Ornithogalum (granja avícola)

La planta d’aviram és una planta bulbosa herbàcia, que és un dels representants més brillants dels jacints. En condicions naturals i naturals, la majoria de les vegades aquesta planta es pot trobar a les regions subtropicals i temperades de Sud-àfrica, la Mediterrània i la granja d’aviram també es troba sovint als territoris d’Àsia occidental. En total, hi ha actualment unes 150 espècies vegetals. Es diferencia pel fet que les flors de la planta tenen una forma d’estrella inusual, a causa de la qual la planta ha rebut diferents noms en diferents països: a Anglaterra, la granja d’ocells es deia l’estrella de Betlem i, a Alemanya, l’estrella de la llet.

En aquest article ens detindrem amb més detall sobre quines característiques té aquesta cultura, com plantar una granja d’aviram en terreny obert, com cuidar i observar adequadament les subtileses de la tecnologia agrícola. També definirem algunes de les propietats de l'explotació avícola, farem una descripció de les espècies i varietats comunes d'aquesta cultura. L’article serà d’interès no només per als jardiners amb menys experiència, sinó també per a aquells que ja han plantat diverses vegades granges d’aviram al lloc, però que busca trobar varietats i espècies noves i interessants que satisfacin tots els interessos i necessitats del propi florista. , dissenyadors de paisatges. En aquest article hem recopilat tota la informació i tots els fets interessants sobre la granja d’aviram, que només fan evident les característiques d’aquesta planta, les seves característiques úniques.

Descripció de la planta, plantació i cura

L’arbust pot fer de trenta a noranta centímetres d’alçada, els bulbs són petits, el seu diàmetre és de dos a cinc centímetres, poden ser allargats o de forma ovoide, també són rodons bombetes... A la seva superfície, normalment es formen escates denses, que les protegeixen de qualsevol influència externa. Les plaques basals tenen forma de cinturó, són bastant denses, la vena central destaca pel color blanquinós i, per regla general, les plaques de fulles basals es formen molt abans que les fletxes florals. Hi ha alguns tipus de plantes, les fulles de les quals es desenvolupen i creixen a la tardor, i la coberta de la fulla es manté fins a l’inici de l’estiu, i a l’estiu les fulles s’assequen i s’esmicolen.

Pel que fa a les inflorescències, poden presentar-se en forma de pinzells o en forma d’escuts, les inflorescències consisteixen en flors de color groc clar, que també poden tenir un color blanc com la neu. De les flors no hi ha absolutament cap aroma, però cal destacar una característica: una franja recorre la part superior de les fulles, que està pintada amb un to verd sucós i té un aspecte increïblement atractiu. Pel que fa a la fruita, sembla una caixa, que conté en si mateix una sèrie de llavors planes arrodonides, les llavors es pinten de negre, sovint s’utilitzen per a la propagació del cultiu, però aquí s’ha de tenir en compte que per a la propagació per llavors cal tenir algunes habilitats i habilitats, ja que sense experiència, és poc probable que un jardiner tingui prou habilitats i paciència per a això.

Si un florista ha decidit cultivar una planta, hauria de tenir en compte que, a més de les espècies habituals, també hi ha varietats de plantes verinoses que poden afectar negativament la salut i l’estat dels humans i dels habitants del jardí: els animals. Els brots i els bulbs d’algunes espècies es poden menjar i menjar de manera segura de la mateixa manera que es poden menjar espàrrecs. Avui es conreen unes deu espècies d’ornitogals, en parlarem amb més detall en aquest article, però més endavant.En primer lloc, voldria fer una descripció clara i profunda de com plantar aquesta planta, com cultivar-la i propagar-la en qualsevol condició, i també descriurem les característiques medicinals de la planta, ja que és molt important Tingueu-los presents perquè la granja d’aviram sigui encara més versàtil i útil en floricultura.

La planta aviram és una planta que es pot cultivar a partir de llavors, però la floració en aquest cas arribarà només quatre o cinc anys després que apareguin els primers brots al lloc. Els jardiners que ja tenen experiència en el cultiu d’una granja d’aviram recomanen comprar material de sembra en una botiga o viver especialitzat. Normalment es compren els bulbs de la planta, que es planten en terreny obert a l’agost o a principis de setembre. Plantar i fer créixer una planta és un procediment completament senzill, per tant, en principi, fins i tot aquells cultivadors de flors que abans no tenien experiència en el cultiu de plantes i flors poden fer-hi front.

