Cossac de ginebre: foto, descripció, varietats, cultiu
Contingut:
L’article presenta el ginebre cosac: foto, descripció, varietats, cura, reproducció, protecció, ús en disseny de paisatges.
Juniper Cossack: foto, informació principal
Cossac de ginebre: foto
Cossac de ginebre pertany a la família dels xiprers. A la natura, es pot trobar a Malaya i al sud-est asiàtic. Gràcies a l’activitat humana, aquest tipus de ginebre es pot trobar ara al sud i al centre d’Europa, així com a Rússia, a Primorye, el Caucas, els Urals i fins i tot parcialment a la regió de Sibèria.
Els científics coneixen fins a set dotzenes d’espècies de ginebre, les principals diferències de les quals són el color i la forma de la corona. A causa del seu estat verd etern i la seva cura sense pretensions, el ginebre és molt popular entre els dissenyadors de paisatges i els jardiners habituals.
Aquesta interessant planta té el seu propi fruit especial, que els científics anomenen baia del con. En aparença, s’assemblen a cons que no creixen més d’un centímetre de longitud, coberts amb una closca gruixuda. Els fruits no cauen després del període de fructificació, com moltes plantes del jardí, el ginebre conserva els seus fruits durant diversos anys. Al cap d’un any, la closca exterior de la baia del con s’enfosqueix i es converteix en un color blau fosc i es cobreix amb una lleugera floració cerosa.
Val a dir que el ginebre cosac que considerem (foto) es considera una espècie verinosa. S'ha comprovat que els olis essencials de les seves agulles contenen substàncies tòxiques.
Cossac de ginebre: foto, aspecte
Cossac de ginebre: foto
La planta sembla un arbre petit o un arbust de mida mitjana, que no superi el metre i mig d’alçada. Però no val la pena parlar de certs valors de l'amplada, ja que la planta ocupa tot l'espai lliure que se li proporciona. El ginebre arrela de les branques laterals i, si no es controla aquest procés, la planta formarà matolls al cap de poc temps. Les agulles s’assemblen a agulles de 4-5 mm de llarg. Amb el pas del temps, les agulles comencen a adherir-se entre elles i, per tant, s’espesseixen, formant una mena d’escates. En els cons madurs es formen fins a quatre llavors. Les plantes de ginebre cosac són unisexuals, el que significa que les flors femenines i masculines es troben en plantes diferents.
Cossac de ginebre: descripció de les varietats
Varietat "Tamariscifolia»Alpí, s’eixampla d’amplada i pràcticament no creix en alçada.
Cossac de ginebre: descripció
Normalment, els arbustos d'aquesta varietat no creixen més de 30 cm durant tot el cicle de vida. Gràcies a les branques llargues i mòbils, l’arbust pot arribar a fer diversos metres de longitud. Les branques tenen forma de fuet amb petites agulles, que es recullen en diversos trossos en un ram.
Aquesta varietat té diverses subespècies que difereixen en color i saturació. Els Shishkoyakody apareixen al final del calendari estiuenc. Les fruites, de fins a un centímetre de diàmetre, estan cobertes de flor i contenen substàncies tòxiques.
La planta és resistent a les gelades, no exigeix el sòl i creix bé fins i tot a les grans ciutats amb sòls força pobres i amb un alt nivell de contaminació atmosfèrica. A causa del sistema radicular ramificat, aquest tipus de planta es planta al jardí quan es decora un tobogan alpí.
Varietat "Glauka"Té branques llargues que poden ocupar fins a tres metres del tronc principal de la planta.
Creix fins a un metre d’alçada.Li agrada molt el sol, la llum solar directa i el sòl drenat. Una característica d’aquesta varietat és el canvi de color de la planta a l’hivern, que es converteix en gris-blau. Els jardiners i dissenyadors de paisatges aprecien aquesta varietat per la seva capacitat de transformar el jardí en les estacions fredes.
Varietat "Mac " té una corona en forma d’embut, que finalment es transforma en una que s’estén.
Un arbust vegetal no pot créixer més de dos metres d’alçada i, a l’amplada, pot arribar als deu metres. L’arbust es presta a la poda, de manera que poques vegades creix a tal mida. A l’estació càlida, l’arbust té un color verd i a l’estació freda és de color porpra.
Creix bé a l'ombra parcial i li encanten les terres obertes. No li agrada el sòl amb un alt contingut de sal i aigües subterrànies estretament estirades.
