Les millors varietats de mores

Varietats de mora en la seva varietat

Varietats de mora en la seva varietat

Fins ara, s’han criat i descrit més de dues-centes varietats i varietats de móres, i quasi totes estan disponibles per als jardiners de diferents parts del nostre món. Les varietats de móres són generalment familiars per a molts amants dels cultius de fruites i baies, i al nostre país, segons les previsions, ben aviat aquests arbusts seran molt més populars que els seus parents propers: els arbusts de gerds. A la natura, les móres també són força habituals, ja que són relativament despretensioses pel que fa a la zona en què creixen. Però, de nou, la tecnologia i la cura agrícoles són components importants i, segons la varietat, poden diferir en les seves tècniques i característiques.

A causa del fet que hi ha espines a les branques i brots de moltes varietats de mores, les matolls es converteixen en un obstacle intransitable per a molts. A causa de les espines, les plantes no són fàcils de cuidar. Es poden trobar varietats silvestres de móres als barrancs, rius i llacs propers, rierols. Aquesta cultura és excel·lent per a la humitat i, al mateix temps, en condicions culturals, el jardiner ha d’esforçar-se per crear el microclima més còmode per plantar.

Característiques biològiques de la collita de mores i origen de les varietats de mores

Enumerem algunes característiques i característiques biològiques que reflecteixen molt bé tota l’essència d’una determinada cultura, les seves característiques:

- Moltes varietats de mores toleren notablement les gelades, especialment en algunes regions del nostre país. Però cal tenir en compte que les mores resistents a les gelades són molt inferiors a les que parlem de gerds, un parent proper del nostre personatge principal

- la mora és un arbust rastrejant, l’alçada del qual pot variar d’un metre i mig a dos metres

- A la natura, sovint podeu trobar una mora anomenada gris. Es diu així pel fet que totes les parts de la planta i les pròpies baies estan cobertes d’una floració blanquinosa bastant densa, i és per això que la planta té un to blavós. La placa no s'esborra fàcilment fins i tot amb esforços mecànics, és molt densa, també actua com a protecció contra el desembarcament de les influències externes nocives

- la mora silvestre creix principalment en zones humides i també pot arrelar bé a les terres baixes. Les baies són grans i sucoses, força saboroses, tot i que l’acidesa es nota molt clarament en les característiques gustatives

- Després de tallar els brots del segon any de la mata, els brots joves s’han de doblegar per sobre del terra, deixant uns trenta centímetres de la seva superfície. Amb l’inici de l’hivern, també val la pena abocar una mica de neu a sobre dels brots per protegir les plantacions d’efectes negatius. Si parlem de les altes propietats de resistència a les gelades, les varietats i tiges més verticals tenen aquesta qualitat.

- quan el jardiner elimina brots vells, també ha d’eliminar les branques febles, malaltes i seques, branques que espesseixen la corona de la mora, tallar branques danyades i no viables.A l’hivern, val la pena deixar un arbust on hi hagi de sis a vuit tiges fortes, que esdevindran la base per a la vida de l’arbust, però ja a la propera temporada.

Per descomptat, ens interessa considerar les varietats de mores i les seves característiques i característiques. Això és el que farem a la següent part del nostre article.

Les millors varietats: una descripció detallada de les varietats de mores

Blackberry És una cultura que s’ha fet molt popular en aquests dies i que ens ha arribat des d’Amèrica. La característica més important de la planta és que els seus arbustos són molt potents i forts, i el rendiment és alt. Les baies són sucoses i grans, la seva dolçor no es pot comparar amb les característiques gustatives de molts altres cultius de fruites i baies, i això és un fet. A més, els fruits de les formes cultivades són molt més grans i saborosos que els fruits de les formes silvestres de la planta. A continuació, farem una descripció dels híbrids i varietats més famosos que es troben avui en dia en jardineria moderna, enumerarem els seus avantatges i desavantatges.

Varietats de mores: setinat negre

Comencem amb una descripció d’una varietat anomenada Black Satin. Aquesta varietat és realment molt popular, té els seus propis avantatges i desavantatges, punts forts i punts febles, però continua sent una de les varietats més populars entre totes les altres. Els arbustos de la varietat són molt alts i forts, no hi ha espines a les branques i brots, per la qual cosa es fa molt més fàcil cuidar l’arbust i també és més fàcil de collir. Els arbustos poden assolir una alçada de cinc a set centímetres, l’alçada dependrà en gran mesura de com el mateix jardiner s’ocupi de la plantació, de si es van seguir les tècniques agrícoles i totes les subtileses de la plantació i la cura. Al principi, després de plantar-se en terra oberta, les branques i els brots creixen exclusivament cap amunt. Quan la seva alçada arriba a mesurar un metre i mig, comença un creixement horitzontal gradual, la mata es converteix en erecta en rastrera. En aquest sentit, el jardiner s’ha d’assegurar que l’arbust estigui lligat, en cas contrari començarà a assecar-se, fer mal i la quantitat de collita caurà bruscament. Pel que fa als brots d’arrel i la descendència, no n’hi ha cap. Els anys tenen una forma atractiva: són rodons, negres, tenen una brillantor brillant i el seu pes varia de quatre a vuit grams. Les borles inclouen de deu a tretze baies. Val a dir que a la part superior dels brots les baies de vegades són el doble de grans que les de la part inferior.

Les baies maduren molt abans que moltes altres varietats de mores, i aquest és l’enorme avantatge del setí negre com a varietat. Des de la segona meitat de la temporada d’estiu, el jardiner pot collir, que serà força llarg, fins a finals de setembre aproximadament. L’arbust pot produir fins a vint quilograms de baies, però només si el jardiner ha seguit totes les normes i reglaments de tecnologia agrícola i cura de les plantes. Varietat de llauna créixer i a escala industrial i en parcel·les particulars molt petites. Però també té alguns inconvenients, als quals també cal parar atenció:

- la varietat té un nivell molt baix de resistència hivernal

- No totes les baies poden madurar abans que arribin les gelades més severes, cosa que significa que es pot perdre aproximadament el 15% de la collita

- Les baies es transporten molt malament a llargues distàncies

Varietats de mores: Brzezina

Brzezina - la segona varietat de móres, que es parlarà en aquest article. Pel que fa a les característiques externes, aquest arbust pràcticament no és diferent d’altres varietats de móres. El màxim rendiment de fruites comença aproximadament al tercer any després que el jardiner hagi plantat les móres al camp obert. Brzezina és un arbust de mores altes, ja que pot arribar als tres metres d’alçada, però al mateix temps n’hi ha prou amb tenir-ne cura en qualsevol condició.Val la pena recordar que és millor no portar els brots a més de dos metres de longitud i, per a això, el jardiner hauria de planejar podar regularment l’arbust. Una característica distintiva de la varietat és la següent: la varietat no forma brots d’arrel i s’ha de tenir en compte aquest punt quan el jardiner planeja adquirir aquesta varietat en particular per plantar-la i reproduir-la posteriorment de mores.

