Palma de Madagascar

La palma de Madagascar és el nom més conegut de la Lamera de Pachypodium. En cultura, aquesta espècie es considera una de les més comunes i que es troba més sovint en jardineria. Es refereix a palmell per a la família kutrovy, i el lloc de naixement d'aquesta planta, com el seu nom indica, és Madagascar. Però aquí podeu subratllar immediatament que el Pachypodium es pot trobar sovint molt sovint també a les valls pedregoses i als sòls calcaris, que també són força favorables per al creixement i la reproducció d’aquestes palmeres.

Descripció de la planta

Una palmera és una planta suculenta que té un tronc molt alt i gruixut en forma de fus. El tronc està cobert amb espines de sis centímetres, que no s’escampen una per una, sinó que s’uneixen en tres peces a la part superior dels tubercles pronunciats i visibles. Quan la planta encara és jove, té una superfície de tronc verd, però a mesura que la planta creix i madura, el tronc es lignifica i es cobreix amb una pel·lícula platejada i grisenca, que consta d’escates. Les espines també es pinten amb una tonalitat grisenca platejada fins a la meitat, i després el color canvia més a marró.

Les fulles són curtes peciolades, allargades i primes, tenen forma de cinturó, creixen exactament dels mateixos tubercles que les espines, però a diferència de les espines, només cobreixen la part superior del tronc i és per aquest motiu que la planta s’assembla molt a una palmera. La longitud de les fulles pot ser superior a trenta centímetres i l’amplada no sol arribar als nou centímetres, la superfície de les fulles és llisa i coriosa, el color és verd fosc, destaca la vena central, cosa que fa que la planta sigui uniforme més decoratiu per les seves característiques externes. Les flors són grans, el seu diàmetre és d’uns deu centímetres, es recullen en inflorescències en forma de paraigües. A les corol·les es pot observar un tub molt estret, que s’obre amb cinc pètals molt amples, pintats en tons crema o blanc com la neu, la gola és contrastada, pintada amb un to groc brillant, té un aspecte increïblement atractiu i interessant.

Cuidar una palmera a casa

Si parlem de cultiu, la palmera de Madagascar no és molt fàcil en aquest tema. Requereix prou atenció de la floristeria i, perquè el Pachypodium se senti bé i reveli plenament totes les seves característiques i característiques decoratives, s’han d’observar diverses condicions molt significatives.

Durant tot l'any, aquesta planta simplement ha d'estar en zones amb bona il·luminació i, a més, la suculenta tolera perfectament la llum solar directa. Si el jardiner ha decidit col·locar una palmera a l'interior, el millor és fer-ho a la zona de la finestra sud, al sud-oest o al sud-est, ja que la quantitat de llum i ombra serà perfecta. equilibri per a aquesta cultura, i sentirà que serà meravellós. En èpoques càlides, es recomana portar la planta a l’aire fresc, la podeu col·locar a la parcel·la del jardí, al jardí o al balcó, on la palmera estarà saturada d’oxigen i millorarà les seves propietats i característiques decoratives. El període inactiu per a aquesta cultura és completament absent, la temporada de creixement es pot estendre gairebé durant tot l'any. A l’hivern, la planta es troba millor en zones on pot ampliar el dia; els fitolamps i altres mitjans per crear il·luminació artificial són ideals per a això.Si no es fa això, el tronc de la planta pot estirar-se massa, les fulles es faran força escasses, es tornaran pàl·lides i perden les seves característiques decoratives. Si es creen condicions encara menys favorables, això també provocarà que la palmera caigui parcialment les fulles.

A l’estiu, les temperatures poden superar els trenta graus centígrads i la palmera encara se sentirà molt bé. A l’hivern, quan només hi ha llum natural i les hores de llum del dia s’escurcen, es pot reduir la temperatura: un bretxa de quinze a divuit graus serà suficient perquè el suculent faci que el palmell se senti còmode i no aturi el seu creixement i desenvolupament.

