l’arbust sol ser de quaranta centímetres. Les fulles s’assemblen a una forma de cor, també poden ser allargades, ovalades, estan serrades a les vores, les fulles tenen uns 17 centímetres de diàmetre, els pecíols també són molt llargs, uns vuit centímetres. Els peduncles no tenen fulles, les flors es recullen en 5-20 verticils. Pot ser que els verticils no estiguin espaiats uniformement, sinó en diversos pisos. La floració sol produir-se al gener-febrer, tot sembla molt atractiu i interessant, el més decoratiu possible. Els colors poden ser blancs o rosats, i hi ha flors vermelles amb una marcada taca groga al centre.

Prímula inversa cònica - Xina és la seva terra natal. Es tracta d’una planta perenne, la seva alçada pot arribar als seixanta centímetres, les fulles fan uns deu centímetres de diàmetre, les flors es recullen en inflorescències en forma de paraigua i el propi peduncle no té absolutament fulles, l’alçada del peduncle no és superior a 25 centímetres. La flor és completament típica per les seves característiques externes, es coneixen moltes varietats d’aquesta espècie, les flors de les quals estan pintades de tons blancs, roses, blaus o morats, hi ha flors de color vermell fosc que també semblen increïblement atractives. Amb el pas del temps, a través dels esforços dels criadors, també es van criar varietats que contenen una quantitat mínima de primí, així com varietats que no en tenen, però al mateix temps les plantes encara semblen peculiars, originals, resta de plantacions amb el seu aspecte i característiques.

Primavera japonesa - aquesta espècie s’utilitza en jardineria, com a planta ornamental que pot decorar parcel·les i habitacions personals. L'alçada de la planta no supera els deu centímetres, les fulles són oblongues, es mostren grans osques a les puntes i al llarg de les vores, la longitud d'una fulla arriba als 25 centímetres. La inflorescència es recull en paraigües, les flors tenen un color carmesí brillant, el seu diàmetre és de fins a dos centímetres i les flors es recullen en inflorescències de dos nivells, l’alçada del peduncle és de trenta centímetres a mig metre. El nombre de pètals és de cinc, el fruit sembla una caixa plena de llavors i les llavors són molt petites, tenen un color negre, per la qual cosa es recomana abocar les llavors de la caixa sobre un tros de paper blanc per avaluar clarament la seva quantitat i qualitat, el nivell de maduresa.

Primavera de dents fines - d’alçada, aquesta planta pot arribar a fer uns trenta centímetres, igual que el seu diàmetre. Les fulles de la prímula són força amples, oblongues, hi ha fulles de forma ovalada que s’arruguen una mica. Després de la floració, poden variar en longitud de vint a quaranta centímetres. Les flors es poden pintar amb una gran varietat de tons: són flors liles o violetes, vermelles o blanques, el diàmetre dels quals és aproximadament d’un centímetre i mig. Normalment es reuneixen en flors esfèriques força denses, el diàmetre d’una inflorescència és d’uns deu centímetres, els propis peduncles són densos, gruixuts, es poden cobrir amb una floració farinosa, però això és només una característica d’aquesta varietat, ni més ni menys . Al principi, els peduncles tenen una alçada de deu a vint centímetres, però després es poden estirar molt, fins a seixanta centímetres. La prímula floreix d'abril a maig, la durada de la floració és d'un mes a quaranta dies, mentre que la planta floreix gradualment, sembla que la planta té una llarga floració, i això realment atrau a molts jardiners i floristes.

Aquesta espècie s’utilitza amb més freqüència per créixer en zones de jardí i parc, i també la prímula s’adapta perfectament com a planta de vorera que arrela bé als parterres de flors, plantant grups a la gespa o fins i tot en tobogans alpins. La planta reacciona notablement als sòls fèrtils i el sòl també ha d’estar ben drenat, en particular la prímula arrela bé a l’ombra parcial, i serà molt agraït si el cultivador realitza un reg molt abundant. Podeu propagar les prímules de diverses maneres: per llavors, per esqueixos o per esqueixos d’un arbust. L’elecció del mètode depèn de les habilitats i desitjos del propi cultivador, així com de la seva experiència i objectius amb els quals planeja reproduir la planta. Per descomptat, el benestar de l’arbust depèn completament de com el propi productor s’encarregui de la sembra, ja que la salut i la decoració dels arbusts depenen de l’observança de les normes de tecnologia agrícola.Per tant, la següent part del nostre article es dedicarà completament a la consideració exacta de les característiques de la cura de la prímula.

