Alfals

L’alfals pertany a la família de les lleguminoses i es destina principalment a créixer i convertir-se en una base de farratge per al bestiar. L’alfals s’utilitza àmpliament avui en dia en horticultura: és necessària per a la fabricació de fenc, així com per a la collita d’ensilats. A més, l’alfals es mol en farina, afegida als complexos vitamínics, destinats a alimentar el bestiar, de manera que els animals se sentin més còmodes.

Introducció

Jardiners d'avui sembrar alfals més de trenta milions d’hectàrees de parcel·les, i aquesta xifra augmenta cada any a tot el món. La planta és molt popular i té molta demanda a més de vuitanta països del món, i en aquest article us explicarem més sobre les seves característiques i característiques, així com sobre com cuidar correctament l’alfals perquè el resultat no decebi a ningú. i per tal d’aprofitar al màxim les plantacions. Substàncies útils i nutritives.

Descripció de la planta, els seus tipus

L’alfals és una planta perenne que es concep com un cultiu de llavors i pertany a la família de les lleguminoses. A la natura, l’alfals es pot trobar com una planta salvatge, generalment totalment despretensiosa i poc exigent pel que fa als procediments de preparació i pràctiques agrícoles. El sistema radicular de l’alfals és molt fort i espès, les arrels queden prou profundes al sòl, de manera que us heu d’assegurar que el reg sigui efectiu. La tija de la planta és recta, estable, coberta de baix a dalt amb un gran nombre de fulles, que es planten força densament. L’altura de la tija sol arribar als 85 centímetres, no més. Les inflorescències poden tenir tons blaus i blaus, es recullen en borles no molt grans. La floració sol produir-se a l’estiu. Pel que fa als fruits que creixen als arbustos, normalment es tracta de mongetes enganxades, que finalment maduren completament cap a l’agost.

En general, l’alfals és una planta la terra natal del qual és el continent asiàtic. En condicions naturals i salvatges, la planta es pot trobar més sovint als Balcans i a diferents regions de Rússia. En particular, a l’alfals li encanta créixer prop de masses d’aigua, així com a les vores i prats dels boscos. Inicialment, l’alfals es pretenia com a base de farratge per al bestiar i, en general, aquest continua sent el seu propòsit més bàsic. La cultura hortícola existeix des del segle VI i es va plantar abundantment per ser segada per a l'alimentació dels cavalls. Amb el pas del temps, la collita de farratge va començar a ser utilitzada per molts altres animals, i els jardiners van començar a plantar alfals en quantitats encara més grans, ja que aquesta planta els semblava increïblement atractiva, sense pretensions i molt eficaç.

L’alfals es pot considerar tant com a planta cultivada com com a espècie salvatge. En ambdós casos, hi ha al voltant d’un centenar de varietats d’alfals, conegudes avui en dia i que són força populars. A la natura, la planta es troba alta, la seva alçada pot arribar al metre. Si l’alfals es cultiva a l’agricultura, s’utilitza com a farratge per a aus i bestiar, però l’alfals també pot diferir pel fet que té un gran nombre de propietats útils i nutritives per a la persona. L’alfals es converteix en un component d’additius biològicament actius (suplements dietètics) i també s’inclou en els medicaments i productes cosmètics homeopàtics, que ara s’utilitzen gairebé a tot el món, pels quals l’alfals ha rebut un reconeixement encara més gran.

Per descomptat, val a dir que l’alfals té nombroses espècies, cadascuna de les quals té les seves característiques i propietats especials, i en destaquen les següents varietats:

- alfals de falç És una espècie groga d'alfals. Creix en forma de planta alta i erecta, i aquesta alfals va rebre el seu nom només pel color de les seves inflorescències. La cultura pot florir amb flors molt petites, que estan pintades amb un atractiu matís groc, les flors es recullen en borles. Pel que fa a la productivitat farratgera d’aquest tipus d’alfals, es troba a un nivell mitjà, en general, els esqueixos no són tan productius, tot i que aquesta varietat segueix sent molt popular pel fet que la planta és completament sense pretensions i molt útil, fins i tot en petites quantitats.

