Tarusa de gerds: plantació i cura. TOP consells per créixer
Contingut:
Els gerds són un cultiu força popular a les cases d’estiu de tot el país. Es cultiva en diferents condicions, amb diferents tècniques agrícoles. La collita depèn en gran mesura del tipus de cura que es doni a les plantes, però tampoc un factor poc important que afecta el rendiment és la bona elecció de la varietat. És millor triar varietats provades pel temps i l’experiència, com la tarusa de gerds.
Tarusa de gerds. Característiques dels gerds com a cultiu
foto tarusa de gerds
En primer lloc, cal assenyalar que la varietat de gerds Tarusa és una planta perenne i un representant de la família Pink. Les tiges de gerds són rectes. La cultura pertany a arbusts de fulla caduca.
El primer any de vida, la planta té tiges de color verd herbós, després comencen a fer-se rígides i, després de collir tots els fruits, les tiges comencen a desaparèixer.
Les fruites del gerd són complexes, segons les varietats, poden tenir diferents formes i colors diferents: des de tons grocs fins a negres.
Aquesta cultura actua perfectament com a planta de mel. Les flors de la planta es disposen d’una manera especial i, per tant, fins i tot quan plou lleugerament, les abelles encara poden pol·linitzar els gerds.
Per primera vegada, els gerds en forma cultivada van aparèixer al segle XVI i, des de llavors, cada vegada hi ha més varietats de gerds. Els gerds es poden reparar i no reparar.
La diferència rau en les característiques de la fructificació. Fa relativament poc temps, els criadors han criat varietats que tenen una forma inusual de brots, aquestes plantes s’anomenen arbres o plantes estàndard.
Tenen brots forts i són més gruixuts que altres varietats de gerds. I en la seva forma, el gerd en forma d’arbre s’assembla a un arbre compacte.
Tarusa de gerds: descripció de la varietat
Foto arbust de gerds Tarusa
Raspberry Tarusa va ser criat el 1993 per un criador de Rússia. Tarusa va ser el resultat de creuar dos híbrids d'Escòcia. Va ser a partir d’ells que Tarusa es va fer càrrec de la gran mida dels fruits i de l’abundància de la collita.
Les varietats d'origen domèstic que van participar en la selecció de Tarusa, al seu torn, van portar una bona resistència a les baixes temperatures. A més d’una forta immunitat contra diverses malalties i insectes nocius.
Les baies de la varietat de gerds Tarusa tenen una mida molt gran, moltes vegades superior a la mitjana. Hi ha exemplars que en el seu pes poden arribar als quinze grams i la longitud de la baia és d’uns 5 cm.
Els fruits són de color vermell. La tarusa té un aroma característic de gerds. Tarusa tendeix a donar fruits dobles, cosa que té un bon efecte sobre el pes de la baia, així com sobre el nivell de rendiment.
La varietat de gerds Tarusa és fructífera, a partir d’una planta en una temporada es poden obtenir uns quatre quilograms. N’hi ha més. Aquest nombre de baies és el més gran entre altres varietats d’arbres semblants de gerds.
Els fruits poden no esmicolar-se durant molt de temps, romanent a les branques. Per assaborir, Tarusa és dolça, de postres, té una agradable acidesa refrescant al postgust.
En forma, l’arbust de gerds de Tarusa té un aspecte bastant decoratiu, la planta està comprimida, té brots forts, que arriben als 1,5 metres d’alçada. A la part inferior, la planta no té brots laterals, només es poden veure pel mig i per sobre.
Així, s’obté la forma de la corona de l’arbre. Tarusa forma brots laterals molt activament, el seu nombre, per regla general, és d’unes 10 peces. Fa uns cinquanta centímetres de llarg.
Un dels avantatges indubtables de la varietat Tarusa és que la planta no té espines. Ajuda molt a l’hora de cuidar els gerds i també facilita la vida a l’hora de collir la fruita. Tarusa dóna pocs brots de substitució, però n’hi ha prou per propagar la planta.
Tarusa tolera temperatures baixes, fins a -30 graus. La forma de la planta també és convenient perquè si l’hivern és molt fred, els brots baixos es poden doblar fàcilment al terra i cobrir-los de neu.
Tingueu en compte que heu de doblegar els brots amb molta cura i no de forma brusca. Això s’ha de fer en més d’una tirada i fins al moment en què s’iniciï la gelada, ja que en aquest moment els brots es tornen fràgils.
Pel que fa al temps de maduració de la varietat Tarusa, pertany a les varietats mitjanes i tardanes. Com a regla general, el període de fructificació es produeix a principis de juliol - finals d'agost.
Aquest indicador depèn molt de la zona en què creixen els gerds.
La baia de Tarusa té una estructura bastant densa, que fa que sigui fàcil de transportar i transportar, el suc no destaca durant molt de temps.
Característiques del tarus de gerds en cultiu
Com és el gerd Tarusa?
