Míldiu en pols a les roses com desfer-se’n

Oïdi a les roses

El míldiu, conegut popularment com a pedra fresca durant molt de temps, és una malaltia generalitzada que afecta una gran varietat de cultius vegetals. Si s’ignoren els primers signes d’infecció, la planta pot patir greus danys, expressats en la pèrdua de les seves qualitats florals i productives. En casos greus, aquesta malaltia pot provocar la mort de la planta afectada.

Les roses es troben entre els cultius vegetals amb risc d'infecció de floridura. Una malaltia perillosa pot destruir la bellesa exquisida d’aquestes populars plantes de jardineria, presents a gairebé totes les cases de camp d’estiu i als jardins rurals davanters. Per protegir la "reina de les flors" de la infecció per cendrers, cal prendre certes mesures preventives, així com seguir recomanacions agrotècniques per cuidar-la. En aquest article, parlarem de com diagnosticar la malaltia del míldiu en forma oportuna, de quines mesures s’ha de prendre per curar-la i de com protegir les roses d’aquest perill.

Oïdi a les roses: curt

Oïdi a les roses

L’opinió més popular és que la malaltia amb oïdi es va registrar per primera vegada a Europa a principis del segle XX, més exactament el 1907, i va penetrar al continent al segle XIX, sent portada d’Amèrica. Tot i això, hi ha raons per creure que aquesta malaltia té una història molt més antiga i que ja ha visitat les zones costaneres europees. Va passar a l’antiguitat, al segle IV. AC. Antigues fonts romanes esmenten una malaltia vegetal els símptomes dels quals són molt similars als del míldiu. D’una manera o altra, aquesta malaltia no només és perillosa, sinó que també és extremadament freqüent i pot afectar territoris extensos.

Una varietat de cultius vegetals pertany al grup de risc: poden ser hortalisses, cereals, arbres fruiters i arbustos, plantes ornamentals.

La font de la infecció per oïdi són els fongs erisifoides, també anomenats oïdi. Aquests inclouen diverses espècies que afecten, respectivament, una cultura en particular. Pel que fa a les roses, el fong Sphaerotheca pannosa Lew.var.rosae Voron és perillós per a elles: és ell qui és l'agent causant del míldiu que afecta els representants de la família Pink.

La infecció per floridura condueix a la pèrdua de les seves qualitats decoratives per les roses: el creixement i el desenvolupament de totes les parts de la planta es ralenteix, els brots i les fulles es deformen. És possible que la floració no comenci gens, o amb un retard notable, les flors seran molt poques en nombre i també es deformaran. La fructificació d’aquestes plantes també es veurà amenaçada. El fullatge també té un signe de la malaltia: es va tornant negre i s’asseca gradualment, més tard les fulles cauen. El resultat final pot ser la mort de la planta, ja que la malaltia amb oïdi disminueix la seva immunitat. Les plantes debilitades no poden resistir altres malalties, condicions meteorològiques adverses i poden convertir-se en preses fàcils de plagues. El fred hivernal, per regla general, no suporta.

De totes les varietats de roses, les varietats dels grups remontant i te-híbrids corren el risc de ser afectades per l'oïdi.

Oïdi a les roses: causes i símptomes de la malaltia

Oïdi a les roses

Hi ha moltes raons per a la infecció amb aquesta perillosa malaltia fúngica.Els més habituals són els següents:

- incompliment o aplicació incorrecta de recomanacions agrotècniques sobre un determinat cultiu vegetal;

- plantar material de baixa qualitat que ja porta les espores del fong;

- disposició massa densa de rosers al lloc;

- aplicació massa freqüent i abundant de fertilitzants nitrogenats;

- manca d’alimentació en el context d’una deficiència d’elements vitals com potassi i fòsfor;

- manca de mesures preventives;

- la presència de males herbes al territori assignat al rosearium;

- La manca de circulació d’aire al sòl, que es pot deure a la seva densitat i a la negativa a afluixar el sòl al voltant dels rosers.

Els factors que augmenten el risc d’infecció de míldiu són les altes temperatures i la humitat elevada. Ja a 22-24 graus de calor i humitat per sobre del 60%, es creen condicions favorables per al desenvolupament d’una infecció per fongs. Les caigudes diàries diàries característiques de la zona mitjana russa també contribueixen a la propagació de la malaltia.

El vent i l’aigua transporten les espores del fong, que vagen d’un roser a l’altre; per això és important observar l’interval recomanat entre plantar forats. Amb el contacte directe d’una planta infectada amb un exemplar sa, la infecció és gairebé inevitable. Les espores del fong persisteixen a l’hivern sobre les restes vegetals i les males herbes; per tant, la mala herba i la manca de mesures per netejar el lloc al final de la temporada afecten directament el risc d’infecció de míldiu. Amb l'arribada de la primavera, els patògens hivernats passen a rosers debilitats després del fred hivernal.