Parlem una mica de regar. A l’estació més càlida, la planta necessita un reg més abundant, mentre que l’aigua hauria de ser sedenta i suau, i també hauria d’estar a temperatura ambient per tal que la planta no experimenti cap xoc en regar i normalment percebi aquest procediment. El sòl del contenidor on creix el cultiu ha de ser necessàriament lleugerament humit, però no es pot portar a l’estat de sòl humit, si es permet l’embassament sobtadament, això pot conduir al fet que la humitat s’estanci a la zona del sistema radicular i les arrels es podriran gradualment. Si la planta no té prou reg, pot treure les fulles molt ràpidament i, amb tot el seu aspecte, demostra que no li agrada alguna cosa i que el jardiner hauria de canviar lleugerament la tècnica agrícola perquè la planta no mori gens. Si la palmera es manté en condicions de fred, el reg hauria de reduir-se significativament, ja que és en aquest moment quan alguns processos poden ralentir-se a la planta i simplement no tindrà temps d’evaporar tota la humitat que rep durant la cura. activitats. Per tant, val la pena tenir presents aquests moments i subtileses de manera que s’obtingui un resultat excel·lent i significatiu del desenvolupament d’una palmera i que reveli al màxim les seves característiques decoratives.

La planta es desenvolupa normalment si la humitat de l’aire és baixa. Per tant, en general, la palmera s’adapta perfectament a les condicions d’una habitació en un apartament de la ciutat i, en aquest sentit, aquestes condicions són bastant adequades i no es requereixen tantes coses del propi jardiner específicament en aquesta matèria. Però al mateix temps, podeu rentar periòdicament les fulles amb una dutxa calenta, ja que no només les humitejarà una mica, sinó que també eliminarà tota la brutícia i la pols que es puguin acumular al llarg del temps de la part caduca de la planta. El sòl per fer créixer una palmera ha de ser neutre. El sòl solt és perfecte, per on passaran tant l’aire com la humitat. Aquesta mescla de sòl la pot preparar el mateix jardiner. Això requerirà terres de terra sòlida, terra frondosa i sorra de riu gruixuda. Si hi ha ganes, el jardiner també pot afegir una mica de maó triturat, carbó vegetal a aquesta barreja, ja que aquests components crearan un excel·lent drenatge i les cendres de fusta permetran la prevenció de malalties putrefactives, que sovint es desenvolupen a les mans. no s’observen les normes d’humitat i esmalten. A la part inferior del recipient, val la pena col·locar inicialment una capa de drenatge, ja que permetrà eliminar l’excés d’humitat i evitar-ne l’estancament.

Si no podeu fer la composició del sòl pel vostre compte, atès que el jardiner no troba cap dels seus components, pot comprar amb seguretat un substrat preparat destinat al cultiu de plantes suculentes i cactus, i és molt fàcil trobar substrat a qualsevol botiga de flors o botiga especialitzada per a jardiners i floristes ... Val la pena alimentar la planta amb especial cura i atenció, aproximadament un cop cada trenta dies. Per a la preparació superior, els fertilitzants minerals són excel·lents, en els quals hi ha un contingut insignificant del component nitrogenat.Per fer-ho, també podeu utilitzar algunes formulacions líquides i fertilitzants, que només estan destinats al cultiu de cactus.

Les plantes suculentes joves es poden trasplantar anualment d’un recipient a un altre, mentre que cada vegada que l’olla ha de tenir un diàmetre més gran, ja que el sistema radicular de la palmera creix gradualment i, per tant, requereix cada vegada més espai per a un millor creixement. També s’ha de tenir en compte que la planta té un sistema radicular molt delicat i fràgil i, per tant, s’ha de tenir molta cura i cura al trasplantar-lo. Val la pena intentar no danyar el sistema arrel; també és millor deixar el terreny en el mateix estat que estava. El millor és transferir-lo immediatament completament a un contenidor nou i omplir tots els buits i espais buits amb un substrat nou i fresc. Les plantes adultes es trasplanten amb menys freqüència: aquest procediment es requereix aproximadament una vegada cada cinc a sis anys, no més sovint.