El gerd de Tarusa no és una planta molt capritxosa, però, quan es tracta de varietats d’arbres, hi ha algunes subtileses de tecnologia i cura agrícola. Per a aquestes varietats, en particular per a Tarusa, la composició del sòl, la presència d’humitat, llum i fertilitzants són molt importants.
Comencem amb una descripció dels requeriments de sòl de Tarusa. Aquesta és una varietat que adora la fertilitat. El sòl no ha de ser massa pesat, és millor si és franc o arenós. La composició ha de contenir necessàriament una quantitat suficient de matèria orgànica.
No es pot obtenir una bona collita en gresos. Com que els gerds tindran massa poca humitat i, per tant, no podreu recollir moltes baies i, si ho són, la seva mida difícilment us agradarà. Fins i tot regar les plantes amb freqüència no ajudarà.
La millor solució en aquesta situació seria afegir fertilitzants orgànics i una petita quantitat d’argila. Si el sòl, al contrari, conté massa argila, afegiu-hi sorra. L’acidesa del sòl també té un paper important.
Si el nivell d’acidesa és inferior a 5,8 unitats, és probable que als gerds no els agradi. És millor si l'acidesa es troba en el nivell de 5,8 - 6,2 unitats.
En cas de sòl massa àcid, afegiu-hi calç, abans d’això, estudiant acuradament les instruccions d’ús.
Si la plantació de gerds de Tarusa està prevista per a la primavera, és millor calar el sòl a la tardor. Immediatament abans de plantar gerds, no s’aplica cap calç, perquè la vostra terra perdrà molt nitrogen.
Pel que fa al nivell d’humitat de la terra. A Tarusa no li agrada el sòl massa sec, però tampoc no ha d’estar massa humit. Si el nivell freàtic és massa alt, aquest lloc no és adequat per cultivar gerds.
En cas contrari, el sistema radicular corre el risc de podrir-se per l’excés d’aigua. El terreny ha d’estar una mica humit, però la humitat no s’ha d’estancar.
Si el clima és sec, regueu les plantes almenys una vegada cada deu dies. Això és especialment cert en el moment en què les baies comencen a abocar.
Quan regeu gerds, intenteu mantenir el sistema arrel humit. Aquesta capa sol fer almenys 25 centímetres.
Si no voleu regar els gerds massa sovint, endureu el terra al voltant de cada gerd. A aquests efectes, per regla general, s’utilitza qualsevol matèria orgànica. Però no poseu serradures fresques a prop de les plantes.
Pel que fa al gruix de la capa de cobertor, serà millor si fa uns 10 cm. Si n’hi ha més, no hi ha cap problema.
Ara sobre la llum. La varietat de gerds Tarusa té una actitud molt positiva cap al sol. Si no és possible organitzar l’aterratge en un lloc il·luminat, trobeu una ombra parcial. L’ombra de les plantes no és adequada, perquè en aquestes condicions els brots de gerds comencen a estirar-se.
Al mateix temps, el rendiment es redueix molt més i la qualitat de les baies en pateix.Com més sol rebi els gerds, més fruites dolces obtindreu.
El cultiu de gerds Tarusa consisteix en un lloc protegit de manera fiable dels vents i les corrents de vent.
Els fertilitzants que utilitzeu per a les plantacions de gerds tenen un paper important. Si la varietat es selecciona productiva, els aliments també s’han de subministrar en la quantitat adequada.
Com cuidar els gerds de Tarusa?
La varietat arbòria de gerds Tarusa té un alt rendiment, per aquest motiu la fertilització és molt important. Raspberry Tarusa requereix una quantitat desigual de substàncies diferents.
Com alimentar els gerds de Tarusa? Afegiu que les plantes tinguin prou potassi, afegiu de tres a quatre-cents grams de cendra de fusta. Aquesta quantitat és suficient per a un quadrat de l'àrea.
S’ha d’aplicar cendra sota de cada arbust, cobrint lleugerament el sòl. Un cop per temporada n’hi ha prou. És millor fer-ho a la primavera. No cal afluixar el sòl profundament, ja que podeu enganxar les arrels, que es troben a la capa superior.
A més del fet que la cendra de fusta proporciona a les plantes un valuós potassi, també aporta fòsfor i altres oligoelements importants i també impedeix que el sòl augmenti el nivell d’acidesa.
Pel que fa als apòsits que contenen nitrogen, el gerd Tarusa els estima molt. Una vegada no n’hi haurà prou. El millor és utilitzar la recepta següent: aigua (10 litres) + urea (10 grams) + fem (1 quilogram).
Els components s’han de barrejar bé i després regar la plantació. Un litre de solució és suficient per a una planta.
La primera vegada que necessiteu fertilitzar és durant el trencament dels cabdells. La segona i tercera vegada, els fertilitzants s’apliquen a intervals de dues setmanes. Assegureu-vos de regar els gerds després de cada alimentació. Tot i així, no regueu durant les pluges intenses.
Els fertilitzants de la infusió d’herbes també beneficiaran Tarusa. Ha d’estar dominada per ortigues.
