Rosella.

Rosella (Papaver) és una vegetació herbàcia i pertany a la família de les roselles. El gènere inclou més d’un centenar de varietats. La rosella prové del territori europeu (carril sud i mitjà), així com de territoris australians i asiàtics. Les roselles silvestres es poden trobar a latituds temperades, als subtropicals i en condicions climàtiques dures. També els agrada créixer a les zones de sequera, per exemple, a zones desèrtiques, estepàries, semidesèrtiques, i la rosella també prefereix cobrir vessants rocosos i secs. Aquesta vegetació es conrea com a decorativa i medicinal. En alguns països, aquesta flor no es pot cultivar, ja que la majoria de les seves varietats contenen substàncies estupefaents. En diversos països, la planta es cultiva en grans plantacions per obtenir opi a partir de beines que no estan madures. L’opi s’utilitza per fabricar analgèsics i pastilles per dormir.

Ja a l’antiguitat (concretament a Roma), la gent sabia que la flor estava dotada de qualitats medicinals, mentre s’estudiava l’opi, el seu efecte sobre el son. Hi ha una versió que el nom científic deriva del llatí "papa", aquesta paraula es tradueix com a "pare", això s'explica pel fet que per calmar un nen preocupat i plorant, es van abocar llavors de rosella al seu menjar.

A l’edat mitjana es va prohibir beure alcohol al territori de l’Àsia Menor; es va trobar un substitut per a això: fumar opi. Més tard, es va estendre àmpliament a l'est i, fins avui, els xinesos consumeixen sobretot opi. El govern xinès el 1820 va prohibir la importació de verí embriagador, però després d'un cert període de temps, després de la pèrdua de la guerra de "l'opi" amb els britànics, es va tornar a permetre la importació de la droga al país. I tot perquè els britànics guanyaven molt subministrant opi als xinesos. Actualment, la planta es cultiva als territoris indi, menor i asiàtic central, xinès i afganès. Les flors amb propietats decoratives, així com les seves varietats híbrides, són populars entre les floristeries. La rosella es conrea sovint en rocalles o parterres de flors.

Característiques de la cultura.

La rosella és una cultura herbàcia, perenne, de dos anys, de rizoma. L’arrel principal s’endinsa al sòl fins a una gran profunditat i les arrels de succió perifèriques són molt fàcils d’arrencar durant l’etapa de trasplantament. Els brots verticals forts poden ser pubescents o nus. Les fulles són plomes, dissecades o senceres, es poden disposar oposades o al seu torn, la seva superfície està coberta de pèls i truges. Les flors tenen la forma correcta, situades a la part superior, es diferencien pels nombrosos estams ubicats a sobre, els seus peduncles són forts i allargats. Normalment les flors apareixen soles, però hi ha varietats en què les inflorescències de panícules contenen flors. Els pètals són sencers, grans, poden ser de color taronja, blanc, vermell, groc, salmó. El fruit és una caixa en forma de porra, hi ha llavors, es troba bloquejada per un centre aplanat o convex. Després de madurar, el fruit esclata, les llavors volen cap als costats durant una bona distància. La capacitat germinativa dels grans dura de tres a quatre anys.

Cultiu d'una planta per mètode de llavors.

La planta anual no es cultiva pel mètode de les plàntules, perquè mostra una bona germinació en sembrar llavors al cel obert. A més, si conreu plantules de rosella, un gran percentatge del fet que morirà després del trasplantament. Es pot cultivar una planta perenne amb plantules. Després que apareguin les dues primeres fulles veritables a les plàntules, es capbussen sota el cel obert.

Temps de plantació de roselles.

En comprar llavors a través d'Internet o en una botiga especialitzada, sovint no cal preparar-les per sembrar. Les llavors que heu recollit vosaltres mateixos han de passar pel procés d’estratificació per endavant, amb aquest propòsit, a les zones amb una temporada d’hivern càlida, es sembren a terra a la tardor o al final de l’hivern, les llavors s’han de congelar a terra freda. Si es pren la decisió de sembrar les llavors a finals de primavera, les llavors requereixen una estratificació preliminar, amb aquest propòsit es treuen a la nevera, és a dir, en una caixa per a cultius d’hortalisses, i hi queden durant vuit setmanes. Si les llavors no s’estratifiquen, l’aparició de plàntules es produirà més endavant i es desenvoluparan lentament.

