Rejovenit

Traduït del llatí rejovenit significa "sempre viu" i podem dir que el nom descriu perfectament totes les característiques d'aquesta planta. Es distingeix per la seva resistència i la seva capacitat de suportar fins i tot les condicions més adverses. A causa del fet que es va rejovenir molt resistent a les condicions ambientals i a qualsevol canvi, i també pel fet que la planta té característiques i característiques decoratives molt poc habituals, és molt popular no només entre els jardiners i floristes, sinó també entre els paisatges. dissenyadors que s’esforcen per decorar el vostre lloc, el fan únic i increïblement interessant.

En aquest article intentarem apropar-nos una mica a aquesta cultura, us explicarem les varietats d’aquesta planta. També parlarem de com cuidar una planta, com créixer i propagar-la. Inicialment, la joventut pertanyia al gènere Sedum: es tracta de plantes herbàcies perennes, que es distingeixen pel fet que s’hi formen brots carnosos molt densos i densos. Entre les persones, els cultivadors de flors van posar al jove altres noms, per exemple rosa de pedra, ja que molts han notat que els joves tenen moltes similituds amb la mestressa de jardins i parterres de flors, però la principal diferència rau en el fet que els cabdells es formen no a causa dels pètals, sinó a causa de les fulles. Les fulles tenen una pell força densa i es disposen en forma de rosetes. El diàmetre de les rosetes depèn directament de la varietat i varietat dels joves, pot variar d’un centímetre fins a quinze.

Característiques de la planta, les seves varietats i varietats

La forma de les fulles de les cries també es pot variar. Aquestes poden ser fulles lleugerament punxegudes, poden haver-hi fulles allargades o arrodonides, aquí tot dependrà exactament de a quines espècies pertanyin aquestes plantes. El color dominant és el verd, però de vegades es poden trobar fulles amb taques vermelles i marrons, amb traços rosats, i també hi ha fulles amb punts blancs pronunciats, en general, també es poden trobar espècies en què les fulles es poden pintar completament a la per sobre de les tonalitats, tenen un aspecte no només atractiu, sinó també molt decoratiu, de manera que sens dubte mereixen l’atenció dels productors de flors. Alguns jardiners experimentats afirmen l'existència d'espècies de joves que poden canviar el color de la part caduca només en funció de l'època de l'any, però aquestes espècies no són tan habituals.

Rejuvenated és una capa de terra que més s’assembla a una catifa que s’estén pel sòl. Per la mateixa raó, els joves han rebut el sobrenom de planta de catifes i s’utilitzen activament per embellir territoris domèstics i parcel·les d’habitatges, que sempre s’han de refinar. Però és possible créixer rejovenit no només a les parcel·les del jardí, ja que la planta arrela perfectament als llindars de les finestres i als balcons i, sovint, a la llar els jardiners cultiven una rosa de pedra, que els crida molt l’atenció. Comença a florir rejovenit només després d’arribar als tres anys. Les flors d’aquesta cultura es distingeixen pel fet que es poden pintar en una gran varietat de matisos i, a l’estiu, fan les delícies dels jardiners en particular per les seves propietats, decoració i aroma. La floració pot durar d’un a dos mesos.

En condicions naturals per a la planta, podeu trobar una cinquantena de varietats de cries. Però és bastant difícil calcular quantes varietats hi ha criades pels esforços dels criadors.En aquest article analitzarem de prop les espècies de juvenils més famoses i populars, que ara són habituals al nostre país i, en particular, al centre de Rússia, on les condicions climàtiques no sempre corresponen a les normes, i pot passar que no totes les varietats o espècies solen arrelar.

El sostre era jove - Aquesta varietat és una de les més antigues i, al mateix temps, també és una de les més populars actualment. El nom d’aquesta planta es remunta a l’edat mitjana, però ha arribat fins als nostres dies. Les rosetes són esfèriques; el diàmetre de les rosetes pot variar de cinc a quinze centímetres. Les rosetes consisteixen en fulles bastant denses i gruixudes, que estan pintades en un to verd brillant, i les puntes de les fulles tenen un pols vermellós. Al voltant de juliol, les flors apareixen en peduncles força alts, que es pinten amb tonalitats morades, però la floració dura dos mesos. L’alçada dels peduncles arriba als seixanta centímetres, poden destacar de la resta de plantacions situades a la parcel·la personal.