Brzezina és una varietat híbrida de mores que té algunes característiques que es coneixen més per endavant, de manera que més tard aquestes característiques no sorprenen al mateix jardiner. Mores súper primerenques ens van arribar de la seva terra natal, de Polònia. Els fruits comencen a madurar activament a principis de juliol, mentre que el propi arbust pot créixer força ràpidament, no hi ha espines als brots i branques, de manera que és molt fàcil cuidar la varietat. Les característiques gustatives de la varietat són molt altes, ja que les baies són increïblement dolces i, tot i que hi ha amargor, no espatlla en absolut les sensacions de la sembra. Les baies també tenen una presentació atractiva, de manera que sovint es conreen per a un ús i venda més generalitzats. Les baies són lleugerament allargades, de color negre, tenen una brillantor atractiva i brillant, i les baies sempre atrauen compradors, de manera que es mantenen en valor. Els avantatges d’una varietat de mores anomenada Brzezina són que la varietat és molt resistent a les gelades i les gelades, a temperatures extremes i, malgrat això, l’híbrid dóna un alt rendiment, els fruits maduren bastant ràpidament. A més, la varietat té una alta immunitat i resistència a malalties i atacs de plagues, les baies es transporten fàcilment a llargues distàncies sense perdre les seves qualitats externes i el seu sabor.

Per descomptat, val la pena parlar dels desavantatges d’aquesta varietat. Les baies es poden cremar si els arbusts es troben a la llum solar directa; si l'hivern o l'any resultaven molt freds, els arbustos haurien de cobrir-se addicionalment, en cas contrari es podrien danyar o fins i tot morir; només es produeix una collita molt abundant el tercer any després de la plantació de l’arbust a terra oberta, fins aquest moment no hi ha cap collita o les baies estan lligades, però són molt petites, insípides. També val la pena prestar atenció al fet que la varietat de mores Brzezina dóna molt poc creixement d’arrels. Per això, és difícil propagar la planta de la manera més convenient: vegetativament, i el jardiner haurà de buscar maneres i mètodes completament diferents per preservar la varietat i les seves característiques.

Varietats de mores: Natchez

Natchez: aquesta varietat es considera la més gran de la resta. Les baies són lleugerament allargades, tenen pràcticament forma de cilindres petits, la longitud de les baies pot ser de cinc centímetres i el diàmetre arriba als tres centímetres, cosa que les fa molt grans i les distingeix d’altres varietats d’aquest cultiu. La varietat Natchez presenta trets com:

- erigir brots, no estirar-se a terra

- a causa del fet que la planta pot assolir alts nivells d’altura, és millor cultivar aquesta varietat amb enreixat

- No hi ha espines a les branques i brots, de manera que la planta és molt fàcil de cuidar i collir

- Els arbustos d’alçada poden arribar als gairebé tres metres, si el jardiner els proporciona les condicions més favorables per al creixement i el desenvolupament

- La varietat té fruits molt grans i les baies són molt sucoses i saboroses, aromàtiques, maduren molt abans que moltes altres varietats de mores.

Varietats de mora: Karaka Black

Una altra varietat que suscita prou interès i que crida l'atenció és Karaka Black. La terra natal d’aquesta varietat és Nova Zelanda, la planta està coberta d’espines espinoses. Al mateix temps, es tracta d’una varietat de maduració primerenca, les baies es formen oblonges, les característiques gustatives s’avaluen a un nivell molt alt. Els fruits són força atractius des del punt de vista extern, són allargats i la seva punta és lleugerament reduïda.Les baies semblen molt inusuals i interessants i, per aquest motiu, van aconseguir enamorar-se no només dels jardiners, sinó que també tenen molta demanda entre els compradors que tenen baies disponibles als mercats i supermercats. Els fruits estan pintats amb un matís negre intens, una baia de pes pot arribar als deu grams i la longitud de la baia és de cinc centímetres. Però, de nou, resultats tan excel·lents només es poden aconseguir si el jardiner estava prou atent a les subtileses i característiques agrotècniques, si va tenir cura de les plantacions i va fer tot el possible per aconseguir un resultat excel·lent i d’alta qualitat.

Una característica distintiva d’aquesta varietat és que les baies es poden transportar fàcilment a llargues distàncies i també es poden emmagatzemar durant molt de temps. Si el jardiner observa totes les regles de cura i les regles de la tecnologia agrícola, és possible recollir fins a dotze quilograms de fruites d’alta qualitat i molt saboroses d’un arbust per temporada. Els fruits maduren gradualment, triguen uns dos mesos, però l’espera justificarà plenament tots els desitjos i expectatives del mateix jardiner, de manera que definitivament val la pena.

Els primers fruits maduren a la primera quinzena de juliol, la fructificació és llarga, fins a la tardor. Aquesta fructificació perllongada fa que aquesta varietat sigui molt destacada i rendible quan parlem del cultiu domèstic del cultiu, així com del cultiu de la varietat de mores en petits jardins posteriors. L'alçada de la mata arriba als cinc metres, les branques i les pestanyes de la varietat són força flexibles, de manera que és molt fàcil cuidar-les i preparar la mata per al període hivernal, per a refugi. Si parlem de les deficiències de la varietat, cal tenir en compte que es tracta de brots i branques molt espinoses, així com d’un baix nivell de resistència a les gelades i canvis bruscos de temperatura. Les contrades no són de grans dimensions, però n’hi ha massa i, per tant, de vegades la planta no és fàcil de cuidar, per no parlar de la collita; també és difícil. Per tant, el jardiner hauria d’armar-se amb guants forts perquè l’espiga no causi talls ni danys al mateix jardiner.