Cura de la prímula

M'agradaria començar una part de l'article sobre la cura de la prímula amb informació sobre com il·luminar-la. Com a regla general, aquestes plantes es col·loquen millor en una habitació fresca i en un ampit de la finestra de color clar. La sala ha d’estar ventilada i el millor és fer-la regularment. A més, les prímules es troben entre els cultius que necessiten una il·luminació brillant constant, però val la pena recordar que és possible que la prímula no reaccioni de la millor manera per dirigir la llum solar, de manera que hauríeu de protegir-la. Idealment, col·loqueu prímules als costats occidentals o orientals d’un apartament o d’una habitació, però una prímula pot tolerar fàcilment l’ombra parcial, de manera que pugui ser i desenvolupar-se sobre l’ampit de la finestra des d’una orientació nord, tret que encara val la pena complementar-la amb fitolamps.

Les prímules necessiten una temperatura de l'aire moderada, durant la floració ha de fluctuar de 12 a 16 graus, perquè és en tals condicions que les flors poden romandre al peduncle molt més temps que si la temperatura és superior o inferior als límits especificats. A més, les prímules floreixen bé en condicions d’hivernacle sense escalfar i també es poden sentir força còmodes entre marcs de finestres; el lloc depèn únicament del propi productor i de les condicions en què pot plantar prímules. Ara també val la pena parlar de reg: ha de ser moderat i s’ha d’assegurar un reg abundant durant la floració de la planta. L’aigua s’ha de reposar, a temperatura ambient, i s’afegeix humitat a mesura que el mateix substrat s’asseca. En regar, les plaques de fulles no s’han d’humitejar en cap cas, ja que això pot fer que la planta comenci a podrir-se i es puguin formar cremades sota la influència de la llum solar. El millor és regar el fons per no tocar cap fulla, protegint així la planta de les influències i manifestacions negatives.

Fertilitzants i alimentació: les prímules responen bé als fertilitzants líquids, especialment si el jardiner utilitza matèria orgànica, excrements d’aus líquids. Però hauria de ser en dosis i concentracions petites, ja que la sobresaturació pot provocar conseqüències força tristes. El millor és alimentar la planta al juny i a finals d’agost. Per primera vegada, l'alimentació es realitza amb l'ajut de fertilitzants orgànics, però per segona vegada, el nitrat d'amoni es pot utilitzar com a fertilitzant, ja que les prímules hi reaccionen bé. Però, al mateix temps, hi ha algunes característiques de les prímules en creixement que s’han d’adherir, ja que, observant-ne les característiques, es poden observar totes les característiques i requisits agrotècnics necessaris i, en aquest cas, la planta respondrà en agraïment amb floració brillant i decorativa.

Per exemple, quan les darreres flors han florit als peduncles, s’han d’arrencar i totes les fulles i brots groguencs s’eliminen de l’arbust. Per plantar prímules, no podeu utilitzar el sòl més nutritiu, fins i tot l'humus és adequat per a aquests propòsits. Però és millor utilitzar una barreja que el florista pugui preparar tot sol. Per fer-ho, barreja sòls d’humus, fulles i terres de terra, hi afegeix sorra o compost, torba i sorra; ja depèn de quins d’aquests components tingui el jardiner en un període de temps determinat. El millor és que les prímules joves triïn un sòl fluix i nutritiu que absorbeixi perfectament la humitat. Aquesta barreja de nutrients es prepara amb terra sòlida i caduca, així com sorra. A més, la planta reacciona notablement a un sòl àcid feble, de manera que es pot afegir sòl de coníferes a la barreja.

Ara hauríem de parlar de plantar prímules.Es recomana sembrar el material de llavors a l’abril o a principis de maig, per això podeu utilitzar contenidors, bols o caixes. Les llavors es sembren a la mateixa superfície del sòl, que inclou el grinyol i el sòl caducifoli. Es poden plantar fins a 0,5 g de llavors en una caixa i tot s’humiteja per sobre amb una ampolla de ruixat. Els cultius s’han de cobrir amb vidre i col·locar-los a l’ampit de les finestres, tot i que val la pena crear ombres a partir de la llum solar directa. La temperatura de l’aire hauria de ser de 18-20 graus, en aquest cas, les plàntules apareixeran uns deu dies després de la sembra. Les plàntules, que encara són molt petites, bussegen i després es planten en tests, es poden col·locar unes 2-3 plantes en un test de deu centímetres. La barreja de nutrients per plantar la prepara el mateix jardiner, per a això ha de barrejar sòl d’hivernacle de fulla caduca i una determinada quantitat de sorra. A mesura que la planta creix i es desenvolupa, es transfereix de dues a tres vegades en testos que superaran la mida dels envasos anteriors.

En general, les plantules també es poden cultivar sense manipular-les. Per fer-ho, es planten immediatament en grans contenidors, col·locant de dues a tres plantes en un test; també es recomana afegir una petita quantitat de fem de vaca a la barreja de sòl. En aquest cas, la prímula començarà a florir uns sis mesos després de la sembra. Les prímules solen propagar-se mitjançant llavors, tot i que aquest mètode es considera un dels més laboriosos, a més de dividir els arbustos, arrelant brots axil·lars, cosa que també és interessant i eficaç. Parlem de cada mètode de reproducció amb més detall, de manera que el productor entengui què ha de tractar i si vol utilitzar aquest mètode en particular.