Teranyina jove - els endolls d'aquesta varietat són molt compactes i en miniatura. Tenen de tres a quatre centímetres de diàmetre, la planta està pintada amb un to vermellós verdós, a les puntes de les fulles es poden veure vellositats fines de color blanc com la neu, que sobretot per les seves característiques externes s’assemblen a una teranyina un element d’aquesta planta. Bàsicament, la teranyina jove viu a les zones muntanyenques i, en condicions naturals, sovint es pot trobar a Europa occidental o als territoris del Caucas. La floració sol començar al juliol, dura també entre un mes i mig o dos, el més important és crear les condicions més favorables per a la planta perquè la planta se senti bastant còmoda i reflecteixi plenament les seves característiques i característiques decoratives.

El rus era jove - Aquesta espècie creix gairebé a tot el territori del nostre país, així com a la part europea de Rússia i els Balcans. El diàmetre d’una petita roseta pot variar de quatre a set centímetres; les fulles de les cries són allargades i llargues. Estan pintades amb una ombra de color verd clar, les seves puntes són nítides i vermelles. En general, en la seva forma, els pètals i les rosetes recorden molt a la camamilla. En alçada, els propis peduncles poden arribar als 35 centímetres, en el període de juliol a agost, es formen flors de color groc brillant als peduncles, que poden conservar les seves característiques decoratives i florir durant un mes i mig. Però tot això pot passar només amb la condició que el mateix jardiner creï les condicions més favorables per a la planta i, per tant, en aquest cas, depèn molt d’ell. Per jove que sigui sense pretensions, sempre val la pena parar atenció a totes les petites coses, sempre tenint en compte les peculiaritats de la cura i la tecnologia agrícola, perquè només així es pot garantir el desenvolupament més favorable de la planta.

Escapar joves: bàsicament aquesta espècie només es pot trobar a Europa occidental i a Rússia. La roseta de la planta és de mida mitjana i arriba a un diàmetre d’uns sis centímetres. Les fulles són brillants, verdes i tenen un aspecte molt decoratiu i fresc. La floració de la planta brotant es produeix en el període de juny a agost, la floració dura aproximadament un mes i mig. Els peduncles són baixos, arriben als vint centímetres, hi apareixen inflorescències grogues, el diàmetre d’una flor sol arribar als deu centímetres.

Jove esfèric - principalment aquesta espècie viu al Caucas, així com a la part oriental de Turquia. Les rosetes són sucoses, molt amples, pintades en un to verd brillant; el diàmetre d’una roseta és d’uns cinc centímetres.Les puntes de la roseta són punxegudes, tenen un color vermellós i també es poden veure petits cilis agradables al llarg de les vores, que donen a la planta una decorativitat i un atractiu encara més grans. La floració comença al voltant de la segona meitat de l’estiu, les flors estan pintades amb un to groc brillant, tot sembla realment atractiu i interessant, sobretot si plantes les cries en grup plantant, s’harmonitzarà amb altres cultius i, al mateix temps, temps, destacaran notablement en el seu context ...

Jove caucàsic - les rosetes d’aquesta varietat estan pintades amb un to de color porpra pàl·lid, i les rosetes són molt petites, el seu diàmetre no supera els cinc centímetres, els pètals de les rosetes són llargs i molt apuntats cap als extrems, cosa que sembla força interessant i atractiva. . Les flors es situen a les tiges, l’alçada d’una tija no sol superar els vint centímetres. La floració comença al final de l’estiu, dura aproximadament un mes, però sempre que el jardiner creï les condicions més favorables per plantar i la planta se sentirà còmoda.