Si el jardiner es va adonar que les fulles de la planta es van anar tornant grogues gradualment, això no vol dir que la planta estigui malalta d'alguna cosa. El fet és que les fulles grogues són habituals per a la varietat negra Karaka, així que no us preocupeu, tret que, a més del fullatge groguenc, no hi hagi altres signes de malalties que puguin ser típics dels cultius de mores. Al cap d’un temps, el groc desapareix, les fulles tornen a ser brillants i verdes, i això indica que la crisi o perill ha passat. També val la pena enumerar algunes característiques més d'aquesta varietat, ja que la informació serà força rellevant per als jardiners experimentats, i especialment per a aquells que han decidit plantar aquesta planta per primera vegada al seu lloc:

- Si planteu una mora en un lloc ombrejat, no rebrà tanta llum solar com necessiti. I per aquest motiu, les baies no seran tan saboroses: l’àcid i la viscositat prevaldran en les característiques gustatives.

- Molts jardiners han subratllat repetidament que, entre moltes altres varietats, és el negre Karaka el que és la mora, el que és més atacat per una plaga com els pugons.

- a les colònies de pugons els agrada molt establir-se en brots més joves, ja que l’escorça és més prima i és més fàcil aspirar-ne totes les propietats més útils i nutritives de la planta.

- la planta és de resistència mitjana. En general, els brots són molt prims, verds i rastrejants. A la tardor, poden pintar amb un to vermell pel costat que es dirigeix ​​cap al sol. Però, en general, fins i tot aquesta fragilitat externa no fa que la planta sigui fràgil ni mal·leable si parlem d’immunitat.

Per al període hivernal, els arbustos de mores d’aquesta varietat s’han de cobrir, ja que la resistència hivernal d’aquesta varietat és a un nivell molt baix. Una de les característiques d’aquesta varietat és que les baies es poden transportar a llargues distàncies i s’emmagatzemen durant molt de temps, si es creen les condicions més favorables per a elles. Crear condicions és una prerrogativa del mateix jardiner, de la qual és responsable, perquè tothom vol obtenir un resultat fèrtil i saborós excel·lent.

Varietats de mores: sense espines

Thornfree és una varietat que també dóna plantes de força mitjana, els brots a la plantació són força compactats, verticals, els branquillons poden tenir una mica de facetes. El color dels brots és fresc, verd, brillant. Però després de passar les primeres gelades de tardor, el color dels brots canvia immediatament: es tornen vermellosos i també tenen un aspecte molt decoratiu. La part inferior de les fulles té espines, tot i que no es pot dir que siguin molt abundants, sinó que encara són força escasses. Les flors estan pintades en un delicat color rosa, gran, quan l’arbust comença a florir, es converteix en una autèntica decoració de qualsevol lloc.

El sistema radicular no es troba molt profund i, generalment, es pot desenvolupar en un pla horitzontal, molt a prop de la superfície. Les plantes no produeixen ventoses per a arrels, de manera que la propagació vegetativa és gairebé impossible, però Thornfree es pot propagar mitjançant un arrelament apical, que també sembla força interessant. La varietat té diverses característiques significatives a les quals heu de prestar especial atenció:

- Les baies són força grans, la seva forma és allargada, original, destaca entre moltes altres varietats vegetals, cosa que atrau els compradors. El sabor de la fruita és simplement meravellós i està qualificat amb les màximes qualificacions.

- El rendiment de la varietat és molt alt: des d’un arbust, subjecte a les regles de cura i tecnologia agrícola, podeu recollir fins a vint quilograms de baies, un pinzell pot contenir de quinze a vint baies.

- La varietat es pot doblegar a l'hivern per protegir-se de les gelades, però es fa amb molta dificultat. Per tant, haureu de tenir molta cura de no danyar ni danyar la planta amb aquestes manipulacions.

- la varietat no té absolutament cap espina a les branques i brots, cosa que no només és el seu avantatge, sinó que també és una característica.

Varietats de mora: Chester

Varietat Chester És una planta molt resistent amb branques molt denses. A més, hi ha espines a les branques i brots, que poden dificultar la cura de les plantacions. El color dels brots és verd, però a la tardor els brots es poden pintar amb un to més marró i marró. Les plantes són força altes, la seva alçada arriba a gairebé 2,5 metres, si el jardiner observa totes les normes de tecnologia agrícola i cura de les plantes. Les baies són grans, la massa d’un arriba als deu grams, són força saboroses, dolces amb una acidesa pronunciada, que no fa malbé la impressió general de la collita. Les baies tenen forma ovalada, el rendiment és molt alt si el jardiner observa totes les regles de la tecnologia agrícola. D’una mora en una temporada, es podran recollir fins a 19 quilograms de fruites molt saboroses i d’alta qualitat. El sistema radicular es teixeix, té creixement i desenvolupament horitzontal, de vegades es formen ventoses, però en quantitats molt petites. La maduració dels fruits es produeix a mitjans de juliol, la fructificació en si és abundant i perllongada, però això és exclusivament un avantatge d’aquesta varietat.

El cultiu pot ser molt generós, és anual, el jardiner també pot estimular el rendiment de l’arbust mitjançant la poda. Tot dependrà també del fet que les flors d’aquesta varietat siguin completament insensibles a les possibles gelades matinals, que de vegades s’observen a la primavera, quan el temps encara no ha tingut temps d’assentar-se definitivament, i la floració dels matolls ja ha començat. . Les baies maduren del 8 al 10 de juliol i la maduració continua fins a finals d'agost.

Els fruits no s’han de conservar a l’arbust fins que estiguin completament madurs, és millor collir uns dies abans que les baies arribin a la plena maduresa.El gust de les móres madures es torna molt dolç, empalagós, i això no sempre agrada als jardiners, que en general tenen una gran actitud davant la plantació, però, en general, presten la major atenció a les característiques gustatives. Les baies que es conreen per a la venda o per al seu posterior processament s’han de collir uns dies abans que estiguin completament madures. El millor és recollir-los abans que la coloració es converteixi en un matís negre profund i fosc. Com més aviat es recullin les baies, més àcides seran, però poden madurar durant l’emmagatzematge o el transport i, en general, sobreviuran a aquests processos de manera molt més tranquil·la i favorable.

La varietat té diverses característiques significatives a les quals heu de prestar especial atenció, especialment per als jardiners novells que encara no tenen experiència en el cultiu de mates de mores:

- Aquesta varietat no té pretensions i no presenta requisits especials per a la sembra i la cura posterior. A més, els arbustos se senten molt bé fins i tot en sòls pobres i esgotats, sense perdre les possibilitats de creixement, desenvolupament i encara més fructificació. Però serà millor si la mata es planta en terres arenoses i francs. S’obtindrà un resultat fèrtil excel·lent si es planten arbusts sobre sòls fangosos o al·luvials i la humitat del sòl i de l’aire és moderada

- No val la pena afegir fertilitzants ni humitat addicionals, ja que la planta començarà a acumular masses verdes i no tindrà prou força i energia per donar fruits i fins i tot per florir. El vestit superior i la humitat es regulen d’acord amb un calendari que hauria d’establir el propi cultivador i no danyar les plantacions.