Plantant roselles al jardí.

Gairebé totes les varietats i varietats de rosella creixen bé en llocs amb bona il·luminació. Pel que fa al sòl, totes les varietats i varietats prefereixen alguna cosa pròpia. Una varietat que creixi bé en sòls pobres no necessita preparar un lloc abans de plantar-la. Si a la rosella li agrada créixer en sòls fèrtils, cal excavar-la parcel · la i al mateix temps aplicar fertilitzants compostats o farina d’ossos. Per simplificar la sembra, els grans es combinen amb sorra fina en una proporció de 1:10. Cal afluixar el sòl de tres cm de profunditat i, a continuació, distribuir els grans per sobre de la capa superficial, escampats per sobre amb una fina capa de terra. No cal sembrar els grans en fileres, ja que no s’aguantaran al lloc de plantació. Assegureu-vos que el sòl estigui constantment lleugerament humit. Després de l’aparició de les plàntules, s’han d’aprimar i ha d’haver-hi un interval de quinze a vint cm entre les plàntules. Si les llavors es van sembrar a la primavera, l’aparició de les primeres plàntules serà després del 7-10 dies. La floració de la planta començarà d'aquí a tres o tres mesos i mig des del moment de la sembra, la rosella florirà durant un mes i mig.

Agrotècnia al jardí.

Cultivar aquesta planta no és tan difícil. Necessita regar només quan hi ha un llarg període sec. Després de regar entre les roselles, s’afluixa la capa superficial del sòl i es treu tota l’herba. Per reduir la freqüència de desherbat, cal regar, afluixar i endurir la capa superficial del sòl.

El vestit superior no és tan necessari, però tingueu en compte que les plantes hi responen perfectament. Les malalties aclaparen la flor en casos rars, les plagues poques vegades la visiten, per tant, cal processar-la, si cal.

Insectes i malalties nocives.

Si fa mal temps, la flor de rosella es pot veure afectada per floridura, floridura (floridura), Alternaria i Fusarium.

Oïdi.

El míldiu és una malaltia fúngica. La superfície de les fulles d’una planta malalta està coberta d’una floració en forma de teranyina de color blanc. Després d’un curt període de temps, la placa desapareix, però, en el seu lloc es produeix la formació de cossos fongs fructífers, que són petites taques marrons i negres. La flor està molt fortament oprimida per aquesta malaltia, la taxa de rendiment continua disminuint. Si es detecta floridura, la rosella es tracta amb una solució de sosa (30-50 g / 10 litres d’aigua) o oxiclorur de coure (40 g / galleda). A més, amb molta freqüència la planta es ruixa amb "Medex", i el mitjà més eficaç es pot considerar una suspensió de infusió de mostassa o all.

Peronosporosi (mildiu).

Aquesta malaltia es considera fúngica, com l’anterior.En una rosella malalta, els peduncles i els brots es doblegen, la superfície de les fulles es cobreix amb taques de color vermell marró, després de les quals es deformen. Després d’un interval de temps, es forma una floració gris-violeta, formada per espores de fongs, a la cara interna de les fulles i als brots. Aquesta malaltia suprimeix les plàntules, a més, les plantes adultes malaltes formen petits bolets que contenen diverses vegades menys llavors. El processament es realitza de la mateixa manera que per eliminar el míldiu.

Maridatge Fusarium.

Aquesta també és una malaltia per fongs. La superfície dels brots i les fulles està coberta de taques fosques. L’arbust s’asseca, les càpsules no es desenvolupen completament i es deformen, s’arruguen i es taquen de color marró. Quan aquesta malaltia es veu afectada, el sistema vascular de la planta es veu afectat. Aquesta malaltia és incurable. Els arbusts malalts s’eliminen del sòl i es destrueixen, la zona de cultiu s’aboca amb qualsevol solució fungicida.

Alternaria

Quan es veu afectada per aquesta malaltia, la superfície de les càpsules i les fulles es cobreix amb una floració en forma de taques de color oliva. Aquesta malaltia també té una naturalesa fúngica. La planta afectada es ruixa amb solucions de "Cuproxat", "Fundazol", "Oxiclorur" o barreja de Bordeus.

