Formigues i pugons: com desfer-se’n. Informació sobre plagues

L’article descriu amb detall les formigues i pugons: com desfer-se’n, informació completa sobre les plagues.

De petit, llegint el llibre d’Ondzhey Sekora “Les aventures de la formiga Ferda”, ens preguntàvem amb quina intel·ligència l’autor va arribar a tot: la reina de les formigues, les formigues-soldats, els captius i, per descomptat, les formigues vaques: pugons. Però va resultar que tot això no és una ficció, que realment hi ha una simbiosi entre aquests insectes. I l’aparició de pugons al nostre jardí està directament relacionada amb les formigues. Els pugons són potser la plaga més freqüent; poden aparèixer tant en plantes de jardí com d’interior. Al món hi ha unes 20.000 espècies de pugons, que s’alimenten de saba vegetal.

Formigues i pugons: informació sobre pugons

Formigues i pugons: informació sobre pugons

Tot i que els pugons són una plaga maliciosa, estudiar la seva estructura i el seu cicle de vida pot ser força interessant. Els pugons pertanyen a l’ordre dels isòpters. Es tracta d’insectes molt petits amb una pell extremadament fina, que evapora ràpidament la humitat, obligant els pugons a beure constantment sucs de les plantes. El cos dels insectes és ovalat o en forma de gota, el color, segons l’espècie, pot ser clar, translúcid, verd o marró. Com a regla general, el color del pugó és el més proper possible a l’ombra de la planta de la qual s’alimenta. Els insectes tenen unes potes bastant llargues, gràcies a les quals són capaces d’arrossegar-se i, de vegades, salten a les plantes veïnes després d’haver aspirat completament el suc de l’hàbitat anterior. Alguns individus tenen ales, això no té res a veure amb les característiques sexuals; en una colònia conviuen amb ales i insectes sense ales. Les antenes situades al cap dels adults serveixen d’òrgans de l’oïda i del tacte. I l’aparell visual distingeix els pugons d’altres insectes: tenen una bona vista i fins i tot són capaços de distingir alguns tons. Els ulls de diferents espècies poden diferir pel seu color, des del vermell al negre, però tots tenen una complexa estructura polifacètica. I en individus sense ales, podeu trobar tres ulls simples addicionals.
La boca del pugó és una petita probòscide que l’insecte utilitza per perforar la pell de les fulles, tiges o arrels i beure el suc. Una planta privada d'humitat es marchita, deixa de créixer, si les arrels es veuen afectades, es formen protuberàncies anomenades agalles. Els pugons no són exigents i poden infectar qualsevol part de la planta, per això són tan perillosos.

Les larves apareixen a la primavera a partir d’ous posats a la tardor. En créixer, es reprodueixen per partogènesi, és a dir, en aquest cas no és necessària la fecundació. En aquest moment, només les femelles sense ales apareixen a la colònia, però en un nombre increïble, fins a diversos centenars de milers al mes. Quan la colònia creix massa, comencen a aparèixer individus alats, capaços de volar a un nou lloc, i cap al final de l’estiu apareixen mascles amb ales, les femelles comencen a pondre ous fecundats (encara que molt menys), però són aquests els ous que són capaços d’hivernar perquè el procés es reprengui a la primavera. El cicle de vida dels pugons és de diversos dies a dos mesos (això és possible en temps fresc al voltant dels +10 graus)

Formigues i pugons: informació sobre formigues

Formigues i pugons: informació sobre formigues

Aquests insectes pertanyen a l’ordre dels himenòpters, tot i que no tots tenen ales. Viuen en cases de construcció pròpia, formiguers, que organitzen principalment a terra.De vegades, també hi viuen altres insectes, si aquesta simbiosi és beneficiosa mútuament. Podeu conèixer formigues a qualsevol part del món, excepte l’Antàrtida i diverses illes.

La comunitat de formigues té una estructura molt complexa i una certa jerarquia. Hi ha femelles o reines, són molt més grans que totes les altres i poden viure més de 20 anys en condicions favorables. Inicialment, aquests individus tenen ales, però després els rosegen. L’únic propòsit de les reines és reproduir descendència. Alguns dels ous són fecundats, les femelles en surten i els mascles apareixen a partir d’ous no fecundats. Els mascles són més petits que les reines, però també tenen ales. La seva tasca és participar en la fertilització, un cop finalitzat aquest procés, seran destruïdes per les formigues treballadores. Al seu torn, les formigues obreres són exactament el que normalment veiem a la superfície. Es tracta de femelles, el seu sistema reproductor està poc desenvolupat i no poden produir descendència, de manera que tota la feina del formiguer recau sobre les seves espatlles: reben menjar, són responsables de la descendència creixent, mantenen l’ordre. Els individus més grans s’anomenen soldats i es planten a la defensa del formiguer, evitant qualsevol intent d’entrada. La casta més baixa són les formigues esclaves, captius atrapats en altres formiguers que realitzen feines especialment difícils.