La planta necessita una zona ben il·luminada, però també pot prosperar en zones ombrejades. Pel que fa a la barreja de sòl, el sòl ha d’impregnar bé l’aigua i deixar passar l’aire. Per tant, el sòl no ha de ser argilós, però idealment pot ser sorrenc. La profunditat de plantació dels bulbs ha de ser de sis a deu centímetres, mentre que es manté una certa distància entre els bulbs (de 15 a 20 centímetres), de manera que les plantacions no interfereixin en el creixement i desenvolupament normal de l’altre, de manera que les arrels i les les parts terrestres no es confonen, ja que això també pot convertir-se en un obstacle per al desenvolupament normal de les plantacions. Quan es prepara el forat, el bulb s’hi col·loca amb cura i es cobreix amb terra per sobre. A continuació, les plantes s’han de regar amb aigua, que s’ha de decantar, descongelar, ploure o filtrar. La temperatura de l’aigua ha de ser a temperatura ambient: la planta experimenta un xoc per una temperatura massa freda. Aleshores, el jardiner només ha de guanyar paciència i esperar que apareguin els primers brots a la primavera.

A continuació, hauríeu de considerar les activitats de cura, ja que són realment molt importants per a aquesta planta. En principi, no hi ha dificultats ni requisits innecessaris per sortir, de manera que fins i tot un jardiner inexpert pot fer-hi front. Periòdicament s’ha de regar la planta i s’ha de fer amb moderació per tal d’evitar l’embassament de la part arrel i la seva degradació gradual. Si hi ha estancament de l’aigua al sòl, això conduirà al desenvolupament de podridura a l’arbust, les inflorescències començaran a desaparèixer gradualment i les fulles es tornaran grogues, cosa que també esdevindrà un senyal clar que hi ha alguna cosa malament. amb la planta, i que necessita el suport del jardiner. Durant la temporada de creixement, el reg hauria de ser abundant, però quan comença la floració, encara és millor reduir-la i reduir-ne el volum en el moment en què apareixen els bolets, que s’omplen de llavor. La planta floreix en funció de la seva espècie i afiliació varietal, la floració comença els primers dies de maig i s’atura als darrers. La durada de la floració és de mitjana uns vint dies, ni més ni menys. Però podeu allargar la floració: n’hi haurà prou amb donar a la planta les cures i el suport necessaris, de manera que senti que el jardiner es preocupa realment per ell.

A la tardor, aquesta flor es pot alimentar de manera orgànica. Però si el sòl del lloc on creix la granja d’aviram està prou saturat, llavors no es pot dur a terme cap fertilització addicional, la planta pot resoldre completament sense ells. En principi, si la qüestió es refereix a un vestit superior, el millor és que el jardiner es fixi en l’estat general de les plantes i decideixi per si mateix si val la pena aplicar fertilitzants minerals o matèria orgànica, o bé la planta tindrà un bon rendiment. sense això.

De vegades es poden desenvolupar plagues a les plantes, l'àcar aranya es considera el més perillós. Per combatre-la i destruir-la, cal utilitzar preparats especials: insectoacaricides. També podeu detectar pugons a la planta, que també es poden eliminar si observeu aquesta plaga a temps. Per a això, agents com l’antitlin i el biotlin són perfectes. Però no us alarmeu si es noten aquestes plagues, ja que si les identifiqueu abans, hi ha una gran probabilitat que el jardiner mateix se’n desprengui en un futur molt proper. Tenir cura d’una flor no és gairebé cap problema, de totes maneres, el més important és seguir totes les regles de la tecnologia agrícola, estar molt atent i ser actiu i proactiu.

Per tal que la planta es desenvolupi d’acord amb totes les normes i regulacions, s’hauria de trasplantar d’un lloc a un altre de manera oportuna. Si el jardiner no va tenir l'oportunitat de fer-ho a temps, llavors els bulbs començaran a formar nens en gran quantitat i totes les forces de la planta aniran al seu manteniment. En aquesta situació, són les característiques externes del propi aterratge les que pateixen molt. Si la granja d’aviram no es trasplanta, pot prescindir d’aquest procediment no més de sis anys. Però els jardiners experimentats encara recomanen aquesta activitat i, com a mínim, s’ha de fer un trasplantament una vegada cada quatre anys. Quan es trasplanten, els nadons s’eliminen amb cura del bulb i es planten en un lloc nou en un substrat fresc. El nou lloc permanent de la granja d’aviram pot ser assolellat o ombrejat. Es recomana dur a terme aquest procediment els darrers dies del període estival. També podeu fer un trasplantament a la primavera, el més important és seguir totes les normes i regulacions i, a continuació, la planta arrelarà amb seguretat al nou lloc, demostrarà les seves característiques i capacitats decoratives.