Cal destacar també jove de muntanya - bàsicament, aquesta espècie creix a les muntanyes, que es troben a les parts occidentals i centrals del continent europeu. Les rosetes són molt petites, no fan més de dos centímetres de circumferència i tenen un color verd fosc i fosc. A més, poden ser lleugerament oblongs, les seves puntes són punxegudes, s’hi poden veure cilis curts, així com pèls glandulars, que cobreixen gairebé tota la superfície de la fulla. Els peduncles també són força baixos, normalment la seva alçada varia de cinc a set centímetres, hi apareixen petites flors, pintades amb una tonalitat lila pàl·lida. Fins i tot malgrat el fet que aquesta planta pugui semblar completament insignificant, i fins i tot malgrat el seu color i mida modestos, encara és bastant decorativa, el més important és triar un lloc de plantació i un barri amb aquesta flor, i llavors el resultat no serà llarg en venir, i delectarà no només l’ull del propi cultivador, sinó també els hostes que visiten el seu jardí.

Casiopea - Aquesta espècie es diferencia pel fet que pot tolerar perfectament un descens excessiu de les temperatures i també pot suportar gelades severes severes, en les quals no totes les plantes es poden sentir còmodes i bé. Per tant, aquesta espècie és excel·lent per al cultiu a les regions del nord de Rússia i, de vegades, és la mateixa planta que és ideal per distingir-se de la resta de plantacions, per ser brillant i atractiva. Aquesta espècie també té un tret distintiu més: les fulles d’aquest juvenil poden canviar de color. Per exemple, a la tardor poden ser verds, però amb l’aparició d’una tardor més profunda, l’ombra pot canviar a vermell i es manté fins al període primavera-estiu. Això atrau els floristes, que només diuen que sempre s’esforcen per trobar varietats i espècies que siguin el més atractives possibles.

Polisander - Es tracta d’una planta sobre la qual es troben fulles molt grans i carnoses, pintades d’un color vermell fosc. La floració d’aquest rejovenit es produeix a principis d’estiu i el jardiner podrà gaudir de la bonica vista durant gairebé dos mesos. La planta s’ha d’examinar constantment, cuidar-la i assegurar-se que es troba en les condicions més còmodes. Per descomptat, tot depèn exclusivament del jardiner mateix i, per tant, ha de ser molt acurat i atent i avaluar adequadament les seves capacitats a l’hora de tenir cura d’aquest tipus particular de joves. Faraó: aquesta varietat és híbrida, les rosetes creixen bastant espectaculars, pintades amb un to verd clar i brillant.Pel que fa a la mida de les rosetes, són mitjanes, de diàmetre poden arribar als deu centímetres, les puntes de les fulles estan pintades de color porpra, cosa que distingeix aquesta espècie de cries de moltes altres plantes de la mateixa varietat i de la mateixa família. Per descomptat, per aconseguir els resultats més favorables en decoració, val la pena seguir totes les normes per plantar aquesta planta i tenir en compte totes les subtileses de la cura. Només dedicarem la segona part d’aquest article a això.

Plantar rejovenit i cuidar-lo

Els jardiners experimentats diuen que es pot plantar una rosa de pedra a terra oberta durant molt de temps, des del començament de la primavera fins a l’inici de la tardor. Gràcies a això, la planta tindrà temps per acostumar-se a les noves condicions i adaptar-se prou al fred hivernal, cosa realment molt important, perquè de vegades la planta pot no tenir temps d’acostumar-s’hi i, per això, el risc augmenta que no tolerarà les gelades i morirà al principi.

Atès que el sistema radicular de les cries és molt curt i feble, la planta pot ser prou modesta en quin lloc viu. El rejovenit arrela perfectament fins i tot a les escletxes entre pedres, i això suggereix que en el cultiu la planta pot sobreviure fins i tot en les condicions més desfavorables, encara demostrarà el creixement, el desenvolupament i les seves qualitats decoratives. Però si parlem de la composició del sòl, els joves en aquest cas poden preferir sòls infèrtils, que es caracteritzen per tenir un nivell baix d’alcalins, com són els substrats sorrencs. Si el sòl es troba a una terra baixa, és poc probable que les cries hi arrelin. El cas és que a causa d’un excés d’aigua, la planta es podrirà gradualment i, com a resultat, al cap d’un temps morirà del tot. Si planteu una rosa de pedra a terra argilosa, haureu d'afegir sorra i granit (o argila expandida per crear un drenatge). L’aigua no s’estancarà en aquest sòl i, per això, disminuiran els riscos que el sistema radicular comenci a podrir-se activament. Així, fins i tot malgrat la poca pretensió de la planta, les condicions més favorables es formen a partir d’aquestes bagatelles en què la planta es pot sentir còmoda i simplement demostrar les normes del seu creixement, desenvolupament i, en conseqüència, el màxim del seu efecte decoratiu.

