Processament de sòls de torba per al cultiu

No és cap secret que les parcel·les enjardinades es localitzen majoritàriament a la zona de sòls torbosos i pantanosos, que es caracteritzen per desavantatges com el baix relleu i una petita distància a les aigües subterrànies. Aquests sòls, per descomptat, s’han de sotmetre a un tractament especial abans de plantar-hi i cultivar-hi res. Per tant, el cultiu de sòls de torba és un aspecte important en el cultiu de cultius.

Els residents d’estiu novells, que s’esforcen per obtenir una collita ràpida, sovint no es preocupen pels processos de preparació i sembren llavors, planten planters immediatament, cosa que suposa un error greu i una actitud negligent cap a la collita futura. I és possible que la collita, en aquest cas, no es prevegi en absolut: el creixement i el desenvolupament de les plantes s’inhibeixen, es deterioren, es tornen febles, s’esgoten a causa de l’incompliment de diverses condicions i, en última instància, simplement cessen la seva activitat vital. Llavors, els que s’afanyen comencen a lamentar la seva decisió irreflexiva. Cal recordar que el sòl torbós no és adequat per al cultiu de la majoria de plantes sense una millora radical adequada. Els principals nutrients i elements es troben en aquest sòl en quantitats extremadament petites, especialment en la forma que les plantes prefereixen assimilar; per tant, en qualsevol cas, primer heu de treballar en l’adaptació. El sòl es caracteritza per una temperatura baixa a la superfície i a l’interior, ja que la torba és un pobre conductor de calor i, com ja sabeu, la calor és vital per a la majoria de la vegetació. Un color excessivament fosc del sòl torberós també suggereix el risc d’escalfament desigual sota la influència del sol; si les capes superiors encara hi estan exposades a la tardor, sovint fins i tot assecant-se, les inferiors es mantenen fredes. El procés de descongelació de sòls d’aquest tipus també es veu alentit en una mitjana de 10-15 dies en comparació amb altres.

A causa de la composició química i del nivell d’acidesa molt diferents, les condicions per a la formació de sòls torbosos també són diferents. Hi ha tipus de torba de transició, de terra baixa i alta. Si la torba de gran marró de color marró es caracteritza per una descomposició feble a causa d’un grau d’acidesa augmentat, la torba baixa, al contrari, supera la composició de la torba de gran amarratge, difereix en un grau feble o fins i tot completament neutre. d’acidesa, té un color negre terrós.

Per començar el cultiu, els sòls torbs haurien de ser sotmesos primer a un procés de drenatge. Això permet millorar els indicadors dels règims d’alimentació, aigua i aire del sòl a la zona on sol ubicar-se la capa d’hàbitat del sistema radicular de les plantes. El processament dels sòls de torba, és a dir, el drenatge, comporta un canvi en les condicions del procés de formació del sòl, és a dir, es crea el nivell d’aeració necessari, s’accelera i s’intensifica la descomposició del component orgànic de la torba i els compostos que poden representen un perill particular per a la vegetació s’oxiden. El millor és començar a drenar a la temporada de primavera, al mateix temps a tot el territori destinat al cultiu. Si no esteu segur de fer el procés correctament, busqueu ajuda d’un especialista que us donarà recomanacions precises específicament per al vostre sòl. Aquest és un punt molt important que no s’ha d’oblidar.

El cultiu de la terra de torba implica que s’ha de substituir la torba per sorra o argila i, a continuació, s’ha d’aplicar la taxa de fecundació adequada, reduint així el nivell d’acidesa desfavorable al sòl.

El sòl argilós, l’argila o la sorra, per regla general, es barreja amb torba, contribuint així a la creació de sòl artificial mixt a una profunditat que no excedeixi els 40 centímetres. En el procés, s’hauria d’elevar lleugerament el nivell del lloc. A les zones on el sòl es caracteritza per ser pantanós, sobretot amb una ubicació propera de les aigües subterrànies, el nivell s’ha d’elevar encara més amunt, fins a 1 metre. En aquest cas, el sòl es requereix en grans quantitats. En aquest cas, les escòries de les calderes poden servir com a agent de deslligament eficaç. En forma triturada, aquestes escòries també es poden utilitzar per reduir el nivell d’acidesa, o fins i tot neutralitzar-la completament. Es poden tractar d’escòries convertidores, forns de llar oberta, escòries d’alt forn i altres tipus d’escòries.

Al principi, en sòls torbosos drenats, es nota l’ús efectiu de fertilitzants minerals que contenen fòsfor i potassi. Pel que fa a la sal de potassa, s’aplica en proporcions d’uns 3 quilograms per cada 100 metres quadrats de territori, en el cas del superfosfat: en la regió de 5 quilograms, qualsevol altre fertilitzant mineral complex és suficient en una quantitat de 5 a 6 quilograms.

Si no teniu l'oportunitat de preparar el sòl alhora a tot el territori del lloc, aquí s'utilitza el mètode per plantar plantes a turons massius o es recomana processar el territori per etapes, per parts. Els turons de farciment també poden servir de bona garantia contra les aigües subterrànies situades a prop del sòl, però en aquest cas, la seva alçada hauria de ser d'almenys un metre i mig. El procediment per erigir aquests turons consisteix a conduir en una estaca, que ha de ser prou alta i forta per a una major fiabilitat estructural. Posteriorment, es posa una capa de grava al seu voltant, que funciona com una mena de drenatge, a la superfície del sòl, a continuació, s’aboca el mateix turó de sòl fèrtil, es planta una planta, seguida de lligar-la a una estaca martellada.

El cultiu del sòl és un procés natural de treball de jardineria al qual s’enfronta un resident d’estiu que, amb competència i antelació, va determinar les possibilitats, avantatges i desavantatges del sòl que es troba directament al territori del lloc. Si voleu que les plantes s’arrelin i se sentin còmodes, tingueu en compte totes les característiques i requisits per a un tipus de sòl concret.