Ginebre rocós

El ginebre rocós és una planta de la família dels xiprers. Pertany al gènere Juniper. Sovint es pot veure al sud-oest del Canadà, a l’oest i a les regions del nord dels Estats Units. I també a Mèxic, més a prop del nord. Creix, per regla general, a les zones rocoses de les muntanyes. El cultiu d’aquesta espècie no es fa sovint. Per tant, el jardí sempre tindrà un aspecte original.

Descripció i característiques

El ginebre rocós es presenta en forma d’arbust o arbre dioic. L’alçada de l’arbre pot arribar als 18 metres. El barril no supera els dos metres de diàmetre. Els ginebres cultivats en jardins no arriben a aquesta alçada i diàmetre.

La corona té al principi una forma cònica incorrecta. I més tard es torna arrodonit, començant prop de la base. El barril és marró. Els brots tenen tons blau pàl·lid o blau verdós. Les fulles són oposades. Tenen forma de rombe. Tenen uns 20 mm de llarg i 10 mm d’amplada. Les fulles poden ser de color verd fosc, verd-gris. I també blau amb una tonalitat de gris.

La planta està envoltada d’agulles que semblen agulles de no més d’un centímetre i mig de llarg, ni més de 20 mm d’amplada. La forma de cono-baia és esfèrica. Són de color blau fosc amb una lleugera tonalitat blava. Tenen una llargada d’uns 60 mm. La maduració dels cons té lloc només al cap de dos anys. Les llavors són de color marró acanalat amb una tonalitat vermella i 50 mm de diàmetre es localitzen a l'interior.

Creixent

En comprar un ginebre rocós amb un sistema d’arrels tancat, el podeu plantar durant 9 mesos. Excepte els d’hivern. Si compreu plàntules amb un sistema d’arrels obert, cal plantar-les durant el període. Quan la terra ja s’ha escalfat, però el moviment dels sucs encara no ha començat. Tenir cura d’una planta és molt fàcil si coneixeu algunes de les normes i les seguiu.

El ginebre prefereix créixer en zones obertes i assolellades, on les aigües subterrànies es troben sota terra a grans profunditats. Per a les varietats nanes, per regla general, cal escollir un sòl pobre. En cas contrari, creixeran més grans que les mides que els són característiques.

Les varietats altes, al contrari, necessiten sòl saturat de nutrients. En plantar, és important tenir en compte que a la planta li encanten els espais grans. Cal fer-hi un forat el doble que un bony de terra al sistema arrel. I la distància entre ells s’ha de mantenir a 2 metres. Perquè al cap de 10 anys, les plantes comencen a créixer activament. En conseqüència, caldrà més espai.

Ginebre rocós. Com plantar?

Quan es planten varietats nanes, cal observar distàncies de 50 centímetres, ni més ni menys.

Un cop feta una fossa de la mida requerida, cal col·locar runa o maó trencat a la part inferior. Això és necessari per crear una capa de drenatge que eviti l'estancament de l'excés d'aigua. Unes hores abans de plantar la planta en terreny obert, el recipient, juntament amb la plàntula, es troba immers en aigua. Aquest mètode us permetrà no danyar les arrels traient-les del contenidor. Mantenir un terreny a terra sobre les arrels durant la plantació ajudarà la planta a adaptar-se més ràpidament a les noves condicions. I també comença a desenvolupar-se.

Abans de plantar-lo, el pou s’ha d’omplir amb mescla de terra per endavant, que inclourà torba, terra de gespa i sorra en proporcions de 2 x 1 x 1.

Després de plantar la planta, és important regar-la abundantment.Després d’esperar a l’absorció de l’aigua, cal endurir-se. Per fer-ho, podeu utilitzar serradures, escorça de pi. I també torba. Cal cobrir el sòl al voltant del tronc amb una capa de 80 centímetres. Presteu atenció que el coll de l’arrel es mantingui al nivell del sòl en plantar.

