Lupí

Avui us explicarem una planta increïble que molts jardiners conreen als seus jardins. Aquesta planta arbustiva pertany a la família de les lleguminoses, en aquesta sèrie podeu trobar cultius perennes i anuals. Hi ha plantes herbàcies, semi-arbustives, arbustives. D’una altra manera, aquesta increïble cultura s’anomena mongetes del llop, perquè així es tradueix el nom d’aquesta planta. En el seu hàbitat natural, el lupí creix tant a l’hemisferi occidental com a la regió mediterrània, així com en alguns països africans. Parlant d’espècies americanes, la regió es cultiva principalment per al lupí variable, que es coneix en aquest continent des de fa mil·lennis. Es considera que aquesta cultura és sense pretensions, és resistent a la sequera, per tant, molt sovint a la natura, els lupins es poden trobar, per exemple, als deserts. Aquesta planta es cultiva a Texas, Califòrnia, Xile. Sorprenentment, aquesta planta es pot trobar fins i tot a l’àrid Sàhara. I les noves varietats de lupí apareixen molt sovint. Molts jardiners decoren els seus parterres i parterres amb aquesta planta. A més, el lupí floreix durant molt de temps i les seves varietats són realment sorprenents, les flors d’aquesta cultura són molt diverses, segons el color de les inflorescències, vénen en gairebé tots els colors de l’arc de Sant Martí. En l’article d’avui, us explicarem les característiques del cultiu d’aquest cultiu, les regles de plantació i cura, i també compartirem amb vosaltres les característiques de les diverses espècies i varietats d’aquesta increïble planta.

Lupin - descripció i característiques

Es creu que aquesta planta és força poc exigent, però, encara cal seguir certes regles de cura. Només aleshores el lupí us delectarà amb la seva bellesa i gràcia. Normalment, aquesta cultura es cultiva amb plàntules. Les llavors es planten en plàntules a principis de primavera, però les plàntules només es poden trasplantar a terra oberta quan es formen dos o tres parells de fulles saludables reals a cada planta. I, generalment, les plantules es planten al jardí a l’abril. Si voleu plantar llavors directament a terra oberta, el millor és fer-ho a finals de primavera, podeu plantar lupí a finals de tardor. Aquesta planta sol florir a finals de primavera, a principis d’estiu. Aquesta cultura floreix durant molt de temps, gairebé un mes. El lupí necessita llum solar brillant, només en aquestes condicions aquesta planta se sent còmoda. Si parlem del sòl, el tipus de sòl pot ser qualsevol, però aquestes plantes se senten millor en margues, però si parlem d’acidesa, és adequat un medi lleugerament àcid o lleugerament alcalí. Es recomana regar la planta amb força intensitat i s’haurà de fer abundantment a la primavera, quan el lupí s’ha esvaït, s’haurà d’ajustar i reduir el règim de reg. Es recomana alimentar la planta a partir dels dos anys. A la primavera, es pot aplicar fertilitzant que conté microelements útils al sòl i a l’estiu s’adapta un fertilitzant mineral complex. El lupí es propaga per llavors, la immunitat de les plantes és bastant elevada, tot i així, encara cal protegir el cultiu de la podridura, el marciment, l’òxid, els gorgots.

Particularitats.

Lupin té un sistema root arrel. Per això, aquesta cultura no necessita tant la humitat. De vegades, les arrels poden arribar fins als 2 m de profunditat. Com recordeu, totes les llegums enriqueixen el sòl amb nitrogen, de manera que a les arrels de la superfície es poden veure petites inflor que transfereixen el nitrogen de l'aire a una forma accessible per a les plantes, saturant-ne el sòl. .Les tiges de les plantes tenen una forma llenyosa o herbàcia, els brots són erectes o rastrejants, les branques són lleugerament sortints. Les plaques de fulles tenen una estructura força complexa. L’estípula és llarga i el coixí de les fulles és gran. Les inflorescències són racemoses, sobre cadascuna d’elles es desenvolupen moltes flors, que poden ser del color més variat, des del blanc i el groc fins al porpra i la crema. Diferents subespècies d'aquesta cultura difereixen en la forma de les inflorescències, la mida dels brots i el color de les flors. Es creu que les varietats americanes d’aquestes mongetes són molt més petites que les mediterrànies. Normalment, quan les mongetes s’assequen, comencen a esquerdar-se i les llavors s’escampen ràpidament per la zona circumdant, de manera que la planta es reprodueix eficaçment. Tanmateix, aquesta cultura s’utilitza no només per decorar parterres de flors i parcel·les personals, sinó que molts fan servir aquests llegums per tal d’enriquir el sòl amb substàncies útils. Poques persones saben que el lupí es considera un excés de fem verd. Quan els brots i les fulles d’aquestes plantes es podreixen al sòl, es converteixen en fertilitzants. I, molt sovint, els jardiners conreen lupí farratger, que, com ho heu endevinat, és adequat per alimentar animals.

