Sedum

Suculent stonecrop, o sedum (Sedum) pertany a la família Tolstyankovye. El nom popular és herba febril o hernial. La planta es troba salvatge als territoris eurasiàtic, sud i nord-americà i africà, creix en un prat i en un vessant sec. El nom sedum prové de "sedo", que significa "calmar-se" en llatí, perquè les fulles d'algunes espècies s'utilitzaven com a analgèsic. Hi ha una llegenda sobre com el fill d’Hèrcules, Telefos, va curar amb l’ajut d’aquesta flor una greu ferida provocada per la llança d’Aquil·les. De moment, hi ha més de tres-centes varietats de pedregars i només es conreen aproximadament cent varietats en forma cultivada, i també hi ha moltes varietats híbrides i pures. Entre elles hi ha vegetació per al jardí, per exemple, el sedum "Bolshoi", i també hi ha plantes de la casa, per exemple, el sedum "Morgana".

Breument sobre el cultiu de stonecrop.

• Plantació. La sembra de llavors de sedum per a les plàntules es duu a terme els dies de març o abril, i les plantes es trasplanten a condicions obertes a finals de maig.
• La planta floreix a l’estiu i a la tardor.
• Nivell d’il·luminació. Lloc semi ombrejat, difós o amb llum solar.
• El sòl. Qualsevol, fins i tot pedregós, és adequat, però la matèria orgànica s’hi introdueix necessàriament abans de plantar-la.
• Reg. Normalment la planta té prou aigua per precipitació, però si el període sec és llarg, es requereix un reg regular.
• Amaniment superior. A la primavera i la tardor, l’alimentació es realitza mitjançant una solució de fertilitzants orgànics o un complex de minerals (infusió de mulleina en una proporció de 1:10 o excrements d’ocells en una proporció de 1:20). No es recomana fems frescos.
• Mètodes de reproducció. Dividint l'arbust, els esqueixos, el mètode de les llavors rarament s'utilitza.
• Plagues: morrut, pugó, trips, eruga de mosca serrada.
• Malalties. Podridura de fongs.
• Qualitat. Algunes varietats tenen propietats curatives contra la inflamació, per estimular les plantes també curen ferides, combaten els tumors, regeneren les zones danyades, detenen la sang i tonifiquen el cos.

Característiques de la planta.

El sedum és una planta suculenta herbàcia, pot ser perenne o biennal, és un arbust o semi-arbust. Les fulles estan disposades al seu torn, sucoses, senceres, completament assegudes a la tija, oposades o verticades, també poden ser de diferents tipus, mides i colors. Les inflorescències es situen als costats o a la part superior del brot, poden ser en forma de paraigua, escut o borla, contenen flors en forma d’estrelles d’ambdós sexes de diferents colors. El sedum floreix a l’estiu o a la tardor. El sedum és una bella vegetació mellífera que atrau les abelles al territori. En condicions interiors, el sedum tropical es conrea generalment, les plantes perennes es conreen en jardins, que són resistents als períodes de gelades i tenen brots verticals o rastrejants. Totes les varietats són tolerants a la sequera i amants de la llum, però prosperen bé a poca ombra. Sedum és una planta relacionada de Kalanchoe, rejovenida, echeveria i pètals tacats.

Conreu de llavors.

Sembra.

A l’aire lliure, el sedum es pot cultivar a partir de grans de les plàntules. La sembra de llavors es realitza els dies de març o abril, l’interval entre elles ha de ser de quaranta a cinquanta mm.Per a aquest propòsit, s’utilitzen contenidors o caixes que s’omplen amb un substrat del sòl, que inclou sorra i terres de jardí, a sobre d’ells s’omplen de sorra en gra gruixut. Les plantacions es ruixen acuradament, després es cobreixen amb polietilè o vidre a la part superior i, a continuació, es posen a la nevera per estratificar-se, la temperatura ha d’estar entre zero i cinc graus. Quan els cultius es troben a la nevera, es ventilen diàriament i s’elimina el condensat acumulat del material de cobertura. El substrat ha d’estar sempre lleugerament humit. Quinze dies després, les plantacions es col·loquen a la finestra i es requereix un règim de temperatura d’entre divuit i vint graus. L’aparició dels primers brots sol produir-se al cap de mig mes o mes, fins que en aquest moment les plantacions es ventilen regularment, s’eliminen les gotes d’aigua del material de recobriment i es ruixa el substrat després d’assecar-se.