A casa, la palmera es pot propagar per llavors i les llavors es poden comprar a botigues, vivers o botigues en línia. Els esqueixos de palmeres s’arrelen molt menys sovint, de manera que aquest mètode és menys preferible entre els jardiners que la propagació de la palma de Madagascar per llavors. Parlem també de malalties. Moltes malalties i problemes sorgeixen precisament perquè el jardiner no va proporcionar la plantació amb la cura adequada. Si de sobte la palmera no té prou humitat, així com en el cas d’una baixada massa forta de les temperatures, quan la palmera es mou d’un lloc a un altre, la planta pot deixar les fulles fàcilment i en el menor temps possible. , demostrant així que no li agrada alguna cosa en les activitats de cura i que el jardiner hauria de ser una mica més acurat en aquest sentit. Si de sobte palmell al contrari, experimenta un excés d’humitat i, a continuació, es poden desenvolupar espores i formacions putrefactives al sòl i a l’aire, especialment ràpidament, afecten les arrels i les tiges, les fulles, cosa que fa que la planta sigui vulnerable i, si no es prenen mesures, temps, simplement conduirà al fet que aviat morirà. També val la pena tenir en compte que les palmeres no toleren ràfegues brusces de vent i corrents d’aire; en aquestes condicions, les parts frondoses comencen a arrugar-se, es tornen negres, es deformen i, com a conseqüència, simplement cauen. Per tant, val la pena tenir més cura amb aquesta planta per no afrontar problemes i contradiccions similars.

Les plantes suculentes poden ser atacades per àcars, trips i insectes comuns, i en general són les plagues més comunes. A causa del fet que la tija del palmell és molt espinosa, és gairebé impossible fer front manualment als atacs de plagues. Per aquest motiu, el millor és utilitzar preparats insecticides, i els més segurs i eficaços en aquest grup de fons són l’actèlic i el fitoverm. Tingueu molta cura, però, ja que algunes parts de la palmera poden ser una mica verinoses i, per tant, funcionen millor amb guants.

Per tant, la palmera de Madagascar prové d’una família escarpada molt gran. És un suculent perenne que pot créixer en dues formes: un arbust o un arbre. A l'interior, la palmera va créixer originalment a Austràlia, Àfrica i Madagascar, però més tard es va popularitzar en altres països, inclosa Rússia. Les característiques externes d’aquesta palmera la fan molt semblant a una planta exòtica, i és per això que la palmera és tan famosa i sol·licitada com a part del disseny, s’adapta perfectament a qualsevol interior, pot refrescar-la, fer-la més interessant i atractiu. La mida de la planta és força impressionant i requereix una cura molt acurada i completa. En condicions naturals i naturals, una planta pot estirar-se fins a deu metres d'alçada, però a l'interior fins a trenta centímetres, i aquest és el seu màxim, però de vegades pot arribar fins a un metre i mig, però només si el jardiner ha creat condicions ideals per al creixement i el desenvolupament, i si la planta se sentia el més còmoda possible i es pogués desenvolupar d'acord amb tots els requisits. Podeu admirar aquesta palmera durant quinze anys, i de vegades més.Tot dependrà només de quines fossin les condicions per mantenir la planta i de si el jardiner va ser capaç de crear les condicions més favorables per a una planta tan inusual.

Varietats i varietats

Avui en dia hi ha almenys vint varietats diferents de plantes suculentes, i cada varietat té les seves pròpies característiques, característiques i trets distintius. Alguns atrauen els jardiners, d’altres, al contrari, es repel·leixen, de manera que és millor familiaritzar-se amb les característiques d’algunes varietats, de manera que en el futur serà més fàcil triar exactament el tipus que millor s’adapti.

Els tipus següents es troben a la jardineria d’interiors. Comencem amb una descripció del paquipodi Lamer: aquest és un arbre que és molt popular en la cultura de l'habitació. La tija és potent, es pot ramificar lleugerament, hi ha espines. A la part superior hi ha una roseta, de la qual emanen fulles de color verd fosc i intens, que fan d'aquesta planta el representant més típic d'aquest gènere de palmeres de Madagascar. Les flors són de color cremós, de vegades hi ha flors pintades amb una delicada tonalitat rosa. La faringe és de color groc, el diàmetre de la flor és d’uns 11 centímetres. En condicions interiors, aquest tipus de palmera pot arribar a mig metre.