Per llavors: les prímules es propaguen sovint amb llavors, es formen en quantitats molt grans just als fruits després de la pol·linització artificial de les flors. Normalment, les llavors es sembren al juny o juliol, es col·loquen en recipients preparats prèviament. Després d’uns 30 dies, les plantes s’han de submergir en bols o contenidors, la zona d’alimentació ha de ser aproximadament de 3x4 centímetres. Al cap d’un mes, les plàntules es replanten amb menys freqüència, en una superfície de 8x8 centímetres. Amb l’inici d’octubre, les plantes es poden col·locar en tests grans i les prímules comencen a florir sis mesos després de plantar les llavors. Durant la floració, val la pena mantenir una certa temperatura a l’habitació, oscil·la entre els 10 i els 12 graus. Amb l’inici de la tardor i l’hivern, la temperatura es pot reduir a vuit graus, però no s’hauria de subestimar, en cas contrari, hi ha un gran risc que la planta mori abans de començar a florir.

El segon mètode de reproducció consisteix en dividir l’arbust de prímula. Després que la planta hagi florit i aquest període caigui al mes de maig, es poden col·locar en llocs ombrejats perquè la planta entri en fase de latència. La planta també s’ha d’hidratar constantment, ja que no es pot deixar assecar completament. Quan les tiges comencen a créixer gradualment, es poden dividir els arbustos en diverses parts amb una eina prèviament preparada, ben esmolada i desinfectada, cada part es col·loca en caixes on es troben sòls nutritius i solts. En plantar, la planta és millor no aprofundir massa, ja que la roseta s’hauria d’haver situat al mateix nivell que el sòl. Per tal que el delenki s’enforteixi i arreli millor, també es recomana tapar la caixa amb vidre o polietilè i, a continuació, posar la caixa en una zona ben il·luminada. Després, les plantes es planten en contenidors de mida mitjana i, al cap d’uns 30 dies, ja haurien de ser contenidors de 13 centímetres en què les prímules se sentin més còmodes només pel fet que el sistema radicular tindrà prou espai per al desenvolupament i el creixement.

Quan els talls creixen i es desenvolupen, s’han d’alimentar aproximadament cada 10-12 dies. Per fer-ho, utilitzeu una solució feble de fertilitzants minerals. Quan les fulles siguin velles, s’han d’eliminar. Les plantes poden tenir un sistema radicular feble i, per tant, poden no ser adequades per a aquest mètode de propagació i es pot utilitzar un altre mètode: propagar prímules mitjançant brots axil·lars. Per fer-ho, a la base, se separa un pecíol de la fulla, hi ha d’haver un sòl viable i una part del brot hi ha d’adossar-se, després de la qual aquesta part arrela a la sorra fluvial de gra gruixut. Els esqueixos es planten a una inclinació lleugera i a una profunditat aproximada d’un centímetre, sense més. Per tal que els esqueixos s’arrelin amb la màxima rapidesa i èxit possible, s’han de col·locar en una habitació ben il·luminada, on la temperatura estigui entre els 16 i els 18 graus. També val la pena ruixar la planta moderadament. Si seguiu els requisits agrotècnics i totes les condicions, en uns tres mesos es desenvoluparan brots forts a partir dels brots, sobre els quals es formaran tres o quatre grans fulles de ple dret. Ja es poden col·locar en recipients separats i prèviament preparats amb un sòl adequat.

Per descomptat, quan un cultivador té cura d’una planta, les persones amb pell molt sensible haurien de tenir molta cura, ja que el contacte amb les fulles de prímula pot causar irritació i reaccions inflamatòries. En els nens, les fulles també poden causar petites erupcions, per la qual cosa es recomana treballar amb prímules amb guants. Si es produeix contacte, és millor tractar les mans i els punts de contacte amb aigua sabonosa o utilitzar aigua lleugerament acidificada.

Com passa amb qualsevol cultura, la prímula també pot ser una mica complicada. Si de sobte manté les prímules en condicions molt humides, això pot conduir al fet que la planta es vegi afectada per la podridura grisa. Si de sobte la planta es manté a una temperatura massa elevada, l’aire és molt sec, la humitat s’estanca i l’aigua que no s’ha sedimentat i s’utilitza per al reg, això pot provocar l’engrossiment de les fulles i el fet que el sistema radicular adquireixi un to marró. Això també suggereix que el jardiner hauria de prendre amb urgència algunes mesures per salvar la planta, en cas contrari es podrien perdre grans plantacions. Si hi ha aire sec i calent, això provocarà un esvaiment molt ràpid de les flors, cosa que significa que es reduirà notablement el període de floració. En general, tot depèn de les condicions externes que el mateix florista crea i, per tant, pot regular-les ell mateix.