Ginebre: els matisos més importants del cultiu d’agulles toves

El ginebre no és només una bella planta ornamental, sinó també una font d’una gran varietat de propietats útils per als humans. Cultivar un ginebre no és molt difícil. En aquest material, parlarem de la correcta plantació, cura, reproducció i les principals plagues del ginebre.

Descripció del ginebre

El ginebre és un arbust de coníferes de fulla perenne. Pertany a la família Cypress. El ginebre també es coneix sovint com a "bruc".
Aquest cultiu té una excel·lent tolerància a la sequera. El ginebre és una planta amant de la llum. És un fetge llarg, pot existir fins a sis-cents anys! Aquesta cultura està força estesa a l’hemisferi nord. Però hi ha un tipus de ginebre que és popular a l’Àfrica. I aquesta cultura també es pot trobar als semideserts: l'oest d'Amèrica, Mèxic.

Ginebre: necessitats creixents

El ginebre és força exigent quant a la il·luminació, per la qual cosa es recomana triar zones obertes que rebran la màxima llum solar. El sòl s’ha de mantenir moderadament humit i el nivell freàtic no ha d’estar massa a prop. El sòl ha de ser fèrtil amb un bon drenatge. És millor si la composició no és pesada. El ginebró es propaga generalment per esqueixos o amb l’ajut de llavors. Els ginebres no són plantes massa capritxoses, per tant, són molt estimats pels jardiners que volen donar un aspecte decoratiu al lloc.

Com plantar un ginebre correctament

Com s’ha esmentat anteriorment, quan planteu un ginebre, heu de triar llocs ben il·luminats i escalfats pel sol. L’ombra no té un efecte molt bo sobre la forma de la planta, simplement la pot perdre i deixar de portar un aspecte decoratiu. Pel que fa al ginebre comú, potser aquesta és l’única espècie que pot tolerar una mica d’ombra.
En plantar, tingueu en compte que haureu de mantenir una distància entre els arbustos, normalment aproximadament de mig metre. Això s'aplica a les varietats compactes. I entre la potència i l’extensió, heu de mantenir una distància d’un metre i mig a dos metres. Abans de plantar un ginebre des d’un recipient, assegureu-vos de remullar bé el sistema radicular amb aigua, remullar el terra amb arrels a l’aigua durant un parell d’hores.

Pel que fa a la profunditat dels forats, aquí us heu de guiar per la mida de les arrels i del terreny de ginebre. Com a regla general, la mida del forat és de dues a tres vegades la mida de la terra terrosa. Els arbusts voluminosos i extensius es planten a una profunditat d'uns setanta centímetres.
Per evitar la humitat estancada i el risc de podridura de les arrels, assegureu-vos de posar una capa de drenatge al fons dels forats. La capa ha de tenir uns 15-20 centímetres. El substrat, que haurà de cobrir les arrels de l’arbust, consta dels elements següents: torba, terra de gespa i sorra. El coll d'arrel dels grans arbusts hauria d'estar entre cinc i deu centímetres per sobre de les vores dels forats. En el cas de les plantes joves, s’ha de deixar a ras del terra.
El pH ha d’estar entre 4,5 i 7 unitats. Aquest indicador depèn de quin tipus i varietat plantareu. Així, per exemple, quan es sembra un ginebre cosac, es recomana afegir cendra o calç de fusta abans de plantar-la.
El ginebre no és massa exigent sobre la composició del sòl, l’únic que s’ha de tenir en compte des de la primavera (abril, maig) és la introducció de fertilitzants universals al sòl.

Cura adequada del ginebre

Els ginebres tenen una actitud negativa davant del reg freqüent; només es requereix humitat addicional els dies secs d’estiu. I tot i així, no cal ser massa freqüent: n’hi haurà prou amb dues o tres vegades per temporada. Normalment es gasta en un arbust adult de deu a trenta litres. Al vespre, un cop cada 6-7 dies no serà superflu ruixar les plantes amb aigua. Aquest requisit s'aplica especialment al ginebre de Virgínia i el xinès. L’aire no ha d’estar massa sec per a ells. Pel que fa a les primeres espècies, és altament resistent a la sequera, però el sòl encara es manté humit.

