Lelia

Lelia és un representant del gènere homònim, pertanyent a una de les famílies de plantes més grans i antigues: les orquídies. El nom de la planta es dóna en honor del nom femení grec antic Lelia. Aquest era el nom d’una de les germanes de Zeus, la sacerdotessa de la deessa Vesta, que custodia el foc sagrat de la llar familiar. Es creu que la flor porta el seu nom.

Totes les espècies de laelies que creixen en condicions naturals estan protegides pel Conveni sobre el comerç internacional d’espècies en perill d’extinció de fauna i flora silvestres.

Lelia: descripció de l'orquídia

Lelia: foto d’una orquídia

Lelia és un epífit, és a dir, creix o està permanentment unit a altres plantes. I, a més, pertany al nombre de plantes simpodials. El seu desenvolupament es caracteritza pel fet que quan el brot de la planta finalitza el desenvolupament i mor, dóna vida a un brot nou i jove.

Avui en dia, el gènere Lelia té 23 espècies. En el seu entorn natural, la planta es pot observar a les regions subtropicals del Brasil, Mèxic, així com a nombroses illes del mar Carib. Lelia pot créixer a les selves plujoses de les terres baixes, a les zones muntanyenques i fins i tot en llocs amb un grau molt alt de radiació solar.

Segons l’espècie, l’alçada de la planta pot oscil·lar entre un parell de centímetres i mig metre. Lelia té pseudobulbs característics de les orquídies, cilíndriques o de forma lleugerament rodona, que són una mena de dipòsit d’aigua i nutrients. Els tubercles airosos joves tenen un color gris verdós i una superfície llisa i brillant. Amb el pas del temps, la brillantor brillant desapareix i apareixen arrugues a la superfície del pseudobulb. Les fulles de la planta són denses i força resistents, cilíndriques o de forma arrodonida, apuntades a les puntes.

Lelia: foto d’una orquídia

A les nostres latituds, són força populars diversos híbrids de cireres que es conreen en hivernacles, jardins botànics i, per descomptat, es conreen com a plantes d’interior.

Les laèlies d’interior floreixen al període hivern-primavera, que dura de desembre a abril. Els peduncles són apicals, no ramificats, formant una flor o inflorescències de poques flors semblants a un raïm. Les flors en si són força grans i arriben a tenir un diàmetre de 17-20 cm. La flor consta de tres pètals i tres sèpals d’un color similar. Els pètals es diferencien de la mida dels sèpals, són una mica més amples i tenen una vora ondulada. El tercer pètal es diu llavi, és sòlid o trilobat, amb una vora llisa o serrellada.

Creixent i cuidant la laelia

Lelia Orchid: foto

Lelia és una planta bastant capritxosa, per tant, créixer i cuidar-la requereix una certa experiència. Per tant, no obstant això, val la pena assumir el cultiu de laelia per a aquells cultivadors de flors que ja tenen una experiència exitosa en el cultiu de plantes de la família de les orquídies, per exemple, les orquídies.

En primer lloc, Laelia necessita una bona il·luminació, ja que és una planta molt amant de la llum. Si no és possible proporcionar 10 hores de llum natural, s’ha d’utilitzar la il·luminació artificial. La il·luminació d’aquesta planta és un factor força important que afecta el bon desenvolupament i creixement dels pseudobulbs, l’establiment de brots florals i, per tant, la llarga floració.

El règim òptim de temperatura per al cultiu de laèlia es caracteritza per una diferència significativa entre les temperatures diürnes i nocturnes. Durant el dia, la temperatura a l'habitació ha de ser de + 19 ... + 25 graus, i a la nit de + 14 ... a +19 graus. La diferència mínima de temperatures diàries és d’almenys 5 graus.Es recomana als floristes que practiquen cultiu d’orquídies que portin plantes a l’aire lliure durant el període de maig a setembre. Així, es garantirà tant l’observança del règim de temperatura com la durada de les hores de llum natural. La temperatura màxima que pot suportar una planta, que es deixa a la calor de l’estiu a l’aire lliure, és de + 32 graus. Per un període de descans, la lelia es trasllada a l'habitació. Com a regla general, aquest període es produeix a la tardor i a l’hivern, però de vegades passa en altres èpoques de l’any. El fet que hagi començat el període inactiu serà provocat per un pseudobulb jove i desenvolupat i fulles mig desplegades. La formació de peduncles significa que el període inactiu ha finalitzat.

