Falguera saltada

La falguera es considera una planta perenne força bella. S'utilitza àmpliament no només per a decoracions de jardins interessants, sinó també com a producte per al consum d'aliments, i també en medicina popular. La falguera va rebre aquest nom pel seu fullatge, o millor dit per la seva forma, ja que en aquestes triples frondes sovint es veu una ala d'àguila, que es troba a l'escut del nostre país. Alguns fins i tot veuen les inicials de Jesucrist en aquesta falguera.

Descripció i varietats de falgueres salades

La falguera es caracteritza per ser una planta perenne herbàcia de la classe de les falgueres. És un representant de la família Dennstedtie. Aquesta planta pot arribar a una alçada de 40 centímetres a un metre. Té un canó llis, lliure d’escates. El rizoma de falguera està força desenvolupat i pot créixer en totes les direccions, i també consta de matisos negres horitzontals i verticals de brots subterranis. Els brots joves es formen cada any sobre un sistema d’arrels tan rastrejants. Les fulles d’aquesta falguera estan dotades d’un to verd pàl·lid. Poden créixer fins a 70 centímetres i tenir una forma triangular semblant a una ploma. Tenen una estructura molt rígida i densa. Els fillastra d’aquesta planta es troben a una distància de fins a 20 centímetres els uns dels altres. Inicialment, tenen una forma remolí, en lloc d’assemblar-se a una closca de cargol. Les fulles d'aquesta falguera estan disposades per parelles a les branques i només el brot apical és senzill. Els folíols tenen els extrems contundents i lobulats a la base, lanceolats. S'embolicen segments amb vores fortes i fortes. I a la parella més baixa hi ha nectaris, que formen i secreten aigua dolça, molt estimada per les formigues. El sistema radicular d'aquesta falguera és tan gran i fort que pot suportar gelades i incendis molt forts. Alguns científics ens asseguren que aquesta falguera es considera una espècie de tipus múltiple, mentre que altres botànics estan segurs que només n’hi ha prop de 10. Tots són força similars, tot i que la majoria es poden trobar a la natura. Considerem alguns tipus:

- Pteridium aquilinumvar. Latiusculum

Es pot veure créixer a les pastures d'Irlanda. Perenne herbàcia que té una tija principal que arriba al diàmetre d’un centímetre. Les fulles d'aquesta espècie són força grans i de forma triangular. A la tardor, la part verda de la falguera es mor. El botànic d’Amèrica M.I. Fornald especialitzat en plantes de llavor i falgueres.

- Pteridium aquilinumvar. Freei

Per primera vegada, el botànic-pteridòleg d’Amèrica W.R. Maxson.

- Pteridium aquilinumvar. Pseudocaudatum

Aquesta planta herbàcia va ser descrita pel botànic, escriptor i naturalista nord-americà W.N. Klute. A la falguera d’aquesta subespècie li agrada créixer en llocs prou il·luminats i zones obertes.

- Pteridium aquilinumvar. Latiusculum

Aquesta subespècie es pot trobar creixent al Japó, la Xina, el Canadà, els EUA, Mèxic i el nord d’Europa. La primera persona que va introduir aquesta espècie és un botànic, micòleg, professor de geologia L.M. Underwood.

A més d’aquestes subespècies descrites, també hi ha varietats com Pinetorum i Pteridium aquilinumsubsp. Decompositum Lamoureux ex J.A. Thomson.

Es creu que aquesta varietat de falgueres és molt adequada per a l'alimentació i, per no confondre-la accidentalment amb altres espècies verinoses, és imprescindible conèixer els principals trets distintius:

- L'alçada d'aquesta planta pot arribar fins a un metre i mig, i la mata no forma aquesta falguera.

- A la falguera, els brots tenen la particularitat de trencar el sòl un a un. A més, la distància entre ells es manté al voltant dels 15 centímetres. En aquesta planta, els brots comencen a sortir tots junts, al mateix temps i des d’un punt.

- Les tiges de la planta tenen una estructura neta i llisa, a la qual li falten escates, vellositats i fulles.

És molt difícil reconèixer la falguera comestible al bosc a la primavera. Al cap i a la fi, les tiges tenen un aspecte molt similar. Un afegit serà la presència de fulles velles d’aquesta falguera que han sobreviscut al període hivernal. Tenen un patró geomètric bastant clar, que cada espècie té el seu. Aquesta espècie de falguera té fulles a les vores de la forma més rodona. Cal recordar aquelles zones on creix aquest tipus de falgueres des de la temporada estival, en un moment en què les excursions al bosc per baies i bolets són força freqüents.