Desembarcament de lupins

Com recordeu, aquest cultiu se sol cultivar per mètode de planter. Per fer créixer aquesta bella planta, haureu de plantar llavors per a plàntules ja al març. Per a això, s’ha d’omplir el recipient amb sòl nutritiu i solt amb l’addició de terra de gespa, torba i sorra. Per tal que les llavors es desenvolupin de manera més intensa, convertint-se en plantes madures, primer podeu combinar el material de plantació amb les arrels ratllades dels lupins secs. Això accelera el creixement de bacteris al sòl, cosa que significa que les plàntules es desenvoluparan més ràpidament. Normalment, els primers brots apareixen al cap d’una setmana, durant aquest període haureu de treure la pel·lícula o el vidre de les olles i reordenar els contenidors amb plàntules al davall de la finestra. No obstant això, recordeu que si conreu lupí a partir de llavors, les noves plantes no sempre compliran els requisits varietals, no es conserven moltes característiques de les plàntules. Per tant, aquestes plantes són cultivades amb més freqüència a partir de llavors per professionals. Es creu que si les flors del lupí són de color porpra o rosa, aquests signes persistiran a la propera generació, ja que són dominants. Però, pel contrari, el color blanc sovint es perd en el procés de cultiu d’aquest cultiu. Per tant, molt sovint en plantes noves, el color de les flors no correspon al pare. Vés amb compte quan plantis plantules a l’aire lliure. Això només s’ha de fer quan apareixen dos o tres parells de fulles sanes a cada planter. Tanmateix, no heu d’endarrerir el trasplantament, ja que recordeu, el sistema radicular d’aquesta cultura és fonamental, cosa que significa que si totes les plàntules són massa grans, durant el procés de recollida podeu ferir fàcilment les arrels, cosa que significa que el lupí no arrelarà a terra oberta. Tot i això, no us preocupeu, el lupí es pot cultivar sense plàntules. Les llavors es planten sovint a l’aire lliure. Això s'haurà de fer quan la capa de neu desaparegui completament; es recomana preparar el lloc per plantar aquesta cultura amb antelació. És a dir, a la tardor. El més freqüent és que els cultivadors de flors plantin llavors abans de l’hivern i realitzin tasques de plantació a finals d’octubre. Aquest mètode té molts avantatges, però gairebé no hi ha contraindicacions. Aquesta selecció natural té un efecte beneficiós sobre la formació de la immunitat. Abans de l'arribada del clima fred, els brots no tenen temps d'aparèixer, cosa que significa que una estratificació tan natural té un efecte beneficiós sobre l'aparició dels brots de primavera. El millor és aprofundir les llavors al terra no més de 2 cm; des de dalt, la parcel·la del jardí amb llits està coberta de torba. Aquest material s’utilitza com a cobert.A la primavera, les entrades sempre apareixen de manera molt amigable, però, després de la sembra de tardor, aquesta cultura començarà a florir només a l’agost, de manera que no cal esperar les inflorescències massa aviat. Com hem esmentat anteriorment, és millor plantar aquestes plantes en terres argilosos o argilosos. Si parlem del nivell d’acidesa, un sòl lleugerament alcalí és adequat per plantar aquestes plantes, podeu plantar lupí en una zona on l’acidesa augmenti lleugerament. Els llits han d’estar oberts i ben il·luminats. Si el sòl del jardí és massa àcid, a la tardor el podreu produir. Per fer-ho, la farina de dolmovita o la calç s’incrementen al sòl, el procediment es duu a terme una vegada en diversos anys, però si el sòl és alcalí al lloc, és millor incrustar una mica de torba al sòl. Definitivament, caldrà desenterrar tots aquests substrats perquè els nutrients no es rentin. A la primavera, les plàntules es planten de manera que la distància entre les plantes sigui d'aproximadament 30-50 cm. És a aquesta distància que es desenvolupen normalment aquests arbustos.

Cura del lupí

Es creu que és molt fàcil fer créixer aquesta cultura en la seva trama personal. No obstant això, si esteu cultivant un cultiu perenne, a la primera temporada s’hauria de prestar especial atenció a l’afluixament de la superfície del sòl i a la desherba del lloc. Es recomana vessar regularment els arbustos madurs, ja que molt sovint es comencen a exposar les arrels d’aquestes plantes, de manera que les rosetes laterals estan aïllades i això no té un efecte molt bo en el desenvolupament de l’arbust. Ja a l’edat de cinc anys, es recomana retirar els lupins del lloc, ja que és en aquest moment quan comença a desaparèixer el mig de l’arbust, cosa que significa que es perd la decorativitat de la planta. Si heu escollit varietats de fort creixement, no us oblideu del suport, ja que les fortes ratxes de vent poden fer mal als lupins, així que penseu-hi amb antelació. No oblideu que la planta també necessita una poda oportuna de flors marcides. No és desitjable que les inflorescències es marceixin directament sobre la planta. És en aquest cas que es perd l'efecte decoratiu i el lupí no tornarà a florir i, per primera vegada, el cultiu no florirà durant molt de temps. Per tant, elimineu regularment les inflorescències seques, en aquest cas la decorativitat de la cultura serà simplement magnífica. I amb la cura adequada, moltes plantes perennes tornaran a florir més a prop de la tardor. Aquesta planta es rega especialment intensament a la primavera, a l’estiu i a la tardor s’ajusta el règim de reg. Al principi, no cal alimentar les plantes, però als dos anys és molt possible aplicar un fertilitzant mineral complex al sòl. No obstant això, no és desitjable fertilitzar el lloc amb nitrogen, ja que aquesta planta ja s’enfronta perfectament a aquesta tasca. Les seves arrels extreuen el nitrogen de l’aire, raó per la qual molts altres cultius creixen bé després dels llegums. Es recomana afegir clorur de calci i superfosfat al sòl. L’alimentació es fa millor a la primavera, abans que les plantes comencin a florir.

