Llimona

Descripció de llimona

Com ja sabeu, la llimona pertany a la família Rute i al gènere Citrus, originària de l’Índia i les illes tropicals de l’oceà Pacífic. Ara és difícil de creure-ho, però, per naturalesa, la llimona va aparèixer per casualitat: és un híbrid que es va desenvolupar de forma independent, al segle XII es va domesticar i es va estendre per tot el món. Les llimones es conreen a la majoria de països amb climes subtropicals, però a més d’això, també és popular com a planta d’interior. Cultivant llimona a casa, obteniu no només una planta ornamental que té un aspecte fantàstic a l’interior d’un apartament, la llimona és una de les poques plantes exòtiques capaces de produir cultius a casa. A més, pel que fa al gust, aquestes fruites no són diferents de les llimones que es conreen a escala industrial, tenen un aroma fort i agradable i no són menys útils que la resta de cítrics.

Varietats de llimona

A més del fet que les fruites de la llimona són saboroses i saludables i que el seu ús és molt ampli, l’avantatge indubtable d’aquest arbre és la seva vida útil: de mitjana, les llimones viuen durant cent anys. Han trobat la seva aplicació no només a la cuina, sinó també a la medicina, la cosmetologia i la indústria. Per descomptat, no podrem parlar de totes les varietats de llimona, ja que en aquest moment n’hi ha unes 150. Per tant, només enumerarem algunes.
Gènova. Varietat de baix rendiment i poc creixement.

Llimona de Meyer. També és una varietat de poc creixement, caracteritzada per una maduresa primerenca, els fruits són àcids.
"Kievskiy Lemon" és un dels titulars del rècord de fruites grans.

Novogruzinsky és un arbre alt amb fruits inusualment perfumats.
Lisboa. També és una varietat força alta, tolera bé les altes temperatures.

"Llimona Pavlovsky". L'alçada de l'arbre no supera els dos metres, fructifica bé no només en un lloc assolellat, sinó també a l'ombra, i els fruits d'aquesta varietat són populars per la seva pell fina.

Cura de llimona

Això no vol dir que la llimona sigui una planta d’apartament molt capritxosa, però, no obstant això, ha de crear les condicions necessàries si es compta amb fructificació. Tot i que la seva terra natal és la zona tropical, la temperatura més òptima a l’estació càlida és de +20 graus. Podeu treure la planta al jardí o al balcó, però s’ha d’ensenyar a fer aire fresc gradualment, a partir d’un parell d’hores i augmentant l’exposició diària al carrer. És molt important no permetre temperatures extremes, de manera que a la nit cal portar-lo a casa o cobrir-lo amb geotèxtils. A l’hivern, la llimona està inactiva, de manera que la vostra tasca és proporcionar una temperatura més baixa però estable, + 14 ... + 16 graus.
La llimona no necessita llum solar directa, la llum difusa és més adequada per a això, de manera que la planta ha d’estar ombrejada si cal.

La llimona, com altres plantes d’interior, no li agrada el clor, de manera que és absolutament impossible regar-la amb aigua que s’acaba d’abocar de l’aixeta. L'aigua s'ha de bullir o assentar durant diversos dies. La llimona es rega dues vegades per setmana a la temporada càlida i, a l’hivern, n’hi haurà prou amb un reg cada 7-9 dies.

Les llimones necessiten una humitat elevada, per la qual cosa és necessària una polvorització regular des d’una ampolla de polvorització (per a aquest procediment també s’ha de defensar l’aigua). Si no teniu l'oportunitat de reduir la temperatura a l'habitació a l'hivern, quan els aparells de calefacció s'encenen i l'aire es fa especialment sec, podeu ruixar la planta gairebé diàriament.De vegades, podeu donar una dutxa calenta a la vostra llimona, sobretot si la planta és prou gran i no hi ha manera de netejar totes les fulles per eliminar-ne la pols.

S’han d’aplicar fertilitzants complexos especials per a cítrics cada setmana, a partir de la primavera. A l’hivern, només es fertilitzen els exemplars fructífers; l’alimentació és suficient per fer-ho un cop al mes.
Cal plantar una planta jove cada any i una llimona adulta només es trasplanta quan excedeix la mida de l’olla, ho aprendràs per les arrels que s’observen fora del forat de drenatge. Si la vostra llimona és fructífera, no la torneu a plantar durant la floració, la formació i la maduració de la fruita; això pot perdre completament la collita. Quan planteu, assegureu-vos d’abocar argila expandida o qualsevol altre drenatge a la part inferior del recipient; utilitzeu el sòl per a plantes cítriques com a substrat, que es pot adquirir a centres de jardineria o floristeries, ja que conté tots els additius necessaris.

Formació d’arbres

S’ha de prestar especial atenció a la poda i la conformació de la corona de la planta. Si no hi feu cas, els brots s’estiraran fortament, la planta no sembla tan atractiva com voldríem i la floració s’ajorna indefinidament.