Però hi ha un requisit previ que el jardiner simplement està obligat a observar perquè la flor demostri taxes de creixement i desenvolupament favorables. Aquesta condició s'aplica a la il·luminació del lloc: ha de ser sota els rajos del sol. A l’ombra, les cries poden créixer molt lentament, el color dels brots serà apagat, completament no decoratiu. Per tant, a l’hora d’escollir un lloc, s’ha de tenir en compte aquest moment per obtenir un resultat ideal que satisfaci totes les expectatives del jardiner.

Val la pena plantar juvenils en aquelles zones que es van preparar amb antelació; no hi hauria d’haver cap herba ni cap altra vegetació. Si de sobte romanen les males herbes, interferiran molt en el desenvolupament de la planta i també cobriran les cries de la llum solar. Els endolls han d’estar a una distància l’altra, es manté una distància de 10-15 centímetres. Però si les rosetes són inicialment compactes, ja que aquesta és una característica de la varietat, la distància entre elles pot ser d’uns cinc centímetres. Si les cries es plantaran en un recipient o test a casa, llavors s’haurien d’utilitzar sorra i torba com a barreja de sòls, la combinació de terra frondosa o sorra serà ideal. Si el jardiner de sobte no té temps per a això, en principi pot comprar un substrat preparat, destinat a cactus i plantes suculentes. A aquest substrat s’afegeix serreta, guix triturat.A la part inferior del recipient, sempre s’estableix primer una capa de drenatge, ja que la humitat en excés ha de sortir del sòl per evitar la podridura del sistema radicular.

Pel que fa al trasplantament, era jove, n’hi ha prou amb realitzar-lo un cop cada tres anys. El principal indicador que la planta necessita aquest procediment és que la mida de la roseta esdevé exactament la mateixa que el diàmetre del test, cosa que significa que la planta simplement no tindrà cap lloc on créixer més. Si les cries no es trasplanten a temps, poden perdre gradualment les seves propietats decoratives i, per tant, s'hauria de mirar de prop la flor i avaluar-ne adequadament l'estat. És ideal per plantar els joves en un test de ceràmica, ja que té uns embornals excel·lents. La forma del test ha de ser ampla, però pot ser que el test no sigui molt alt. Les arrels són molt febles, no poden créixer massa profundes i, per tant, generalment es ramifiquen al llarg de la superfície de la planta. Per descomptat, perquè el trasplantament tingui èxit, heu d’adherir-vos a l’algoritme:

- a la part inferior del contenidor, es disposa una capa de drenatge que es pot fabricar independentment amb maons trencats, còdols o argila expandida. A continuació, es distribueix la barreja de sòl que el jardiner prepara ell mateix o el substrat que es va comprar en una botiga especialitzada per a jardiners.

- Les cries s’extreuen acuradament del vell contenidor, s’elimina suaument les terres de les arrels i també s’eliminen totes les zones danyades. Aquests trencaments o talls es tallen amb guix o carbó vegetal per evitar que la infecció es propagui.

- El sòl del nou test s’ha d’humitejar moderadament i la nostra flor s’hi planta. Al mateix temps, el sistema radicular es distribueix molt ordenadament per tota la profunditat i amplada de l’olla, s’ha de fer amb molta cura, ja que les arrels són encara molt fines i delicades, i és molt fàcil danyar-les.

- Després de plantar uns 5-7 dies, el recipient amb la flor s'envia a un lloc ombrejat. A més, no el regueu addicionalment al mateix temps, de manera que la planta pugui adaptar-se amb calma, sense intervencions innecessàries, a les noves condicions.