Els productors experimentats recomanen cultivar cireres en testos plens d’estelles d’escorça de pi i esfagne, així com en blocs.

Com a bloc per al cultiu de laèlia, és adequat un tros d’escorça de pi prèviament netejat de brutícia i resina. La planta es fixa sobre un bloc, cobrint les arrels amb esfagum, cosa que evitarà que s’assequin ràpidament, mantenint la humitat.

Lelia Orchid: foto

El reg de les plantes depèn de com es conreen. Estimo el que creix en un recipient, regat després que el substrat s’hagi assecat. Podeu determinar el nivell d’humitat observant l’estat de l’escorça, que és clarament visible a través de les parets transparents de l’olla. Si Laelia creix en blocs, es rega diàriament i en condicions normals, un cop cada dos dies. Regar les plantes només amb aigua filtrada a temperatura ambient. Alguns jardiners recomanen afegir algunes gotes d'àcid cítric o àcid acètic per estovar l'aigua. Aquests additius s’han d’afegir en quantitats molt petites perquè l’aigua no tingui un gust característic. La Laelia es rega submergint-la en aigua, on hauria de ser durant uns 20 minuts.

La planta necessita un nivell d’humitat de l’aire força elevat, del 70% al 85%. És impossible proporcionar aquest nivell fins i tot mitjançant polvoritzacions molt freqüents. Per aquest motiu, s’aconsella que les cireres creixin en orquidaris o que facin servir un humidificador.

Un trasplantament de flors només es realitza quan és necessari. Aquesta necessitat sorgeix quan es noten traces de desintegració o acidificació del substrat. I també, si la capacitat simplement no conté la flor cultivada. Es recomana trasplantar durant la formació i el creixement d'arrels joves.

L'apòsit superior s'aplica almenys una vegada cada dues setmanes. Com a fertilitzant, podeu utilitzar complexos de nutrients minerals adequats per alimentar orquídies. Cal tenir en compte que, a l’hora de preparar una solució de treball, cal utilitzar la meitat de la dosi indicada a l’envàs. Els fertilitzants s’apliquen de diverses maneres, alternant el reg i la polvorització.

Dels mètodes de cria de laelia, només el mètode vegetatiu és adequat per a terrenys interiors. Al mateix temps, és important que quan es divideix amb rizoma, quedi com a mínim tres pseudobulbos a cada divisió.

Els experts observen que la planta rarament es veu afectada per malalties. La seva causa, en la majoria dels casos, és la cura inapropiada, a saber: una il·luminació feble i insuficient; incompliment del règim de temperatura; reg incorrecte i intempestiu; lesions radicals causades durant la plantació o el trasplantament d’una planta.

Lelia Orchid: foto

Tipus de laelia

En condicions interiors, només alguns tipus de laèlia creixen bé i es desenvolupen. Tot i això, ja hi ha força híbrids derivats d’aquestes espècies.

Lelia de doble tall

Per naturalesa, aquesta espècie creix a Mèxic, Guatemala a Hondures. Aquesta laelia és especialment comuna als boscos humits. Per cert, a Mèxic té un altre nom: "el toro", que significa "toro". Aquest nom d’una flor tan delicada es deu probablement als sèpals allargats i punxeguts, que recorden les banyes d’un bou.

Els pseudobulbos de Laelia són de fulla única, de forma ovalada, no superen els 3 cm d’amplada i fins a 10 cm d’alçada. Les tiges joves es formen una al costat de l’altra, a una distància de 3-4 cm.La longitud de les fulles varia de 10 a 20 cm i la seva amplada és de 4 cm. El peduncle pot créixer fins a 1 m de longitud i produir fins a cinc flors força grans. Els pètals i els sèpals tenen una forma de dors allargada i lleugerament corbada. En mida, els pètals són una mica més grans que els sèpals; la seva longitud és de 6-7 cm, mentre que els sèpals són literalment un centímetre i mig menys. La seva amplada difereix significativament, els sèpals són gairebé el doble d’estrets que els pètals. No obstant això, és aquesta combinació de diferents formes i mides que fa que aquest tipus de laèlia sigui molt atractiu. El tercer pètal té els costats laterals fusionats en un tub i una vora ondulada doblegada cap a la part inferior. Els pètals de Laelia són d’espígol i els sèpals de color porpra. L’embut i la faringe són groguencs amb traços de color porpra fosc.

