Raspberry Cumberland: recomanacions importants per cultivar la varietat

Breument sobre els gerds

El gerd és un cultiu de baies semi-arbustives de la família de les rosàcies. Cumberland és una varietat amb baies negres i roses brillants. Aquestes varietats s’adapten ràpidament a qualsevol condició. També són molt beneficiosos per al cos humà.

foto de gerds cumberland

Descripció de la varietat Raspberry Cumberland

Es tracta d’una varietat híbrida, no pertany a remontant. Molt madur, ideal per créixer en una caseta d'estiu. Es va obtenir creuant gerds i mores. D’aquí en va sortir l’anomenada ezhemalina de la varietat Cumberland.

Arbust i branques

Per si sol, un arbust amb branques que s'estenen, si els brots no es tallen, poden arribar a una longitud de tres a tres metres i mig. Estan coberts d’espines. Hi ha molts grups de baies, cadascun es pot formar, aproximadament de deu a dotze baies.

Sistema arrel

El sistema radicular és fibrós, però té diverses varetes al seu arsenal. Per això es pot sentir bé, tant en sequera moderada com en sòls prou humits. No creix a tot el lloc, ja que no dóna excés de creixement.

Fullatge i floració

Gran fullatge amb vores dentades. El període de floració caurà a principis del període estival, quan la probabilitat de gelades tendeix a zero, motiu pel qual el gerd negre Cumberland no produeix flors estèrils, no llença les seves flors i la pol·linització es produeix mitjançant insectes pol·linitzadors.

foto de cumberland negre

Berry de gerds de Cumberland

Les baies no són molt grans, poden pesar fins a dos grams. Comencen a madurar cap a la meitat del període estival. Canvien els colors a mesura que maduren. Inicialment, són de color vermell brillant, després de color vermell fosc i, quan estan completament madurs, adquireixen un to violeta fosc amb una floració blava. Hi ha més elements útils en aquestes baies que en els parents de color rosa brillant. Aquestes baies es consideren antioxidants, que tenen les propietats següents:

• Immunocorrectiu;
• Antipirètic.

Les partícules de polpa no són molt grans, però els ossos d’elles són força voluminosos. La polpa és àmplia, es distingeix pel seu gust inusual, el gust de gerds i mores.

Aroma de baies

Les baies de l’esemalina de Cumberland oloren, molt subtils, delicades, florals i baies.

Recollida, emmagatzematge i transport

Treure-les de la tija és fàcil. Durant el procés de collita, les baies no es trenquen, no esclaten. Quan s’emmagatzemen durant diversos dies, no comencen a filtrar-se. El transport està ben tolerat. D’un arbust de gerds, durant el període estival, podeu recollir de vuit a deu quilograms de baies.

Els principals avantatges de la varietat de gerds Cumberland

N’hi ha diversos:

• El rendiment és molt alt;
• Les baies de Jemalina són riques en micronutrients, macronutrients i nutrients, i també són conegudes per les seves qualitats medicinals;
• La varietat és molt resistent a les gelades i a la sequera;
• Continua florint fins i tot després de la primera gelada;
• La manca de creixement excessiu, és a dir, l’arbust no s’arrossegarà per tot el lloc;
• Els gerds de Cumberland són resistents a les malalties i a les plagues;
• Sabor original.

Els principals desavantatges de la varietat Cumberland

Malauradament, també hi ha desavantatges:

• Un gran nombre d’espines;
• Les llavors de la polpa de les baies no són de mida petita;
• Arbusts ramificats, densos.

Yellow Cumberland: descripció de la varietat

Arbust i fullatge

Es tracta d’una varietat amb baies grogues. En el seu creixement, aquest arbust pot arribar als tres metres. Hi ha moltes espines i són grans. A més, les espines tenen forma de ganxo i creixen fins i tot a la part inferior del fullatge. El color de l'escorça pot variar de verdós pàl·lid a marró clar.

Les baies, el seu sabor i aroma

Les baies són grogues, tenen forma d’hemisferi, la mida no és molt gran, toleren bé el transport. El sabor és agredolç. El seu aroma és similar al de la morera. Els ossos de la polpa tenen una mida força gran.

Productivitat i característiques principals

El rendiment és bastant alt, d’un arbust es poden treure deu a catorze quilograms de baies. Comença a donar fruits cap a la meitat del període estival. No dóna un excés de creixement, es propaga amb la part superior dels brots. Molt resistent a les gelades, pot tolerar temperatures de fins a menys de trenta-cinc graus. Per al període hivernal, no necessita refugi addicional ni retirada del suport. El gerd groc Cumberland es desenvolupa en diferents tipus de sòl. Es considera que els seus desavantatges són:

• Sabor poc dolç;
• Un gran nombre d’espines.