Pachypodium Jaya - l'arbre arriba als seixanta centímetres d'alçada, el tronc té una base molt gruixuda, sembla molt impressionant, hi podeu veure un gran nombre d'agulles petites. En principi, és molt similar a la varietat anomenada Lamera, només es diferencia pel fet que les fulles són més estretes i lleugerament pubescents, això es pot veure si les sentiu. Les flors estan pintades de blanc perfecte, la gola és de color groc brillant.

Pachypodium de tija curta És una altra varietat que cal tenir en compte. Es tracta d’un tipus de planta molt inusual que, després d’haver vessat les fulles, s’assembla molt a una pedra que a una planta. La tija és plana, molt llisa, té un to gris, el diàmetre de la tija és d’uns seixanta centímetres. Al mateix temps, aquesta espècie té una naturalesa pràcticament discreta quan es compara amb moltes altres varietats de palmeres, ja que es pot perdre entre altres plantacions i el color de la tija d’aquesta palmera es pot combinar fàcilment amb el color de la sorra. . Les inflorescències són de color groc, tenen un aspecte força impressionant, sobretot en el fons d’aquestes tiges no descriptives.

Pachypodium Lamera - Una varietat ramificada de palmeres, que es distingeix per una tija llenyosa, sobre la qual pràcticament no hi ha espines, o sí, però en quantitats molt petites. Hi ha moltes espines als brots, de manera que la planta pot ser molt problemàtica per cuidar i s’han d’utilitzar guants i altres mesures de protecció perquè simplement no us faci mal. Les inflorescències tenen forma de paraigües, tenen flors blanques, que poden arribar a fer gairebé deu centímetres de diàmetre.

Lijadores de Pachypodium - Aquesta varietat és increïblement atractiva i interessant, precisament pel fet de tenir una tija esfèrica, que té un color verd grisenc, l’alçada de la tija normalment arriba a un metre i mig, ni més. Hi ha un nombre reduït d’espines a la tija, de manera que heu d’anar amb compte a l’hora de cuidar aquesta varietat, un tipus de palma de Madagascar. Les fulles són molt amples, es poden afinar lleugerament a la base, les flors estan pintades amb una tonalitat blanca, a les vores es pot veure una vora rosada, que en la composició general té un aspecte increïblement atractiu i interessant, suau i ingenu.

Pachypodium suculent És una altra varietat que m'agradaria tenir en compte en el marc d'aquest article. Aquesta variació de palmeres, que té una tija llenyosa enorme i gegantina.Més, aquesta tija no s’assembla a una planta, sinó més aviat a un empedrat, que abans es va aprofundir lleugerament al sòl. Hi ha pubescència a les fulles, elles mateixes són de mida petita. Els cabdells tenen forma de campana, estan pintats amb una rica tonalitat rosada; al centre s’observen taques de color vermell brillant que donen a les inflorescències una decoració, una brillantor i un atractiu encara més elevats, i que deixen clar que encara no és un empedrat que s’enganxi fora del terra, però una plantació decorativa que pot decorar qualsevol lloc o casa.

Paquipodi densament florit - Es tracta d’una varietat de palmeres que té inflorescències molt brillants i riques, però al mateix temps la varietat té la seva pròpia peculiaritat: aquesta palmera creix molt lentament. La floració es produeix quan la tija assoleix els trenta centímetres de gruix, l’altura màxima de plantació és d’uns 45 centímetres, no més. Al mateix temps, les fulles de la planta són d’un color petit, sempre es dirigeixen només cap amunt. Pachypodium Horombenze és una palmera de poc creixement que té una tija molt potent i llisa. Les seves fulles també són molt fines, fràgils, les flors són grans, tenen un color groc, les flors creixen en grups separats, la composició general realment sembla molt decorativa i atractiva i, en general, aquesta varietat també és molt popular.