Varietat "Variegata»Té una mida compacta, aproximadament d’un metre per metre.
Les branques són verdes i la part superior és cremosa. La planta no té por de les baixes temperatures, no és exigent pel que fa al sòl i la llum solar, ni capritxosa de cuidar. Tot i així, cal controlar la freqüència del reg durant la temporada de calor. La planta s’ha de cobrir durant la primera hibernació. Cada any, a principis de primavera, s’apliquen fertilitzants, els més populars són els nitroammofòssics de fins a 50 g per 1 m2, que contenen els elements principals per a la nutrició de les plantes: nitrogen, fòsfor, potassi. A la tardor, el sòl sota la planta s’escampa amb mulch de serradures. Per a una reproducció ràpida, s’utilitza el mètode de tall, però també és possible conrear una planta a partir de llavors, però això requereix molt de temps per a l’estratificació. Amb un resultat positiu d’estratificació, apareixen plantules de ple dret al cap d’uns anys.
Varietat "Arcàdia»Cobreix amb les seves branques tot l'espai lliure d'un metre de diàmetre, però creix fins a una alçada modesta de no més de tres desenes de centímetres.
Li encanten les parcel·les assolellades i els regs abundants durant el calorós període estiuenc i, a la nit, estarà encantat d’escampar. Després de plantar-lo en terreny obert, és important controlar el reg de la planta i, quan es prepara la planta per al període hivernal, és necessari cobrir el sòl sota la planta.
Varietat "BduDanub"Té taxes de creixement de plantes elevades, de manera que en una temporada una planta pot créixer fins a dues desenes de centímetres.
Però l’alçada estàndard d’aquesta varietat no és superior a un metre. La planta prefereix espais oberts i ombra parcial; en temps càlid i sec, cal ruixar. És recomanable cobrir la planta durant el primer hivernatge, per la qual cosa no serà necessari, ja que la planta es farà més forta. Les agulles semblen petites escates de color verd blau i són suaus al tacte. Molt sovint, es planten flors perennes al costat, que s’utilitzen per crear llits de coníferes i petits jardins rocosos: rocalls.
Varietat "Rockery Jam"Bastant jove, va ser creat per criadors europeus.
Un arbust baix, les branques del qual creixen fins a diversos metres i ocupen tot el perímetre que l’envolta. Les agulles són predominantment agulles, respectivament espinoses al tacte. La planta és bona en la poda de branques i permet al propietari donar renda lliure a la seva imaginació quant a la forma exterior de l’arbust. La varietat creix constantment en diferents tipus de sòl, però en sòls fèrtils, la planta creixerà especialment activament i es delectarà amb les seves agulles de color verd brillant. No té contraindicacions quant a la presència o absència d’aigües subterrànies estirades, arrela bé en zones humides i pantanoses.
Varietat "Fals cosac«.
Molt sovint es poden trobar plantes silvestres d’aquesta varietat als Alps, a una altitud de 4 km sobre el nivell del mar. Arrela bé als vessants de les roques i als tal·lus pedregosos. És molt popular entre els jardiners siberians i a l'Àsia central per la seva poca pretensió, poca exigència del sòl, resistència a baixes temperatures i sequera. L’arbust de la planta s’estén per terra, les agulles són suaus, rodones, de color verd.
Varietat "Hixie»Creix lentament, no creix més de 150 cm d'alçada, mentre que té una corona força estesa, que pot arribar als tres metres.
Li agrada la llum solar abundant, el sòl lleugerament àcid i solt. Poc exigible al reg, ja una setmana després de plantar-lo al sòl. Com a preparació per a la temporada d’hivern, el terreny sota l’arbust s’ha d’adobar amb torba o serradures en una capa de diversos centímetres.
Varietat "Xiprer»Femella de mida reduïda, resistent a les gelades.
Resisteix temperatures de fins a -40 ° C. L’hàbitat mitjà del creixement dels arbusts és de fins a cinc metres.
Varietat "Erecta»Es refereix a les espècies verticals, que creixen fins a dos metres d’alçada.
Les branques de l’arbust creixen cap amunt, de manera que en aparença la planta s’assembla a una piràmide. Les agulles són suaus, de color verd intens, recorden a les escates. La planta no necessita reg ni polvorització constant, tolera fàcilment qualsevol temperatura i sequedat de l’aire.