Al món hi ha moltes llegendes associades a la flor de falguera. Hi ha el rumor que té la particularitat d’aparèixer la nit d’Ivan Kupala. I, com diu la llegenda, hi ha un tresor enterrat en aquest lloc. I el poder impur manté i protegeix la flor. Qui troba aquesta flor, la felicitat l’espera al llarg de la seva vida. Mai ningú no ha trobat aquesta flor, tot i que en el nostre temps la gent creu aquesta llegenda. Però el científic refuta totes les llegendes i especulacions, afirmant que la falguera no dóna color. La planta només es pot reproduir per espores i no per llavors. A la làmina, més precisament a la part inferior, hi ha petites boletes d’un to verd o marró. És en ells que les disputes maduren: es tracta d’esporangis.

Reproducció de falgueres salades

La falguera salada es caracteritza per ser una planta asexual, per tant hi ha diversos mètodes de reproducció, que són: brots, divisió de rizomes i espores.

La propagació d’aquesta planta pel mètode vegetatiu significa la formació d’esqueixos arrelats, que després es poden separar de la principal i trasplantar-los al seu lloc de creixement permanent. En primer lloc, s’escullen branques bastant llargues i esponjoses de la falguera. Estan doblegats a terra i pressionats una mica amb alguna cosa pesada, com ara una pedra. Això s’ha de fer a la primavera, quan hi ha un creixement vegetatiu actiu. Al cap d’un temps, les arrels comencen a disparar la fletxa.

A la natura, amb l’ajut d’espores es multipliquen els líquens, però a casa aquest mètode es considera un procés bastant llarg i minuciós. Al mes de setembre, la fulla es talla i s’asseca. Després de que les espores es pelin en un tros de paper. El material sec per sembrar roman emmagatzemat fins a la temporada d’hivern en un paquet tancat. I de gener a febrer comencen a preparar envasos per a les plàntules. Per a això, els recipients s’omplen amb una barreja de torba i s’humitegen bé. Les espores s’aboquen i es cobreixen amb vidre. Per tal que les espores germinin, els contenidors es col·loquen en un lloc bastant brillant i càlid, sense oblidar de ruixar constantment amb aigua tèbia i ventilar-se. Al cap d’uns dos mesos, comença a formar-se molsa verda a la superfície del sòl, moment en què s’elimina el got. Quan les plàntules han crescut, es comencen a plantar en contenidors separats i al maig les plàntules ja estan completament preparades per plantar-les en un espai obert.

La forma de reproducció més senzilla i alhora efectiva d’aquesta espècie de falguera és la divisió de les arrels. Per a aquest procediment, es pren un adult suficient amb un rizoma ben desenvolupat, que es pot recuperar ràpidament després d'aquesta poda. A la primavera, quan la probabilitat de gelades ja ha desaparegut, podeu començar a excavar falgueres. El sistema radicular es divideix en parts amb un i dos cabdells. La zona tallada s'ha de tractar amb carbó actiu triturat i després plantar-la immediatament en un sòl força humit.

On creix la falguera boscosa

El lloc més preferit per créixer aquesta falguera són els boscos clars. Es pot veure a tots els continents, a excepció de l'Antàrtida. La planta no creix als deserts i estepes. A la falguera li encanten els sòls sorrencs, els boscos de coníferes i els de fulla caduca, on creixen bedolls. Sovint, aquesta planta prefereix estar a altures obertes, matoll de matolls i vores del bosc. Aquesta falguera obstrueix l’herba a la vora i forma matolls sòlids en una zona reduïda. Sovint es pot veure la falguera salada creixent en clarianes, pastures, plantacions i camps abandonats. I durant la producció de fenc en alguns països, aquesta planta es considera una mala herba bastant difícil d’eliminar. Pot créixer a les muntanyes, però només a un nivell no superior a la zona de mitja muntanya. Al nostre país, aquest tipus de falguera creix de forma independent en regions com: Sibèria, els Urals, la part europea i l’Extrem Orient. Aquest tipus de planta creix bé i es desenvolupa en sòls clars i pobres, i també creix bé en pedra calcària.

Esbrinem un problema com ara la recol·lecció de falgueres. Aquesta planta es cull a mitjan primavera. Si ens fixem en els signes populars, aquest període arriba quan el lliri de la vall comença a florir o el cirerer de les aus s’esvaeix. La recollida s’ha de fer amb brots joves i nous, que es trenquen amb força facilitat. Si els brots s’han tornat més forts i densos i comencen a doblar-se, s’ha de completar la recollida. La tija ha de tenir entre 20 i 25 centímetres de llarg i aproximadament un centímetre de gruix. Es tallen a la base, de manera que la cultura pugui continuar el seu desenvolupament i creixement. Aquests brots s’han de lligar en raïms. Els brots de la planta s’endureixen bastant ràpidament, per això cal fer-los prou ràpidament. En embragatges separats, aquests brots recollits es salen i cada capa està prou esquitxada de sal de taula. A més, l'opressió es cobreix des de dalt i s'instal·la l'opressió. En aquesta posició, els brots duren uns 15-20 dies. I només després d’aquest temps la tina s’obre i la salmorra s’escorre. Després, les capes superiors es posen al contrari cap avall i les inferiors al seu lloc, a la part superior. Es torna a abocar la salmorra, però aquesta vegada la quantitat de sal es fa unes cinc vegades menys. Abans d’utilitzar-la, aquesta falguera salada s’ha de remullar amb aigua durant unes 7 hores i després bullir-la durant uns cinc minuts.