La sembra de grans per a plàntules està permesa durant la temporada d’hivern. El procediment es duu a terme de la mateixa manera que es descriu anteriorment, però les plantacions no es col·loquen a la nevera, sinó que es transfereixen a condicions d’hivernacle o s’enterren al sòl, en aquestes condicions els grans s’estratifiquen al medi natural. Les plantacions es porten a l'interior els dies d'abril perquè germinin.

Com cultivar plantules.

Els brots Stonecrop són de mida molt petita. Després que les plàntules apareguin en grans quantitats, el material de cobertura s’elimina del contenidor. Les plàntules bussegen en petits contenidors separats quan es forma una segona fulla veritable. La cura de les plàntules és senzilla, cal regar regularment i afluixar lleugerament la capa superficial del sòl. Una setmana abans del trasplantament a cel obert, les plàntules comencen a endurir-se, amb aquest propòsit diàriament es transfereixen a condicions exteriors, la durada de l’enduriment augmenta cada vegada.

Plantació en condicions obertes.

Temps d’aterratge en condicions obertes.

Les plàntules es planten a cel obert a finals de maig després que les gelades repetides a la primavera deixin d’amenaçar. El sedum és una flor sense pretensions, per aquest motiu es pot cultivar tant en una zona ben il·luminada com en un lloc semi-ombrejat, però creix millor amb bona llum. El lloc hauria d’estar obert i allunyat d’arbusts i arbres les fulles dels quals caiguin, perquè si els arbustos estan coberts de fulles a la temporada de tardor, quan arribi la temporada de primavera no els travessaran.

Normes de plantació.

El sedum és poc exigent per a la composició del sòl, es pot cultivar fins i tot en sòls pedregosos, però per a la vistositat dels arbustos s’introdueix matèria orgànica (adob compost o humus) al sòl abans de plantar-la. Les fosses s’excaven al sòl per plantar-les i l’interval entre elles ha de ser d’uns vint cm, i després les plantules es trasplanten als forats. Les plàntules plantades s’han de regar abundantment. Les plantes que es conreen amb llavors sorgeixen al segon o tercer any.

Agrotècnia al jardí.

Quan conreu sedum al jardí, cal desherbar-se força sovint. Però hi ha una varietat de "sosa càustica" que pot fer front de forma independent a totes les males herbes, de manera que sovint s'utilitza per emmarcar tobogans alpins i parterres de flors. Però gairebé totes les altres varietats pateixen males herbes, per aquest motiu, és necessària la seva eliminació oportuna. Les plantes es reguen només durant un llarg període sec. Mireu com creixen les tiges, s’han d’escurçar en el temps per evitar un excés de creixement. Per preservar l’aspecte decoratiu dels arbusts, s’eliminen immediatament les inflorescències i les fulles que han començat a marcir-se i es tallen totes les tiges dels arbustos amb brots de diferents colors. A la primavera i la tardor, el sedum es fertilitza amb un complex de minerals o matèria orgànica líquida (excrements d’ocells en proporció 1:20 o mulleïna en proporció 1:10). No s’aplica fems frescos.

Mètodes de reproducció.

La propagació de les llavors es descriu anteriorment. El Stonecrop es pot cultivar a partir de grans auto-recollits, però pot no heretar les característiques de la flor mare. És possible propagar-se per llavors només per al primer cultiu i, amb l'ajut d'aquest mètode, es poden obtenir noves varietats. Per a la propagació de varietats, és aconsellable utilitzar talls o divisions de matolls.

