Grosella espinosa Hinnomaki

La varietat Hinnomaki va ser criada per científics residents a Finlàndia. Es diferencia d’altres varietats per la seva forma, és més arrodonit. La varietat té baies grans molt gustoses i de gran rendiment, així com espines que estan als brots.

Descripció de la varietat de grosella espinosa Hinnomaki

Hinnomaki

L’arbust d’aquesta varietat arriba a una alçada de fins a 2 metres. El rendiment és tan alt que ja a mitjan estiu, o millor dit, a la primera quinzena de juliol, maduren uns 10 quilograms de baies. Les baies tenen una olor agradable i un sabor dolç.

Hinnomaki és propens a esmicolar-se, però al mateix temps la seva closca exterior no es lesiona ni s’esquerda. Aquesta varietat conté molts àcids orgànics, sacàrids, vitamines i altres microelements. També és força resistent a diverses malalties i plagues.

Les baies es poden utilitzar a la cuina i a l'elaboració de vi o suc.

Varietat Hinnomaki, grosella espinosa. Pros i contres

La varietat Hinnomaki en té moltes avantatges:

1. Alta resistència.
2. Desenvolupament i creixement ràpid.
3. Alta resistència a les gelades.
4. Fruites delicioses i de gran qualitat.
5. Es requereix un manteniment mínim.
6. Resistent a moltes plagues.

Menys: la presència d’espines als brots. Es poden fer mal si no se substitueixen.

Gooseberry Hinnomaki Roth i altres varietats

Hi ha quatre varietats populars d’aquesta varietat de grosella espinosa. Bàsicament, difereixen en color i rendiment. Quan es va crear la varietat Hinnomaki, els científics van decidir no aturar-se i crear fruites amb diferents colors. Les varietats més populars són:

1. Hinnomaki verd

Aquesta espècie és termòfila, estima molt els raigs solars. S’ha de conrear en una zona on no hi hagi un fort vent i corrents d’aire, ja que això perjudica la planta. Pot suportar gelades de fins a 25 graus. L'alçada de l'arbust arriba fins a 1 metre, per si mateixa no és exuberant.

Les baies són lleugerament allargades, de color verdós. El sabor de les baies és àcid. A partir d’una planta que s’ha desenvolupat al territori durant 2 anys, podeu collir uns 6 quilograms. És resistent a virus com spheroteka.

2. Boca de Hinnomaki

L'alçada de la mata arriba als 1,8 metres. La seva peculiaritat és la seva elevada resistència. L’arbust està una mica estès. És resistent a la floridura. A partir d'aquesta varietat, podeu obtenir fins a 11 quilograms de baies. Cada baia té aproximadament 9-10 grams. El color és bordeus.

3. Hinnomaki groc

Aquesta és la varietat més baixa d’aquesta varietat, ja que l’arbust només arriba als 50-60 centímetres d’alçada. Aquesta varietat no es pot desenvolupar en sòls àcids i pantanosos. Les baies tenen un to daurat, l’arbust és molt bonic i les baies són dolces.

4. Hinnomaki Gelb

És resistent a qualsevol gelada i gelada, i també tolera bé la sequera. La seva immunitat és mitjana, és a dir, és resistent a moltes plagues i malalties. El sòl fèrtil és molt important per a aquesta varietat.

Les baies són grogues. La polpa de la baia té una lleugera acidesa i un agradable aroma. L’arbust prefereix les zones assolellades, no necessita molta aigua.

Cultivant la varietat Hinnomaki

L’arbust creix bé en diferents condicions climàtiques. Però per al seu bon desenvolupament, cal escollir el lloc adequat. El lloc hauria d’estar ben il·luminat per la llum del sol, estar en un lloc sec i pla, on no hi hagi fort vent i corrent d’aire.

S’ha de plantar lluny d’arbres alts, de manera que res no obstrueixi el sol.

El sol és un factor important, sense el qual la planta morirà i no podrà desenvolupar-se.

Preparació del lloc

Cal plantar aquesta varietat a la tardor, ja que és llavors quan l’arbust es porta bé. L’arbust aconsegueix ser més robust per suportar les gelades. A la primavera, el creixement i el desenvolupament comencen a augmentar. 15 dies abans de la sembra, el lloc ha d’estar ben preparat.

Per fer-ho, s’excava acuradament, s’anivella i s’alimenta amb fertilitzants minerals i orgànics. Cal eliminar les males herbes i altres residus.

El millor és que la mostassa hagués crescut abans al lloc de plantació de groselles. Atès que els components que queden després ajuden al millor desenvolupament de la grosella.