No utilitzeu un recipient metàl·lic per preparar la infusió d’herbes. L’herba hauria d’ocupar dos terços de la capacitat, la resta l’ocupa l’aigua. Aquesta composició s’ha d’insistir durant tota la setmana.
Abans d’aplicar l’amaniment superior, diluïu la infusió en una proporció de 1:10. El consum és d’un litre per planta. Aquest vestit superior es pot utilitzar dues o tres vegades per temporada.
Durant la formació de cabdells, cal dur a terme l’alimentació foliar. Per a això, per regla general, s’utilitzen fertilitzants en un complex que conté un oligoelement. Els jardiners solen utilitzar Ryazanochka i Kemira, de luxe per a això.
Una culleradeta i mitja d’aquest o aquell medicament és suficient per a una galleda d’aigua. La fertilització de les fulles s’ha de fer en un temps ennuvolat i sec. Les fulles han d’estar ben mullades gràcies al polvoritzador. Abans que aparegui la rosada al vespre, la solució s’ha d’absorbir completament.
En cap cas, no utilitzeu fertilitzants que contenen molt nitrogen a finals d’estiu i tardor. El fet és que el nitrogen ajuda a acumular fullatge i, per tant, amplia la temporada de creixement. En aquestes condicions, la tarusa de gerds estàndard no estarà preparada per hivernar i serà massa feble, i les malalties del gerd de Tarusa es faran sentir ben aviat. És millor fertilitzar els gerds amb potassi i fòsfor durant aquest període (trenta-vint grams per quadrat quadrat).
Raspberry Tarusa: com sembrar?
No es recomana cultivar gerds d'arbres de Tarusa al lloc on solien créixer patates, tomàquets i altres representants de les solanàcies. Tampoc no col·loqueu les plàntules de gerds de Tarusa a les zones on els gerds també van créixer abans, ja que poden provocar l’aparició de malalties i insectes nocius.
Les solanàcies i les maduixes no conviuen bé amb els gerds per aquest motiu. Un bon veí dels gerds és un pomer. Amb aquest barri, hi ha menys plagues i malalties.
És millor plantar gerds al costat sud del pomer perquè no hi hagi cap ombra addicional.
Com plantar el gerd de Tarusa a la primavera:
- El sòl per plantar s’ha de preparar amb antelació. Si la plantació està prevista per a la primavera, la preparació es realitza a la tardor i viceversa.
- L'espaiat entre files ha de ser d'aproximadament 2 m. Hi hauria d’haver aproximadament un metre entre les plantes. Això es deu a la forma especial de creixement d'aquesta varietat de gerds.
- Si esteu plantant més d'una planta, però diverses, és millor utilitzar forats de plantació. En cas que tingueu planificada tota una plantació de gerds, planteu-les a les trinxeres.
- Quan s’excava el sòl durant la preparació del lloc, assegureu-vos d’eliminar tots els rizomes de les males herbes. Això evitarà l’aparició de males herbes en el futur.
- El pou d’aterratge hauria de mesurar 40cm x 40cm x 40cm. La rasa hauria de tenir quaranta centímetres de profunditat i seixanta centímetres d’amplada.
- Assegureu-vos d’aplicar fertilitzants als forats o rases de plantació. L’humus és bo per a això. N’hi ha prou amb una galleda per a un forat i dues galledes per a un mesurador de trinxeres.
- Afegiu-hi cendra de fusta (mig got per forat, un got per metre de trinxera), fertilitzant amb potassi (15 i 30 grams), fertilitzant amb fòsfor (20 i 40 grams).
- Els gerds s’han de desfer bé durant la plantació. Al mateix temps, es consumeixen almenys cinc litres per planta. Planteu els gerds a terra humida, de manera que la planta arrelarà millor.
- Abans de plantar gerds a terra, es recomana remullar el sistema radicular durant un parell d’hores en un estimulador del creixement. Per a això, molts jardiners utilitzen Kornevin o Heteroauxin.
- El coll d'arrel ha de tenir dos o tres centímetres de profunditat.
- Després de plantar les plantes, escurceu el brot de gerds a uns quaranta centímetres.
- Es recomana, després de tots els procediments anteriors, adobar el sòl al voltant de les plantes plantades. Això mantindrà la humitat fora més temps.
Podeu plantar gerds a la primavera i la tardor. A la primavera, els gerds es planten quan encara no comença la inflor del brot i, a la tardor, 30 dies abans de l’aparició de les gelades. En molts sentits, el moment de plantar Tarusa depèn de la zona climàtica en què es cultivaran els gerds.
En plantar a la tardor, traieu tot el fullatge de les plàntules.
Cuidar els gerds de Tarusa no és tan difícil. S’ha d’afluixar i desherbar periòdicament de les males herbes (almenys sis vegades en una sola temporada). El reg es regula segons el grau d’aridesa.
Alimenta les plantes periòdicament i també processa-les per prevenir plagues i malalties.
Pel que fa als brots de reemplaçament, la varietat Tarusa, cal deixar-los en una quantitat de 4 a 6 peces. A més, cal formar arbustos de Tarusa, podant periòdicament.