Els esqueixos de la coberta del sòl es poden tallar abans o després dels arbustos florits. Els esqueixos es tallen a partir de les tiges, el tall ha de tenir uns deu cm de longitud, es tallen totes les fulles de la part inferior, després es planten en un substrat solt per a l’arrelament i almenys un node està imperativament enterrat a la barreja de terra. Després d’arrelar el tall, es trasplanten a una posició permanent. A la primavera, els esqueixos es planten immediatament sota el cel obert. A la tardor, es tallen diverses tiges i es retiren en un gerro, com un ram, i s’ha d’assegurar que no es produeixi cap estancament del líquid i que s’hagi de canviar l’aigua regularment. Quan arriba la primavera, tots els esqueixos ja haurien de tenir arrels, després dels quals es planten en condicions obertes. Si l’arrelament dels esqueixos es produeix al gener, es planten en contenidors individuals i a la primavera es transfereixen a terra obert permanentment.

No oblideu que immediatament al lloc podeu arrelar completament qualsevol fragment de la tija o de tot el brot. La capa superficial del sòl, que es troba directament sota les tiges, s’elimina de males herbes, i després s’aplica la fertilització al sòl, el sòl s’anivella i es compacta. Després d'això, diverses tiges es pressionen contra la capa superficial del lloc preparat, a sobre d'elles es cobreixen amb substrat de terra, que inclou sorra i terra de jardí, i després es premsa lleugerament. La taxa de supervivència dels esqueixos amb aquest mètode és de set a deu de cada deu.

Els arbustos de fort creixement i vegetació de més de quatre a cinc anys es reprodueixen per divisió. Amb aquesta finalitat, els primers dies de primavera, l’arbust s’elimina del sòl, es neteja el rizoma del terreny, després la planta es divideix en diversos fragments, ja que cada part separada ha de tenir brots i arrels. Les seccions es tracten amb un fungicida i, després, es retiren els esqueixos al fresc per assecar-se, hi són durant diverses hores. A més, les parts separades es planten directament sobre una constant.

Trasplantament.

En un lloc, la planta es cultiva durant un màxim de cinc anys, després d’aquesta edat, necessàriament rejoveneix. En primer lloc, es tallen totes les tiges velles, després s’aboca un nou substrat i un embenat superior sota el rizoma, però, si és possible, es trasplanten els sedums. Normalment, en el moment del trasplantament, la planta es divideix en fragments. L’algoritme de treball es dóna més amunt.

Malalties i insectes nocius.

Aquesta planta té una immunitat molt alta contra les malalties i les plagues. Però pot tenir dificultats, per exemple, si regueu amb massa freqüència i abundància o durant una temporada d’estiu freda amb pluges. Aleshores, el stonecrop pot ser afectat per una infecció per fongs. El primer símptoma de la malaltia és que apareixen taques fosques a les fulles. Podeu eliminar la malaltia tractant l’arbust amb un fungicida. Els arbustos greument afectats s’eliminen del terra i es destrueixen.

La planta sedum pot ser la llar de pugons, erugues de mosques serres, gorgols i trips. Per desfer-se dels morrutges, cal recollir-los a mà; amb aquest propòsit, s’estén material blanc sota la planta i, a la nit, quan s’il·lumina amb un fanal, es sacsegen insectes nocius de l’arbust i després s’aconsegueixen. destruït. Per combatre les falses erugues, pugons i trips, Stonecrop s’aspergeix amb una solució insectoacaricida, per exemple, Actellik.

Planta després de la floració.

Com recollir les llavors.

Abans de collir grans, tingueu en compte que les plantes cultivades a partir d’ells no conservaran les característiques varietals de la mare.No oblideu que aquesta vegetació floreix fins a períodes de gelades severes, a la temporada d’hivern surt amb fulles verdes, això també pot causar dificultats per recollir llavors. A més, no oblideu que el sedum es pot propagar simplement per esqueixos o dividint la mata.

Preparació per a la temporada d’hivern.