Es considera que les formigues són insectes útils, o almenys inofensius, però a la zona suburbana contribueixen a la reproducció de pugons, de manera que també cal combatre-les.

Formigues i pugons: com desfer-se’n, informació sobre la seva simbiosi

Formigues i pugons: com desfer-se’n, informació sobre la seva simbiosi

Llavors, en què es basa la convivència d’aquests insectes? Com ja sabem, els pugons s’alimenten de saba vegetal, absorbeixen proteïnes i, com que no necessiten sucre, l’eliminen del cos. És aquest dolç líquid anomenat "melat" que tant agrada a les formigues. A canvi d’aquesta delicadesa, cuiden pugons com els animals domèstics, els porten a plantes suculentes, si cal, els traslladen a un nou lloc i els protegeixen de l’atac d’altres insectes, com els bons pastors. I els pugons passen l’hivern a les profunditats dels formiguers, on les formigues continuen tenint cura tant dels insectes adults com dels ous posats.

Per què els pugons s’anomenen de vegades vaques formigues? Quan una formiga toca el pugó amb les seves antenes, emet una petita quantitat de melada, de manera que sembla que les formigues munyin els pugons.

Mètodes de protecció

Si podeu provar de rentar pugons de flors i cultius de jardí amb un fort raig d’aigua, el tractament d’arbres provoca algunes dificultats: la zona afectada és molt més gran i sovint heu de recórrer a l’ús de productes químics, cosa que molts voldrien evitar. Per tant, cal prendre mesures preventives oportunes que, si no s’eliminen completament, redueixen almenys de manera significativa la població de pugons. Com recordem, no tots aquests insectes tenen ales, el gruix es mourà arrossegant-se o amb l’ajut de formigues. Per tant, la prevenció és bloquejar el camí dels insectes cap a l’arbre.

A la primavera, després que la neu s’hagi desfet completament i la natura comenci a despertar-se, poseu cinturons de cartró, cel·lofana i coberts amb una capa d’adhesiu als troncs dels arbres fruiters. Quan els insectes s’enganxin, actualitzeu la trampa, que atraparà no només formigues i pugons, sinó també altres insectes nocius.

Organitzeu una rasa protectora al voltant de l'arbre (una mena de "rasa fortalesa"): caveu una trinxera petita, poseu-hi el pneumàtic tallat (o tapeu-lo amb una pel·lícula) i aboqueu aigua.

També podeu fregar el tronc d’un arbre amb taps d’all, ajenjo o tomàquet; totes aquestes olors són profundament desagradables per a les formigues.

Bé, com a últim recurs, si el nombre de pugons i formigues augmenta dràsticament, podeu posar-vos en contacte amb l’estació sanitària epidemiològica i trucar a un control de plagues, o podeu dur a terme el tractament amb insecticides de forma independent.

Mètodes de control

Si encara no esteu preparat per acceptar un control de plagues i voleu fer-ho sol, tingueu en compte que heu de lluitar contra els pugons i les formigues alhora. Diverses preparacions que contenen diazinon o clorpirifos es poden utilitzar contra les formigues, la seva acció té com a objectiu paralitzar el sistema nerviós dels insectes. Bé, o lluita amb mètodes biològics, sense l’ús de química. Ja sabem que les formigues són molt sensibles a les olors, de manera que al voltant del formiguer cal posar serradures barrejades amb alls picats, triturats o trossejats (per potenciar l’olor) de fulles de donzell, julivert o tomàquet. El formiguer es pot abocar amb oli, trementina o querosè i es pot escampar amb sal normal.

Al mateix temps, és necessari lluitar contra els pugons, ja que és ella qui fa el mal principal a les vostres plantes. Deixeu els productes químics com a últim recurs, ja que, amb més freqüència, els pugons es poden derrotar amb aigua sabonosa normal. Per obtenir una major eficiència, podeu afegir-hi cendra de fusta o bicarbonat de sodi, un dia després del primer tractament veureu el resultat i després de tornar a ruixar el pugó desapareixerà completament. Però no us heu de relaxar, seguir tenint cura de les formigues i realitzar exàmens preventius i tractaments vegetals cada dues setmanes.

Formigues i pugons