Ginebre rocós: regles de cura

El ginebró és una planta que no exigeix ​​tenir-ne cura. Per tant, això no serà gens difícil. Aquesta planta és sense pretensions. I se sentirà còmode fins i tot en entorns urbans. És important recordar que començarà a créixer activament només al cap de 10 anys.

La cura de les plantes madures inclou el reg. I fins i tot llavors, per regla general, només durant períodes de sequera prolongada. I, al mateix temps, no més de tres vegades durant la temporada. Pel que fa als planters joves, només plantats, el reg es fa més sovint. També es ruixa amb aigua a temperatura ambient al vespre.

A més de regar, el ginebró només necessita una alimentació. Es celebra a una edat primerenca a mitjan o finals de primavera. Els fertilitzants orgànics no es poden utilitzar per alimentar-se. Nitroammofosk serà una excel·lent solució. S'utilitza en proporcions de 40 grams per metre quadrat. metre.

A l’hivern, no totes les varietats necessiten atenció. Si la corona de la planta sembla una columna, caldrà treure-ne la neu en cas de fortes nevades. Perquè una gran capa de neu pot trencar branques amb el seu pes. També podeu utilitzar cordill per evitar lesions. Totes les branques s’estiren sobre elles, pressionant-les sobre el tronc.

Transferència

En replantar ginebró rocós, és important seguir les regles perquè la planta no mori més tard. El motiu pot ser un dany greu al sistema arrel durant el treball. El trasplantament és especialment difícil per a adults i arbusts grans. Per tant, és millor triar immediatament un lloc adequat per a ells. Hi ha diverses regles que us permeten fer-ho sense perjudicar la planta. Una de les regles més importants per preservar les arrels és excavar mentre es conserva un coma de terra complet.

És millor trasplantar de març a abril. I també de juny a juliol. Perquè durant aquests mesos es produeix la màxima formació d’arrels. Tot i això, cal tenir en compte que els jardiners experimentats prefereixen els mesos de primavera per sobre dels d’estiu. Tenint en compte que durant el període calent s’evapora més aigua de les agulles. I sense ella, la planta es debilita i el període d’adaptació té lloc més lentament. Si no va ser possible trasplantar a la primavera, però el temps no perdura, es pot fer a la tardor durant la tardor de les fulles.

Abans de plantar, prepareu amb antelació un pou d’aterratge de la mida requerida. La mida s'ha de tenir en compte la mida del coma terrestre a les arrels. A continuació, es posa una capa de drenatge de 20 centímetres a la part inferior. I també cal preparar la barreja de sòl, que omplirà el pou de plantació. Podeu treure l’arbust de l’antic lloc de residència després que tot estigui preparat. Per fer-ho amb seguretat, heu d’excavar a l’arbust a una distància de 50 centímetres o una mica més del tronc. A continuació, traieu la mata juntament amb el terròs. Col·loqueu-lo sobre qualsevol tela i moveu-lo suaument a un lloc nou.

Plantar un arbust segueix el mateix principi que plantar plantules. Després de la sembra, es realitza un mulching al voltant del tronc. És important saber que la llum solar directa és perillosa per a la planta trasplantada. Per tant, s’ha de protegir d’ells.

Ginebre rocós: malalties

El ginebre és susceptible a una malaltia com l’òxid. Es tracta d’una malaltia fúngica que es produeix a causa de l’aigua estancada al sòl. La malaltia es pot identificar pel creixement d’un color taronja brillant. Contenen olis, la composició dels quals és similar al carotè. En poc temps, l’arbust, que aquesta malaltia no ha estalviat, perd el seu encant. Perquè les seves branques s’eixuguen ràpidament. Mor uns anys després.

Podeu salvar la planta. El més important és detectar la malaltia a temps. I també iniciar immediatament el tractament.En primer lloc, cal tallar i cremar totes les zones afectades per la malaltia. A continuació, el matoll es tracta amb fungicides. Podeu triar medicaments a qualsevol botiga especialitzada. I també al viver, després de consultar el venedor.