Després de la retirada dels primers cops de fred greus, la planta es talla, per sobre de la capa superficial del sòl hi ha segments que no superen els trenta a quaranta mm de longitud. Les restes estan cobertes de terra. Les tiges retallades es poden arrelar i a la primavera es poden plantar permanentment en condicions obertes. Si us agrada l’aspecte del sedum, que està cobert de neu, no cal que podeu. Però tingueu en compte que, quan arriba la temporada de primavera, l’arbust continua tallat, ja que s’ha perdut el seu efecte decoratiu.

Varietats de cultura.

Totes les varietats de sedum es poden dividir en cobertes del sòl sedum (Sedum) i plantes sedum (Hylotelephium), que són plantes d’alçada superior, s’assignen al subgènere sedum. Les varietats més populars entre les floristeries, que es descriuran a continuació.

Sedum "Big" (Sedum telephium),

o sedum "Medicinal", o sedum "Telephium" (Hylotelephium triphyllum), o sedum "Purple" (Sedum purpureum), o herba lleguminosa, o greix de corb, o herba viva, o col de llebre.

Aquesta planta perenne és una planta mellífera, que pot créixer fins a vint-i-cinc i trenta cm. Els brots són verticals i espessits. Les fulles en forma d’oval aplanades, completament sedentàries, es poden situar oposades o alternativament, les seves vores en forma de denticles. Sedum floreix des de l’altura de l’estiu fins al final. A la part superior dels brots es formen inflorescències paniculades corimboses, que es distingeixen per la seva esplendor i consisteixen en flors de color groc-verd o vermell. Aquesta flor es troba salvatge a les latituds temperades dels territoris europeu i asiàtic, li agrada créixer als prats, en un bosc de pins, a la vora d’un bosc, en un matoll, al vessant d’un barranc. Aquesta varietat medicinal s’utilitza en medicina popular com a fàrmac tònic i enfortidor. Aquesta varietat té diverses subcategories: llegum comú: flors de color porpra fosc; grans normals: flors de colors verd-blanc o groc-blanc; ordinari ordinari: a diferència del gran ordinari, les fulles d’aquesta categoria de plantes ja es troben a la base; Ruprecht ordinari: les inflorescències estan pintades en un matís blanc cremós.

Com a resultat del treball de cria, el món va veure moltes varietats d’aquesta varietat i gairebé totes són populars entre els jardiners i floristes com a vegetació cultivada. A continuació es presentaran les varietats més populars.

"Matrona". Un arbust fort arriba als seixanta cm d’alçada. Els brots de la seva coloració porpra fosc, hi apareixen grans fulles, pintades de color blau verdós, més tard les seves vores es tornen a pintar de vermell. Les flors són rosades.

"Black Jack". L’arbust creix fins a uns quaranta cm i les fulles són de color blau porpra. Les inflorescències compactades contenen flors roses.

Linda Windsor. Els brots creixen verticalment, es pinten de color granat, les fulles són de color vermell fosc i les flors són de color robí.

Maduixa i nata. L'híbrid creix fins a uns quaranta cm. Les fulles són verdes, els brots són de color vermell rosat i les flors són cremoses, de manera que les inflorescències semblen que tenen dos colors.

"Picolette". L’arbust és compacte, s’estén fins a uns trenta cm, està decorat amb fulles petites, pintades en un color vermell bronze, que estan foses amb una tonalitat metàl·lica. Les inflorescències estan compactades, contenen flors roses.

Entre els cultivadors de flors també hi ha les varietats varietals més populars: "Ruby Glow", "Rosie Glow", "Bon-Bon", "Vera Jameson", "Green Expectations", "Gooseberry Full", "Heb Grey", "Crazy Raffles", Xenox i altres.

Sedum "White" (àlbum Sedum),

o una caixa de sabó, o un colmen, o un dia de sis setmanes, o herba viva, o el color de Déu.