- tipus d’alfals tipus llúpol - aquesta planta és d’estatura mitjana, mentre que la tija està erecta, el final de la floració és la formació de beines d’un color fosc, gairebé negre, les llavors es troben a l’interior de les beines. Aquesta espècie s’utilitza principalment per formar la base farratgera del bestiar agrícola, que al mateix temps rep una quantitat suficient no només de nutrició, sinó també de nutrients i vitamines, que només contenen l’alfals de llúpol.

- alfals blau - també inclou diverses subespècies de plantes conegudes i esteses: alfàbrega caucàsica, asiàtica central i índia, així com subespècies com les espècies europees i mediterrànies d'alfals, que tenen les seves pròpies característiques i característiques. El que uneix totes aquestes subespècies és que són resistents a l’hivern i resistents a les gelades, creixen increïblement ràpidament, es poden dur a terme no només una, sinó diverses seges alhora, cadascuna de les quals serà igualment útil i eficaç en allò destinat originalment a l’alfals. .

Espècie variable d'alfals És una altra espècie que considerarem en el marc d’aquest article. És una planta molt resistent en comparació amb molts altres tipus i varietats d’alfals. Durant la temporada de creixement, aquesta espècie és capaç de donar no un, ni tan sols dos talls, sinó tres talls complets, que són realment increïblement útils i interessants. De totes les espècies, l’alfals canviable es considera la més productiva, tolera perfectament els períodes secs, canvis bruscos de temperatura, temperatures més baixes, sense perdre les seves propietats i rendiment. També m’agradaria tocar les espècies d’alfals del nord: aquesta espècie tolera perfectament les baixes temperatures i les gelades i també arrela perfectament en sòls pantanosos, cosa que no es pot dir sobre moltes altres varietats i tipus d’alfals. Aquesta espècie creix principalment a latituds del nord, s’instal·la a les cavitats dels rius, al costat de llacs i embassaments. Té subespècies lactants, que també es troben amb força freqüència i, al mateix temps, tenen les seves pròpies característiques i característiques. Qualsevol alfals és una espècie de sembra que pot satisfer certes necessitats agrícoles.

Varietat anomenada alfals Esparta - Es tracta d’una varietat híbrida d’alfals, que va ser criada expressament pels criadors. Es va obtenir gràcies a nombroses creus i, com a resultat, es va resultar ideal l'encreuament de varietats com la varietat eslava i la varietat d'alfals Langensteiner. La varietat prové de l’espècie blava d’alfals, s’ha plantat amb finalitats agrícoles des de la dècada dels 80 del segle XX, ja ha guanyat una demanda i popularitat especial entre els jardiners i floristes, ja que té un gran nombre d’avantatges. És una planta erecta i vertical que pot caure lleugerament si arriba a la seva alçada màxima. L’allotjament també es produeix a causa del fet que l’arbust es desfà gradualment, es fa molt pesat. En alçada, pot arribar als 95 centímetres, de vegades fins i tot un metre sencer, si la varietat creix en les condicions més favorables i adequades per a ella mateixa.

Les inflorescències tenen forma de cilindre, generalment recollides en borles que arriben a un centímetre, el propi color de les flors pot ser de qualsevol tonalitat blava, de vegades hi ha flors de color porpra fosc o lila que semblen força atractives i, al mateix temps, temps, força inusual. Les mongetes són de mida mitjana, amagades en una closca, que es distingeix per la seva textura fluixa, però les mongetes encara s’hi mantenen força. El sistema d’arrels d’aquesta varietat d’alfals està molt ben desenvolupat i, per tant, durant la temporada de creixement es poden obtenir fins a quatre esqueixos, si, per descomptat, cuiden la planta i satisfan les seves necessitats més mínimes. La massa verda d’alfals creix molt ràpidament; el jardiner fa els primers esqueixos uns 75-80 dies després de la sembra de l’alfals a terra oberta. Les varietats contenen aproximadament un 22% de proteïnes vegetals i, per tant, es consideren una de les varietats més nutritives i populars. També cal destacar que aquesta varietat d’alfals és completament immune a una de les malalties més perilloses: la taca marró: no en té por, ja que l’alfals es distingeix per un alt nivell d’immunitat i resistència a l’estrès.