Sovint, el ginebre també afecta una malaltia com el fusarium. Aquesta malaltia fúngica es produeix a causa d’un sòl excessivament dens. Així com un augment de la humitat. La malaltia afecta les arrels. Com a resultat, els nutrients ja no es transfereixen a tota la planta. Això es deu al fet que els fongs s’instal·len al sistema vascular del ginebre. La presència de la malaltia es pot determinar pels brots apicals assecants. Les agulles canvien de color a un vermell pàl·lid.

A més, la malaltia s'estén per tota la planta. És molt difícil notar la derrota de Fusarium a la primera etapa. Però si encara veieu que les tapes comencen a canviar de color, talleu-les el més ràpidament possible. I tractar tota la mata, inclosa la superfície del terra que l’envolta, amb un fungicida. El millor és substituir la capa superficial del sòl per una nova barreja de sòl saturada de fungicida.

Com fer front a les malalties?

Com a mesura preventiva, el material de plantació adquirit. A més d’un grum de terra, s’ha de tractar amb preparats fungicides. El sistema radicular de les plàntules petites s’ha de col·locar en una solució durant 2-3 hores.

Una altra malaltia que pot matar un ginebre és la contracció. És possible determinar que la planta es veu afectada per aquest tipus de malalties per fongs a la primavera. L’arbust comença a fer-se groc i a poc a poc es va morint. A mesura que la malaltia avança, es poden veure petits fongs a l’escorça. Si es detecta aquesta malaltia, s’ha d’iniciar el tractament immediatament. En primer lloc, es tallen branques amb agulles grogues. I després, la planta es tracta completament amb un fungicida. Si no era possible detectar la malaltia a temps i la planta es va tornar groga, llavors s’hauria de retirar i cremar l’arbust. Com a mesura preventiva, cal ruixar els arbustos a mitjan primavera i a la tardor amb solucions especials per a això.

El shute marró és una altra malaltia que es pot trobar quan creix el ginebró. Es pot reconèixer per les agulles que cauen, pintades de groc. Com a regla general, els signes de la malaltia comencen a aparèixer a principis del primer mes d’estiu. A finals del darrer mes d’estiu, la planta estava coberta de bolets negres. En triar el lloc adequat per plantar, regar i cuidar correctament, aquesta malaltia es pot evitar completament. Si això no es podia evitar, quan apareixen els primers signes, es tallen les agulles grogues. I també es recullen i cremen totes les agulles caigudes. A més, tota la planta es tracta amb un fungicida. La prevenció es realitza amb aquestes solucions el segon mes de primavera. I també abans de l’inici de les gelades.

Plagues d'insectes

Entre els insectes nocius que ataquen el ginebró, es poden trobar pugons, insectes escamós i àcars. I també una arna miner. La solució Fitoverm ajudarà a fer front als pugons. Amb ell, es ruixa tota la mata. Quan utilitzeu, heu de seguir les instruccions del paquet.

Les arnes es poden tractar mitjançant la solució Decis en les proporcions indicades a les instruccions. Per desfer-se dels insectes d’escates, diluïu 70 grams de karbofos en una galleda d’aigua. I treballeu-lo a l’arbust i al terra que hi ha al voltant.

Els àcars es poden tractar amb agents acaricides.

Poda

El ginebre no necessita poda formativa. Perquè la forma de la seva corona és naturalment molt eficaç. Només necessita poda sanitària. La poda es realitza a la primavera. Abans de començar el flux de saba. S’ha de produir en dies plujosos o ennuvolats. La poda sanitària consisteix a eliminar totes les tiges i branques seques, ferides, danyades per la malaltia o danyades per plagues. I també cal eliminar els que creixen incorrectament.

Si necessiteu retallar la corona, cal recordar que al cap d’un any l’arbust no creix més de 10 centímetres.Per tant, la poda de les branques no ha de superar els 20 mm.

Com propagar el ginebre rocós?

