Ginebre costaner

Aquest arbust de fulla perenne és estimat pels jardiners de tot el món. Actualment, té moltes varietats. Avui us parlarem del ginebre costaner, que també apareix al Llibre vermell. Llegiu aquest article i coneixereu la descripció de la varietat, les seves principals característiques, característiques de la tecnologia agrícola, plantació i cura. Creieu-me, aprendreu moltes coses noves i interessants sobre aquesta increïble cultura i potser plantareu un ginebre costaner fins i tot a la vostra casa de camp.

Ginebre costaner: descripció de la varietat.

Ginebre costaner: foto de la varietat

Com hem indicat anteriorment, el ginebre costaner també apareix al Llibre Roig. Normalment és un arbust curt que s’estén per la superfície de la terra. Tot i això, aquesta varietat es considera bastant capritxosa, de manera que no tots els residents d’estiu es dediquen al cultiu d’aquest cultiu. En viu ginebre a causa del desenvolupament continu dels brots, forma una catifa espinosa i bonica i inusualment brillant. Aquesta planta és dioica, també pertany a Cypress. Propagueu-lo ja sigui per llavors, per esqueixos o per capes. Es creu que aquesta varietat és molt resistent, de manera que és especialment interessant per als jardiners novells. Es pot cultivar a gairebé totes les regions del nostre país, s’adapta perfectament a les condicions climàtiques desfavorables. Inicialment, aquest ginebró va créixer a la vora del mar d’Okhotsk i del mar de Japó, motiu pel qual va ser nomenat - Costaner. Ja a principis d’estiu, brots joves i verds creixen a la part superior de les branques. L’efedra és realment nana, de manera que els dissenyadors de paisatges sovint la planten a la gespa, a les zones del parc i en parcel·les personals. Els ginebres es planten individualment o en composicions de grup. Aquesta planta cobreix la capa superior del sòl, per tant, des del ginebre s’obtenen belles bardisses i tobogans alpins. Degut al fet que els arbustos solen ser de mida reduïda, els agrada plantar-los fins i tot a balcons i galeries. Seran una decoració meravellosa per a qualsevol caseta d’estiu.

Varietats de ginebre costaner

El ginebró costaner té moltes subespècies, de manera que us presentarem les principals varietats més habituals d’aquesta cultura, així com us coneixerem les característiques de cadascuna de les plantes, però totes les subespècies creixen bastant lentament els primers anys, de manera que parar atenció a això.

Inclouen les primeres subespècies de ginebre costaner ginebre costaner... Descripció de la varietat: també és una planta rastrera, tot i que l’arbust no té una alçada tan baixa. Quan la planta es madura, els seus brots creixen a 20 cm de la superfície de la terra, i les plantes més madures arriben fins als 60 cm. La longitud de la corona sol ser de poc més d’un metre. Les branques del ginebre són vermelloses i les agulles són de color verd fosc. Les puntes de les agulles són força espinoses i els cons són rodons, amb una bonica floració blavosa, cada any un ginebre de tres centímetres d’alçada i cinc d’amplada. No cal formar un arbust massa sovint, per tant, les ressenyes del ginebre coster Shlyager entre els jardiners són majoritàriament positives.

Ginebre costaner Shlyager: foto

La següent subespècie d'aquesta varietat és el ginebre costaner ales daurades... També és un ginebre costaner, els seus arbustos són baixos, la capçada no arriba a mesurar 1 metre de llarg i arriba fins als 30 cm. Aquesta planta és interessant perquè les seves agulles són bicolores. Per tant, aquestes plantes es consideren inusualment brillants.Especialment en zones ben il·luminades. A aquesta planta de ginebró no li agrada créixer a l’ombra. El millor és escollir-hi sòl fèrtil, amb bona estructura i drenatge. Si hi ha estancament de la humitat al lloc, l’arbust pot morir. Destaca la resistència a les gelades de la varietat. Pot suportar menys 35 graus, però és important tenir en compte que totes les branques han d'estar ben cobertes, ja que si les agulles estan exposades al sol brillant, les branques es poden cremar. És per això que es recomana llançar materials agrícoles als arbustos, així com branques d’avet. El refugi només s’ha d’eliminar quan el sòl s’hagi descongelat completament. Tot i això, l’efedra no s’ha de cobrir amb material no transpirable, ja que la mata es pot ofegar.