Una varietat híbrida anomenada Bagheera - va ser criat als anys 80, i va aparèixer com a resultat del llarg treball dels criadors en l'encreuament d'híbrids d'alfals blaus i alfals canviants. En alçada, aquesta varietat pot assolir aproximadament un metre, la planta és arbustiva, té una forma recta i vertical, pot desenvolupar fins a quaranta tiges, que difereixen en gruix i resistència increïble. Les fulles de la varietat són arrodonides, d’un to verd clar, tenen un aspecte molt brillant i atractiu. Les inflorescències de l’arbust són molt denses, pintades amb un to blau, la mida d’un pinzell pot ser d’uns 5,5 centímetres, les mongetes també tenen forma d’espiral, de color marró quan arriben a la seva màxima maduresa. Les llavors són de color verd, lleugerament groguenc. La varietat en general és especialment resistent al problema de l’allotjament d’arbustos i, per tant, és a partir d’aquesta varietat que es pot produir fenc de màxima qualitat. El rendiment per hectàrea pot arribar a unes 65 tones, i de vegades fins i tot més. La matèria seca representa aproximadament l’11% de la proteïna, mentre que la varietat es distingeix per la seva resistència al desenvolupament de diverses malalties, formacions putrefactives i, en principi, és apreciada pels jardiners i jardiners, els que crien bestiar, i hauria d’estar en una recerca constant de materials per alimentar els animals.

Fals alfals - Aquesta varietat va ser criada per criadors nacionals, que es van esforçar per obtenir alfals de gran rendiment, que donarà una collita excel·lent fins i tot en les condicions no més favorables. Posteriorment, el cultivar es va classificar com a alfalfa variable híbrida blava, però encara té un gran nombre de característiques i característiques que indiquen que aquesta alfalfa és única. Aquest cultivar ha heretat moltes característiques positives dels seus pares. És força resistent als canvis bruscos de temperatura, mentre que tolera perfectament les sequeres a curt termini, si es produeixen sobtadament. La varietat s’ha conreat recentment, des de l’any 2011 aproximadament, i pel fet de tenir un gran nombre de trets i característiques positives, és molt comuna a diverses regions de Rússia, especialment al sud.

Les tiges de la planta són molt fortes, fins i tot una mica rugoses. Estan totalment coberts de fulles petites, l’alçada de vegades pot arribar als un metre i mig. La floració es duu a terme per delicades flors morades, les inflorescències tenen forma de cilindre. Les llavors són grogues, es llencen soles, de manera que aquesta varietat pertany a la sembra pròpia. Per a alguns, això és un avantatge i alguns jardiners consideren això com un desavantatge important d’aquesta varietat, per la qual cosa val la pena pensar abans de plantar aquesta alfals. L’alfals es pot segar fins i tot durant el període de brotació activa.Durant tota la temporada de cultiu d'aquesta varietat, es poden dur a terme tres bisells, sense més, i el rendiment és d'aproximadament 62 tones d'alfals per hectàrea de plantacions. L’elecció del tipus i varietat d’alfals depèn completament del que voldria aconseguir el propi jardiner i depèn de les seves capacitats personals per fer créixer aquesta o aquella varietat o espècie, de manera que els jardiners i floristes mai no donen recomanacions específiques en aquesta ocasió en particular.

L’alfals sol sembrar-se a la primavera, quan el sòl ja està prou escalfat i saturat d’humitat. Molt dependrà també de la regió on es sembri l’alfals, i el temps de plantació en dependrà. Com a regla general, l’alfals es sembra a terra oberta ja a l’abril, de manera que podem dir que aquesta vegada és adequat per a qualsevol varietat i tipus d’alfals perquè el jardiner tingui una collita decent, cal tenir-ne cura amb antelació. de preparar les llavors per sembrar a la cebada oberta. Com que les llavors tenen una closca bastant densa, val la pena tractar-les mecànicament abans de sembrar. Per fer-ho, les llavors s’eliminen de la capa superior i també es molen amb sorra de riu.

