Característiques de l'agrotecnologia de la pera

Una pera, com un pomer, necessita atenció i cura, requereix nutrients i humitat, de manera que no cal descuidar les seves necessitats naturals, els punts de la qual ara s’ordenaran. Per tant, l’agrotecnia de les peres s’ha de seguir de manera impecable.

Així doncs, agrotècnia pera. De fet, la pera es creua amb el pomer en molts aspectes, és molt semblant a ell, de manera que alguns punts us poden semblar. Però no us heu de relaxar, ja que es tracta d’una planta completament diferent, la qual cosa significa que una sèrie de característiques han de tenir una pròpia i única. El creixement de la pera es caracteritza per ser ràpid, la pera es planta, per regla general, segons l’esquema 6X3: 4 metres. No sigueu mandrós i trieu acuradament un lloc del lloc per plantar: hauria de ser alt, les aigües subterrànies no haurien d’estar més a prop d’un metre i mig del sòl, en cas contrari, hi hauria risc d’embassament. Els terrenys argilosos (així com els pomers) i els terrenys argilosos són ideals per a peres. Està prohibit utilitzar una conca tancada, així com depressions i terres baixes, on es pugui atrapar aire fred que, com ja sabeu, contribueix a la congelació just durant el període de floració. Els corrents de vent forts afecten la pera de manera desfavorable, per la qual cosa és important tenir en compte aquest punt.

L’inconvenient i la vulnerabilitat d’una pera, en comparació amb un pomer, és la poca tolerància als trasplantaments, especialment els que es produeixen a la temporada de tardor. A més, la pera mostra la seva seguretat pitjor durant les excavacions hivernals. Es recomana excavar i, fins i tot a la primavera, plantar les plàntules amb antelació als forats preparats per a això, que haurien de tenir cura a la tardor.

Malauradament, a causa del fet que la primavera a les regions es caracteritza més sovint per la sequera, a causa de la qual s’activa el procés de creixement de les plàntules, és necessari començar a excavar-les durant el període de tardor. Per tal d’evitar l’esclat i l’assecament del sistema radicular, les plantes excavades s’han de submergir en una xerraire i, immediatament abans del transport, embolicar-les en un llenç humit o, per exemple, en bosses de plàstic.

Les fosses s’han d’excavar i preparar amb antelació, a més d’omplir-les amb sòl fèrtil, barrejant-les amb fertilitzants, de la mateixa manera que en el cas d’un pomer. La profunditat òptima mitjana d’un forat no ha de superar els 80 centímetres. Immediatament abans del procés de plantació, les plàntules han de ser inspeccionades externament per detectar si hi ha un creixement silvestre; si es crida l'atenció a la zona del portaempelts, s'ha de tallar immediatament per evitar conseqüències desagradables per a la pera en el futur. Per a l’hivern, les plantes s’han de cobrir de neu.

Si la plantació encara es pot ajornar fins a la primavera, s’han d’afegir les plàntules gota a gota durant el període fred. Al solc, prèviament aprofundit a una distància d’uns 30 centímetres, les plàntules s’instal·len inclinades, mentre que cal observar la direcció de la corona cap al sud. Posteriorment, el sistema radicular s'hauria de cobrir amb terra humida, que al seu torn hauria de tenir una consistència esmicolada. Posteriorment, el sòl ha de ser apisonat, anivellat i regat per evitar la formació de buits entre el sòl i les arrels. Una manera familiar? Tornem a recordar el pomer. Tanmateix, aquí s’observa un matís: cal assegurar-se que el lloc de l’empelt necessàriament ha d’elevar-se per sobre del nivell del sòl, en cas contrari, hi ha el risc d’aturar-se. Per a l’hivern, la rasa també s’hauria de cobrir de neu. A la primavera, quan la terra vegetal ja s’hauria de descongelar, cal fer girar les plàntules amb molta precaució pel forat.S’utilitza per assegurar que l’oxigen s’administra de manera estable al coll d’arrel per al seu bon funcionament i activitat vital.

A la primavera, s’ha de podar la pera tenint en compte la seva formació. Després del procés de plantació, cal regar regularment la planta amb 2-3 cubells per a cadascuna, de manera oportuna, per sotmetre el procés de mulching dels forats amb purins o torba podrits. La capa ha de fer almenys 5 centímetres.

És imprescindible mantenir l’estat adequat del sòl: no s’ha de permetre infestar-la amb males herbes, sotmetre-la periòdicament al procés d’afluixament, aplicar fertilitzants per excavar. Durant el període sec, els arbres s'han de regar abundantment, si es descuida i la planta no es subministra aigua a temps, els fruits poden madurar excessivament i la seva vida útil després de la collita també es redueix.

Hauríeu de considerar amb més detall un procés d’agrotecnologia de peres com la poda d’una pera, ja esmentada anteriorment. A la primavera, s’ha de tallar una plàntula d’un any a uns 35-50 centímetres del sòl perquè es formi una corona a partir de les branques de sota. No obstant això, és més pràctic plantar planters no anuals, sinó biennals, respectivament, tenint en compte les perspectives de fructificació.

Una pera és una planta relativament capritxosa, però si la cuideu adequadament, cultiveu-la, proporcioneu protecció contra el fred, sempre us delectarà amb fruites fresques, sucoses i saboroses. De vegades, les varietats de peres es distingeixen per una fructificació tan generosa que es poden observar catifes senceres de fruits caiguts, que a l'hivern gairebé no hi té res a veure. En aquest cas, parar atenció a la preparació de tot tipus de preparats perquè les vitamines no desapareguin. Bona sort amb el creixement!