Varietats de mores: corona tripleta

Triple Corona: aquest arbust és molt fort i també té una excel·lent resistència a qualsevol condició. La pàtria de l’arbust és Amèrica, però la seva popularitat es va estendre ràpidament a diferents parts del món. Les branques de la planta són rectes, creixen cap amunt, lleugerament facetades, curtes i no es dobleguen en cap direcció. Els fruits es formen en quantitats abundants, són molt saborosos, rodons i força grans, tot i que els criadors, comparant aquesta varietat amb altres, diuen que els fruits d’aquesta varietat són de mida mitjana en lloc de grans. Rendiment mitjà: es poden collir aproximadament dotze quilograms de fruites saboroses i d’alta qualitat d’un arbust per temporada. De vegades, els fruits poden assecar-se fins i tot abans de madurar, però això sol passar si el jardiner no va seguir les regles de la tecnologia agrícola i, si no es va encarregar de la plantació correctament, la planta reacciona d’aquesta manera. A causa del fet que la varietat és molt resistent a les temperatures extremes i les gelades, ni tan sols es poden cobrir els arbustos per a l'hivern, encara aguantaran tranquil·lament aquesta temporada, amb pèrdues mínimes.

Enumerem algunes de les característiques d’aquesta varietat i els avantatges respecte a moltes altres varietats de mores:

- Les baies maduren al bell mig de la temporada estival, tot i que en general la maduració es perllonga

- Si de sobte plantareu una planta en un lloc ombrejat, els arbustos no podran rebre prou llum solar. Per això, les característiques gustatives de la planta poden deteriorar-se notablement: les baies es tornaran molt àcides, gairebé insípides i més aviat petites.

- hi ha jardiners que noten que aquesta varietat pot ser atacada per pugons i, bàsicament, aquestes plagues s’instal·len primer en brots joves i després afecten completament tota la planta. Per tant, cal identificar les plagues a temps perquè no arribi a la mort de la plantació ni a la pèrdua de tota la collita en el seu conjunt.

- La planta té una força mitjana, però fins i tot per això és molt forta, tot i que els brots són prims, però estables. Al principi, tenen un color verd brillant i, després, més prop de l’inici de la tardor, els brots es tornen vermellosos, de manera que els arbusts també tenen un aspecte molt decoratiu i atractiu.

Varietats de mores: Agavam

foto: Varietats de mora: Agavam

Agave: Amèrica del Nord es considera el bressol d'aquesta varietat, però molt aviat després de l'aparició d'aquesta varietat es va estendre a diferents territoris del món. Els arbustos són erectes, no s’estenen, les branques estan cobertes d’espines primes. Per tant, quan un cultivador té cura d’una planta o està collint una collita, és millor que es protegeixi les mans amb guants molt gruixuts i pesats per no fer-se mal. Les baies són de color negre intens i, al mateix temps, la seva mida és molt gran: el pes d’una baia arriba als vuit grams. Les qualitats gustatives de les baies són elevades: són dolces, hi ha una lleugera acidesa que, per dir-ho d'alguna manera, equilibra el sabor, cosa que la fa menys embafadora i més atractiva. A més, des de les baies emana un aroma incomparable, que també és la seva característica i avantatge respecte a moltes altres varietats. El rendiment és molt alt: amb una cura adequada i en una bona temporada, la planta pot produir des d’un arbust fins a dotze quilograms de baies.

Sense refugi addicional per a l’hivern, l’arbust en general es pot sentir satisfactori, però de vegades les puntes dels brots poden desaparèixer, però fins i tot això no afecta el nivell de rendiment. És per això que en el període hivernal no es poden doblegar els brots, això no els afectarà ni a la seva condició. Les baies comencen a madurar abundantment a principis de juliol. Si el clima és sec i molt xafogós, les baies perden la seva sucositat, i aquí dependrà molt de la manera com el jardiner tingui cura de les plantacions, de si els va donar prou humitat, de regar i, en general, va tenir cura dels arbustos perquè em va semblar no només satisfactori, sinó que també va donar un excel·lent resultat de qualitat.

Les característiques d’aquesta varietat són les següents característiques. En primer lloc, el cultiu d'aquesta varietat és sens dubte rendible, ja que el rendiment és estable cada any, a un nivell alt, i les plagues i malalties poques vegades afecten aquesta plantació, de manera que se sent molt bé. Tampoc heu de tenir por d’altres influències de l’exterior, ja que no afecten en absolut el nivell del cultiu i la seva qualitat. En segon lloc, les plantacions d’aquesta varietat de mores poden donar un resultat molt abundant i de gran qualitat, i els arbustos poden créixer al mateix lloc durant deu a dotze anys, encara se sentiran molt bé fins i tot en sòls debilitats o esgotats. En tercer lloc, cuidar una mora d’aquesta varietat consisteix en el fet que un cop per temporada cal afluixar bé el cercle del tronc i eliminar totes les males herbes. Al final de cada temporada, el cultivador retalla els brots dolorosos o afeblits, així com els brots vells que és poc probable que produeixin collita. També cal tenir en compte que, amb l’aparició de les gelades, es recomana doblar brots joves i tendres a la mateixa superfície del sòl. També estan fixes, fixades en aquesta posició; per fixar-les, podeu utilitzar frontisses i forquilles casolanes o professionals. Les branques doblegades a la superfície del terreny també s’han de protegir amb un material de recobriment. Pot ser una capa de palla, d’agrofibra, una capa de vegetació de males herbes, que en aquest moment va tenir temps d’assecar-se. En general, aquesta protecció serà suficient per a aquesta varietat per sobreviure fins i tot a gelades molt fortes i fortes i canvis bruscos de temperatura. A la primavera, quan s’estableix un clima estable, s’eliminen les capes protectores i s’eleven els brots del terra i s’uneixen a enreixats perquè continuïn desenvolupant-se i estirant-se en longitud. Aquesta varietat només ha de lligar els arbusts als enreixats, de manera que no s’ha d’ignorar aquesta tasca. Una plantació de mores pot donar fruits amb èxit al mateix lloc durant molts anys.Es podrà no interferir en absolut amb l’estat del sòl, però es podrà actualitzar periòdicament la capa superior perquè la plantació se senti el més còmoda possible i doni una fructificació abundant.