El procés d'infecció comença amb més freqüència a principis de juny: les espores del fong comencen a actuar amb tota la força, primer capturen les fulles inferiors de la planta, augmentant gradualment i afectant totes les seves parts.

L’oïdi a les roses presenta símptomes força vius que el distingeixen d’altres malalties fúngiques dels cultius vegetals. En primer lloc, inclouen una floració blanquinosa, que en realitat no és més que una teranyina-miceli. La seva semblança de color amb la farina va ser el motiu pel qual la malaltia es va començar a anomenar míldiu en pols. En el procés de maduració de les espores, la superfície del fullatge comença a cobrir-se amb gotes de líquid, de manera similar a la rosada del matí; això també explica l’origen del nom de la malaltia. Cap a finals d'agost, aquestes "gotes de rosada" s'enfosqueixen i adquireixen un to marró. Les fulles i tiges de les plantes estan cobertes de perles fosques; això significa que s’ha format una nova generació d’espores que continuarà propagant la malaltia amb el pas del temps.

Prevenció de la malaltia de l'oïdi

Per descomptat, per a una planta és molt més fàcil i segur prevenir la infecció i el desenvolupament d’una malaltia que combatre-la amb productes químics. Per tant, les mesures competents i oportunes per prevenir els danys de la floridura tenen un paper important en el cultiu de roses. Hi ha moltes maneres de protegir els rosers d’una malaltia fúngica perillosa:

- en primer lloc, cal inspeccionar regularment les plantes per detectar els primers signes de la malaltia a temps;

- Les recomanacions per plantar plàntules de roses a terra també són de gran importància: es tracta de treballs de drenatge i l'observança dels intervals entre els forats de plantació i el correcte règim d'il·luminació del lloc i la seva obertura suficient, sempre que estigui ben protegit. de bufar pel vent;

- la desherbada regular eliminarà els possibles portadors d'espores del lloc - les males herbes;

- els procediments agrotècnics necessaris inclouen el reg sistemàtic dels llits;

- tampoc no hem d’oblidar les regles de fertilització: un excés de nitrogen, juntament amb una deficiència de fertilitzants de potassi-fòsfor, pot augmentar significativament el risc de la malaltia;

- a l’hora d’escollir fertilitzants, es recomana donar preferència a la matèria orgànica: solucions de llevat, compost, fem i excrements d’aviram, infusions d’herbes, solucions a base de cendres de fusta;

- La polvorització amb mescles protectores també ajudarà a protegir les roses dels fongs;

- al final de la temporada, és necessari netejar la zona amb rosers dels residus vegetals en què poden hibernar les espores del fong;

- al període de tardor, es mostra cavant la terra al voltant dels rosers.

També cal tenir en compte que hi ha diverses varietats de roses, especialment criades per la reproducció, que tenen una major resistència a la malaltia del míldiu. Aquestes varietats persistents estan presents en diferents grups de roses, ja siguin roses escaladores, matolls, cobertes del terra o floribundes.

Aquí anomenarem les varietats que són més resistents a la infecció amb aquesta perillosa malaltia. Així doncs, les cinc varietats principals que resisteixen amb més èxit les malalties fúngiques:

- La varietat "Leonardo da Vinci" és coneguda per les seves luxoses flors dobles de color rosa intens i caràcter sense pretensions, que li permeten resistir no només els atacs de fongs, sinó també les condicions meteorològiques adverses;

- Les flors roses nacrades de te híbrid "Wedding Bells" són una excepció envejable entre els productes del grup, especialment aquells que pateixen de floridura;

- "New Dawn" és una altra varietat persistent, que es distingeix per la seva versatilitat i gaudeix de la merescuda fama de la "rosa del món" per les seves meravelloses flors de color rosa platejat i el seu caràcter sense pretensions;

- Les roses de vellut de la varietat "William Shakespeare 2000" són considerades per molts cultivadors com les favorites de les roses vermelles;

- La varietat de roses enfiladisses "Rosarium Uetersen" no fa gaire va rebre un merescut reconeixement, tot i que es va criar el 1977, de moment és l'escalador més resistent a les malalties.

La polvorització de rosers és de gran importància en la prevenció del míldiu, normalment es realitza a la primavera i la tardor. Per a aquest propòsit, s’utilitzen preparats a base de coure, com ara la solució de sulfat de coure líquida de Bordeus. La seva efectivitat s’incrementa significativament afegint-hi sabó, per regla general, sabó domèstic normal. Una de les receptes recomanades per a aquesta mescla inclou 15 g de sulfat de coure, 200-300 g d’encenalls de sabó per a roba o verd líquid, 50 g de sosa.

Les preparacions preparades també són adequades per a la polvorització: solució de Benomil al 0,25%, solució de Cineba al 0,4% i solució de Fundazol al 0,1%. Es recomana ruixar els rosers a la primavera abans que apareguin les fulles o a la tardor després de caure. El procediment es pot repetir cada 2 setmanes.