Paquipodi meridional - Aquesta varietat és interessant pel fet que la flor de la planta és molt gran, perfumada, està pintada en un to rosat amb un to vermellós. Amb el pas del temps, la palmera pot assolir aproximadament un metre d’alçada, el tronc de la palmera és molt suau, té un color marró platejat, en general sembla força atractiu, de manera que aquesta varietat es troba sovint en la decoració del disseny de les habitacions. Roseta Pachypodium: té una estatura curta, tot i que el tronc és curt, però prou potent en comparació amb algunes altres varietats i varietats de palmeres de Madagascar. Les branques són molt espinoses, creixen només cap amunt, formen inflorescències de color groc brillant o verd groc que semblen increïblement delicades i atractives, tot i que els productors diuen que aquesta varietat no és tan decorativa, sobretot si es compara amb altres varietats i varietats de paquipodi. .

En general, la palmera s’ha convertit recentment en una planta popular, precisament com a planta d’interior, i fa aproximadament una dotzena d’anys ningú no podia pensar que es pogués fer tan popular i la planta en si era bastant rara. Però més tard, els cultivadors de flors van examinar aquesta planta més de prop, van apreciar tots els seus avantatges i desavantatges i es van adonar que la planta té característiques més aviat decoratives i, al mateix temps, no presenta cap requisit especial per a la cura. A causa de la manca de capricis, així com per la falta de necessitat d’hivernar en fred, els paquipodi són molt convenients per cultivar a casa, en condicions interiors. Ara, la planta suculenta s’ha fet molt demandada, i això també es va veure facilitat pel fet que, en principi, no cal controlar constantment la plantació i cuidar-la constantment perquè mostri totes les seves característiques i característiques decoratives.

Per a molts jardiners, especialment per a aquells que no tenen una rica experiència en el cultiu de palmeres, hi ha bones notícies: Pachypodium no necessita ombreig, respon perfectament a la llum solar directa, però al mateix temps pot arrelar perfectament ombra. Per tal que la planta creixi amb èxit, és necessari exposar un contenidor amb plantació a la part sud, així com als marcs de les finestres amb orientació sud-est i sud-oest. Però, fins i tot si el jardiner no pot proporcionar aquesta plantació, la probabilitat que la palmera morís és molt baixa. A l’estiu, podeu treure la palma a la terrassa, al balcó o directament al jardí.També hi ha un "però": val la pena acostumar la planta a la llum del sol de manera gradual, i no bruscament, en cas contrari la planta experimentarà estrès i deixarà les fulles.

Reproducció

Hi ha diverses maneres de propagar una planta:

- Amb l'ajut de llavors - per a això, primer, el material de la llavor es remull en aigua tèbia sedimentada durant 24 hores, i després es distribueix uniformement sobre la superfície de la sorra humida. Escampeu lleugerament per sobre amb el mateix substrat, es necessita una capa de mig centímetre, sense més, perquè les llavors covin més ràpidament i apareguin brots. Perquè les llavors germinin majoritàriament, necessiten de tres a quatre dies, de vegades necessiten diversos mesos o sis mesos, tot dependrà de les característiques de la varietat, del tipus, de les seves necessitats i de la cura pel mateix florista

- Els trossos de la tija són un altre mètode de reproducció, però molts diuen que pot causar molts problemes. En aquest cas, l’arrelament és del 0%; s’utilitza una barreja de torba i sorra per plantar. Per descomptat, aquest mètode no és adequat per a tothom, però el jardiner, en principi, ho pot provar i fins i tot pot tenir èxit. El més important és crear les condicions més favorables perquè el Pachypodium se senti el més còmode possible.

- empelt: aquest mètode és adequat principalment per als paquipodi de l’espècie Lamer. A l’estiu, val la pena separar amb molta cura la tija, assecar-la durant un període de temps (trigarà de cinc a vuit dies), després de la qual es col·loca la tija en un substrat, que inclou una barreja de torba i sorra. Les condicions importants per a l'arrelament del tall i el seu desenvolupament són la calor, la llum i la humitat del substrat on es troba el tall. Si es compleixen totes aquestes condicions, el resultat no trigarà a arribar. En principi, si seguiu totes les regles de plantació i tecnologia agrícola, la planta respondrà perfectament a qualsevol condició i no hi haurà absolutament cap problema. Però si de sobte es infringeix la tecnologia agrícola o les regles de cura, això pot conduir al fet que el Pachypodium es posi malalt, es pugui produir una molèstia, la planta deixi caure les fulles o creixi completament desigual.