Com hem esmentat anteriorment, aquesta planta es pot propagar de diferents maneres, tant pels nens com pel mètode de les llavors. Val la pena recordar que les llavors s’han d’estratificar i l’estratificació ha de durar de tres a quatre mesos. Centrant-nos en això, la sembra en sòl obert es porta a terme abans de l’inici de l’hivern, i això s’ha de fer en espines preparades de poca profunditat. A la primavera, les pròpies plàntules poden brotar i, si el cultivador té aquest desig, es pot propagar la granja d’aviram, i això es pot fer plantant plàntules.

La sembra per a plàntules es realitza a principis de primavera, de manera que els mateixos materials tenen temps de formar-se. Per sembrar les llavors, s’utilitzen envasos de plàstic, així com un recipient, i per omplir-los es pot utilitzar terra solta i lleugera preparada prèviament. Després que apareguin de tres a quatre fulles formades a les plàntules, val la pena començar a endurir-les gradualment. Per fer-ho d’acord amb totes les normes, cal treure diàriament contenidors amb plàntules a l’aire lliure durant 18 dies. Al mateix temps, el temps dedicat a les plàntules del carrer s'hauria d'augmentar gradualment, però en cap cas s'hauria de fer de manera molt brusca, en cas contrari, les plàntules experimentaran estrès i els brots immadurs moriran. La plantació només es duu a terme quan les plàntules poden passar tot el dia a l'aire lliure i no reaccionen en absolut a aquests canvis.

Després que la floració s’aturi i les flors s’esvaeixin, caldrà tallar totes les parts marcides. Si la planta creix a les regions mitjanes o meridionals, és possible que en aquests llocs la planta ni tan sols estigui coberta durant l'hivern. Però si l’hivern promet ser amb poca neu i gelades, en aquest cas es recomana preparar un refugi addicional per plantar, idealment les branques d’avet són perfectes per a això.Si el jardiner cultiva inicialment un tipus de planta força termòfil, per exemple, una granja d’aviram àrab o dubtosa, llavors els bulbs es desenterren a la tardor i es planten en contenidors separats per a flors, es treuen per a l’hivern perquè siguin constantment en llocs càlids i en cap cas congelats ... Però a la primavera, aquests bulbs tornen al jardí. Per tant, el jardiner protegeix les seves plantacions de l'estrès innecessari a l'hivern i hi ha un alt risc que les plantacions siguin encara més decoratives i més fortes.

El jardí d’aviram és una planta que té un efecte curatiu i analgèsic. A més, també és un excel·lent antisèptic, pot desinfectar qualsevol dany. Amb l’ajut d’aquesta planta, podeu curar contusions i esquinços, ferides, eliminar els processos inflamatoris que s’observen al cos. A més, la granja d’aviram ajuda perfectament amb mals de cap, depressió, símptomes d’irritabilitat i neurosis. En un apartament, una planta és capaç de purificar l’aire, ja que conté una quantitat suficient de substàncies com els phytoncides.

Al mateix temps, cal tenir en compte que només un tipus de granja d’aviram pot tenir aquestes propietats i característiques medicinals: la crestada, que també té un altre nom, que sembla una ceba índia. Totes les parts d'aquesta planta es poden utilitzar amb finalitats medicinals. Al mateix temps, les propietats no apareixen a la planta immediatament; és probable que les plantacions joves no produeixin cap efecte, però quan la planta arriba als dos anys, en aquest cas comença a donar un efecte curatiu gradualment. Però abans d’utilitzar aquesta planta, és millor consultar amb els metges, ja que si s’utilitza incorrectament la granja d’aviram, això pot conduir al desenvolupament de reaccions al·lèrgiques, especialment en nens.