La següent subespècie de la qual parlarem és el ginebre costaner Blau pacífic. Com haureu endevinat, les seves agulles són blavoses. També creix molt lentament, pertany a Xiprer i s’estén per la superfície de la terra. No obstant això, la seva capçada creix de manera més intensa, amb una longitud que pot arribar a un parell de metres i una alçada no superior als 40 cm. Les branques de ginebró també formen una densa i bella corona. Aquestes agulles són força espinoses, de manera que tota la jardineria s’ha de fer amb guants. Les fulles de la planta són força brillants, radiants, però és aconsellable plantar-la també en un espai obert, ja que el ginebre comença a desaparèixer a l’ombra. Si parlem del tipus de sòl, s’hauria de dir: als arbusts els encanta el sòl ben drenat. Podeu plantar un arbust en sòls sorrencs o lleugerament àcids. La planta també és resistent a la sequera, però una humitat excessiva del sòl pot perjudicar l’arbust. Aquesta subespècie de ginebre costaner es considera resistent a les gelades, de manera que fins i tot en condicions climàtiques dures, aquesta planta funciona bé.

Boira de plata de ginebre costaner (boira platejada) - la creació de criadors japonesos. Aquest ginebre és inusualment compacte i les agulles són boniques i platejades. Aquest tipus de ginebre es veu molt bé als turons alpins, així com en altres composicions. Aquesta planta també s’utilitza per decorar camins de jardí. Però l'aroma de les agulles sempre és extraordinari, els arbustos creixen força intensament en alçada i en amplada. No obstant això, els arbustos són encara molt compactes. Les branques es disposen caòticament, generalment repartides per la superfície de la terra, la corona de les plantes és asimètrica. De vegades el ginebre dóna fruits, les seves baies són de color blau o verd, de forma esfèrica. Aquesta cultura tampoc no és exigent, però és millor plantar-la també a zones il·luminades, ja que el color de les agulles en aquest cas sempre serà brillant i fresc. Si parlem del tipus de sòl, cal donar preferència als sòls lleugerament àcids. A aquest ginebró tampoc li agrada el sòl massa humit. La varietat es distingeix per una alta resistència a les gelades, una excel·lent tolerància a la sequera. Sovint es planta a les zones del parc, en parcel·les personals, parterres de flors. La planta desprèn phytoncides, que neteja perfectament la zona circumdant de les emissions industrials. Per tant, els agrada plantar aquestes plantes a la ciutat.

I l'última subespècie de ginebre costaner - Esmeralda Sia... Aquest arbust sol tenir una corona estesa i les branques són especialment llargues, rastrant-se per la superfície de la terra. Tanmateix, l’arbust no és alt, fins i tot els arbres madurs no superen els 30 cm Les agulles de la planta són de color verd blavós, més aviat suaus. A l’hivern, de vegades les fulles es tornen grogues, però no cauen. També és una planta resistent a les gelades que pot créixer en zones climàtiques completament desfavorables. El ginebre prospera amb absolutament tot tipus de sòl. No obstant això, un sòl massa compactat afecta negativament el desenvolupament de la planta. A més, no s’hauria de permetre l’embassament del sòl, ja que fins i tot l’arbust pot morir-ne.

Ginebre costaner: plantació i cura

El millor és plantar ginebres en una zona ben il·luminada, protegida del vent. A l’ombra parcial, aquestes plantes també se senten bé, però en aquest cas es perd l’efecte decoratiu de l’arbust. Es recomana conrear plantules en contenidors. Així, arrelen millor, creixen més ràpidament. El color de les agulles ha de correspondre a les característiques varietals i el sistema radicular ha d’estar ben desenvolupat. Si observeu podridura o algun defecte a les arrels de la plàntula, és millor no comprar aquesta planta. Abans de tornar a plantar les plàntules del recipient al terreny obert, caldrà humitejar intensament el sòl, de manera que en el futur us serà més fàcil treure la planta del recipient i el millor és fer-ho juntament amb bola d'arrel. Com recordeu, no s’haurien de plantar arbustos a prop de cultius de fruites i baies, ja que el ginebró es desenvolupa malament al seu costat i sovint pateix infeccions per fongs i agulles: òxid.

Abans de plantar un ginebre, s’ha de desenterrar el sòl, s’hi ha d’afegir sorra, torba i drenatge. Si l’acidesa augmenta al vostre lloc, llavors es poden afegir cendres de fusta o farina de dolmita al sòl. Observeu la distància entre les plantes, ja que la corona dels arbusts adults és bastant gran, la distància entre les plàntules ha de ser d'almenys 2 metres. La mida del forat en profunditat ha de ser el doble de gran que l’arrel de la plàntula. I això fa almenys 50 cm. A la part inferior del forat, és recomanable disposar una capa de drenatge, per a això utilitzen còdols grans, sorra, maó trencat. Al mateix temps, aquesta capa ha de ser prou massiva perquè la humitat es pugui allunyar de les arrels. La plàntula es col·loca al centre del pou de plantació i, a continuació, s’escampa amb terra preparada. Recordeu que el coll de l’arrel s’ha d’elevar per sobre del sòl, després de plantar les plantes a terra oberta, el cercle del tronc s’ha de regar abundantment amb aigua i també compactar-lo.

