Característiques per emmagatzemar pastanagues i consells per créixer

Quan ja hàgiu collit la collita principal, comença el fred sever a l’hivern, heu de tenir cura d’un punt tan important com l’emmagatzematge de pastanagues. De fet, si no es compleixen certes condicions recomanades, podeu participar dels productes d’alta qualitat en què es va dedicar prou temps i esforç. Què es pot fer, doncs? Esbrinem-ho.

Cal recordar que les pastanagues es troben entre els cultius d’arrel força exigents sobre les condicions d’emmagatzematge efectiu a l’hivern en la seva forma original, sense perdre les seves propietats beneficioses i les seves vitamines. Malauradament, les pastanagues són més susceptibles a la infecció per malalties que altres cultius d’hortalisses, principalment per l’aire.

Presteu especial atenció al règim de temperatura correcte durant els primers mesos d’emmagatzematge. Si la temperatura augmenta com a mínim a 4 graus, això provocarà la germinació dels cultius d'arrel, que, en conseqüència, provocarà una disminució del nivell de conservació de la qualitat, per tant, la sala assignada per emmagatzemar les pastanagues s'ha de refredar adequadament i l'aire no hauria d’estar ranci: establir un sistema de circulació d’aire.

Hi ha una major sensibilitat d’aquesta cultura al nivell d’humitat de l’aire; per a les pastanagues és simplement necessari mantenir el seu alt valor per a la resistència estable de les pastanagues a les malalties, en cas contrari, pot simplement maridar-se i perdre una mena d’immunitat. Es considera que el règim de temperatura més òptim per al manteniment és una temperatura de l’aire de 0 a 1 grau i la humitat de l’aire ha de ser com a mínim del 90-95%.

Les opinions difereixen sobre com organitzar exactament la col locació de pastanagues, tenint en compte el fet que no està massa compactada, no hi ha risc de danys mecànics ni marciment.

Sovint, les caixes fetes de materials densos amb una capacitat de 15 a 20 quilograms s’utilitzen com a contenidors per emmagatzemar pastanagues. Per a una conservació estable, les pastanagues posades en aquestes caixes s’escampen amb una capa de terra o sorra uniforme, però no massa gruixuda, humitejada per endavant; d’aquesta manera, s’elimina el risc d’assecar-se els cultius d’arrel i, gràcies a una mena de recobriment. material, sempre es mantindrà el nivell d’humitat necessari. Les caixes plenes de pastanagues generalment s’han d’apilar fins a 2 metres d’alçada.

Una opció és emmagatzemar les pastanagues en piles properes al terra o en prestatges. En aquest cas, les pastanagues també es col·loquen en files, seguides d'espolsar cada fila amb una fina capa de sorra humida (uns 2-3 centímetres). Les arrels s’han de col·locar amb el cap cap a l’exterior.

Pel que fa al tema de la protecció contra les malalties a les quals pot experimentar un vegetal, és millor espolvorear-lo no amb sorra normal, sinó amb una barreja amb una petita quantitat de guix, aproximadament un 1-2% del volum total. També podeu experimentar amb la calç, però, al seu torn, s’ha d’extingir. Un bon efecte es demostra amb la cal, així com el processament de cultius d'arrels amb argila. Es veu així: les arrels estan submergides en un puré d'argila, de consistència similar a la crema agra, o en llet de calç, seguit d'un procés d'assecat amb un augment de la meteorització. La conclusió és que la capa protectora formada a la superfície dels cultius d’arrel té el paper d’una mena d’escorça, que al seu torn protegeix la verdura de la majoria d’influències externes de caràcter destructiu, marciment i malalties.

Si no voleu emmagatzemar pastanagues en caixes o simplement no en teniu, sempre podeu posar els productes preparats acabats en bosses o bosses de polietilè; poden proporcionar fàcilment a les pastanagues la humitat de l’aire necessària, així com diòxid de carboni i oxigen. La seguretat general dels cultius d'arrel també augmenta. L'únic és que les bosses s'haurien d'instal·lar verticalment i no lligar-les, perquè en qualsevol cas, cal accedir a l’oxigen.

Per tal d’entendre millor el problema de la pastanaga, hi ha diversos consells útils que sens dubte haurien d’ajudar un jardiner novell:

- Els precursors més adequats per a les pastanagues són cultius com cogombres, cebes, tomàquets i patates. També es permeten terres on es conreava remolatxa o col, però ja són adequats una mica menys.

- El contingut de nitrats a les pastanagues es caracteritza per la seva ubicació al capçal, així com al nucli, si el pes de la verdura supera els 300 grams. El nivell permès de contingut de nitrats a les pastanagues és d’uns 400 mil·ligrams per 1 quilogram de massa fresca.

- Per tal de collir una collita primerenca, com s'ha esmentat, les pastanagues s'han de sembrar a la temporada de tardor abans de la primera gelada. Recorda això.

- Hi ha un alt contingut de carotè en pastanagues en varietats com Losinoostrovskaya i NIIOH.

Quan colliu pastanagues per a l’hivern, heu de pensar per endavant en la possibilitat de crear les condicions necessàries, la disponibilitat de contenidors, l’espai, la seva relació amb el volum dels vostres productes que aneu a emmagatzemar; també pot passar que la collita serà massa gran, i simplement no hi ha on posar-la. En aquest cas, atraieu la família i els amics per ajudar-los: qui es negarà a les verdures fresques i naturals?