Varietats i tipus d’aviram, la seva descripció

Ara veurem les espècies d’ornitogals que són especialment populars. Els farem una descripció perquè sigui més fàcil per al jardiner distingir les diferents espècies entre si i facilitar la comprensió de quines espècies s’adapten millor a les condicions del jardí i del jardí i quines s’han de pensar més .

La casa d’ocells àrabs - aquesta espècie ens arriba del Mediterrani. En condicions naturals i naturals, la granja avícola àrab es troba més sovint a Israel, i en aquest país aquest nom també es pot traduir per "llet de falcó". D'acord, sembla molt inusual. La roseta de l’arrel de la planta consta de fulles pintades en un to verd pàl·lid. L'alçada del peduncle no supera els 85 centímetres. La inflorescència és fluixa, no s’hi formen tantes flors. Una flor de diàmetre arriba als cinc centímetres, no més, està pintada de blanc, el peduncle és força llarg. Val a dir que el cultiu d’aquesta espècie es remunta al 1574 aproximadament i, des de llavors, aquesta espècie ha estat considerada gairebé la més popular i famosa.

La segona espècie que considerarem a l’article és la granja d’aviram Boucher. En condicions més naturals, aquesta espècie es pot trobar amb més freqüència a la part europea del nostre país, així com a les regions d'Àsia Menor, als Balcans i a Moldàvia. Al mateix temps, la planta se sent millor a les valls dels rius, ja que l'explotació avícola necessita una quantitat suficient d'humitat per a un creixement i desenvolupament ideals. En alçada, aquest arbust sol assolir el mig metre, no més. Les fulles són acanalades, lineals, la seva amplada pot variar de cinc mil·límetres a un centímetre i mig, el color de les fulles és de color verd saturat. Amb tot això, si mireu les fulles més de prop, notareu una clara franja longitudinal clara, que fa que la planta sigui encara més atractiva pel que fa a característiques externes. Les inflorescències racemoses contenen de vint a cinquanta flors.Les vores de les fulles no són rectes, sinó ondulades, de manera que tenen un aspecte molt lúdic i decoratiu alhora. La planta en general no és la més capritxosa, s’ha de mantenir constantment humida i, aleshores, revelarà el màxim de les seves característiques i característiques decoratives.

Les aus de corral són dubtoses: la seva terra natal és Sud-àfrica, les inflorescències poden ser piramidals, recollides en panícules de forma de borla, consisteixen en flors pintades en un to ataronjat brillant, també hi ha flors grogues vermelles i riques, pot haver-hi flors blanques, però al mateix temps la base del bronze pericarpi, increïblement atractiva. Les fulles són de color groc verdós, lleugerament pubescents, amb un aspecte increïblement atractiu. Aquesta planta s’utilitza molt sovint per fer rams i arranjaments florals. La qüestió és que durant molt de temps la planta pot mantenir el seu aspecte atractiu i molt fresc. A Europa, aquesta espècie, per cert, no es cultiva en absolut, però al mateix temps hi ha diverses varietats populars que tenen les seves pròpies característiques i característiques. Aquestes varietats inclouen el següent:

- ballerina: aquesta varietat pot créixer en una parcel·la personal i a casa, en condicions interiors. El color de les flors és taronja ric

- Sol: el color de les flors és groc, tot sembla increïblement interessant, tant en una sola plantació com en grup.

Granja d’aviram de Fisher: en condicions naturals, aquest tipus de planta es pot trobar al territori de Kazakhstan, Sibèria occidental. També és un visitant freqüent de les regions de la part europea del nostre país. Al mateix temps, la planta arrela bé a les estepes de donzell i a les maresmes. En alçada, la planta sol arribar a una mica més de mig metre, les inflorescències són racemoses, la seva longitud és d’uns 25 centímetres. Les inflorescències inclouen de vuit a vint flors atractives, no molt grans. A la superfície frontal de les fulles es pot veure una franja estreta, de color verd i amb un aspecte increïblement atractiu. Per descomptat, la planta necessita atenció, però en general pot suportar molt de temps i sense la supervisió del jardiner. El més important és inspeccionar l’arbust per si hi ha danys o malalties, aigua i alimentar-lo de manera oportuna.

