Margarita perenne

La margarida perenne (Bellis) pertany a la família de les Asteràcies. Aquest gènere inclou 14 varietats. La flor de cultiu silvestre es troba a la costa mediterrània. La paraula "margarites" és un grec antic i es tradueix per "perla", això es deu al fet que la planta salvatge té petites flors blanques. El nom de l'alfabet llatí el va donar Plini; en traducció significa "bell, bell". En diversos països, la cultura s’anomena “ull del dia”, ja que les seves flors s’obren quan surt el sol. Traduïda a l’anglès, la margarida es pronuncia com a "dia ah", de manera que a Anglaterra la flor rep el nom afectuós "Daisy". Les dones d'Alemanya es preguntaven a les margarides per les seves promeses, van arrencar els pètals, de manera que es va començar a anomenar la flor en alemany com "la mesura de l'amor". La margarida perenne ha estat durant molt de temps molt popular entre els cultivadors de flors, en aquest sentit, hi ha moltes llegendes i contes al respecte. Aquesta vegetació sempre ha estat molt de moda, perquè floreix molt bonica i bonica.

Margarita perenne: descripció i característiques de les flors

Margarita perenne: foto de flors

La margarida perenne és una herba petita amb una arrel escurçada. Les fulles que creixen a les arrels, apagades, en forma de pala, tenen denticles. Tija sense fullatge, formant només un cap. Les flors ligulades femenines de color rosa o blanc es desenvolupen sobre un receptacle cònic. Les flors, situades al centre, són tubulars, d’ambdós sexes, la seva coloració és groga. Les plantes cultivades pels cultivadors de flors poden tenir inflorescències de mida, estructura (doble, semidoble o simple) diferents. El fruit és un aqueni aplanat sense tuf.

Margarita perenne: flors en creixement

És bo propagar flors específiques per mètode de llavors. Les llavors de margarides perennes es sembren sota el cel obert els dies de juny. La sembra es realitza en sòl humit, les llavors no es planten, sinó que només s’escampen per sobre amb una fina capa d’humus o sorra. Aquestes llavors, perquè apareguin brots, necessiten condicions de temperatura positives (uns vint graus) i llum solar. Si aquest procediment es realitza correctament, l’aparició dels primers brots es produirà una setmana després de la sembra. Si els grans no estan incrustats al sòl i les plantacions estan cobertes amb polietilè a la part superior, els embrions s’activen i res dependrà de la profunditat de sembra (la taxa de germinació serà del 100%). Al cap de 2 dies, es retira la coberta i les plàntules es cobreixen amb una fina capa de terra. Les plàntules es desenvolupen molt ràpidament, de manera que al cap d’un temps bussegen sota el cel obert d’acord amb l’esquema de 20x20 cm. Les plantes floriran només la propera temporada primaveral i, durant l’any de sembra, tots els esforços estaran dirigits a la formació de fulles. Les margarides són prou bones en auto-sembrar. A la primavera, quan apareixen les plàntules, només caldrà aprimar-les i també treure totes les flors malaltes o febles. Però, si propagueu una margarida perenne d’aquesta manera, al llarg dels anys les flors s’aniran reduint i les característiques varietals de l’arbust també es perdran.

Cultiu de margarides en plàntules.

La majoria dels cultivadors conreen margarides perennes amb el mètode de les plàntules. Això es deu al fet que el començament de la floració de les plàntules serà ja l'any de la sembra. Els grans es sembren els dies de febrer o març; amb aquest propòsit, s’utilitzen contenidors individuals per evitar lesions a les arrels quan les plàntules es submergeixen.El contenidor s’omple de terra fèrtil i drenada que es pot comprar en una botiga especial. Les llavors es sembren de manera similar a la sembra en condicions obertes, i les plantacions també necessiten una bona il·luminació i una temperatura càlida (uns vint graus). Després de l'aparició de brots, les tasses es reordenen al fresc (temperatura - 13-16 graus). A més, cal destacar les plàntules perennes de margarides, ja que les hores de llum del dia haurien de durar de 12 a 14 hores, i en aquesta temporada els dies són curts.

Margarita perenne: plantació

Margarita perenne: foto de flors

Temps òptim de plantació.

Les margarides perennes adoren la llum, de manera que el lloc de plantació ha de tenir una bona il·luminació. La margarida no té pretensions per a la composició del sòl. Les plàntules es planten en qualsevol sòl del jardí. Però serà més còmode per a ella en terrenys llaminosos i argilosos. És impossible plantar a la terra baixa, ja que el líquid s’estanca allà i la flor no es relaciona bé amb un excés d’aigua del sòl.