Plagues i malalties

Com hem observat anteriorment, aquesta cultura no té una immunitat tan elevada, per tant, els exàmens i tractaments preventius són molt necessaris per als arbustos. Els pugons sovint s’assenten a les plantes. I més a prop de la tardor, es poden veure morsins nòduls i larves de mosca als brots. Per tal que aquests insectes no perjudiquin les plantacions, tracteu els arbustos amb insecticides a temps, que podeu adquirir en un centre de jardineria o en una botiga agrícola. Si parlem de malalties, la podridura, els mosaics, l’òxid i algunes altres malalties es consideren perilloses per a aquestes plantes. A efectes preventius, seguiu les regles de la tecnologia agrícola, no us oblideu de la rotació de cultius, el lupí al lloc no hauria de créixer durant més de 3 anys, per tant, no es recomana plantar llegums al mateix lloc durant més temps. I si parlem de cultius anteriors, l’altramú creix bé allà on abans cultivaven cereals.

Cures post-floració

Com hem observat anteriorment, les mongetes del lupí sovint s’esquerden, cosa que significa que les llavors es dispersen pels costats. Si voleu collir el material de plantació i plantar el lupí l’any vinent, haureu de collir els fesols fins que quedin completament secs i esquerdats. Tan aviat com noteu que les beines han començat a engrossir-se i assecar-se ràpidament, és millor tallar la fruita. Les llavors poden assecar-se bé a casa, sobre paper de diari o paper. Quan les plantes s’han esvaït, s’aconsella podar el fullatge i els peduncles. Si en el futur necessiteu llavors, recolliu-les. Les plantes perennes recomanen hilling, per això és aconsellable cobrir-les amb torba. Això es fa de manera que el coll d'arrel no quedi al descobert. Abans d’hivernar, es recomana cobrir el lloc amb serradures, per la qual cosa serà més còmode que les plantes hivernin i sota aquesta manta poques vegades es congelen.

Lupí: varietats

Com es va prometre anteriorment, us explicarem quines varietats i tipus de lupins existeixen actualment.

I la primera varietat és el lupí blau. Aquesta planta és força alta. Els seus brots són capaços d’assolir un marcador d’un metre i mig. Les branques són erectes, lleugerament caigudes. Les plaques de fulles són de gran format, les flors, malauradament, no tenen aroma. Tanmateix, per sorpresa, no tenen cap color blau i, sovint, els lupins formen inflorescències roses i blanques i, de vegades, de color porpra. Probablement és per això que aquesta varietat va rebre aquest nom.

El lupí perenne es troba al seu hàbitat natural a les regions nord-americanes. Resisteix força a les gelades. La planta no és exigent en condicions de cultiu. Si seguiu les regles elementals de la tecnologia agrícola, el lupí sens dubte us delectarà amb belles inflorescències. Aquesta cultura se sent molt bé a les latituds mitjanes. L'arbust creix fins a una alçada superior a 1 m. Els seus brots són força gruixuts, rectes. Les plaques de fulles estan lleugerament rebaixades. Les inflorescències arriben als 35 cm de longitud. Les flors són de color blau, la cultura generalment floreix a principis d’estiu i les inflorescències comencen a esvair-se al cap d’un mes, a l’agost de vegades els arbustos tornen a florir.

L’altropí groc té les mateixes belles fulles. La tija d'aquesta varietat té poca fulla. Plantes anuals. Les inflorescències, ho heu endevinat, són de color groc, el lupí té una aroma bastant agradable. Els pecíols de les plantes són llargs i les fulles baixades.

L’altropí blanc també es considera una bella varietat. Els seus brots són erectes i es ramifiquen a la part superior. Les plaques de les fulles són palmades. Un bonic color platejat és visible a les vellositats. A la part frontal, les fulles són llises, però no tenen olor a inflorescència, les flors són de color rosat, blau o blanc.

Actualment, hi ha altres varietats d’aquesta cultura, com el lupí nan, el perenne i altres. A molts jardiners també els encanten els elegants híbrids d’aquesta cultura, que també solen florir a l’estiu, tenen inflorescències de colors vius i un aspecte decoratiu. És fàcil cuidar els arbustos de lupins i, després de cultivar aquesta planta, es pot plantar gairebé qualsevol cultiu al lloc. No en va s’utilitzen aquests llegums com a fem verd. Per tant, el lupí es considera no només una planta bonica, sinó també molt útil. Almenys per al vostre jardí i terra.