Una altra mesura preventiva és la introducció d’apòsits de tipus foliar en el període vigília de l’obertura dels cabdells. Una bona elecció seria una barreja d’una solució de superfosfat al 0,3% amb una solució de nitrat de potassi al 0,3%.

Combatre l'oïdi a les roses mitjançant mètodes populars

Amb l'aparició dels primers símptomes de dany de l'oïdi a la rosa, es recomana no afanyar-se a l'ús de productes químics. És molt probable que els remeis populars que no perjudiquin la planta ajudin a vèncer la malaltia. A continuació, enumerem els remeis més populars:

- Barregeu 1 litre de sèrum de llet amb 10 litres d’aigua i afegiu 10 gotes de solució de iode. Spray rosers dues vegades amb un descans durant una setmana, màxim - 10 dies.

- Dissoleu 50 g de bicarbonat de sodi i 40 g d’encenalls de sabó en 10 litres d’aigua. Tractar els arbusts dues vegades amb un interval de 7 dies.

- Aboqueu 1/3 d'una galleda de fem pur amb 10 litres d'aigua i deixeu-ho durant 3 dies, remenant regularment. Diluïu la barreja filtrada per gasa amb aigua en una proporció de 1:10.

- Aboqueu ½ galleda de males herbes del jardí ben picada amb aigua calenta (1 galleda), deixeu-la durant 2 dies, remenant. Colar a través de la gasa abans de fer servir. Es recomana l’ús de peu de poltre, dent de lleó, celidonia, plàtan com a matèria primera.

- 80 g d'all picat, aboqueu 10 litres d'aigua, deixeu-ho bullir. La solució només es pot utilitzar per polvoritzar fred i colat.

El procediment de polvorització requereix el compliment de certes normes:

- es recomana tenir cura dels equips de protecció personal amb antelació, ja que fins i tot les infusions d'herbes, si arriben a les mucoses dels ulls i de les vies respiratòries, poden provocar reaccions al·lèrgiques;

- El moment ideal per polvoritzar és el capvespre, quan el risc de cremar roses és mínim;

- només les solucions i infusions fresques són adequades per polvoritzar, no es poden emmagatzemar;

- el mínim és la doble polvorització, després - fins que desapareguin completament els símptomes de la malaltia;

- Abans de començar a polvoritzar, cal tallar de l’arbust totes les fulles, brots i flors afectats per floridura i després cremar-les.

L’ús de productes químics durant el tractament

En casos especialment difícils, quan els remeis populars no han tingut un efecte suficient, és inevitable recórrer als productes químics. Aquests inclouen fungicides especialment formulats per matar patògens fongs i tractar els efectes de les infeccions per fongs.

Avui en dia, les botigues especialitzades tenen una àmplia gamma de biofungicides i fàrmacs sistèmics respectuosos amb el medi ambient.

Entre aquests últims s’inclouen Fundazol, Quadris, Skor, que són els més populars entre els jardiners. No menys eficaços són Fundazim, Baktofit, Maxim i Topaz.

L'ús de biofungicides s'està generalitzant, ja que aquestes preparacions es basen en materials naturals i no perjudiquen les pròpies plantes i el medi ambient. El seu desavantatge és una curta durada d’acció i una menor eficiència en comparació amb els agents químics. Per tant, s’hauran d’utilitzar amb més freqüència, el consum d’aquestes drogues serà més elevat. Els biofungicides inclouen Fitosporin-M, Planriz, Alirin-M i Gamair. Cal respectar totes les recomanacions d’ús que s’indiquen a l’envàs amb biofungicides o fungicides químics. Les recomanacions generals són les següents:

- l'interval entre la polvorització ha de ser com a mínim de dues setmanes;

- el millor moment per al processament és el vespre;

- no es recomana utilitzar el mateix medicament tot el temps; els bolets desenvolupen immunitat a la seva acció i després no reaccionen al processament; per tant, els fungicides s’han d’aplicar alternativament;

- L’equip de protecció individual és especialment important quan es treballa amb productes químics; necessitarà un vestit de protecció, ulleres i una màscara o un respirador;

- Per polvoritzar, és millor triar un dia sec i sense vent; això elimina la possibilitat que els productes químics entrin a les vies respiratòries humanes i també garanteix una acció més llarga del producte, ja que la pluja pot eliminar el revestiment del tractament.

La infecció de míldiu en pols és un greu problema que afronten molts residents d'estiu i jardiners. Els propietaris de rosers no són una excepció, perquè el míldiu pot causar danys irreparables a les qualitats decoratives de les flors i fins i tot destruir tota la planta. Les recomanacions que s’enumeren en aquest article per a la protecció, prevenció i tractament d’aquesta perillosa malaltia ajudaran a prevenir la infecció de roses o a curar les plantes afectades de la manera més eficaç possible. A aquests efectes, són adequats tant els preparats ja fets, que es poden comprar a botigues especialitzades, com els mètodes populars per tractar el míldiu. Les receptes i drogues més populars també s’han esmentat anteriorment.