Varietats de mores: sense espines

foto: Varietats de mora: sense espines

Sense espines - Es tracta d’una varietat arbustiva, que es diferencia pel fet que es formen brots molt gruixuts i pesats a l’arbust, que pengen sota el seu propi pes. La força de creixement d’aquesta varietat és molt elevada, durant el període estival, els brots des de zero poden créixer fins a gairebé dos metres 9, per descomptat, tenint en compte el fet que el jardiner complirà totes les necessitats de cura de la planta i les normes agrotècniques. ). Tota la planta, totes les seves parts són abundants, per tant, en cuidar la plantació, val la pena utilitzar guants de protecció i roba especial. Per facilitar la cura de la planta, es recomana lligar els arbustos a un fil per tal que no s’espesseixin innecessàriament i per facilitar la cura i la collita del cultiu resultant. Aquest tipus es pot fer servir com a bardissa, sobretot si el jardiner no vol conèixer els convidats no convidats a la seva pròpia parcel·la. El rendiment és bastant abundant: des d’una mora, podeu recollir fins a deu quilograms de baies saboroses i d’alta qualitat per temporada. Els fruits són rodons, de color negre, grans; el pes d’una baia pot arribar als sis grams. Al mateix temps, les fruites tenen bon gust, que ja han estat apreciades per tastadors i experts. La maduració de les baies cau a la segona quinzena de juliol, la fructificació és llarga; en un mes les baies encara maduran. La varietat té diversos trets característics als quals val la pena prestar especial atenció:

- la varietat ha d'estar lligada a enreixats - d'aquesta manera la planta es desenvoluparà millor i serà molt més fàcil cuidar la plantació, donada la seva picor

- l’arbust no dóna brots d’arrel ni ventoses. Les puntes dels brots poden arrelar per si soles, sense l’ajut extern del propi jardiner, cosa que també suposa un avantatge indubtable de la varietat que estem considerant.

Varietats de mora: Navajo

foto: Varietats de mora: Navajo

Navajo - Les baies d'aquesta varietat tenen un aspecte molt bonic i presenten una presentació excel·lent. Són lleugerament allargats, pintats en una ombra negra profunda, brillen al sol, sense cap floració i reflux. Aquestes baies sempre són molt apreciades pels consumidors. El pes mitjà d’una baia és d’uns nou grams, les baies són ovalades. Tenen un gust dolç amb una pronunciada acidesa que equilibra el gust, de manera que realment tenen molts mèrits. Pel que fa a les seves característiques externes, l’arbust és exactament el mateix que els arbustos de moltes altres varietats de mores. El màxim retorn dels fruits comença a manifestar-se només el tercer any després de la plantació de l’arbust a terra oberta i va començar el seu desenvolupament i arrelament. Les plantes tenen una gran immunitat i resistència a l’estrès i pràcticament no es veuen afectades per les gelades ni per les temperatures extremes.

L’arbust no forma brots, per tant, es recomana propagar la varietat de mores Navajo mitjançant esqueixos, així com mitjançant capes apicals. Els esqueixos es poden fer a partir dels segments d'arrel, que en llargada arribaran a gairebé trenta centímetres. Es planten millor en un hivernacle fred i improvisat. Després que els esqueixos acabin arrelant, en el pròxim període de primavera ja es poden plantar en un lloc permanent i esperar que s’arrelin i creixin. La varietat té diverses característiques que la distingeixen de la resta de varietats de mores:

- el tercer any després de la plantació de l’arbust a terra oberta, finalment comença a donar fruits.Ja en el quart any, arriba a la màxima fructificació, però això només passa amb la condició que el mateix jardiner observi totes les subtileses agrotècniques i les necessitats de plantació. Sense això, l’arbust es debilitarà i no donarà fruits abundants i saborosos.

- La planta és forta, resistent, els brots creixen estrictament rectes i cap amunt, però els brots i les branques són molt espinosos. Els fruits són negres, increïblement bells i atractius, es poden comercialitzar i tenen un sabor molt alt. No hi ha mancances en aquesta varietat i, de fet, és una de les varietats més habituals actualment. S'utilitza per al cultiu en parcel·les domèstiques privades, així com per al cultiu a una escala industrial més àmplia. La varietat és resistent a les gelades i als canvis bruscos de temperatura, també és resistent a les sequeres, però si la sequera es perllonga, els fruits poden resultar no tan atractius pel seu gust, poden ser secs, letargs i en absolut. sucós. Una característica d'aquesta varietat és que es formen un gran nombre de baies a les branques.

Híbrids i altres varietats

foto: varietats híbrides de móres

Hi ha diverses altres varietats de móres que són molt populars avui en dia. Són varietats com Lochness, Polar, Loch Tay, Jumbo, Kiova, Ruben, Black magic... Tots tenen les seves pròpies característiques, però també tenen alguna cosa en comú. Per exemple, un alt nivell de rendiment, altes característiques gustatives del cultiu resultant, la seva transportabilitat, la capacitat d’emmagatzemar durant molt de temps i, alhora, no perdre completament el seu gust i les seves característiques i característiques útils. Són excel·lents varietats que toleren perfectament les gelades i els canvis bruscos de temperatura, que poden créixer en una varietat de condicions encara menys favorables des del punt de vista climàtic. El més important és que no són exigents en la composició del sòl, s’adapten notablement a les noves condicions, algunes d’elles només necessiten refugi elemental, si parlem directament de la preparació de plantacions per al període hivernal. En tots els altres aspectes, aquestes varietats toleren amb calma els errors dels jardiners, i poden ser cultivades fins i tot per aquelles persones que tenen una experiència mínima en la plantació de cultius de fruites i baies. D'acord, aquesta és una característica molt important per a molts jardiners que voldrien aprendre a cultivar plantes, però que de vegades poden tenir preguntes sobre com i quan plantar arbustos, quines mesures addicionals necessiten per demostrar les seves millors qualitats de rendiment. ..

A continuació, voldria parlar una mica sobre el creixement i la fructificació que demostren els arbustos de mores. Com a regla general, el cicle de desenvolupament dels brots és de dos anys. Això es deu al fet que les móres són generalment un dels parents més propers dels gerds. El primer any, els brots creixen gradualment i també es col·loquen brots viables. El segon any, els brots comencen a donar fruits i, després, mor. És per aquest motiu que, després de cada fructificació, es recomana podar aquells brots que ja han mort i definitivament ja no produiran cultius.

