Normalització del raïm.

Normalització de les inflorescències del raïm: importància i beneficis

Sovint, els jardiners novells s’obliden d’un fet important: el racionament del raïm. Els raïms conreen més inflorescències de les que poden suportar i encara tenen un rendiment normal. Aquesta característica es va crear perquè la planta pogués sobreviure en condicions incòmodes. Per tant, amb més detall sobre què és la normalització del raïm.

Per què cal regular el nombre de raïms?

Els jardiners experimentats ja saben quants raïms queden, saben sobre el recompte i la taxa de raïms de cada arbust. La càrrega ve determinada per la varietat i el tipus de raïm. En realitat, els propis raïms regulen el nombre de raïms, alliberant-se de l'estrès excessiu. Les varietats de cria artificial no ho poden fer. El raïm pot arribar a pesar dos quilos, però la mata no pot regular el pes de la fruita.

Si es permet el creixement d’inflorescències innecessàries, és possible que el cultiu no creixi fins a una mida determinada, cosa que l’afectarà negativament. Es poden perdre qualitats gustatives i externes inherents a aquesta varietat. A més, hi ha un ús excessiu de nutrients i energia de les plantes. Això pot portar el raïm a esgotar-se completament durant la temporada i les plantes no sobreviuran a l’hivern. Com a resultat, es perd tant la collita com els bons arbusts.

La importància de la poda

Per prevenir aquests problemes, cal dur a terme la poda. No hi ha regles especials per a la poda de fruits. Hi ha diferents mètodes i mètodes, així com normes per al nombre de raïms. Normalment, per a cada arbust, tots els indicadors són individuals. L’experiència d’una persona que treballa amb arbustos és important. No tingueu por de provar coses noves i veure els resultats de les vostres accions.

Varietats de normalització del raïm

Quan s’ha de fer?

Es recomana realitzar l'operació abans del començament del període de floració, a principis de primavera. Molt sovint, els arbustos varietals tenen una collita estable durant diversos anys. Quan els cabdells comencen a inflar-se, és important entendre el gruix que tenen i quantes inflorescències es formen.

Després d’haver fet la primera poda, els nutrients necessaris van directament a la resta de raïms. Si el raïm és jove, és una mica més difícil esbrinar quantes inflorescències s’han eliminat. En arbusts joves, es recomana la poda immediatament després de la floració. Quan els ovaris ja s'han format, és possible determinar què deixar6 i què eliminar.

Important! El nombre correcte de fletxes i ulls de fruita es forma en el moment de la normalització preliminar. En el moment de la floració, la normalització consisteix a retallar les inflorescències i els raïms.

Normalització amb ulls

Amb aquesta normalització, la càrrega es distribueix pels ulls, s’han de deixar perquè la planta pugui sobreviure a l’hivern si la planta comença a trencar-se. Si els vostres arbusts encara són joves, el nombre òptim d’ulls és d’uns cinquanta.A mesura que la planta creix i augmenta la quantitat de verd, també augmenta el nombre normal d'ulls. Les grans varietats híbrides tenen una càrrega elevada, que normalment es duplica.

Normalitzant la verema mitjançant les fletxes fructíferes

Les fletxes de fruita es distribueixen una per màniga. De fet, els raïms són vinyes, s’estenen per tot el territori possible. Aquestes plantes necessiten una columna vertebral i unes branques ben formades. Una vinya s’anomena màniga, que ja té diversos anys, de fet, és la base d’un arbust. Si el raïm comença a engreixar, la fletxa fructífera s’ha de deixar en dos o, de vegades, més. Això és necessari per a la correcta distribució dels aliments per tota la planta.

Normalització del raïm: vídeo

Normalitzant un broll de raïm per brots

La primera etapa és l’eliminació dels brots sense inflorescències; l’eliminació s’ha de fer juntament amb el taló. Si observeu branques que no creixen prou ràpidament, també les podeu eliminar. És obligatori pessigar les fulles superiors. Aquesta operació és necessària per reduir el ritme de creixement i que l’energia es dispersi per tota la planta. Si les baies apareixen de manera desigual a l’arbust, és necessari pessigar. Els raïms tenen bigoti i són capaços de bloquejar el pas de l’aire i els nutrients a algunes parts de la planta, de manera que també és molt desitjable podar-los.

Normalització de l’arbust del raïm i formació de fillastres.

Paral·lelament al creixement de la planta, es produeix la formació de fillastres. S’ha de tenir precaució durant l’eliminació. Les capacitats d’intercanvi d’aire augmenten quan es realitza la normalització. I, al mateix temps, es redueix la càrrega de les vinyes. A la part superior de l’arbust, es recomana deixar tres fillastres. En aquest cas, els brots inactius no es despertaran i la planta tindrà tres punts per a un possible creixement.

Procediment - persecució

Hi ha un procediment anomenat persecució. Es necessita per accelerar el procés dels brots llenyosos i les baies maduren millor. El procediment en si és la destrucció de brots semblants a l'herba. A l’estiu, els brots verds es tallen entre tres i quatre-cents centímetres. En climes càlids, es fa a mitjan estiu, en temperats cap al final. Perquè els fruits madurin més ràpidament al seu voltant, podeu tallar les fulles que interfereixen. És important fer aquesta poda no immediatament, sinó de manera gradual, perquè la planta no entri en xoc i no es cremi.