Per evitar l'activitat de les malalties causades pel fong, cal respectar el canvi de la fruita. És a dir, està prohibit plantar rosella al lloc del seu anterior cultiu durant 3 anys. A més, a la tardor, les parcel·les d’hort i d’hort s’alliberen de les restes de vegetació, es cremen. Al mateix moment, el sòl s’excava a les profunditats de la baioneta de la pala.

De totes les plagues, el morrut és el més perillós per a la flor de rosella, el seu altre nom és la proboscide a l’aguait de rosella. A causa d’això, el sistema radicular de la cultura queda traumatitzat. Les larves d’aquesta plaga mengen fulles de rosella. Poques vegades els pugons poden visitar boles i brots. Per a la profilaxi contra el morrut, abans de sembrar les llavors, s’introdueix al sòl una solució al 7% de "Chlorophos" (en grànuls) o al 10% de "Bazudin". Si la rosella es cultiva com a perenne, llavors aquestes preparacions s’incrementen al sòl entre els arbusts, després de l’aparició de plàntules, es ruixen 2-3 vegades sobre les fulles amb una solució de la preparació "Chlorophos". El temps entre tractaments ha de ser de 10 dies. Quan els pugons ataquen, les plantes es tracten amb Aktara, Antitlin o Aktellik.

Rosella després de la floració.

Després de la floració, la rosella anual es retira del sòl i es crema. Per a una floració més llarga, heu de tallar els bolets resultants a temps. Si no s’eliminen, l’auto-sembra apareixerà l’any vinent. A la tardor, les restes de vegetació s’eliminen del territori i el sòl està excavat.

Quan es cultiva una flor com a perenne, desapareix, el seu efecte decoratiu desapareix, per aquest motiu es talla a la capa superficial del sòl. No és necessari un refugi per a rosella per a la temporada d’hivern. Però, si és probable que a l’hivern hi hagi poca neu i es prevegin gelades, el lloc es cobreix de branques d’avet o fullatge sec.

Varietats de rosella.

Com ja s’ha esmentat, els cultivadors de flors conreen rosella, que és una planta anual i perenne. A més, es donaran les característiques de les varietats anuals populars entre els cultivadors de flors.

Rosella "Holosteelny" (Papaver nudicaule), o rosella "Safrà" (Papaver croceum).

Aquesta perenne cultivada es cultiva com a flor anual. Prové dels territoris de l’Altai, de Mongòlia, de Sibèria Oriental i d’Àsia Central. El brot creix fins a trenta cm Les fulles són plomoses, situades a les arrels, tenen un color gris clar o verd pàl·lid, la cara exterior pot ser pubescent o nua. Les flors arriben als 26-51 mm de diàmetre, s’assenten sobre fortes potes de 16-21 cm de llargada, el color de les flors pot ser groc, blanc, taronja.La floració es produeix els dies de maig a octubre. Tota part d’aquesta flor de rosella és verinosa. Hi ha diverses varietats que floreixen a finals de primavera i acaben a finals de tardor.

Popskile. La mata és compacta i eficaç. La seva alçada és de 26 cm. La tija de la flor és forta, el vent no li té por. Les flors creixen fins a deu cm de diàmetre i estan pintades de colors vius.

"Cardenal". La planta s’estén fins a quaranta cm, les flors fan uns seixanta mm d’amplada, el seu color és escarlata.

"Sulfureum". La rosella creix fins a trenta cm Les flors són de color groc llimona i arriben als seixanta mm de diàmetre.

Atlant. La planta s’estén fins a vint cm. El diàmetre de les flors és de cinquanta mm, el seu color és blanc i groc.

Roseum. La rosella creix fins a quaranta cm, les seves flors estan pintades de color rosa, la seva mida de diàmetre és de seixanta mm.

Rosella "Samoseyka" (Papaver rhoeas).