La fructificació de mores és abundant, sobretot si el jardiner proporciona a la plantació totes les oportunitats per créixer i desenvolupar-se amb normalitat. Les baies són de color porpra fosc, negre o vermell. Sobretot, en la seva forma, s’assemblen als gerds, però al mateix temps, les móres tenen un sabor i aroma completament únics. Avui en dia, els criadors distingeixen diverses formes bàsiques de móres: són kumanik i herba de rosada. Els kumanika són brots creixents erectes i, sovint, aquesta forma en particular s’anomena la veritable mora. Pel que fa a l’herba de rosada, té brots rastrers i s’assembla més a una vinya rastrera que dóna fruits amb baies de mora.S’ha de tenir cura de cada formulari d’acord amb les característiques i trets específics.

A més d’aquestes formes, també podeu trobar formes de transició de mores. Al jardí, generalment es col·loquen arbusts espinosos al llarg d’enreixats, pot ser una plantació d’una sola fila o plantar arbustos en dues files. Hi ha d’haver una distància d’aproximadament un metre entre els arbusts i l’espaiat entre files ha de ser com a mínim de dos metres. És molt convenient col·locar móres al llarg de tanques o prop de les parets de les dependències, mentre que la sagnia també hauria de ser d’un metre com a mínim perquè els arbustos de mores creixin i es desenvolupin correctament i perquè tinguin prou espai per a un creixement normal i favorable i, en particular, per fructificar. En general, avui hi ha diverses maneres de lligar una lliga alhora i el jardiner pot triar per si mateix el mètode que millor satisfarà les seves necessitats i habilitats:

- Un mètode de lliga independent, en què els brots fructífers es dirigeixen en una direcció i el jardiner separa els brots joves de l’altra banda de les enreixades.

- Un mètode en forma de ventall, en el qual les branques amb baies es doblegen al seu torn, tant a l'esquerra com a la dreta, i es permeten de noves al centre i esperen que apareguin també les primeres baies.

- lliga amb cordes - amb aquest mètode de lliga mora, les branques amb baies es col·loquen estrictament al llarg del fil estirat i les branques joves s’envien al centre

- mètode de lliga en ones - les branques fructíferes es situen a les files inferiors de manera semblant a les ones, i es recomana col·locar-ne de noves al llarg de les files superiors. Per descomptat, de nou, repetim que, en general, no hi ha recomanacions estrictes sobre com lligar les mores correctament, ja que cada jardiner pot decidir per si mateix l’estil i el mètode de lliga.

Quan les móres comencen a donar fruits, esdevenen molt exigents perquè la terra s’hidrateixi constantment. Si de sobte no hi ha prou humitat, hi haurà poques baies a l’arbust i no tindran un gust i unes característiques tan atractives. De vegades, sense ni tan sols tenir temps de madurar completament, les baies s’esfondren de l’arbust i es perd la collita. La planta tampoc tolera l’embassament i l’embassament del sòl, ja que això condueix al desenvolupament de podridures i altres malalties molt perilloses, a causa de les quals l’arbust pot morir. Un arbust adult pot romandre en sòl humit durant molt de temps, ja ha desenvolupat immunitat i això no afectarà de cap manera negativa. Però si les capes joves es troben en una zona pantanosa, moren molt ràpidament per embassament i amortiment del sistema arrel.

Les móres són resistents a la calor i als períodes secs, i això es deu al fet que el seu sistema radicular es troba prou profund. De vegades, les arrels poden desenvolupar-se aproximadament un metre i mig de profunditat, per la qual cosa cal tenir en compte que el millor és plantar arbusts en un turó perquè les aigües subterrànies quedin el més profundes possibles i les arrels no les arribin. També val la pena tenir en compte el fet que les móres són una cultura que estima molt el sol. Pot créixer en una zona lleugerament ombrejada, però això pot afectar negativament el rendiment: disminuirà i la qualitat del fruit serà molt inferior. Les baies no seran tan sucoses i dolces, algunes no tindran temps de madurar fins al final, cosa que significa que hi ha grans riscos de pèrdua de collites. Quan els arbustos es planten en terreny obert, és necessari proporcionar al forat una bona capa de drenatge perquè l'excés d'humitat no s'estanci a la zona del sistema radicular, sinó que surti d'allà amb seguretat. Per la resta, les móres no són la cultura més capritxosa ni capritxosa, però tampoc no oblideu que si el jardiner proporciona la plantació amb una cura decent, segur que correspondrà.També hi ha un inconvenient: moltes varietats de móres tenen un elevat nivell d’espigues en brots i branques, per la qual cosa cal tenir-ne cura amb l’ajut de guants gruixuts protectors i protecció en altres parts del cos: mans i cara.

Les mores són ideals per menjar fresc i també per preparar alguns plats amb elles. Podeu coure melmelada, triturar-la amb sucre i també baies seques. Abans d’enviar la mora per emmagatzemar-la, haureu de classificar acuradament les baies i avaluar-ne l’estat. Baies molt toves i arrugades, baies amb danys, amb floridura, és millor eliminar-les immediatament, ja que poden espatllar les característiques gustatives generals de la collita o els plats dels quals es prepararan. Per a l’emmagatzematge, les móres no es poden rentar, però això es pot fer quan el jardiner finalment comença a menjar-se els fruits. Si es va decidir congelar la collita, les baies se separen de la tija, es renten, es col·loquen sobre una tovallola i s’assequen perquè les gotes d’aigua i els seus residus no es congelin juntament amb les baies i facin que el seu gust sigui més aquós.

Per congelar les móres, cal tenir en compte que hi ha una tècnica especial per dur a terme aquest procés. Els fruits es distribueixen en files sobre una superfície plana i, d’aquesta forma, s’envien a congelar. Després de congelar-se a la superfície, sobre una taula, una safata, es transfereixen a un contenidor i es tornen al congelador. Per tant, en general, val la pena congelar qualsevol tipus de baia perquè no s’enganxin entre si i, per tant, sigui més convenient utilitzar-les per cuinar i preservar les seves característiques externes. També hi ha un punt important: les baies es distribueixen en contenidors d’un sol ús, ja que les móres no toleraran la congelació repetida; perden les seves característiques externes, perden les seves característiques gustatives, esdevenen generalment insípides i inútils.

