Fertilitzants orgànics: tipus i recomanacions importants d’ús

 Per més que es desenvolupi la moderna indústria química, els fertilitzants orgànics continuen sent l’opció més adequada i assequible per a horts i horts. Es tracta principalment de fem de bestiar, compost, cendra, torba, etc.

Fems com a fertilitzant

Els fems, més sovint fem de vaca, són un dels fertilitzants orgànics més estesos tant per als residents rurals com per als residents a l’estiu, tot i que és una mica més difícil per a aquests últims a causa de la ubicació de les parcel·les. L’ús de fems implica la seva introducció al sòl per excavar en grans quantitats a partir de la temporada de tardor. Per descomptat, hi ha certes normes de marcadors, que molts jardiners obliden. De mitjana, la taxa oscil·la entre les 30 i les 40 tones per hectàrea, un cop cada quatre anys. Superar la freqüència o la velocitat d’establiment està ple d’un contingut en excés de substàncies subministrades, especialment de nitrogen, que pot tenir un efecte extremadament negatiu sobre el sòl preparat. Les verdures madures cultivades en aquestes condicions tenen un alt contingut en nitrats.

El moment en què cal fer ús de fems també té un paper important: quan és fresc, és un caldo de cultiu de bacteris, males herbes i tot tipus de plagues, per la qual cosa és imprescindible esperar el procés de sobreescalfament.

S'ha de prestar atenció als sòls àcids: el fem, malauradament, contribueix a una oxidació encara més gran a causa de les seves propietats. La solució pot ser l’ús del cavall, en lloc de la vaca, o bé combinat amb el cal de fem. Eviteu el contacte del fem amb les arrels de les plantes durant la plantació; a causa de la composició concentrada i l’alt contingut d’amoníac, és possible una cremada en contacte amb la posterior destrucció de les plantes. Si els fems estan ben podrits, no n’hauríeu de tenir por.

Compost

El compost és una alternativa vegetal als purins que podeu preparar vosaltres mateixos. Els avantatges d’aquest tipus de fertilitzants són la barata i practicitat de la preparació, la conservació de la humitat i la creació de la soltura necessària del sòl per al cultiu de plantes.

En essència, el compost és un producte que s’obté per la “maduració” de residus orgànics sota la influència de microorganismes, insectes i, naturalment, del medi ambient. Però primer cal esbrinar: què es pot utilitzar exactament per fer compostatge i què no?

Per tant, els materials de compost més adequats són:

- Fulles caigudes; retallar verdures i fruites crues; closca d'ou; tallar herba; branques fines d'arbres; plomes; serradures.

Què no utilitzar:

- Fruites i verdures que han estat objecte de processament; plantes infectades i malaltes; pell de cítrics; males herbes perennes.

El procés de compostatge és el següent: es col·loca una mena de "drenatge" de les branques al fons del dipòsit condicional, després la resta de residus orgànics, el compost es capa amb capes de terra per aconseguir el millor efecte durant la maduració . No és recomanable preparar compost a partir de cap material, ja que la manca d’equilibri probablement provocarà una podridura ordinària. No serà superflu barrejar el compost de maduració de tant en tant, enriquint-lo amb oxigen, que al seu torn accelera els processos necessaris.

Signes de compost madur: la consistència és suau, fluixa, esmicolada, el color és fosc, l’olor de terra humida del bosc.

Les contraindicacions per a la fertilització del compost tenen un alt contingut de nitrogen durant el primer any, per tant no es recomana plantar cultius al sòl que acumulin ràpidament nitrats: espinacs, remolatxa, raves.

Fertilitzant cendra

Com a mínim inferior a l’anterior, la cendra substitueix un excel·lent fertilitzant conegut per tothom. Es refereix als residus minerals generats per la incineració de determinades substàncies. La cendra de fusta més comuna és rica en potassi i fòsfor.

Quan es fertilitza amb cendra, el sòl experimenta un procés de desoxidació, que també contribueix a suprimir la microflora patògena i a controlar eficaçment les plagues d’insectes. El sòl es fertilitza amb cendra, per regla general, en forma seca, però, fins i tot en forma líquida, pot retenir moltes substàncies útils i es pot utilitzar en solucions minerals.

Cal tenir precaució a l’hora d’utilitzar aquest fertilitzant i combinar-lo amb cultius que prefereixin sòls lleugerament àcids i alcalins. No es recomana utilitzar cendres junt amb fertilitzants que contenen nitrogen, ja que la cendra, en la seva funció, simplement neutralitza la seva acció i efecte.

Torba

Un fertilitzant orgànic menys popular però eficaç són els residus vegetals i fins i tot comprimits i podrits. El medi natural per a la formació de torba es pot considerar zones pantanoses en condicions d’alta humitat.

La baixa prevalença de torba es deu al fet que el seu ús en la seva forma pura es reflecteix en un efecte extremadament baix a causa del baix contingut de nutrients per a les plantes en creixement.

La principal funció i finalitat de la torba és l’enriquiment de la pròpia terra, perquè afecta favorablement les seves propietats fisiològiques.

Tenint en compte cada fertilitzant per separat, no es pot dir que sigui perfecte i universal. Per a cadascun hi ha excepcions, contraindicacions i desavantatges. A l’hora d’escollir, serà molt raonable partir d’un cultiu específic, així com de la composició del sòl assignada per a la fertilització.