Raspberry Cumberland: plantació i cura

La millor opció serien els sòls argilosos de boscos i chernozem. Cal començar a plantar plàntules al començament del període primaveral, tan bon punt el terra s’escalfi. S’ha d’escollir el lloc per plantar gerds de Cumberland perquè els vents freds i ràfegues no hi vagin. També heu de triar el lloc on les plantes de solanàcies no havien crescut abans, per exemple: les maduixes. Partint del fet que les branques dels arbusts s’estenen força, cal mantenir la distància entre elles a cent cinquanta centímetres i els dos-cents centímetres entre els llits. Això proporcionarà unes condicions confortables per al creixement i el desenvolupament actius, i tampoc crearà dificultats per cuidar les plantules de gerds de Cumberland.

Cal abonar el sòl abans de plantar-lo, es pot fer mitjançant:

• Fems podrits;
• Humus orgànic;
• Terreny forestal.

A més, cal estratificar els forats per a les plàntules, a saber, complementar-los amb fertilitzants:

• Compost massa madurat;
• Humus orgànic;
• Excrements de pollastre;
• Cendra de fusta;
• Sal de potassi;
• Superfosfat.

Aquests apòsits ajudaran a la "mora" de Cumberland a créixer i desenvolupar-se activament. Si la primavera va resultar ser seca i calenta, en els primers trenta dies cal regar les plàntules cada setmana, gastant uns deu a vint litres per cada arbust. També és important cobrir l’espai al voltant de l’arbust, ja que contribuirà a retenir la humitat.

Regles de cultiu i cura

Com regar

A l’hora d’escollir un mode de reg, heu de tenir en compte:

• El temps;
• Tipus de sòl;
• Zona d’aterratge.

Si la zona és oberta i té sòl sorrenc, caldrà regar-la amb més freqüència que el sòl argilós en condicions semi-ombrívoles. Després d’uns dos o tres anys, l’arbust de gerds ja creixerà i podrà ombrejar el seu territori tot sol, conservant així la humitat durant un temps addicional. A més, el sistema radicular d’aquest creixement creix molt profundament, de manera que extreu la humitat de les parts inferiors del sòl. Els primers anys de vida, el reg hauria de ser regular i, amb el pas del temps, haureu de canviar a reg, segons les mesures d’aridesa.

Poda de gerds de Cumberland

La primera poda de gerds negres de Cumberland s’ha de dur a terme a l’estiu, quan els brots arriben a una longitud de cent vuitanta a dos-cents centímetres. Això es fa per a un creixement i desenvolupament més actius. Són aquestes branques les que donaran la collita posteriorment, per la qual cosa és important assegurar-se que en el moment del fred siguin senceres, fortes i sanes.

El segon procediment de poda s’hauria de dur a terme amb l’inici del període de tardor. Tots els brots laterals s’han d’escurçar entre quaranta i cinquanta centímetres.I tots els brots danyats, febles i deformats s’han de tallar. En total, cal deixar de cinc a set de les capes més gruixudes.

Fertilitzants i alimentació

Es tracta d’una varietat d’alt rendiment, és per això que el sòl de l’arbust ha de ser aromatitzat amb substàncies orgàniques i minerals. Ja uns tres o quatre anys després de la sembra, l’alimentació s’hauria de dur a terme regularment, de dos a tres vegades durant la primavera i l’estiu.

La primera alimentació es realitza a principis de primavera, fins i tot a la capa de neu es poden escampar excrements d’aus o mullein. La segona alimentació es realitza després del període de floració. Aquí podeu utilitzar:

• Compost massa madurat;
• Humus orgànic;
• Infusions d'herbes;
• Cendra de fusta;
• Fertilitzants minerals de superfosfat i sal potàssica.

El tercer apòs pot ser el mateix que el segon, però s’ha d’aplicar després de la collita final.

Com preparar els gerds de Cumberland per hivernar

Aquesta varietat pot suportar gelades fins a menys de quaranta graus. Però, tot i així, abans de l’hivern, és millor treure la mata dels suports i doblegar-la a terra. En aquelles regions on les precipitacions a l’hivern són mínimes, cal cobrir les plantes. Per a un hivernatge còmode, els brots no han de superar els vuitanta centímetres.

Com propagar Cumberland?

Es considera que el mètode més productiu és l’arrelament de la part superior dels brots. Amb el pas del temps, comencen a caure una mica. Si voleu propagar l’arbust de gerds Cumberland, no cal que lligueu la planta, sinó que la deixeu desenvolupar de forma natural. Cap al final de l’estiu, la part superior s’ha d’escampar amb terra, lleugerament apisonada i regada. Per al període hivernal, podeu espolvorear amb humus orgànic i terra de torba perquè les plàntules no morin de gelades. Si l’arrelament té èxit, que és més proper a la primavera, els esqueixos formaran brots joves. A més, s'ha de separar de la planta mare i trasplantar-la a un lloc permanent, juntament amb un terreny autòcton.

Conclusió

Cumberland de fruits negres és força modest, resistent a les gelades, malalties i plagues d'insectes. A més, d’alt rendiment. Si seguiu totes les regles de cultiu i cura, l’arbust us podrà delectar amb delicioses fruites durant dotze a quinze anys.