Per tal que la humitat es conservi millor, és aconsellable cobrir la terra. Les plantes joves s’han de regar regularment i s’ha de fer aproximadament una setmana després de plantar les plàntules a terra oberta. En el futur, s’hauria de reduir l’abundància de reg i serà necessari humitejar el sòl només si les precipitacions no cauen massa temps al lloc. Si l’aire de la zona circumdant és massa sec, les agulles poden canviar de color. Es recomana alimentar els arbustos amb fertilitzants especials que continguin nitroammofosk, i això s'ha de fer a principis de primavera, ja que les plantes adultes pràcticament no necessiten alimentació. Per tal de retenir la humitat, s’haurà d’adobar el sòl. A més, el gruix d'aquesta capa hauria de ser d'almenys 8 cm, les serradures, l'herba seca i la palla s'utilitzen com a material de mulching. Abans d’adobar-se, és aconsellable afluixar bé el sòl perquè el sistema radicular respiri.

Dur a terme regularment a la primavera i la poda sanitària de les plantes, eliminant els brots danyats i secs. Això s’ha de fer abans de començar el flux de saba, però, si el ginebre hivernava normalment, no cal que talleu la planta. El creixement dels arbustos és lent, de manera que la formació de l’arbust tampoc no s’ha de dur a terme amb massa intensitat. Després del procediment, totes les seccions s’han de tractar amb fungicides i les plantes s’han d’alimentar bé. Només les plàntules joves estan preparades per a l'hivern, s'han de cobrir amb branques d'avet i espolvorear amb torba al voltant del cercle del tronc. Els arbusts adults són resistents a les gelades, de manera que no necessiten refugi.

Sobre la reproducció i les plagues

Si parlem de la propagació de la cultura, cal assenyalar que el millor és fer-ho per llavors o per esqueixos. Les llavors es planten generalment abans de l’hivern, però primer s’han d’estratificar, processar durant 30 minuts en àcid sulfúric concentrat. Els brots apareixeran només la primavera vinent. El ginebre costaner es pot propagar per esqueixos arrelant els brots al sòl nutritiu.El millor és fer-ho en un hivernacle, ja que hi ha un entorn més acollidor. El trasplantament d'esqueixos només es realitza quan es formen arrels, normalment un any després de l'empelt.

Però no es recomana propagar aquesta varietat per capes, ja que es perden moltes característiques varietals. El ginebre costaner té una alta immunitat, de manera que les malalties més freqüents no són terribles per a ell. No obstant això, els brots del ginebre sovint s’assequen, les agulles es veuen afectades per l’òxid, el fusarium i l’escorça per la necrosi. Per tant, haureu de dur a terme exàmens preventius a temps i tractar plantes amb fungicides, així com productes que contenen coure. Recordeu que, per a la prevenció, no heu de plantar un ginebre al costat dels cultius de fruites i baies. El ginebre pateix infeccions per fongs en aquest barri amb més freqüència.

Si parlem de plagues, cal assenyalar que els àcars, els pugons, els insectes d’escates i les arnes de ginebró solen instal·lar-se a les agulles. Per desfer-se d’aquests insectes, les plantes solen ruixar-se amb insecticides a principis de primavera i tardor.

Conclusió

El ginebre de la costa pot decorar qualsevol lloc. Es planta tant a les ciutats com als pobles petits. Aquest arbust es considera un autèntic fetge llarg i totes les seves parts es poden utilitzar amb finalitats medicinals. La planta és molt fàcil de cuidar i resistent a les gelades. No us oblideu de podar branques velles i danyades perquè els brots creixin amb més intensitat. Moltes varietats presenten una interessant coloració bicolor de les agulles i pràcticament no es troben dificultats en el procés de cultiu. La corona s’estén uniformement per la superfície, però pràcticament no cal regar el ginebre. Intenteu plantar aquesta increïble varietat d’efedra i el ginebre pot convertir-se en una autèntica decoració del vostre lloc, veïns i amics amb un tobogan alpí extravagant o una vora verda, sens dubte us sorprendrà.