Amb arbres fruiters al "tu".
Descripció dels arbres fruiters: estructura i activitat
Per fer créixer certes plantes, inclosos els arbres, els residents d’estiu haurien de tenir una idea de quina és la seva estructura, de què és, al cap i a la fi, no només depèn la facilitat d’entendre el seu negoci, sinó també els aspectes de la cura en la manipulació en vegetació. Esbrinem exactament com es disposen els arbres fruiters i considerem també el cicle de la seva vida.
Com es pot suposar, en les plantes fruiteres tot comença des de l’òrgan central: el sistema radicular. Hi estan lligats els principals processos i funcions, que es realitzen a la part exterior d’una planta, en cas contrari anomenada superficial. La transició entre aquesta part i el sistema arrel es coneix com el coll d'arrel.
L’anomenada part aèria d’un arbre fruiter és una tija, una part del tronc situada des del coll d’arrel fins a la branca esquelètica inferior, així com la corona, és a dir, una part ramificada de l’arbre situada a sobre. És habitual anomenar al líder l’extensió del maleter per sobre del propi maleter, i aquesta part també es pot anomenar conductor central. Les branques esquelètiques d’ordres del primer, segon, etc., surten del conductor central. Les branques intermèdies ja es troben entre les branques esquelètiques, d’aquí l’origen del seu nom.
Per tal d’accelerar la formació de la corona i simplificar tot el procés, es recomana deixar només un ordre de ramificació, mentre que el segon ordre, juntament amb les branques intermèdies, es col·loca millor en posició horitzontal. Al seu torn, s’anomenen semi-esquelètics.
Les branques semi-esquelètiques i esquelètiques es caracteritzen per la presència en elles de branques de fruits més petites i sovint cobertes. Malauradament, la seva taxa de creixement anual és bastant curta, i ells mateixos es desenvolupen molt més febles.
Es denomina brot una tija que ha crescut i s’ha desenvolupat en un període vegetatiu determinat, sobre el qual ja hi ha fulles. També és correcte denotar el creixement anual amb aquest terme tant a les estacions d’hivern com d’estiu fins al moment en què apareixen nous creixements dels cabdells. Quan floreixen, les escates s’esfondren, formant així rastres a la base del creixement futur: aquests són els anells anuals que ens són familiars. Gràcies als anells de creixement, podeu determinar amb precisió l’edat de la planta i els seus components: les branques.
Analitzant els tipus de brots, cal tenir en compte que tots dos són de creixement, és a dir, vegetatius i fruiters. Els cabdells fruiters difereixen en mida dels cabdells de creixement, perquè solen ser més grans i arrodonides. Per tant, es fa força fàcil reconèixer-los per la seva aparença ja des de la temporada de tardor.
També hi ha brots fortament escurçats, anomenats anells. Es tracta d’una mena de formacions fruiteres, presentades amb un brot ben desenvolupat situat a la part superior, així com amb una roseta de fulles. També es pot reconèixer l’edat del ringlet si es produeix un brot de mida petita amb una roseta de fulles a partir del brot. Aquest anell es pot anomenar biennal.
També hi ha parts com una branqueta de fruita i una llança. El primer no és res més que una petita branca d’un any, per regla general, lleugerament superior als 15 centímetres, que té un diàmetre diferent i més prima en comparació amb la de creixement. Acaba amb un brot de fruites. Així, per exemple, aquests mateixos cabdells fruiters de les varietats de pomes es troben a les axil·les de les fulles dels brots nous. El Kopetso és un altre tipus de branca anual, la seva longitud varia de mitjana de 5 a 12 centímetres.Es diferencia pel gruix uniforme i uniforme, així com per la característica que surt gairebé en angle recte de la branca principal del coixinet. El brot fruiter també és la culminació, tot i que la llança, al seu torn, en té de laterals, però la majoria de les vegades romanen subdesenvolupats.
El sistema radicular dels arbres fruiters, essent un òrgan clau de la vida, es caracteritza per la disposició vertical i horitzontal de les arrels. Amb un desenvolupament exhaustiu, el primer es pot anomenar un sistema bàsic. Per ubicació, les arrels horitzontals es distribueixen més sovint a les capes superiors del sòl, les que es consideren les més fèrtils.
En descriure els arbres fruiters, s’ha de prestar atenció a les arrels. Les arrels joves del tipus esquelètic, al seu torn, formen un lòbul de l’arrel, un sistema de petites arrels densament ramificades, una característica del qual és la presència de pèls de succió, una eina dissenyada per extreure solucions nutritives del sòl. Les arrels actives, per descomptat, han de tenir accés constant a l’oxigen, en cas contrari es pot frenar considerablement el seu desenvolupament. Són els que proporcionen, controlen l’activitat vital normal de l’arbre, així com les seves fulles. Per tant, sempre que realitzeu el procediment de fertilització, afluixeu el sòl, sabeu que no només proporcioneu a l'arbre les substàncies necessàries, sinó que també proporcioneu un important suport i ajuda al seu sistema radicular.
Els arbres són una forma de vida sorprenent, que representa tot un sistema de parts interconnectades, a les quals s’assignen les seves funcions i tasques. No suposeu que, com que els arbres són tan forts i duradors, no necessiten molt manteniment. Presteu atenció principalment al sistema arrel de les plantes fruiteres i, aleshores, us delectaran amb una rica collita cada nova temporada.