Si l’alfals es sembra en zones massa petites, les llavors s’han de remullar primer amb aigua i després assecar-les. Després de l'assecat, les llavors es tracten amb substàncies especials: es tracta de pesticides, que es calculen com a 3,5 quilograms de la droga per tona de llavors, i a partir d'aquí val la pena començar a calcular la dosi correcta. Per tal que la germinació de les llavors sigui molt superior, també es recomana tractar les llavors amb molibdè sòdic, ja que es considera una de les més adequades per a aquest cultiu. L’alfals pot reaccionar molt capritxosament amb els seus predecessors i s’arrela millor a la zona on anteriorment creixien els conreus de rem o de les famílies de lleguminoses. L’alfals també és un excel·lent predecessor pel que fa a les moltes plantes que creixen a l’agricultura.

Per tal que la collita sigui el més exitosa i abundant possible, cal processar correctament la terra cultivable just abans de sembrar les plantes. Prepareu el lloc amb antelació, per a això s’hauria d’inspeccionar amb molta cura, desfer-se de les males herbes i d’altres vegetacions i també arrasar el terreny. Amb l’ajut de l’arada, és necessari treure terres molt grans i pesats, ja que això afluixarà el sòl, s’enriquirà millor amb oxigen i humitat. L'alfals es desenvolupa en sòls rics i fèrtils i, si la planta creix en aquests sòls, podeu obtenir uns quatre segats en una sola temporada. Per fer-ho, es recomana aplicar additius i fertilitzants orgànics al sòl abans de sembrar l’alfals i, idealment, també algunes mescles minerals i fertilitzants que es combinen perfectament amb altres orgànics i proporcionen una nutrició integral al cultiu.

La sembra es duu a terme des del començament del període primaveral, les llavors es sembren amb un dispositiu especial: una sembradora, mentre que és possible reduir les possibles pèrdues relacionades amb els cultius principals i auxiliars de l'agricultura. En principi, l’alfals es pot sembrar amb algunes plantes auxiliars, entre les quals destaquen la civada i el sègol. Es poden plantar uns cinc milions de llavors adequades per hectàrea i demostraran excel·lents resultats de creixement i desenvolupament. Si es sembra alfals per a cultius de primavera, així com per a anuals, és possible que no es realitzi el tractament previ i el rodament del sòl, l’alfals ja se sentirà molt bé en la composició del sòl existent. Podeu sembrar alfals utilitzant un cultiu de disc, però també cal tenir en compte que les parades de profunditat són extremadament importants en aquest cas.Quan es sembra l’alfals, el cultivador utilitza un mètode de sembra normal, deixant uns 11-14 centímetres de distància entre files.

Podeu utilitzar un mètode com la sembra sense coberta, però al mateix temps només s’utilitza en aquelles zones de terres de conreu on el jardiner ha utilitzat prèviament mesures i procediments per evitar l’aparició d’abundants males herbes. També val la pena tenir en compte que és molt important mantenir la distància entre les files. Si l’espaiat entre fileres és menor, això conduirà a un engrossiment de les plantacions i pot afectar negativament el rendiment de l’alfals: es tornarà molt més petit, s’esgotarà i, en general, les plantacions se sentiran menys còmodes en aquestes condicions. Si l’alfals es cultiva per utilitzar-lo com a alimentació del bestiar, l’espaiat de les files es pot reduir lleugerament fins a un màxim d’11 centímetres. Si l’alfals es cultiva com a futur cultiu de llavors, l’espaiat entre files ha de ser aproximadament de mig metre per tal que la tija es desenvolupi bé en aquestes condicions i per evitar possibles allotjaments d’arbustos, ja que poden créixer molt activament. En general, aquestes normes s’han d’observar exactament fins al moment en què les llavors acaben de madurar.

Cura dels cultius i beneficis de l’alfals

Si el jardiner observa totes les normes i regulacions de la tecnologia agrícola, és poc probable que trobi dificultats per cultivar l’alfals. Com qualsevol altra planta agrícola, l’alfals s’ha de regar a temps i protegir-se de la propagació de males herbes. També heu de protegir l’alfals de plagues i malalties, especialment durant la temporada de creixement, i això es pot fer aplicant fertilitzants i fertilitzants. Totes les mesures, si les seguiu i les realitzeu en un complex, us permetran obtenir almenys tres seges d’alfals en una sola temporada, cosa que significa que la collita serà el més nombrosa possible.