Terra

La varietat no tolera molt bé el terreny pantanós. No li agrada molta humitat. Els terrenys pesats també seran dolents per al desenvolupament. La terra negra o el franc serien ideals.

Instruccions de plantació de varietats

Primer cal fer forats, això es fa a la tardor. La profunditat i l'amplada han de ser d'uns 50 centímetres. Les plantes es planten a una distància de 150 a 170 centímetres l’una de l’altra. Per tant, no s’emportaran nutrients els uns dels altres.

La meitat del forat s’ha d’omplir de terra, que es barrejarà amb una barreja especial. Per preparar la barreja, necessitareu 2 kg de fem, 55 grams de potassi i calç, 400 grams de cendra.

Al fons del forat s’hauria de formar un petit turó, on es planta la planta. Després d’això, cal trepitjar el sòl i vessar 1-2 litres d’aigua, que es barrejaran amb humus.

Cura del cultivar Hinnomaki

La varietat necessita la cura més comuna, és exigent. Aquesta varietat és molt adequada per a jardiners principiants ja que no requereix cap experiència. Els aspectes més importants de l'atenció són:

1. Fertilització.
2. Formació correcta i oportuna de matolls.
3. Profilaxi contra les malalties.
4. Calent per a l'hivern, si les gelades superen els 25 graus.

Reg

La varietat sobreviu molt bé a l’aridesa, però si continua durant molt de temps, l’arbust comença a marcir-se. El reg només s’ha de fer unes quantes vegades. Quan es posa l’ovari, quan el fruit madura i en preparació per al període hivernal.

L’excés d’aigua fa molta por a les groselles, ja que provoca la podridura del sistema radicular.

Amaniment superior

Si durant la sembra va afegir fertilitzants: minerals o humus, la següent alimentació s'ha de dur a terme només al cap d'un any. Però els experts recomanen fer una barreja especial de compost (2 quilograms), fosfat (20 grams), cendra (100 grams) a la tardor.

Això és necessari perquè les groselles necessiten potassi per reposar-se amb aquesta barreja. Quan floreixen les groselles es poden utilitzar fertilitzants orgànics. Per a això, podeu utilitzar salitre.

El sol de grosella s’ha d’afluixar, generalment després de regar abundantment o ploure, en cas contrari la planta no podrà aconseguir prou aire.

Poda

La poda és molt important per a les groselles, ja que és fonamental la formació adequada d’arbustos. A la primavera, fins i tot abans que s’obrin els cabdells, així com a la tardor, 70 dies abans de les gelades, s’han d’escurçar les branques, sobretot si l’arbust produeix una petita collita.

Els científics aconsellen deixar anualment només 6-7 brots nous. Deixeu només brots suaus. Els brots febles i malalts s’eliminen i s’eliminen.

Lluita contra les malalties

Aquesta varietat té una elevada immunitat, però hi ha malalties que no poden fer front. Aquests inclouen la podridura grisa, la taca blanca, l’òxid. Aquestes malalties són causades per diversos fongs si no es cuiden adequadament.

El líquid de Bordeus i el Cuprozan ajudaran en el tractament de les dues primeres malalties. Els fungicides s’utilitzen contra l’òxid. S’han d’utilitzar diverses vegades per desfer-se’n. Les groselles infectades s’han d’eliminar del sòl i cremar-les. Això ajudarà a protegir els arbustos restants de la malaltia.

El mosaic també pot atacar les groselles. Normalment, el patogen, és a dir, el virus, apareix juntament amb els pugons o si es va vacunar un apèndix malalt.

Abans de l’hivern, totes les fulles, branques velles s’eliminen i es cremen.

Els àcars, les lluernes, les mosques de serra també poden atacar les groselles. En aquest cas, no es recomana utilitzar cap preparat químic. Per desfer-se d’aquestes plagues, cal regar l’arbust amb aigua calenta, recollir les fulles infectades, disparar i cremar-les.

Reproducció

La propagació del groselló es pot produir de dues maneres, ja sigui tallant o dividint. Si voleu cultivar una nova varietat, utilitzeu llavors per a això.

Emmagatzematge

Es recomana tallar les baies amb les mans netes i sense guants. La verema s’ha de fer amb bon temps. La rosada no hauria d’estar present. Després de collir-les, les baies s’han de disposar en capes primes, no han de quedar més de 7 dies.

Si la temperatura és d’uns 1-2 graus, les baies es poden guardar durant uns 50 dies. Amb una gelada més gran, la seva vida útil augmenta fins a 90 dies. En aquest cas, els plats on s’emmagatzemen les baies s’han de tancar.