Aquesta espècie de falguera es cull de manera diferent en diferents regions. Considereu-los:

- Regió de Leningrad.

La collita d'aquesta planta en aquesta regió comença cap a mitjans de maig i continua fent-se durant aproximadament un mes. Tot i que la data exacta està subjecta a canvis, tot depèn de la climatologia de la zona. Un senyal que la falguera és apta per a la collita és un cruixit peculiar. El període d’aquest procés no és llarg. És per això que es permet congelar la planta per lots, si és impossible realitzar un processament immediat. La salaó es fa per a un emmagatzematge més llarg.

- Regió de Moscou

A la regió de Moscou, aquest tipus de falgueres creixen gairebé a tot arreu: en plantacions de fulla caduca, boscos de pins, parcs i jardins. Per collir aquesta planta, només són adequats brots nous i joves. És per això que la recollida es realitza en una etapa inicial de la temporada de creixement. Cal fer-ho abans que les fulles floreixin i els brots siguin encara suaus. Per a aquest procés, el període que va del 15 de maig als primers dies de juny és adequat.

- Sibèria

En aquesta regió, la col·lecció comença a finals de maig. Cal controlar els brots al bosc a la primavera, ja que no es disposa de la data exacta de recollida. Els brots comencen a arrossegar-se fora del sòl juntament amb les primeres flors, i després els brots creixen fins a la mida desitjada.

- Ural

Com s’ha esmentat anteriorment, aquesta falguera es pot veure a tot el nostre país. També als Urals, aquesta planta es pot trobar a vessants lleugers, als boscos.Per al consum, comencen a recollir-lo aquí a partir de la segona quinzena de maig, i això dura uns 25 dies.

Cures de falgueres salades

Tot i que aquest tipus de falguera es considera un cultiu forestal, un gran nombre de jardiners es dediquen al seu cultiu a les seves parcel·les personals. La planta s’utilitza àmpliament en composicions de paisatges. Però abans de créixer, heu d’esbrinar les principals regles per tenir cura d’una falguera:

- Durant l'adquisició d'una planta adulta, cal examinar acuradament el seu aspecte. Les fulles de la planta han de ser senceres, de color verd, sense danys, seques i amb un to groc dels lòbuls. Abans de plantar, la falguera adquirida s'ha de deixar en un lloc ombrejat durant un dia perquè la cultura pugui recuperar la seva força.

- El millor lloc per créixer aquesta falguera és la zona ombrejada del jardí. Així, les fulles de la planta tindran el to verd més intens, mentre que al sol el color de les fulles és molt més pàl·lid.

- Per cultivar aquesta planta, necessiteu un sòl força fertilitzat i lleuger. És fantàstica una barreja de torba, sorra fina i sòl de fulla caduca. Aquesta falguera creix bé, creixent en sòls rics en calç. Però aquesta planta no s’ha de plantar definitivament en margues.

- En un espai obert, aquesta planta pot prescindir de l'aïllament per a l'hivern. Les fulles de falguera cauen, però el seu sistema radicular és tan profund que cap gelada no en té por.

- Es considera molt important mantenir el sòl constantment humit. El reg s'ha de dur a terme immediatament després que el sòl s'assequi, però, al mateix temps, evitar l'estancament del líquid.

- Els fertilitzants s’han d’aplicar en dosis. La primera vegada que s’apliquen fertilitzants quan es formen els primers brots. Per a això, s’utilitzen complexos minerals especials. La dosi s’ha d’observar tal com s’indica a les instruccions.

Molt sovint, aquesta falguera s’utilitza per decorar pantans i rierols, diversos embassaments, ja que es considera que aquesta planta és força higròfila.

Malalties i plagues

Aquest tipus de falguera té un nivell d’immunitat molt elevat a diverses malalties i infeccions, tot i que sovint és atacat per insectes nocius. Els més perillosos són: insectes comuns, trips i mosques blanques. Per combatre’ls s’utilitza un tractament insecticida. Només cal que seguiu la dosi correcta per no danyar accidentalment la falguera.

Conclusió

Molt sovint es pot escoltar el nom d'aquesta falguera com a Extrem Orient. Això es deu al fet que és a l'Extrem Orient que aquesta planta és molt apreciada. Aquesta falguera creix a tot arreu, fins i tot a Sibèria i els Urals, a la part central del nostre país. Aquesta planta es cull i es dedica a collir-la. A més, es pot trobar al bosc i cultivar-lo a la vostra parcel·la personal. Amb una cura especial, la planta no és necessària, pot créixer independentment i sense ajuda. I la seva corona es pot desenvolupar força ràpidament.