El primer any, l’alfals s’ha de regar quan les plàntules arriben a una alçada d’uns tretze centímetres, ni més ni menys. L’aigua s’aplica amb moderació i, gràcies a això, la planta podrà entrar a la següent etapa del seu desenvolupament: els brots forts i decoratius començaran a formar-se abundantment i el segon reg es realitzarà precisament durant el període de la seva formació activa. . Després de la primera sega, la massa verda d’alfals creixerà fins i tot en condicions no favorables i seques, però aquest procés es pot accelerar; per a això, s’introdueix una quantitat més abundant de líquid al sòl. El reg també és molt important per a l’alfals, que creix en regions seques amb climes secs, ja que a vegades les precipitacions són molt rares allà i no és suficient perquè la cultura creixi i es desenvolupi amb normalitat. També val la pena prestar atenció al fet que les collites es veuen molt afectades per precipitacions prolongades, pluges prolongades, ja que el sòl es torna pantanós, però l’alfals no ho pot suportar, cosa que provoca que la planta es podreixi i es mori.

Si l’alfals es troba en una zona sense aigües subterrànies més profundes, només es pot regar un parell de vegades durant tota la temporada de creixement. Si el sòl també estava saturat de nutrients abans de la sembra, és possible que durant el creixement l’alfals no s’alimenti en absolut. L’excepció són sòls massa esgotats i escassos, que simplement necessiten que el jardiner faci fertilitzants addicionals. Al mateix temps, l’alfals és totalment sense pretensions per a la matèria orgànica i tampoc per als minerals. Per tal que la massa verda sigui més exuberant i saturada, necessita que el jardiner introdueixi al sòl components que contenen nitrogen, així com fòsfor i potassi. Tot això forma part de les mesures agrotècniques importants per al creixement i desenvolupament normal i correcte de l’alfals.

Si el jardiner vol que la planta sigui encara més decorativa i per tal d’accelerar el rebrot de les zones segades, val la pena afegir fertilitzants que continguin fòsfor i, després d’uns 10-14 dies, afegir també nitrogen. Gràcies a això, la planta s’estimularà, creixerà molt més ràpid, cosa que significa que la floració arribarà més ràpidament, serà més abundant i apareixerà un gran nombre de llavors noves. No heu d’afegir apòsits al sòl, que, en principi, és força nutritiu i fèrtil. En aquest cas, no es poden aplicar fertilitzants ni apòsits, ja que el sòl no els necessita. Però la sobresaturació també pot provocar conseqüències força tristes: la planta es posarà malalta, demostrarà amb tota mena que no li agraden gens aquestes condicions.

La vegetació de males herbes és exactament el que s’ha de tractar constantment, i aquest procediment és obligatori per a la cura i l’agrotecnia d’alfals. Les males herbes s’han de segar si fan uns 16 centímetres d’alçada. Podeu ajustar el volum de les llesques, tot dependrà únicament de la mida de la planta. Podeu afegir un medicament anomenat eptam, que lluita bé contra les males herbes i no permet que les males herbes creixin una vegada i una altra. A més, és un medicament bastant pressupostari, eficaç i fiable que estarà disponible per a tots els jardiners.

L’alfals és un cultiu molt saludable que s’utilitza a l’agricultura com a barreja de pinsos i fenc. A més, l’alfals s’utilitza com a component en farmacologia. L'herba és ideal per preparar fàrmacs com l'alfalfa, l'anticolesterol i el Meishi, i molts altres sobre la seva base. Aquests fàrmacs ajuden a reduir els nivells de colesterol a la sang, a normalitzar el sistema digestiu i també ajuden en casos d’emergència si es produeixen de sobte trastorns intestinals. Els medicaments generalment estan indicats tant per a adults com per a nens, però es recomana consultar un metge abans d’utilitzar-los. Així, l’alfals és una plantació excel·lent, que es distingeix per la seva poca pretensió i la seva versatilitat, que és molt important en l’horticultura i la farmacologia modernes. Aquesta planta floreix i creix molt abundantment i, per tant, és ideal per a la futura elaboració de fenc per a bestiar, cavalls i altres animals de granja. Té trets i característiques úniques i és per això que l’alfals és omnipresent avui en dia.