Aquesta espècie creix de forma salvatge als territoris del Caucas, Àsia Menor, Rússia, Europa de l'Oest i el nord d'Àfrica. Aquesta varietat va rebre aquest nom pel motiu pel qual les seves fragants flors són de color blanc, formen inflorescències de panícules, que no consisteixen en una branca, sinó en diverses. Aquesta perenne de fulla perenne forma una catifa que arriba als cinquanta mm d’alçada, les seves branques vegetatives s’escurcen, estan cobertes de fulles denses en forma d’oval o el·lipse, estan torçades d’uns deu cm de longitud. Aquesta varietat té diverses subespècies. , presentat a continuació.

Flors petites de color blanc: inflorescències de coloració blanca, fulles en forma de bola, de color verd, que no es tornen a pintar de vermell.

Paret blanca: l’arbust floreix exuberantment, té inflorescències roses i fulles de bronze o porpra.

Paret blanca Christatum: creixen els extrems de les tiges, densament cobertes de fulles.

Les varietats més populars entre jardiners i floristes:

Catifa de corall. La planta només creix fins a cinquanta mm. Les fulles del seu color vermell pàl·lid a la tardor es tornen a pintar amb un to vermell.

França. L’arbust és alt, decorat amb fulles verdes allargades; sota el sol brillant, el color canvia a rosa.

"Laconicum". L’arbust és alt, exuberantment decorat amb fulles verdes sèssils, de vegades el color pot canviar a vermell.

Sedum acre,

o xais, o sabó d’oca, o pebrot salvatge, o herba febre, o més jove, o gran, o rubor, o guillemot, o vigorós.

Aquesta varietat es pot trobar salvatge als territoris de Sibèria Occidental, Àsia Menor, Rússia, Caucàsic i Amèrica del Nord. Quan el suc d'aquesta planta arriba a la pell, poden aparèixer úlceres, per això la varietat rep el seu nom. L’arbust creix fins a deu cm, els brots són ramificats i arrodonits. Les fulles nues són sucoses, disposades al seu torn, pintades de color verd, s’allarguen fins a uns seixanta cm de longitud i les fulles no cauen ni a l’hivern. Les inflorescències mig umbilicals contenen flors d’un color groc-daurat que arriben als quinze mm de diàmetre. Aquesta varietat té un gran nombre de subespècies diferents.

"Aureum": els extrems de les tiges d'aquesta subespècie a la primavera estan pintats d'un color groc clar.

"Menys": una subespècie de baixa estatura, que té fulles petites i gruixudes.

"Elegància": un arbust de poca alçada, decorat amb fulles variades que s'enrotllen.

Sedum "Fals" (Sedum spurium).

Aquesta varietat es pot trobar salvatge al prat subalpí, als vessants turcs, caucàsics i iranians de les roques. La perenne és resistent als períodes glaçats, es distingeix per un rizoma rampant allargat. Els brots s’eleven o es propaguen. Les fulles són sucoses, grassonetes, disposades de manera oposada, pintades de color verd fosc, en forma d’ou, amb les vores en forma de gruixuts denticles o ciutats. La inflorescència de l’escutell es distingeix per la seva esplendor, conté flors de color porpra o rosa. El cultiu d’aquesta varietat va començar el 1816. A continuació es presenten les varietats més populars.

"Àlbum": les flors estan pintades de blanc, les fulles són verdes.

"Catifa de bronze": les inflorescències estan pintades de rosa, les fulles canvien de color a bronze a la temporada de tardor.

"Mantell de rubí" - inflorescències de color porpra, fulles - de color vermell fosc.

"Shorbuzer Bluet": a la primavera l'arbust està cobert de fulles amb una vora vermella, a la temporada de tardor, les fulles es pinten amb un to vermell.

A més, els jardiners conreen les varietats varietals següents: "Erd Bluet", "Fulda Glut", "Purpureppih", "Koktsineum", "Roseum", "Salmoneum" i altres.

Sedum "Prominent" (Hylotelephium spectabile), o sedum "Prominent".