La caixa d’ocells caiguda: en condicions naturals, l’espècie es troba al Mediterrani, als Balcans, a Escandinàvia, ja que allà les condicions més favorables li han estat creades per la mateixa naturalesa. A més, l'espècie es pot trobar a la part europea de Rússia, ja que és resistent, pot suportar les condicions més desfavorables i dures. L’alçada de l’arbust és d’uns 50 centímetres, una franja blanca recorre la superfície interna de la fulla i les fulles es pinten amb un atractiu i inusual to gris verdós. Les inflorescències són lleugerament caigudes, consten de flors en una quantitat de cinc a dotze. Aquesta espècie es conrea des del 1600 aproximadament, té un aspecte molt atractiu i decoratiu, de manera que és especialment popular entre els jardiners i floristes de moltes zones.

Aus de corral pòntiques o aus pirinenques: a la natura, sovint es poden trobar a Crimea o al territori del Caucas. Al mateix temps, la planta arrela perfectament en vessants rocosos i en zones similars, a les vores, pot arrelar perfectament entre arbustos, al llarg de carreteres o en prats. L'alçada de la mata pot arribar a gairebé un metre, el color de les fulles és verd, amb un to blavós. Les inflorescències són llargues: uns quaranta centímetres i l’amplada d’uns set centímetres. Les inflorescències inclouen unes 30-95 flors. Una franja força estreta, de color verd, recorre la superfície exterior de les fulles.En principi, la planta és bastant sense pretensions, el resultat de la sembra és decoratiu i atractiu. N’hi ha prou amb regar la planta de manera oportuna, alimentar-la amb els fertilitzants minerals i orgànics necessaris, alternar-los i assegurar-se que els insectes i les plagues no s’assentin a les plantes.

Caseta per a ocells de Saunders: a la natura, aquesta espècie només es pot trobar a Sud-àfrica i, per aquest motiu, es va considerar que la seva resistència a les gelades era el més baixa possible. Les fulles de les fulles es poden pintar en un to verd fosc, també hi ha fulles de color gris verdós, poden arribar als seixanta centímetres de longitud. L'alçada dels brots és d'aproximadament un metre, les inflorescències adopten la forma de piràmides, consisteixen en flors copades, que estan pintades de color blanc com la neu o en una tonalitat crema. Al mateix temps, les flors són realment increïblement atractives, ja que els ovaris negres o negres verdosos són visibles en pètals blancs o crema, cosa que sens dubte té un aspecte molt decoratiu. Les flors es poden tallar i utilitzar com a element per crear rams i arranjaments florals. Aquest tipus de granja d’aviram també es diferencia pel fet que és molt exigent amb humitat constant. Aquest punt hauria de ser tingut en compte pel cultivador, ja que dependrà d’ell si la flor rebrà el que vulgui o si patirà una manca d’humitat, que pot provocar la mort de la planta.

Aviram de Narbona: en el seu hàbitat natural, aquesta espècie es troba al sud d’Europa, al nord d’Àfrica i a les regions de l’Àsia occidental. A més, en general, aquestes plantes arrelen bé a terra argilosa, per la qual cosa s’ha de tenir en compte quan un florista decideix plantar aquesta espècie al seu propi jardí o a una habitació. L'alçada de la mata pot ser diferent, varia de quaranta a vuitanta centímetres, les fulles estan pintades en un color gris verdós, elles mateixes tenen una forma lineal. Les inflorescències són racemoses, inclouen una cinquantena de flors de mida mitjana, que estan pintades en un matís blanc. Fora de les fulles hi ha una fina tira pintada en un to verd. La floració sol observar-se els primers dies de juny, la durada de la floració depèn directament de les condicions favorables que el jardiner hagi creat per plantar, així com de la sensació de la mateixa flor, de si rep tots els nutrients necessaris. També cal tenir en compte que aquesta espècie inclou diverses varietats que també difereixen entre si en determinats indicadors, formes i tipus de floració, i que el temps de floració també pot variar. En principi, aquesta espècie no és massa capritxosa, de manera que el seu cultiu dependrà de qualsevol productor, fins i tot aquell que encara no tingui prou experiència en aquestes qüestions.

Les aus de corral són grans: en condicions naturals, aquesta espècie es troba més sovint al Caucas i al territori del Transcaucas. El color de les fulles és normal, de color verd pàl·lid. Les flors són blanques, tenen una franja molt estreta, de color verd, cosa que fa que aquesta planta sigui força atractiva i decorativa i al mateix temps increïblement delicada. La inflorescència és racemosa, solta i més semblant a un pinzell solt, la inflorescència consisteix en flors de vint a seixanta flors, no més. Sembla prou interessant, els cultivadors de flors parlen d'aquesta espècie com a sense pretensions, però, no obstant això, cal crear condicions per a la planta, en regar i alimentar-se.