Per a plantacions joves, caldrà fer un afluixament regular. No cal fer-ho profundament per no danyar el sistema arrel. Afluixar és convenient combinar-lo amb desherbar i regar. Després de plantar els arbustos, és millor cobrir la terra amb torba i estelles de fusta. No cal fer gruixuda la capa, n’hi haurà prou de cinc a vuit centímetres. Les plantes termòfiles s’han d’adobar a l’hivern. Amb l’inici del començament de la primavera, s’ha d’eliminar la capa de cobert per evitar l’aparició de la podridura de l’arrel.
El ginebre creix lentament. Per aquest motiu, tracteu la poda amb precaució. En general, cal eliminar les branques seques. Això es pot fer independentment de la temporada. L’abric abans de l’hivernatge es realitza només per a plantes joves durant el primer any després de ser plantades a terra.
Aquesta cultura es propaga per esqueixos i llavors.

Com propagar un ginebre

El ginebre pertany a plantes dioiques. Aquest tipus es reprodueix per llavors o vegetativament. Pel que fa a les espècies decoratives, aquí la reproducció es duu a terme exclusivament amb l’ajut d’esqueixos.
Quin gènere és el ginebre comú, es pot comprovar mirant la corona. Les plantes mascles tenen una corona estreta, columnar o en forma d’ou. Els exemplars femelles tenen una corona força fluixa i estesa. A la primavera (abril, maig), les plantes mascles tenen espiguetes grogues i els exemplars femelles tenen cons verds. Els fruits són de forma rodona, amb un diàmetre d’uns 8 mm. La maduració es produeix generalment a finals d’estiu - mitjan tardor. Al principi són de color verd, però després, a mesura que maduren els fruits, comencen a adquirir un bonic color negre i porpra. Les baies de ginebre tenen un agradable aroma d’espècies i un regust lleugerament amarg. Cada fruit porta 3 llavors dins seu.

Si voleu plantar una llavor i fer-ne créixer un arbust, primer estratifiqueu la llavor. Per fer-ho, sembreu les llavors en un recipient amb terra a la tardor. Durant l’hivern, els contenidors s’han d’emmagatzemar a l’aire lliure, coberts de neu. Amb l’inici dels dies de maig, les llavors que han hivernat es poden sembrar al lloc. En principi, el ginebró comú es pot sembrar a la primavera sense estratificar-se. Però estigueu preparats que augmentaran l'any que ve.
Però si voleu obtenir una forma decorativa a la sortida, podeu oblidar-vos amb seguretat de la reproducció de les llavors. Aquí només és adequat el mètode vegetatiu, és a dir, amb l’ajut d’esqueixos. A la primavera (finals d'abril - mitjans de maig), cal tallar una tija d'un any d'un ginebre que hagi assolit una edat respectable (de vuit a deu anys). Ha de tenir uns deu a dotze centímetres de llarg. A la part inferior, de tres a cinc centímetres, heu de treure totes les agulles. Recordeu que els talls s’han de tallar juntament amb una petita part de l’escorça vella. Cal retallar-lo amb cura. Després, els esqueixos es col·loquen en una solució amb un estimulador del creixement durant un dia.

Perquè la planta arreli bé, és millor utilitzar una barreja de torba i sorra en proporció 1: 1. A continuació, cobriu els esqueixos amb plàstic i organitzeu l'ombra. No cal regar, és millor ruixar periòdicament. Després d’un mes i mig, gairebé tots els esqueixos desenvolupen arrels bé.A l’estiu (finals de juny - principis de juliol), els esqueixos que han arrelat s’han de plantar a les serralades. A continuació, han de sobreviure a l’hivern en terreny obert. No oblideu cobrir amb branques d'avet. Les accions posteriors consisteixen en un creixement (aproximadament de dos a tres anys) i només després es produeix el trasplantament a un lloc permanent.

Malalties del ginebre i plagues

L’òxid es considera el problema més popular i freqüent de les savines. Pel que fa als insectes nocius, aquí cal sobretot desconfiar dels àcars, les arnes mineres, els pugons i els insectes d’escala de ginebre.
Per superar els pugons, es recomana ruixar amb Fitoverm: dos grams per litre d’aigua. Cal mantenir un interval entre els tractaments de deu dies a dues setmanes.
Hi ha un bon remei contra les arnes "Decis". Han de ruixar les plantes a raó de 2,5 grams de substància per cada deu litres d’aigua. L'interval és el mateix, deu dies - dues setmanes.
El "karate" fa front als àcars aranyes. Les proporcions s’observen a raó de cinquanta grams per deu litres d’aigua.
L'escut té por de "Karbofos" (setanta grams per deu litres d'aigua).
Els jardiners experimentats recomanen utilitzar una solució amb arcerida (cinquanta grams per deu litres d’aigua) contra l’òxid. La polvorització s’haurà de dur a terme a la carrera. L’interval entre ells s’ha d’observar en deu dies.