La pàtria d’aquesta espècie és el territori europeu (latituds occidentals i mitjanes), Àsia Menor, latituds centrals russes i la costa mediterrània. Els brots són extensos, ramificats, creixen verticalment, arriben als trenta a seixanta cm cap amunt. Les fulles, situades a les tiges, es divideixen en tres parts, dissecades en lòbuls plomosos, i les que creixen a les arrels són grans, plomes, separades, tenen osques. La superfície de les fulles i els brots és peluda. Les flors d’una estructura doble o simple fan de cinc a set cm de diàmetre, el seu color és rosa, salmó, vermell i blanc, a més de que la seva vora és blanca o fosca, els pètals de la base presenten una taca d’ombra fosca. El cultiu d'aquesta espècie va començar el 1596. Moltes varietats d’aquesta varietat són cultivades pels cultivadors de flors.

Shirley. L'arbust creix fins a setanta-cinc cm. Les flors són boniques, tenen una coloració clara i estams blancs.

Moirer de seda. Les flors són d’estructura semi-doble. La vora dels pètals té un color ric, la part central d’ells té la mateixa coloració, només que més delicada.

Rosella "Dormint" (Papaver somniferum), o rosella "Opi".

Aquesta varietat es pot trobar salvatge a la costa mediterrània. Els brots són verticals, es ramifiquen fins a un grau feble, arriben a un metre de creixement, tenen un color verd blavós, la superfície està coberta amb una floració de cera. Les fulles que creixen a les arrels són allargades, situades a les tiges en forma d’el·lipse, i les fulles situades a la part superior es presenten en forma de triangle, estan pintades de colors verdosos i es poden arrissar. Flors simples d’estructura doble o simple, de fins a deu cm de diàmetre, de color rosa, porpra, blanc, violeta, vermell o lila. Hi ha flors que tenen taques blanques o fosques a la base dels pètals. Els peduncles són allargats. L'obertura de les flors es produeix al matí, marcint-se al vespre. La rosella floreix de tres a quatre setmanes. El cultiu d'aquesta espècie va començar el 1597.

Les millors varietats.

"Bandera danesa". La planta s’estén fins a setanta-cinc cm. El nom prové del color original: sobre el fons d’un to vermell hi ha una creu blanca, pètals al llarg de la vora en forma de serrell. Després de la floració, la rosella és capaç de conservar la seva originalitat, perquè les seves beines són molt decoratives.

"La família alegre". La caixa té un aspecte original, que recorda a una gallina de cria. Les flors es componen de rams a la temporada d’hivern.

Les varietats de peònia d’aquesta varietat són força populars.

"Núvol blanc". Les inflorescències són de grans dimensions, de color blanc com la neu, assegudes sobre forts peduncles, d’un metre de llargada.

"Núvol groc". Grans inflorescències, pintades de colors daurats. Sembla impressionant i inusual.

"Núvol negre". Les inflorescències són d’estructura terrosa, pintades de colors porpra o fosc.

"Tsartroza". Les branques de l’arbust, la seva alçada és de setanta a noranta cm. Les flors són d’estructura terrosa, de color rosa clar, la mida és de deu cm de diàmetre, els pètals tenen taques blanques a la base.

Schneebal. Les branques de l'arbust en un grau mitjà, creixen fins a vuitanta cm. Les flors són de doble textura, de color blanc, la mida del diàmetre és d'onze cm. Les vores dels pètals interiors semblen haver estat tallades.

"Zwerg Rosenroth". La planta creix fins als quaranta i seixanta cm. Les flors són de doble estructura, de color rosa-vermellós, d’uns deu cm de secció transversal. Els pètals tenen la forma d’un oval, hi ha una taca blanca a la part central. Les vores dels pètals situats a l’interior tenen la forma d’una franja.

Les varietats de rosella "Grey" i "Peacock" també es conreen com a plantes anuals.

Com a plantes perennes, les floristes orientals de rosella són cultivades pels cultivadors de flors del carril mitjà. Aquesta cultura herbàcia prové del sud dels territoris Transcaucas i Àsia Menor. Els brots són forts, verticals, espessits, amb truges, creixen fins als vuitanta a cent cm. Les fulles situades a les arrels són plomes, dissecades, la seva longitud és de trenta cm, les fulles que creixen a les tiges no són tan grans. Les flors simples fan aproximadament divuit cm de diàmetre, estan pintades de color vermell ardent i els pètals a la base tenen taques negres. La floració dura 15 dies, el pol·len de color porpra fosc és per a abelles que atrauen a la zona del jardí. El cultiu de roselles va començar el 1700. La barreja varietal de rosella oriental "Pizzicato" és popular entre els cultivadors de flors. Un arbust fort creix fins a cinquanta cm, el color de les flors és blanc, lila, rosa i també hi ha diferents tons de taronja i vermell.