Com ja hem assenyalat més d’una vegada, el rejoveniment no és una planta capritxosa i sense pretensions, que, en principi, no requereix cap esforç per part dels jardiners i floristes. Però, al mateix temps, convé tenir en compte algunes regles mínimes que s’apliquen al manteniment d’aquesta planta i que s’han de seguir per tal que el rejoveniment es senti còmode i fàcil: en general, cal amb una il·luminació particularment gran. Val la pena tenir en compte aquesta característica a l’hora d’escollir un lloc per plantar una planta. En particular, heu de tenir precaució si el jardiner decidís inicialment que els joves creixerien a casa, segons les condicions de l'habitació. En un apartament, el millor és mostrar la planta als llindars de les finestres, que donen a les parts occidental o oriental.

La temperatura de l’aire ha de ser càlida, sempre amb el signe més. La flor tolera perfectament la calor, la sequera, però al mateix temps no suporta absolutament cap fred fred, a causa del qual hi ha un alt risc que les cries simplement morin en general. La humitat de l’aire és un altre factor. Hauria de ser aproximadament mitjà. No heu de permetre que la humitat de l’aire sigui massa baixa, ja que això afectarà negativament no només l’estat general de la planta, sinó també les característiques externes: els brots es tornaran pàl·lids, s’esvaeixen, perden la brillantor del seu color i potser ni tan sols podreu decorar somnis.

El rejovenit és una planta que no tolera absolutament un excés d’aigua. No regueu els rejovenits massa sovint, a l’hivern en general només podeu afegir humitat dues vegades al mes. En èpoques càlides, el sòl s’ha d’humitejar aproximadament un cop per setmana, però no amb més freqüència. Una vegada més, també us heu de centrar en les condicions meteorològiques generals, en el nivell de precipitació natural.L’aigua s’utilitza assentada, a temperatura ambient, no ha de ser dura. Abans d’utilitzar l’aigua, podeu filtrar-la perquè l’aigua no contingui diversos microelements i bacteris nocius. Per evitar formacions putrefactives, no s’ha d’abocar aigua directament sobre les plaques de fulles, ja que només s’ha d’humitejar el sòl.

Una rosa de pedra a casa s’ha de ventilar constantment. Si és una temporada càlida, l’accés a l’aire fresc hauria de ser gairebé continu i, per tant, es pot rejovenir no només a l’ampit de la finestra, sinó també a la galeria, balcó, terrassa. És possible plantar una habitació jove a terra oberta per a l’estiu, si tot es fa correctament, en aquest cas els joves respondran perfectament a totes les noves condicions externes. Més a prop de l’hivern, s’hauria de tornar a traslladar a una olla o a qualsevol altre recipient, i també es pot actualitzar lleugerament el sòl. El sòl ha d’estar esgotat, estèril i la sorra pot ser la base d’aquest sòl. En general, aquesta planta està tan adaptada i adaptada a totes les condicions d’existència que no necessita alimentació ni fertilitzants. Això és especialment cert per a les plantes més joves. Si la planta ha superat el llindar de tres anys, de vegades es pot alimentar, per exemple, fem de vaca, que es dilueix en aigua tèbia i assentada, és perfecte per a això. S’ha d’introduir amb cura observant totes les normes i proporcions. També podeu donar fertilitzants als joves, originàriament destinats a cactus i plantes suculentes, però al mateix temps la concentració de fertilitzants indicada a l’envàs s’hauria de reduir aproximadament a la meitat perquè la planta no rebi teràpia de xoc i no mostri signes de malaltia. Es recomana eliminar les males herbes a temps, així com aquelles parts de la planta que ja s’hagin esvaït, s’hagin assecat o hagin començat a presentar els primers signes de malaltia.

Per multiplicar els joves i aconseguir individus completament nous d'aquesta planta, podeu utilitzar dos mètodes principals. El primer mètode que considerarem en aquest article és vegetatiu. Es considera no només el mètode de propagació de les plantes més senzill, sinó també el més ràpid, mentre que la planta augmenta perfectament el nombre de les seves pròpies poblacions i es poden obtenir plantes noves en el menor temps possible. Quan l’individu arriba als dos anys, comencen a formar-se rosetes filles, es recomana separar-les de l’arbust mare ja sigui a la primavera o a l’estiu. Després que la planta deixi de florir, es fa encara més fàcil de dur a terme i la planta tolera perfectament aquests procediments. Els nadons estan separats amb molta cura de l’arbust principal, es recomana tractar els talls amb guix o carbó actiu per desinfectar-los. Cada brot es planta per separat; en plantacions grupals s’ha d’observar una distància de set a deu centímetres entre elles. Fins i tot si els brots ja tenen arrels lligades, això és encara millor i, si encara no existeixen, està bé, ja que també es formen molt ràpidament durant l’autocultiu.