Cura de les plantes
La característica principal del ginebre cosac és la presència de substàncies tòxiques a les agulles de la planta. A partir d’aquesta circumstància, se segueixen les peculiaritats de la cura de la planta.
En primer lloc, no heu de conrear ni plantar ginebres cosacs prop de parcs infantils o llocs on sovint visiten els nens.
En segon lloc, tots els treballs de jardineria (plantació, trasplantament, poda, refugi, preparació per a l’hivern) s’han de dur a terme amb guants.
Val la pena considerar detingudament l’elecció d’un lloc per plantar un ginebre. A aquesta planta li encanten el sol o l’ombra parcial. Si el lloc és molt ombrívol, hi ha una alta probabilitat que la planta perdi tot el color, la densitat de la corona i es faci mal constantment. També val la pena tenir en compte la peculiaritat de la planta pel creixement excessiu, per la qual cosa és recomanable no plantar plantes a menys de mig metre l’una de l’altra. El ginebre no tolera bé el trasplantament, per la qual cosa és aconsellable no fer-ho.
El tipus i el tipus de sòl pràcticament no són importants per a aquesta planta, si hi ha un sistema de drenatge o un sistema de drenatge. Una gran quantitat d'aigua estancada té un efecte negatiu sobre el sistema radicular de la planta i, per tant, afecta el seu desenvolupament.
Cal preparar un lloc per plantar ginebró. Primer heu d’excavar un forat bastant gran i profund perquè el sistema radicular de la planta hi pugui encabir sense obstacles. Al fons de la fossa, cal posar un drenatge, l’alçada del qual hauria de ser de fins a dues desenes de centímetres, segons l’edat i la mida de la planta. Poden ser dispositius especialitzats i mitjans improvisats: argila expandida, pedra triturada, maons petits.
A continuació, heu de posar una capa de nutrients, que es recomana fer a partir d’una barreja proporcional de gespa i sorra, amb l’addició de nitroammofos, i regar abundantment amb aigua perquè la terra s’assenteixi i es compacti. De vegades, aquest període pot trigar entre 10 i 14 dies.
Abans del trasplantament directe, la planta es rega abundantment amb aigua. No heu d’eliminar el sòl existent del sistema radicular, ja que això pot danyar-lo i complicar el període de supervivència de la planta en un lloc nou. Cal plantar la planta perquè el coll de l’arrel quedi per sobre del terra. La millor edat per trasplantar una planta és de 3-4 anys.
Els dies calorosos d’estiu, la planta s’ha de ruixar i regar al vespre, quan el sol pràcticament ha desaparegut. La planta té una actitud neutral davant la poda, això no afecta la vida i el comportament de la planta. Els jardiners experimentats recomanen no afanyar-se a donar la forma final als joves arbusts, sinó deixar-los créixer i realitzar només podes sanitàries de branques seques o malaltes en aquest moment. I després de 2-3 anys, podeu donar la forma final a l’arbust.
Mètodes de reproducció
Per al ginebre, hi ha diverses formes de reproducció: esqueixos, llavors i amb ajuda de capes.
Com hem escrit anteriorment, descrivint una de les varietats de ginebre, la propagació de les llavors és un procés molt llarg i força complicat.No obstant això, alguns jardiners assumeixen aquesta difícil tasca.
Una planta sana de ple dret es pot cultivar a partir d’una llavor, però la taxa de germinació de les llavors de ginebre és extremadament baixa. Per a les llavors d’aquesta planta es realitza la mateixa preparació prèvia a la plantació que per a la majoria de les verdures.
S’aconsella comprovar prèviament les llavors per si hi ha nutrients dins submergint-les en aigua. Les llavors buides suraran a la superfície de l’aigua. Les llavors es poden submergir en estimulants líquids especialitzats i espolvorear-les amb una capa de terra de fins a un centímetre. Així, les llavors es col·loquen en les condicions en què les llavors s'han de "despertar".
Podeu plantar llavors durant tota la tardor, aquesta vegada es considera la millor. Els que plantin llavors a la primavera s’han d’estratificar a la tardor. Les llavors s’han de plantar densament. Els primers brots apareixen aproximadament al segon o tercer any després de la sembra. Les plantes joves requereixen un manteniment acurat i molta atenció. La terra s’ha d’afluixar constantment i cobrir-la amb cobertor, s’haurien de cobrir els primers hiverns de plantes joves.