Varietats populars.

Reina de bellesa. La planta s'estén fins a noranta cm Les flors són sedoses, presentades en forma de plats.

Negre blanc. La rosella creix fins a vuitanta cm Les flors són blanques, els pètals tenen una taca negra a la base.

Lluna blava. El peduncle creix fins a un metre. Les flors de la secció transversal fan vint-i-cinc cm, estan pintades de rosa, pètals amb un to blau.

Cedric Morris. La planta arriba als vuitanta cm d’alçada. Les flors són grans, de color rosat, amb una taca negra a la base dels pètals.

Curlilok. La rosella arriba als setanta cm d’alçada. Les flors són de color taronja, lleugerament caigudes. A la base, els pètals tenen una taca negra. A més, les vores dels pètals tenen dents.

"Allegro". L’arbust arriba als quaranta cm, la floració es produeix durant la temporada de sembra. Les flors són grans i decoratives.

Varietats populars: Garden Glory, Glouing Ambers, Mrs. Perry, Karin, Sultan, Kleine Tangerine, Marcus Perry, Pettis Plum, Piccotti, Terkish Delight.

Varietats de rosella-perennes cultivades per jardiners: alpí, amur, atlàntic, blanc-rosa, burcera, Lapònia, Miyabe, escandinau, bràctees, Tatra. Aquestes varietats són menys decoratives que la rosella oriental.

Què és útil i perjudicial per a les roselles?

Fa centenars d’anys ja coneixien les qualitats de la flor de rosella d’opi. A partir dels grans es va preparar una pastilla per dormir i una beguda anestèsica. La rosella també era especialment popular a l'època grega antiga: els mites indiquen que les llavors de rosella eren portades constantment a tot arreu pel déu dels somnis Morfeu i Gipson del son, així com per Hera, la deessa de la fertilitat. Quan Carlemany va governar, la flor de rosella va ser apreciada al territori europeu, per exemple, els camperols van haver de donar 26 litres de grans al graner estatal. Les llavors de rosella s’utilitzaven per tractar persones malaltes i les donaven als nens perquè dormissin profundament. Aleshores no se sabia que les llavors de rosella eren perilloses. Al segle XVI, Jacob Theodorus, botànic i metge, va publicar un llibre anomenat Suc de llavors de rosella, on presentava informació sobre els perills i beneficis de la flor de rosella.

Les llavors de rosella contenen greixos, sucre, proteïnes, vitamines E, PP, oligoelements Cu, Zn, P, Fe, S, els pètals són rics en oli gras, vitamina C, alcaloides, glicòsids, antocianines, flavonoides, àcids orgànics i genives. L’oli de llavors de rosella s’inclou a la llista dels olis vegetals més valuosos. S’utilitza a l’hora d’elaborar cosmètics i pintures.

Les llavors de rosella de color blau s’utilitzen com a expectorant, també s’utilitzen en la preparació d’una decocció per eliminar el dolor a les orelles i el mal de queixal. Les llavors de rosella s’utilitzen per tractar l’insomni, la pneumònia, les malalties hepàtiques, el catarro estomacal i les hemorroides. Una decocció d’arrels de rosella s’utilitza per tractar les migranyes i la ciàtica. El brou de llavors millora el procés digestiu. La rosella s’utilitza per desfer-se de la sudoració excessiva, la inflamació de la bufeta, la disenteria i la diarrea. La flor de rosella és la pedra angular de productes farmacèutics tan forts: "Morfina", "Narceïna", "Codeïna", "Papaverina", "Narcotina". Es prohibeix l’ús sense consultar amb un metge.

Què és la rosella nociva.

A qui té prohibit l’ús de fàrmacs fets amb rosella: persones grans, nens menors de 2 anys, persones propenses a l’alcoholisme, persones que pateixen colelitiasi, emfisema, depressió respiratòria, anoxèmia, asma bronquial o restrenyiment crònic.