El segon mètode de reproducció és la llavor. Avui no és particularment popular, ja que la reproducció de les llavors pot trigar no només molt de temps, sinó també molts esforços del jardiner. A més, si un jardiner vol obtenir nous descendents de llavors a casa, a l’interior, hauria de seguir moltes regles i condicions, i això requereix experiència i coneixement sobre les particularitats d’aquesta planta. Per tant, alguns diuen que és molt més fàcil comprar llavors ja fetes, que es venen a vivers o a botigues especialitzades per a jardiners, i que no són gens cares.La plantació de llavors està prevista a principis de març, però si el clima és bastant estable i càlid, el trasplantament es pot ajornar a una data anterior, per exemple, fins a finals de febrer.

Les llavors es col·loquen en testos poc profunds fins a una profunditat aproximada d’un mil·límetre; als contenidors hi ha d’haver una barreja de terra lleugerament humida. Pot consistir en sorra i torba, o pot ser una barreja de sòl a base de pedra calcària; ambdues composicions són igualment favorables per plantar juvenils. També podeu comprar una barreja preparada destinada a plantar cactus i plantes suculentes. Després d’enviar les llavors a terra, es visiten els testos en un lloc càlid i lluminós de l’habitació, però també val la pena assegurar-se que la llum solar directa pràcticament no toca la planta quan comença a germinar. La temperatura òptima oscil·la entre els vint i els vint-i-cinc graus. Els contenidors es poden cobrir amb vidre o polietilè per crear un efecte hivernacle i, periòdicament, s’aixeca el refugi per ventilar les plantacions i evitar el desenvolupament de malalties i fongs.

La podridura és un dels principals problemes que sovint es troben els joves i que s’ha de combatre a temps, en cas contrari, si s’inicia la malaltia, la planta morirà ràpidament. La podridura apareix a causa del fet que la rosa de pedra és massa susceptible a l’abundància d’humitat. A partir d’això, la planta canvia de color, es torna vermell fosc, apareixen símptomes putrefactius i formacions. De vegades, això succeeix a causa de l’abundància de precipitacions o pel fet que el jardiner no segueix l’horari de reg, realitzant-les amb massa freqüència. Si tot depèn del jardiner, li serà més fàcil controlar la introducció d’humitat al sòl i, a continuació, podrà desfer-se d’aquest problema tan aviat com sigui possible. Per descomptat, també val la pena parlar de plagues que afecten negativament l’estat dels rejovenits.

Comencem pel fet que la xinxa és molt perillosa per a les cries; el fet que s’hagi acabat a la planta es pot indicar mitjançant grumolls d’un matís blanc transparent que apareixen directament a les fulles. A més, apareixen taques groguenques a les plaques de les fulles, cosa que també indica que la planta ha estat atacada i cal prendre mesures el més aviat possible per no llançar aquest atac. Per desfer-se de la xinxa, les fulles es renten amb alcohol o amb una solució de sabó. A continuació, podeu utilitzar qualsevol insecticida, per exemple Tanrek, ja que és segur i versàtil. El procediment es repeteix aproximadament un cop per setmana fins que els símptomes desapareixen completament i es poden realitzar els mateixos procediments de tant en tant com a mesura preventiva.

Cuc arrel: pot infectar ràpidament gairebé tota la planta, deixant fulles i brots secs grocs al seu lloc, sobre els quals també es pot observar una floració blanquinosa. Per eliminar ràpidament i eficaçment el cuc de l’arrel, cal col·locar el recipient amb la planta en un bany calent, i aquest procediment hauria de durar uns quinze minuts. Després, la planta s’asseca a fons i, de fet, aquest mètode és l’únic. Si amb el pas del temps el jardiner o la floristeria no van notar cap efecte del tractament, la planta és millor trasplantar-la a un test nou amb barreja de terra fresca. Però si cap dels mètodes resultés eficaç, seria millor desfer-se de la planta per tal que les possibles plagues no passin a plantacions encara saludables.