La poda s’ha de fer els mesos de primavera, quan la planta surt de la latència, el millor moment és a principis d’abril.

Primer heu de decidir el propòsit de cultivar llimona. Si té una funció exclusivament decorativa, es pot formar una petita corona compacta. Si teniu previst collir, la planta necessitarà una corona ramificada i diversos brots forts bàsics.

La primera vegada que cal pessigar la llimona, quan creixi fins a 25 cm, el segon pessic es fa quan la planta creix 15 cm més després del primer procediment. Hi hauria d’haver almenys quatre cabdells entre els pinzells, això és molt important, ja que els brots principals es formaran a partir d’aquests cabdells.

Els brots s’han de pessigar quan creixen 25 cm, esperar a madurar i després tallar-los. La retallada es realitza 5 cm per sota del lloc on es va fer el pessic. Els brots següents s’escurcen de manera que siguin 4-6 cm més petits que els anteriors. Quan es pessiga, és important assegurar-se que queden almenys 5 fulles als brots. La formació de la planta es completa després de pessigar els brots del tercer o quart ordre: són exactament les branques sobre les quals es formen els fruits en el futur.
Si la formació de la corona es va dur a terme correctament, al tercer any podeu esperar la floració.

Collir llimones a casa.

La primera floració serà un esdeveniment molt alegre, mentalment ja començareu a calcular la collita futura, però caldrà eliminar la majoria de les flors. La floració i la fructificació són processos naturals, però són molt esgotadors per a la planta. Atès que tu i jo som els responsables dels que hem estat criats traient algunes de les flors, ajudem la planta a continuar el seu creixement i formar diversos fruits, sense esgotar tota la seva força i sense perdre les seves qualitats decoratives. Després que la llimona s’hagi esvaït i s’hagin format els ovaris, cal deixar tres o quatre llimones i eliminar la resta. Cada any, el nombre d’ovaris que queden es pot augmentar en 2-3 coses.

Reproducció

La majoria de jardiners en diferents períodes de la seva vida han intentat cultivar una llimona a partir d’una llavor i saben que aquest procés no causa dificultats. El primer desavantatge d’aquest mètode és que no sabeu quina varietat conreu, ja que els empleats de la botiga de queviures amb prou feines tenen aquesta informació. El segon menys és que la llimona que es cultiva a partir de la llavor començarà a donar fruits molt lentament. Però aquest problema es pot resoldre empeltant un descendent d’un exemplar ja fructífer.
La forma més habitual de propagar una llimona és arrelant esqueixos.Això es pot fer a la primavera o a l’estiu preparant talls de deu centímetres mig refrescats amb dos o tres cabdells. Els esqueixos es poden arrelar a l’aigua afegint carbó actiu (s’hauria de canviar l’aigua per evitar la nuvolositat). Un cop arrelats els esqueixos i que tinguin una mida de 2 a 3 cm, s’han de plantar amb cura en un petit test amb terra de cítrics.

Si decidiu arrelar els esqueixos al terra, afegiu-hi una mica de sorra, aprofundiu el tall un parell de centímetres i col·loqueu un hivernacle a sobre: ​​una bossa, un pot o un altre refugi transparent. Al final de la tercera setmana, notareu que han aparegut fulles fresques als esqueixos; això vol dir que s’ha produït l’arrelament i es pot retirar el refugi. No cal trasplantar el tall fins que no superi el test.

Possibles problemes i solucions

Quan es cultiva qualsevol planta d'interior, poden sorgir diversos problemes. En canviar el color del fullatge, marcir-se o deixar caure les fulles, les plantes ens indiquen que no són prou còmodes i que s’ha de prestar més atenció a la seva cura.

Si les fulles de la llimona s’assequen, s’enrollen i s’esmicolen, és probable que això sigui a causa d’un reg insuficient i d’un aire interior excessivament sec. Per la mateixa raó, només les puntes del fullatge poden assecar-se: aquest és el primer símptoma d’una humitat insuficient. A més, amb un reg insuficient i poca humitat, la llimona pot vessar flors.

Si les fulles de la llimona perden la seva rica tonalitat verda i es tornen més pàl·lides, la planta no té prou llum. Col·loqueu-lo més a prop de la finestra, però assegureu-vos que la llum quedi difosa.
Si la planta desprèn fulles inesperadament, és probable que la raó sigui una forta baixada de temperatura o un fort corrent.

El color groguenc del fullatge es pot deure a la manca de fertilitzants i a una temperatura de l’aire massa elevada durant el període inactiu.

Si seguiu totes les regles per tenir cura de la llimona d’interior, no haurien de sorgir problemes amb les plagues, però, de vegades, la llimona infecta els àcars, els insectes d’escates o les xinxes. Per combatre els insectes nocius, podeu utilitzar preparats insecticides o recórrer a remeis populars; tot depèn de la zona de danys i del nombre de plagues. En qualsevol cas, s’ha d’aïllar l’espècimen afectat d’altres plantes d’interior durant un temps i tractar-lo fins que es destrueixin completament els paràsits.