Podeu fregar mores amb sucre; aquest plat conservarà moltes propietats útils i vitamines, i també serà un excel·lent complement a qualsevol festa de te. Per a aquest mètode, són adequades fins i tot aquelles baies que el jardiner va rebutjar inicialment per a un ús posterior, per exemple, per congelar-les. Per fregar les baies, renteu-les, tritureu-les amb un quilogram de sucre. Resulta una delícia per a nens i adults. Les baies es deixen en un lloc fosc i fresc durant 10-12 hores, perquè cal esperar que el sucre es dissolgui completament. A continuació, aquesta barreja es transfereix als contenidors d’emmagatzematge i s’envia a la nevera. També podeu congelar aquesta barreja en pols per allargar la vida útil.

Hi ha certs períodes d’emmagatzematge de les móres, que es poden guiar en funció del tipus d’emmagatzematge d’aquestes baies. Per exemple, les baies fresques a la nevera s’emmagatzemen fins a vint dies, les baies ratllades amb sucre es poden guardar durant uns sis mesos. Si congeleu la barreja, s’emmagatzemarà d’un any a un any i mig, conservant tant el gust com les propietats útils. Si les baies estaven congelades fresques, en general s’emmagatzemen fins a tres anys, el més important és no congelar-les i descongelar-les diverses vegades, en cas contrari perdran alguna de les seves propietats.

Tècnica de reproducció

Parlem una mica de com propagar diferents varietats de mores per tal d’obtenir uns resultats excel·lents i preservar els trets i les característiques de les plantacions mare. Això no es pot fer d'una sola manera, sinó de diverses maneres principals alhora:

- amb l'ajut de ventoses d'arrel

- esqueixos frescos verds

- dividir la mata en parts

La descendència de l'arrel és un creixement jove especial que es forma principalment al sistema radicular. Molt sovint, els jardiners experimentats prefereixen eliminar el creixement de les arrels, ja que això pot conduir al fet que la plantació s’espesseixi gradualment.Però si de sobte es necessita una propagació de mores, les xucladores d’arrels són un dels mètodes més bells i, a més, lliures, i en general són un excel·lent material de plantació, sense pretensions i, al mateix temps, que normalment arrelen al sòl. . Però per implementar aquest mètode, també cal observar algunes subtileses. En primer lloc, heu de triar els pecíols més forts i fructífers, que també surten dels mateixos arbusts forts. En segon lloc, al maig, s’han d’excavar junt amb un terròs, l’alçada dels processos ha de ser com a mínim de deu centímetres. En tercer lloc, les plàntules es transfereixen a un lloc de plantació permanent, on es desenvoluparan i donaran fruits en el futur.

Les plàntules s’han de seleccionar segons el criteri de desenvolupament i també han de ser anuals. El gruix del brot ha de ser d'aproximadament un centímetre, el sistema radicular ha de ser potent, sense signes dolorosos, la longitud del brot ha de ser d'almenys vint centímetres. Aquest mètode es considera un dels més senzills, de manera que, observant la tecnologia agrícola, un jardiner que no tingui experiència en aquesta matèria i les habilitats en aquesta activitat pugui fer-hi front.

La segona forma és amb esqueixos verds. Normalment s’utilitza si el cultivador busca preservar les característiques de la varietat. Per fer-ho, també es recomana utilitzar algunes recomanacions i tenir en compte alguns dels matisos perquè les plantacions siguin reeixides i significatives. En primer lloc, la part superior està tallada de l’arbust mare, sobre el qual queden els darrers parells de cabdells. A partir d’un tall tallat, es fa un tall amb un brot viable. Ha d’incloure necessàriament una tija, un brot i una fulla. Els brots s’han de tractar amb medicaments que puguin estimular el creixement de les brots i la formació d’arrels. Podeu preparar la barreja de sembra barrejant sorra i torba en proporcions iguals o aproximadament iguals. Aquesta barreja es col·loca en recipients pre-preparats per plantar plàntules. Normalment són gots de paper, cilindres de pel·lícula i altres contenidors que poden ser adequats per fer créixer la planta. El millor és col·locar les plàntules sota un material de pel·lícula, on es mantingui un microclima còmode per plantar. La temperatura ha de ser de 22 a 25 graus, la humitat del sòl ha de ser del 90% i la humitat de l’aire fins al 100%; aquestes condicions són extremadament importants per al desenvolupament normal i amb èxit de les plantacions, que haurien de guanyar força i energia. En aproximadament un mes, els esqueixos verds es trasplantaran a un lloc permanent, on ja creixeran, es desenvoluparan i donaran fruits. A més, també es poden multiplicar.

En dividir l’arbust, la mora es pot propagar quan cal trasplantar l’arbust mare a un lloc nou o renovar el sòl. L’arbust està excavat amb cura del sòl, se’n separen brots joves i forts, les arrels també han de ser fortes i bones. Després d'això, l'arbust es trasplantarà a un nou substrat en un lloc nou. Al mateix temps, també val la pena deixar diversos brots joves a l’arbust mare, que donaran el desenvolupament d’aquest arbust, la seva segona joventut. Els brots vells s’eliminen perquè l’arbust creixi i es desenvolupi amb normalitat.

Parlem una mica de les normes bàsiques que s’han de seguir per mantenir les plantacions i proporcionar-los la cura necessària. És important recordar que la planta sobreviurà millor a les gelades si se n’elimina tota la part superior de les tiges. Les branques laterals, que creixen a la primavera, també s’han d’escurçar i només s’han de deixar branques de longitud de vint a quaranta centímetres. A l’hivern, la gota de rosada també s’ha de cobrir amb branques d’avet o altres materials de cobertura. Cap al començament de la primavera, els arbustos s’obren per ventilar-los i permetre'ls respirar una mica.Si l’hivern era càlid, els arbusts es poden ventilar fins i tot al gener i febrer. Si l’aire de sobte es duu a terme de manera incorrecta, es poden produir les cremades anomenades gelades als brots i, després d’ells, simplement s’hauran d’eliminar els brots afectats.

De vegades es poden arrossegar formes barrejades i verticals de móres. Per fer-ho, es van inclinant gradualment durant tota la temporada, en particular, cal treballar amb brots que han assolit el mig metre. Si oprimeu fortament la tija, podeu fer-la mal; s’ha de fer gradualment i amb molta cura, per tant la planta no es trencarà i conservarà la seva salut. Quan fixeu, podeu crear un arbust més compacte, que serà tan fèrtil al mateix temps. Després que el cultivador hagi collit el cultiu, pot eliminar tots els brots vells, ja que ja no donaran fruits, però la planta dirigirà tota la seva energia per desenvolupar brots nous i més forts. El sistema arrel de les móres és molt potent, com ja hem parlat moltes vegades. Hi ha un rizoma gran principal i arrels addicionals que solen créixer directament a partir de tiges subterrànies. Les arrels es poden situar a una profunditat de mig metre i algunes poden arribar fins a una profunditat d’un metre o més.