Nematode d'arrel: si el jardiner es va adonar que la planta està infectada amb un nematode, començarà a notar un color groguenc abundant de les fulles, així com el fet que començaran a assecar-se en grans quantitats. A més, en alguns llocs les arrels poden començar a inflar-se i, per aquest motiu, la planta pot aturar encara més el seu creixement i desenvolupament.Però és molt senzill combatre la plaga; per això, el sistema radicular es manté en aigua calenta durant un temps i, a continuació, s’aboca les arrels amb una preparació que originalment estava destinada a combatre la plaga. Per exemple, en aquest cas, un medicament eficaç i versàtil és el lindà, que està disponible a qualsevol botiga de jardineria. Després d’unes dues setmanes després del tractament, s’ha de repetir la dutxa calenta del sistema radicular i l’estat de la planta millorarà notablement.

La podridura de les arrels és una malaltia que es desenvolupa a causa del creixement dels fongs. En aquest cas, els brots poden canviar ràpidament de color, es converteixen en un to marró fosc, el sistema radicular es suavitza i comença a emanar-ne una olor putreja de moll. Al mateix temps, per desfer-se de la podridura de les arrels, val la pena utilitzar diverses etapes del tractament, ja que només en aquest cas hi haurà almenys algun benefici dels procediments. Per tant, en primer lloc, cal eliminar el més aviat possible totes les zones que han començat a podrir-se de la planta. S’aplica carbó activat o guix als llocs de tall per neutralitzar-los i desinfectar-los. En segon lloc, la planta s’extreu del sòl i les arrels es col·loquen en una solució de permanganat de potassi durant uns 30-40 minuts. A més, les arrels es poden col·locar en una solució fungicida concentrada feble. En tercer lloc, la planta s'hauria de trasplantar a un substrat més fresc. Però si el jardiner s’adona que la zona afectada és massa gran, seria millor desfer-se de la planta del tot, en cas contrari, hi haurà un gran risc que els bacteris d’ella es moguin per l’aire o el sòl fins a plantacions saludables.

Si la planta es va plantar en terreny obert, els ocells o rosegadors, així com els cucs, els escarabats i les seves larves, que festegen no només el sistema radicular, sinó també les tiges, poden atacar-la. Podeu desfer-vos dels ocells amb l'ajut d'un espantaocells de jardí, però si la planta va ser atacada sobtadament pels escarabats, s'ha de trasplantar a un lloc nou. En principi, tot dependrà només del desig del mateix jardiner de lluitar per la salut i el benestar de les plantacions, així com del temps que pugui dedicar a cuidar les plantes.

Degut al fet que es va rejovenir, és una planta ornamental d’aspecte molt atractiu, que s’utilitza sovint per decorar parterres de flors i paisatges. També va rejovenir la popularitat per la seva poca pretensió i la seva varietat de colors. Podeu combinar el rejoveniment amb pedres normals, ja que sembla inusual, modern i molt bonic. A més, la planta s’utilitza com a element per decorar rocalles i per crear tobogans alpins únics. A més, els rejovenits es poden plantar en testos situats l’un sobre l’altre, però amb un pendent lleuger. Per tant, podeu crear un efecte fluït, que també és una idea de disseny, i està disponible per a qualsevol jardiner, encara que no tingui molta experiència en disseny de paisatges. Es pot decorar amb l’ajut de camins o escales joves, així com per decorar estàtues i figuretes amb una flor. Aquesta versatilitat és només un avantatge addicional en el tresor dels mèrits d’aquesta cultura. En general, el rejoveniment no només és una planta bonica i increïblement atractiva, sinó que també té algunes propietats beneficioses. Té una sèrie de propietats medicinals que tenen com a objectiu alleujar la inflamació, reduir el dolor o curar ferides. Aquesta també pot ser la raó per la qual els joves es poden cultivar al vostre propi jardí. A més, la planta no té pretensions i no és gens difícil cultivar-la.