Lelia Orchid: foto

Lelia Gulda

La pàtria d’aquesta espècie és Mèxic. No obstant això, avui en dia no ho veureu en condicions naturals.

Els pseudobulbos de la planta tenen forma de fus amb vores dèbilment pronunciades. De dues fulles, però també hi ha pseudobulbs de tres fulles. La seva amplada no supera els 3 cm i la longitud és de 4 a 15 cm. Les fulles també són bastant estretes, no superen els 3 cm d’amplada, però al mateix temps són bastant llargues, fins a 25 cm. del peduncle pot arribar als 40-80 cm. Normalment, sobre ella produeix un mínim de tres i un màxim de deu flors, amb un diàmetre d’uns 8 cm. Els sèpals són estrets, només tenen un parell de centímetres d’amplada i no superen els 6 Els pètals tenen forma de diamant i tenen una vora ondulada. Els sèpals i els pètals són dominats per un color lila, més clar o gairebé blanc cap al centre de la flor i més fosc a les puntes.

Lelia Orchid: foto

Lelia ruboritzada

Es tracta d’una espècie de laèlia força comuna a Amèrica del Sud. Els pseudobulbs són ovals, tenen una forma lleugerament aplanada, univalent, amb menys freqüència de fulla doble, d’un i mig a tres centímetres d’amplada i no més de set centímetres d’alçada. Les fulles són estretes, de forma el·líptica i de longitud curta - 10-15 cm, amplada - 3 cm. Els peduncles són de diverses flors, la seva longitud màxima pot ser de 80 cm. Formen fins a 15 flors de mida mitjana, amb un diàmetre de De 3 a 7 cm. Els sèpals tenen forma de cinturó amb una vora punxeguda, de 2 a 5 cm de llarg i no més d'1 cm d'ample. Els pètals són en forma de diamant, lleugerament arrodonits, de fins a 4 cm de llarg, fins a 2 cm Molt sovint, les flors estan pintades en rosa clar o porpra en diversos tons. La gola és d’un color porpra intens.

Lelia Orchid: foto

Lelia és magnífica

I un altre mexicà. Aquesta espècie és una planta endèmica, la qual cosa significa que, excepte al territori de Mèxic, no hi ha cap altre lloc per veure-la en condicions naturals.

Lelia forma pseudobulbs de fulla simple o doble fulla, d’alçada reduïda, d’uns 5 cm, de forma ovalada. La longitud de les fulles és petita: 12-15 cm, amplada fins a 3 cm. El peduncle és curt: 15-20 cm, amb flors aparellades o simples, de fins a 15 cm de diàmetre. Els pètals són arrodonits, lleugerament diamants. -en forma. Els sèpals, en canvi, són allargats i estrets. El color de les Flors és diferent: tots els tons rosa i lila. En la línia d'aquesta espècie també hi ha varietats que tenen un color absolutament blanc com la neu.

Conclusió

És extremadament difícil cultivar lelia i aconseguir la seva floració sense formació teòrica i pràctica. Tot i això, res és impossible si apliqueu força i esforç, el resultat no trigarà a arribar.

Lelia Orchid: vídeo sobre la planta

Lelia: ressenyes de plantes en creixement

• Kristina Vladimirovna, regió de Leningrad: “L’orquídia Lelia fa temps que creix amb mi. Amb els anys de cultiu, em vaig adonar que és millor cultivar Lelia en un recipient transparent que transmeti bé la llum. A aquests efectes, faig servir una olla dissenyada per a orquídies, crec que és bastant adequada. També és bo perquè té forats de drenatge força grans, que permeten que l’aire arribi a les arrels de Laelia en el volum requerit ".
• Ekaterina Maksimovna, regió de Moscou: “Tinc dos tipus de laèlia que creixen alhora: ruboritzada i magnífica. Tots dos són molt bonics, però molt capritxosos de cuidar.Per tant, no recomanaria cultivar una orquídia Lelia per a jardiners novells ".