Aquesta varietat prové de territoris japonesos, de Corea del Nord, així com del nord-est del país xinès. L'arbust creix fins a aproximadament mig metre, el seu rizoma té forma de tubercle i és gruixut. Els brots són verticals, estan decorats amb grans fulles assegudes nues de color verd-blau, en forma d’oval o de pala, les seves vores són en forma de dents. Les inflorescències de mitja umbel·la tenen una secció transversal d’uns quinze cm, contenen flors de deu mm de diàmetre, pintades de colors lila rosat o porpra carmí. Al territori asiàtic, aquesta flor es conrea des de fa molt de temps i a Europa des del 1853. Els jardiners conreen moltes espècies varietals.

"Iceberg": un arbust creix fins a trenta-cinc cm, inflorescències blanques.

"Brillant" és una varietat antiga, les inflorescències consisteixen en flors roses amb anteres brillants i carpels de color rosa brillant.

"Septemberglut": grans inflorescències, contenen petites flors de color rosa fosc.

"Stardust", "Snow Queen": inflorescències blanques.

"Meteor", "Carmen": les varietats són similars entre si, flors del seu color porpra.

"Autumn Faye": un arbust creix fins a mig metre, fulles de color gris verdós, flors de coure.

"Neó": la planta creix fins a trenta-cinc cm, decorada amb grans inflorescències de color rosa brillant.

També es consideren cultivats aquests sedums: espatulats, Alberta, de color groc pàl·lid, híbrids, de fulla gruixuda, subulats, Forster, prims, de tiges múltiples, Kamxatka, lineals, carneum, en forma de vinya, Middendorf, doblegats, anuals, prims, Troll, de sis rems i d’altres.

En casos freqüents, es conreen les varietats següents: blanc-rosa, anakampseros, blanquejant, caucàsic, Tatarinova, verticil·lat, jardí, vivípar, Zibolda, fals representatiu, àlber, Ussuri.

Per què el sedum és útil i perjudicial?

Qualitats medicinals del sedum.

La medicina alternativa utilitza aquestes varietats medicinals de sedum: prominents, comunes (grans i morades), càustiques.

Sedum "Ordinari" està dirigit contra la inflamació, els tumors, per estimular el cos, cura les ferides, es regenera, atura la sang i els tons. Aquesta varietat és un fort estimulant biogènic, que supera el seu efecte actiu d’àloe, i l’efecte sobre el cos és molt suau, no hi ha efectes secundaris.

Sedum "Bolshoi" s'utilitza com a coadjuvant en el tractament de pneumònia, bronquitis, hepatitis, ferides que no poden curar, úlceres tròfiques, impotència, malalties del sistema nerviós, ronyons i bufeta, oncologia.

Sedum "Vidny" s'utilitza per al tractament de l'anèmia, l'epilèpsia, les malalties del tracte gastrointestinal, la isquèmia i la insuficiència pulmonar. Atura el sagnat, alleuja la inflamació i el dolor, neutralitza els efectes microbians i bacterians, ajuda a eliminar les flemes, elimina toxines, restaura la mobilitat de les articulacions, redueix la pressió arterial, calma els nervis, cura les ferides, dilata els vasos sanguinis, estimula el sistema endocrí, redueix el colesterol, enforteix la immunitat.

Sedum "Càustic" és irritant i diürètic. S’utilitza per curar la malària, augmentar la motilitat intestinal, augmentar la pressió arterial, curar ferides, cremades i úlceres, curar catarres de les vies respiratòries superiors, hidropesia, anèmia, icterícia, tuberculosi de la pell en un nen.Els medicaments, que es basen en aquest tipus, s’utilitzen per alleujar el dolor.

Qui està contraindicat.

Només el sedum "càustic" té contraindicacions, ja que el seu suc dóna un efecte irritant. Prohibit per a persones amb hipertensió i dones embarassades. Quan s’aplica externament, la pell pot experimentar una sensació de cremor, irritada o enrogida, i quan es pren internament, el suc pot causar nàusees. Per tant, abans d’utilitzar el sedum “càustic”, consulteu un especialista.