Normalització del raïm en raïms

De vegades els raïms creixen massa a prop els uns dels altres, això és típic de la varietat Cardenal... En aquesta situació, a causa de la manca de calor i llum, les baies al mig dels raïms poden no madurar. Les baies sovint comencen a podrir-se i esquerdar-se. La normalització consisteix a retallar el trenta per cent dels raïms amb tisores.

Normalització de raïms de raïm: regles i recomanacions importants

• A mesura que la planta creix, la seva càrrega també pot augmentar. S’ha de tornar a calcular el nombre de pinzells que queden cada vegada.
• L’edat més fèrtil del raïm és de tretze a vint-i-sis anys.
• Quan el rendiment baixa, la qualitat del producte també disminueix.
• Menys baies significa més nutrients per a ells.
• Si conreu raïm per a la producció posterior de vi, només la fruita necessitarà racionament.
• Deixeu els cabdells només els que siguin necessaris per al creixement de l’arbust.
• Per regla general, els representants de panses no estan normalitzats.
• Per a la normalització, és important tenir en compte les característiques físiques del fruit i les pràctiques agrícoles que fan canviar la vostra varietat.
• El càlcul és millor amb la quantitat màxima de dades de la planta.
• No hem d’oblidar els indicadors de resistència a les gelades. És millor donar una càrrega mínima a l’arbust si cal sobreviure als durs hiverns.
• Per fer la corona més extensa, cal fer créixer un arbust sobre una pèrgola i no sobre un enreixat.
• Per tal que el rendiment dels arbustos sigui bo, han d’estar a la distància correcta entre ells.
• El raïm necessita molts elements i aigua útils per a la correcta i múltiple formació de fruits.

Com calcular la càrrega correctament i com calcular el nombre de raïms.

La fórmula va ser derivada per científics de l’Institut de Vinificació i Cria del Raïm del mateix nom. Ajuda a determinar el nombre d’agrupacions que necessita l’arbust. El nombre preliminar es pot calcular mitjançant una fórmula matemàtica simple. Fórmula: multiplica el nombre de brots ben crescuts per dos i mig. Malauradament, en la majoria dels casos, aquesta fórmula no és molt aplicable. Els jardiners experimentats i poc experimentats determinen el nombre requerit de raïms per l’aspecte de la planta; cal centrar-se en les condicions ambientals i les capacitats de les plantes.

El nombre de raïms per a les varietats populars.

Com que la fórmula no és perfecta, els jardiners han determinat la mitjana d’una varietat de varietats.

En les varietats on els grups són molt grans i pesen més d’un quilogram i mig, es recomana deixar un cúmul per branca i deixar el trenta per cent dels brots sense fruits.

Es deixa un raïm al brot en el cas de les varietats de raïm de taula grans i mitjanes. El pes dels primers sol ser de vuit-cents grams, i el segon de mig quilogram.

Les varietats kishmish i tècniques no pesen més de dos-cents grams i allà podeu deixar fins a sis raïms en una branca.
Els indicadors es formen tenint en compte el fet que cada brot és capaç de suportar de deu-cents grams a dotze-cents grams, sense danys tangibles a la planta i al cultiu.

Taxes de rendiment per a diferents varietats

La massa de fruits que va sorgir d’un arbust:

• Un arbust que té trenta-sis mesos produeix una mitjana de cinc quilograms de collita;
• Qui té quaranta-vuit mesos, en dóna deu quilograms;
• Que té seixanta mesos, dóna al jardiner quinze quilograms de fruita. I així successivament, la collita creix cada any.

Fórmula senzilla per calcular.

És bastant fàcil calcular el paràmetre. El rendiment correcte s’ha de dividir entre el rendiment promès pels criadors. Com a quocient, cal el nombre de raïms. Deixeu aquest volum, els grups restants estan tallats. També cal eliminar els dèbils i no poder donar una bona collita.

Collita i creixement

Per al càlcul correcte de la possible càrrega a la planta, és important recordar el creixement i la mida de la vinya d’un any. Si la càrrega persisteix respecte a l'any anterior, la majoria del raïm hauria de ser vinya, amb una alçada aproximada de dos metres i un diàmetre d'aproximadament un centímetre. Si tot es fa correctament, la quantitat del cultiu es mantindrà o augmentarà, no més del vint per cent.

Important! Els arbusts joves tenen una regla de creixement natural abans del desenvolupament del possible poder. Resideix en el fet que una vinya de dos metres pot contenir mig quilo de baies. En aquest cas, les baies tindran accés a la quantitat òptima i necessària de recursos per a elles.

Conclusió

La normalització és una part essencial de la vida del raïm. Aquesta poda i eliminació us permet obtenir la quantitat adequada de baies de gran qualitat i saboroses, i també ajuda les plantes a fer front als hiverns.