Una manera més fàcil és la propagació per esqueixos. A la primavera, els esqueixos s’extreuen d’una planta adulta. La longitud del tall ha de ser d’uns 8-10 cm i tenir un “taló”, és a dir, una peça de la tija principal o un tros d’escorça vella. Els esqueixos es deixen en aigua amb un estimulant durant un dia. L’endemà es planten a la sorra i, quan apareixen arrels al mànec, es trasplanten a un lloc permanent al terra.
La forma més senzilla és propagar el ginebre amb capes. I també és el més senzill perquè les branques del ginebre, que s’arrosseguen pel terra, arrelen pel seu compte, formant així matolls de ginebró.
Per ajudar les branques a arrelar-se, els jardiners premen artificialment les branques a terra, afegeixen i afluixen el sòl i apliquen fertilitzants. Les branques necessiten aproximadament un any per arrelar completament sense ajuda externa. Durant aquest temps, s’ha de regar la planta i afluixar el sòl. Tan bon punt apareixen noves branques verticals joves a la branca arrelada, es pot tallar de l’arbust mare.
Malalties
La malaltia més freqüent en el ginebre és el fong. La més comuna és la infestació d’òxid. La seva presència a l’arbust està indicada per creixements d’un color taronja vermellós. Per protegir el ginebre de la malaltia de l’òxid tant com sigui possible, no l’heu de plantar al costat d’arbres fruiters (peres i pomeres, a més d’arç blanc i freixes de muntanya, ja que aquestes plantes tenen taxes d’incidència d’òxid elevades.
Si s’ha produït una infecció, és necessari retallar totes les branques infectades amb una eina de jardí estèril, que s’ha de tornar a desinfectar després de la poda sanitària. Si es detecta aquesta malaltia, es recomana utilitzar un fungicida anomenat "Topazi", que és capaç d'aturar la multiplicació del fong al cap d'unes hores. Si la lluita contra la malaltia no es va iniciar immediatament i es va perdre el període inicial de la malaltia, el tractament s'ha de repetir diverses vegades.
Amb aigua estancada i molta humitat del sòl, el ginebre pot adquirir una malaltia anomenada shute marró. Tot i el nom bastant temptador, les manifestacions externes de la malaltia als arbustos de ginebre semblen completament poc atractives. L’arbust està cobert de teranyines de color negre gris, les branques pràcticament no creixen i les branques noves s’apaguen completament. Si no feu cap mesura per combatre la malaltia, les branques comencen a assecar-se i l’arbust pot morir completament. El mitjà més popular per combatre el shute marró és el tractament amb solució de Bordeus, amb l’eliminació de branques afectades extensament.
Les malalties fúngiques poden afectar no només les parts terrestres de la planta, sinó també el sistema radicular. Una d’aquestes malalties és el fusarium.A causa del fet que inicialment el fong es localitza i es desenvolupa a les arrels de la planta, sovint els jardiners, sense adonar-se’n, planten plantes ja infectades. Els signes de la malaltia inclouen letargia de les branques, que augmenta després del reg. En el futur, poden aparèixer a les branques taques aquoses amb una xarxa vascular fosca i brillant. Per combatre aquesta malaltia, es recomana utilitzar un fungicida anomenat Fundazol. I per excloure completament la infecció per aquest tipus de fongs, cal processar les arrels de la planta tant com sigui possible abans de plantar o trasplantar una planta a un lloc nou, per exemple, amb el medicament "Baktofyte".
Els insectes plagues poques vegades es troben als arbustos de ginebró. Tanmateix, la majoria de les vegades es poden trobar àcars i insectes escamosos a la planta. No afecten fortament l’activitat vital de la planta i, per destruir-les, n’hi ha prou amb ruixar les plantes amb mitjans especialitzats. Els més populars entre els jardiners són "Fuf-new", "Fitoverm", "Aktara".
Juniper Cossack: foto, aplicació i ús
El ginebre cosac es cultiva tant com a planta d’interior com com a jardí. El ginebre té la capacitat d'alliberar fittoncides i, per tant, purificar l'aire.
Pel que fa al ginebre del jardí, és força popular entre els dissenyadors de paisatges. El color perennifoli combina bé amb altres arbusts i flors, que és un excel·lent fons per als florits.
La capacitat de créixer als sòls més escassos permet utilitzar-lo per decorar rocalles, vores i jardins rocosos. Tot i la presència d'olis verinosos a les agulles de la planta, és popular i estesa gairebé a tota Rússia.
Cosac de ginebre