Quan la mora es torna obsoleta, la planta pot deixar de regenerar-se del tot, ja no es formen brots nous i la planta mor lentament. Viu exactament mentre el sistema radicular subterrani pot subministrar brots nous que substitueixen. Per descomptat, el cicle de vida de la plantació també depèn en gran mesura de la cura del jardiner, de si va seguir tècniques agrícoles i de tots els requisits per tenir cura d’un cultiu de mores. Les móres també poden produir un nombre molt gran de brots anomenats adventicios, que es formen en rizomes subterranis, no els principals, sinó els addicionals. És a partir d’elles que es formen les tiges, que després es poden utilitzar per a una major propagació de la plantació, així com per preservar les característiques i característiques de l’arbust mare en el nou material de plantació. També podeu deixar la fructificació directament a la tira d’aquesta fila, però aquest mètode no és tan popular entre els jardiners.

Ja al voltant del tercer any després de la plantació de la planta a terra oberta, els brots de les arrels comencen a aprofundir-se a una distància de fins a 120 centímetres del propi arbust mare. Les tiges tenen un cicle de dos anys, com ja hem dit, però el rizoma pot viure més d’un o fins i tot dos anys. Depenent de la quantitat de potència de la planta, i també segons el mètode de cultiu que hagi escollit el jardiner, durant tota la primera temporada, els brots creixen contínuament, fins als 170 i 320 centímetres d'alçada. Al mateix temps, pràcticament no ofereixen cap ramificació, cosa que és fins a cert punt un avantatge, i hi ha qui diu que això també és un avantatge de les varietats clavades; sense ramificar, és molt més fàcil cuidar i collir el cultiu resultant. sense ramificació.

Com més altes i gruixudes siguin les tiges de la temporada actual, més collita se’n pot esperar l’any vinent. de vegades es poden desenvolupar brots forts a gran velocitat a causa de la fertilització i la humitat del sòl afegides. Però, al mateix temps, aquests brots no maduren i hi ha una alta probabilitat que amb l’aparició de les gelades simplement morin o es congelin. Això afectarà el nivell de rendiment, la productivitat i la qualitat de les baies. Seran petites i sense gust. A la segona meitat de la temporada d’estiu creixen branques i brots estiuencs que no produeixen cap collita i tenen una funció predominantment d’espessiment. S'han d'eliminar juntament amb les tiges que han donat un cultiu.

Malalties a les quals són susceptibles les móres.

Els jardiners experimentats diuen que la majoria de les mores estan amenaçades per una malaltia com l’antrocnosi.

L’antroknosi és una malaltia causada per espores de fongs.Es pot veure afectada per tota la planta, però sobretot les fulles pateixen antracnosi. Els signes de la malaltia apareixen amb precipitacions prolongades, en temps de pluja, i també si el jardiner no segueix tècniques agrícoles i el reg és excessiu. Les móres, en particular, no toleren molt bé aquesta malaltia en climes excessivament humits. Apareixen taques grisenques a les fulles, després adquireixen una vora, les fulles es converteixen en una tonalitat de color porpra; el seu aspecte en general resulta ser molt poc saludable. Al lloc del dany, la fulla es fa tan prima que hi apareix un forat. A més, els fongs es transfereixen als fruits, comencen a formar-se llagues putrefactives, les baies creixen malament i es desfan, cosa que provoca una pèrdua evident de rendiment. En principi, podeu prendre algunes mesures per prevenir els fongs. Per exemple, a la primavera, s’eliminen totes les branques afectades durant l’hivern. Si es detecten signes d’infecció, l’arbust s’ha de tractar amb fungicides i productes químics professionals. És imprescindible estudiar les instruccions quan s’utilitzen substàncies tòxiques, ja que si no se’n segueixen les instruccions pot perjudicar no només la planta, sinó també la seva pròpia salut. Per a la profilaxi a la tardor, immediatament després de tallar l’arbust i excavar el sòl, val la pena ruixar l’arbust i el territori amb una solució a base de líquid de Bordeus.

El líquid de Bordeus també és ideal per tractar-hi un arbust a principis de primavera, abans que comencin les fases i els processos de creixement. El tractament amb fungicides amb finalitats profilàctiques s’ha de dur a terme a la primavera, abans de la floració. I la segona vegada que es tracten amb fungicides quan els brots nous arriben als quaranta centímetres de longitud. També podeu assignar un tercer tractament, normalment es realitza ja quan s’ha collit tot el cultiu i es prepara la planta per hivernar.

A més, les móres es poden veure afectades per podridures grises, taques marrons i grises, òxid i fil·losticosi. Aquestes malalties fúngiques es manifesten gairebé de manera idèntica a les manifestacions de l’antracnosa i es poden tractar de la mateixa manera. Un cop finalitzada la floració, és millor tractar els arbustos amb preparats que no contenen components químics. Pot ser medicaments biològics o mètodes alternatius. Per cert, alguns remeis populars realment tenen un efecte positiu sobre la sembra, els enforteixen, augmenten el nivell d’immunitat i els indicadors de resistència a l’estrès.

A part, m’agradaria parlar de què són les plagues de mores. Si les malalties fúngiques es desenvolupen a causa de les condicions climàtiques externes no més favorables, les infeccions virals es propaguen per les mateixes plagues. En primer lloc, s’han de prendre mesures preventives contra els pugons, que es desenvolupen i es multipliquen molt activament a la planta. Si de sobte el jardiner mostra signes de pugons als brots, el millor és desfer-se de la part afectada: es talla amb cura i es crema fora del lloc perquè el pugó no s’estengui a les branques sanes. Com a medicament profilàctic, podeu utilitzar una solució de Nitrafen a l’un per cent. Normalment, el tractament està previst per a la primavera, quan el flux de saba encara no ha començat i els cabdells encara no s’han inflat.

Per protegir les mores dels efectes nocius, planteu-les el més lluny possible de gerds, maduixes i maduixes i allunyades dels cultius de solanàcies. Les varietats modernes de móres, en principi, faciliten la vida al jardiner, ja que inicialment es creen noves varietats amb l’esperança que tindran un alt nivell d’immunitat i resistència a les malalties.