Jardí d’aviram piramidal: aquests arbustos es troben naturalment a Europa central i als Balcans. L’alçada de la mata pot oscil·lar entre els trenta centímetres i el metre. Les fulles estan pintades amb un típic to verdós-blavós, tenen un aspecte, encara que poc brillant, però massiu i interessant.Fora de les fulles blanques de periant, es poden veure ratlles de color verd fresc. La longitud de les inflorescències oscil·la entre els 25 centímetres i el mig metre, tot depèn de l’afiliació varietal de la planta. A més, la composició de cada inflorescència racemosa inclou de vint a cent flors, aquesta espècie es conrea des de temps remots, des de 1574. Des de llavors, s’ha estudiat i ha guanyat la major popularitat. Tot i que actualment s’han criat un gran nombre d’altres varietats i espècies i l’activitat dels criadors no s’atura, la planta continua sent una de les més demandades i populars.

Els saldos de la granja avícola i la granja avícola de Schmalhausen són noms diferents per a la mateixa espècie. Més sovint, la planta es pot trobar al seu hàbitat natural als cinturons subalpins o alpins del Caucas i Àsia Menor i, per tant, algunes de les necessitats d'aquesta planta en activitats de cura i tecnologia agrícola. L’arbust arriba a una alçada de només deu centímetres, és molt compacte, nan. Les fulles tenen forma de falç, corbes, estan pintades amb tons oliva o verds. Pel que fa al peduncle, pot arribar a fer només cinc centímetres d’alçada, hi ha unes tres flors blanques i hi ha una franja verdosa. El diàmetre de les flors no supera els tres centímetres. Fins i tot malgrat la seva diminució, la planta encara té un aspecte increïblement atractiu i decoratiu. Es veu molt bé tant en plantació individual com en grup, s’utilitza per marcar camins del lloc, així com per crear accents en parterres de flors en miniatura.

Aus de paraigua: aquesta espècie és potser la més popular entre moltes altres. En condicions naturals, es pot trobar a zones forestals de la Mediterrània occidental, així com a Àsia Menor i Europa Occidental. L’arbust arriba a una alçada d’uns 25 centímetres, de vegades una mica més alta, si es creen totes les condicions més favorables per a la planta. Les fulles són lineals, hi ha una petita ranura a sobre i també hi ha una franja longitudinal a les fulles, pintada en un to blanc. Inflorescències en forma de paraigües (d’aquí el nom de la plantació), la inflorescència consta de 15-25 flors, el diàmetre d’una flor és d’uns 2,5 centímetres. Les flors estan pintades de color blanc pur i també tenen una ampla franja longitudinal, pintada en una tonalitat verda, que crea una mena d’accent a les flors, té un aspecte increïblement atractiu i interessant.

Aus de cua, és a dir, aquesta espècie també s’anomena ceba índia. Aquesta flor, a diferència de tots els altres tipus d’aviram, té increïbles propietats medicinals, tot i que és verinosa. La terra natal de la granja d’aviram és Sud-àfrica. Arbust estenedor, consisteix en un gran nombre de fulles semblants al cinturó i bastant amples, són planes i penjants. La longitud d’una fulla és d’uns vuitanta centímetres, cosa que fa que l’arbust s’escampi i sigui força voluminós. La longitud dels pinzells arriba a un metre, el pinzell consta de cinquanta a cent flors. Les flors desprenen un aroma molt agradable; també s’hi pot observar un centre verdós pàl·lid, tot i que les mateixes flors estan pintades amb un to blanc com la neu.

Per descomptat, estan lluny de totes les espècies cultivades pels cultivadors de flors; també són espècies com les granges d’aviram arquades i serrades, les avicultures de Gusson i de muntanya. Hi ha granges d’aviram de fulla plana, Shelkovnik, Zintenis, Temp. Cada espècie té les seves característiques específiques, ja que la seva terra natal és de regions i continents molt diferents. Però criden l'atenció dels cultivadors de flors precisament perquè tenen propietats increïbles i atractiu visual. Segueixen sent molt populars a la floricultura, es poden comprar a vivers o es poden propagar de manera independent, només depèn del que vulgui el jardiner i de les seves habilitats en aquest tema.