La plantació de plantes cultivades a cel obert es realitza a finals de maig o principis de juny.

Com plantar.

Les margarides perennes es planten junt amb un terreny terrós. En primer lloc, es preparen petits forats per plantar, l'interval entre ells ha de ser de vint cm. A més, les plàntules es bolquen i heu d'intentar no danyar el sistema radicular. El cercle proper al tronc està ben compactat, després del qual es reguen les plantacions en gran volum.

Margarita perenne: cura de les flors

Margarita perenne: foto de flors

Fer créixer una margarida perenne és senzill i fàcil. Només cal regar, desherbar, alimentar i afluixar de manera puntual la capa superficial del sòl. El sistema radicular és poc profund, per aquest motiu és necessari un reg regular. Amb la manca de líquid, les inflorescències esdevindran més petites i es perdrà el terry. Després de regar, afluixeu suaument la terra vegetal al voltant de la planta per millorar la penetració de l’aire fins a les arrels. Per reduir significativament el reg, la desherba, l’afluixament, després de plantar les plàntules, la capa superficial del sòl es mulch. Gràcies al cobriment, el sistema radicular no sobresurt, ja que sol passar pel fet que la superfície de la terra s’ha assecat.

L'apòsit superior s'aplica dues vegades per període. Amb aquest propòsit, s’utilitza un complex de minerals per a la vegetació florida (25-30 g / quadrat). Per fer que la margarida floreixi més llarga i més bella, talla les inflorescències que han començat a marcir-se amb el temps.

Mètodes de reproducció.

Les margarides perennes es poden cultivar amb llavors, esqueixos i dividint l’arbust. Les varietats de margarides es propaguen vegetativament, ja que amb els anys les seves inflorescències es van reduint i es perd la decorativitat de la flor.

Es recomana dividir l’arbust a finals d’estiu o principis de tardor, també és possible a la temporada de primavera. La planta es retira del terra i es divideix en quatre a sis fragments. El pessic es realitza a parts de totes les flors i brots, encara es treuen totes les fulles, queden els pecíols, les arrels s’escurcen a cinquanta a vuitanta mm. Gràcies a aquest procediment, la taxa de supervivència de les divisions serà millor i més ràpida després de la sembra. L'adaptació de les parcel·les plantades a cel obert, el seu creixement i floració es produeixen força ràpidament. Fins i tot sense arrels, la taxa de supervivència del delenka està assegurada. Després de plantar-se al terra, començarà a donar noves arrels a partir de les bases dels pecíols.

Propagat per esqueixos en el mateix període de temps que es divideix la planta. Amb aquest propòsit, es pren un ganivet / tisora ​​/ podadora molt afilat, els brots laterals amb fulles es tallen d'una planta adulta. Es planten en una carena, el sòl ha de ser fluix. Després de 15 dies, els esqueixos s’arrelaran completament. Per primera vegada, els esqueixos floriran només l’any vinent.

Insectes i malalties nocives.

Tot i que una margarida perenne és de mida petita, té immunitat a les malalties i resistència a diverses plagues.Però no oblideu que es pot veure afectat per malalties causades per virus. En un arbust malalt al començament de l’estiu, les potes de les flors s’estenen, les inflorescències es fan més petites, les fulles també es fan petites i pàl·lides. Els arbustos afectats per la malaltia són excavats i destruïts immediatament i el lloc del seu creixement es desinfecta amb una solució forta de permanganat de potassi.

En casos rars, el míldiu pot superar la flor. La superfície de les flors i les fulles està coberta d’una floració de color gris clar o blanquinós. Les margarides malaltes o els seus fragments són destruïts. Per exterminar el míldiu en pols, tots els arbusts s’aspergen amb Topazi, una solució de sofre col·loïdal o barreja de Bordeus.

En algunes situacions, les paparres poden atacar la margarida, lluiten amb insecticides, per exemple, "Aktellik" o "Karbofos". Els ratolins poden danyar la flor, per tal de destruir-los, cal posar verí al perímetre del lloc en diversos llocs.

Els cultivadors de flors professionals diuen que, subjectes a totes les regles de la tecnologia agrícola, les margarides seran fortes, la seva immunitat serà resistent a totes les malalties i us delectaran constantment amb les seves flors decoratives.

Planta després de la floració

Margarita perenne: foto de flors

Com recollir les llavors.

Les llavors de margarides perennes no maduren al mateix temps. Per tant, heu de recollir-los gradualment, 1-2 vegades a la setmana. Cal tallar el nombre requerit d’inflorescències marcides abans de ser rentats per la pluja o l’aigua quan es reguen grans madurs. Les llavors es treuen de la inflorescència i es distribueixen en un tros de paper. Per assecar les llavors d’una margarida perenne, les heu de col·locar en un lloc ben ventilat. Els grans secs s’aboquen a les bosses de paper i després s’emmagatzemen per guardar-los allà on estiguin secs i foscos.