La reproducció del ginebre rocós es produeix amb l'ajut de capes, esqueixos. I també mitjançant vacunes. Si decidiu propagar la planta mitjançant esqueixos, a la primavera haureu de preparar esqueixos. Per a això, es tallen branques no totalment lignificades amb un petit tros de fusta. Els esqueixos es planten a l’hivernacle fins que queden completament arrelats. Després es planten temporalment en un petit llit de jardí. Els termes durant els quals es produeix l'arrelament poden ser d'un mes i mig a sis mesos. Depèn de l’edat i la varietat. El fet de créixer té lloc de 3 a 6 anys en un lloc especialment designat.

És possible propagar-se amb l'ajut de capes només aquelles varietats que tenen formes rastreres. En aquest cas, la tija jove queda neta d’agulles, es dobla cap al terra i es fixa. El sòl cap a on es dirigirà el brot jove s’ha d’esborrar per endavant de runa i males herbes. L'arrelament dels esqueixos es produeix en l'interval de 6 mesos a 1 any. A més, s’han de separar dels seus pares. I trasplantar-lo a un llit temporal, que s’hauria de situar a l’ombra.

Per propagar l’empelt de ginebre rocós, cal coneixement. Així com les habilitats d’un professional. Serà extremadament difícil per a un jardiner aficionat fer això.

L’origen del ginebre rocós i les seves varietats

Els criadors nord-americans han fet un gran treball, gràcies al qual en aquest moment hi ha moltes varietats diferents de ginebre al món. Tots són molt populars entre els jardiners de tots els racons de la terra, on només es poden cultivar.

Ginebre rocós: varietats per a latitud mitjana

• Fletxa blava: l'alçada dels arbustos d'aquesta varietat arriba als 2,5 metres. La seva corona té la forma d’una columna de 50 centímetres d’amplada. Les branques estan cobertes d’agulles escamoses que semblen agulles. I també té un color blau verdós amb un to d’acer.
• Blue Haven: la planta pot créixer fins a 2 metres d’alçada. La corona té forma de piràmide, no mesura 1 metre d’amplada. Les agulles de color blau clar tenen un to d’acer.
• Skyrocket: aquesta varietat és capaç d’arribar als 6 metres d’alçada. Posseeix una alta resistència al fred hivernal. Les tiges estan cobertes d’agulles, com escates verdes. S'adhereixen estretament al tronc, cosa que fa que la planta sigui molt estreta i elegant. La varietat presenta una baixa resistència a les malalties fúngiques.
• Blau Moffat: aquesta varietat és capaç d’arribar als 6 metres d’alçada. Posseeix una alta resistència al fred hivernal. La seva densa corona s’assembla a una piràmide d’uns 1,3 metres d’amplada. Les agulles són de color verd amb un to blau. No apte per al cultiu en regions humides.
• Moonglow: les característiques d’aquesta soca són similars a Blue Haven. Té una corona en forma d’ampli piràmide. L'alçada de la planta no arriba als 2,5 metres. Amplada no superior a 1 metre. Les agulles estan pintades amb tons vius de blau amb un to platejat. Els colors es veuen especialment bells a l’hivern, convertint-se en els més brillants.
• Rei de plata: les branques d’aquesta planta estan obertes. L'alçada de la mata no supera els 60 centímetres. Però la seva amplada pot arribar als 2 metres. Les agulles semblants a escates tenen un color blau.
• Springbank: aquesta varietat pot créixer fins als 4 metres d’alçada. Es diferencia dels altres per les branques esveltes de la corona, semblants a un pilar. Les agulles fines són de color blau amb un to de plata.
• Taula blava: la varietat té forma ovalada. L'alçada màxima no supera els 2 metres. L’amplada és d’uns 2,5 metres.
• Welch: la varietat té una densa corona en forma de piràmide. Les agulles són de color verd amb un to blau i amb un to platejat.
• Blau de Wichita: les branques obertes d'aquesta planta són de color blau amb un to platejat. L’alçada màxima que arriba la planta no supera els 40 centímetres. Mentre que l’amplada pot arribar a un metre i mig.

Entre els jardiners, també utilitzen varietats com: Blue Winter, Blue Tollesons Whipin, Tollesons Green Whipin, Sutherland, Monwade, Medora, Greenspier, Erect Glauca, Grey Glim, Colorado Green.