Preparació per a la temporada d’hivern.

Per protegir el sistema radicular que es troba a la superfície de períodes de glaçada severa, especialment si l'hivern és amb poca neu, la capa superficial del sòl es mulched amb una capa engrossida d'humus, serradures o torba. Gruix del cobert: 80 mm, ni més ni menys. Quan les plantes sobresurten del sòl, mentre s’exposen les arrels, és necessari que s’adobin el sòl sense fallar. A la primavera, aquests arbustos han de ser trasplantats a un lloc nou perquè la profunditat els convingui.

Varietat de margarida

Els jardiners conreen dues varietats de margarides: anuals i perennes. Les tècniques de plantació i cultiu d’aquestes dues espècies no són molt diferents.

Margarides anuals (Bellis annua).

Les margarides d'aquesta varietat es cultiven a l'interior, poden decorar un balcó o terrassa. També els podeu cultivar a les rocalles. Les flors perennes són les més populars entre els cultivadors de flors, de manera que van rebre més atenció, per això, els criadors han criat un gran nombre de varietats perennes diferents.

Margarida perenne (Bellis perennis).

La planta creix de deu a trenta cm La roseta de l’arrel està formada per fulles en forma de pala o allargades en forma d’ou. La temporada següent després d’haver aparegut els brots, les plantes formen molts peduncles sense fullatge, la seva superfície és pubescent, s’estenen de quinze a trenta cm. vermell. Les grans flors de canya o tubulars divergen de la meitat de les inflorescències, al mig hi ha petites flors tubulars d’un color groc-daurat. Els grans són aplanats, petits, en forma d’oval. Aquesta varietat es propaga bé per auto-sembra, la germinació és simultània, les plàntules es poden utilitzar com a plàntules.

Un gran nombre de varietats perennes es divideixen segons la morfologia de les inflorescències en cistelles dels grups tubulars i canyissers. Ambdues categories tenen varietats amb inflorescències amb cistelles dobles, semidobles i simples.

• Cistelles simples. Inclou d'una a tres files de flors ligulades o tubulars.El nucli està format per petites flors grogues tubulars.
• Cistelles semi-dobles. Contenen quatre fileres de flors semblants al canyís. El centre és groc, inclou petites flors tubulars.
• Cistelles de Terry. Contenen un gran nombre de flors ligulades i gairebé cobreixen el centre, que consta de flors tubulars de color groc.

Les varietats encara de margarides perennes es subdivideixen segons la mida de les inflorescències: petites: en secció transversal arriben als vint a quaranta mm; mitjà: de quaranta a seixanta mm; gran: a partir de seixanta mm o més.

• "Robella". Les cistelles són d’estructura gran i terrosa, en secció creixen fins a cinquanta mm. Les inflorescències estan compactades, formades per flors tubulars arrissades de color rosat-salmó. Aquesta varietat va rebre una medalla d’or al concurs Fleroselect.

Margarita perenne: foto de flors

• Rob Roy. L’arbust és petit, les cistelles són petites, de color vermell, el seu diàmetre és de deu a vint mm.
• Bella Margarida. La varietat floreix aviat i també va ser premiada al concurs Fleroselect. El diàmetre de la doble inflorescència és de vint-i-cinc mm, pintat amb colors rosats brillants.
• "Pomponette". Les petites inflorescències en forma de pompó s’assemblen als botons.

Margarita perenne: foto de flors

Recentment, ha aparegut una sèrie varietal de margarides, que conté varietats que presenten un gran nombre de característiques idèntiques, amb diferències en el color de les inflorescències. Els més populars es presenten a continuació.

• Sèrie Tasso. Els brots de les varietats s’escurcen, tenint cistelles compactades en forma de pompons, que consisteixen en flors tubulars. El seu diàmetre és de quaranta mm, la coloració és rosa, rosa salmó, vermell, blanc. També hi ha una varietat de color rosa pàl·lid, que té un color central més fosc.
• Sèrie Speedstar. La floració comença durant la temporada de sembra. Les cistelles són de color blanc o carmin, d’estructura semi-doble, amb un centre groc brillant. Varietats amb cistelles roses, una vora blanca es troba al voltant del centre del color groc.
• Sèrie Rominette. Les cistelles gruixudes de secre creixen fins a vint mm i tenen una coloració vermella, rosa pàl·lid, blanc i rosa carmí. L’arbust només creix fins a quinze cm.