Crocus

El segon nom d’aquesta cultura és el safrà. Es considera un gènere de plantes herbàcies tuberculoses-bulboses, que és un representant de la família dels iris. Per naturalesa, aquesta cultura creix al centre, nord, sud d’Europa, així com al Pròxim Orient, a Àsia Menor i Àsia Central, a la Mediterrània. Aquesta cultura se sent molt bé a prats, boscos i estepes. Actualment, hi ha unes 80 espècies d’aquesta planta i unes 300 varietats diferents. Traduït de la llengua grega, crocus és "fil, fibra", i el seu segon nom és safrà, que deriva de la paraula àrab, que significa "groc", gràcies a l'ombra de l'estigma d'aquesta flor.

Aquesta cultura va ser esmentada en els seus manuscrits pels antics filòsofs d’Egipte i els metges, i ara el coco és molt popular entre els cultivadors de flors, ja que aquesta cultura és una de les flors més boniques de la primavera, tot i que hi ha moltes espècies d’aquesta planta, la floració període que es produeix a la temporada de tardor.

Crocus: descripció i característiques

A la foto: crocus de dues flors

Crocus és un representant de cultius de poc creixement, la seva alçada no supera els 10 cm. El diàmetre del bulb és de fins a uns 3 centímetres i la seva forma és rodona o aplanada. La part superficial del bulb es troba en escates i el bulb també té un munt d’arrels fibroses. Crocus no té brots. Durant el color o després del seu final, es formen fulles basals estretes, que tenen una forma lineal. Aquestes fulles es disposen en un feix que cobreix les escates.

Les flors d’aquesta cultura són simples i tenen forma de copa, amb un diàmetre de fins a 5 centímetres. Aquestes flors poden ser de color groc, lila, crema, porpra, blau, taronja o blanc com la neu, tot i que hi ha varietats de varietats en què les flors són tacades o bicolores. Aquestes flors floreixen sobre un peduncle força curt i nu, i també estan envoltades d’escates filmoses. El període de floració és massiu i té una durada aproximada de 17-20 dies. Totes les varietats d’aquesta cultura se solen dividir en 15 grups separats.

Crocuses - aterratge: característiques

Perquè el coco creixi amb èxit després de la sembra, cal tenir en compte alguns matisos.

Temps i lloc de desembarcament

Les espècies d’aquesta flor, l’època de floració de les quals comença a la primavera de l’any, s’han de plantar en una zona oberta a la tardor i les espècies que donen color a la tardor es planten en una zona oberta a la temporada estival.

El lloc de plantació hauria de tenir prou llum, tot i que aquestes plantes creixen força bé a l’ombra i a la zona ombrejada. El sòl d’aquestes flors s’ha de triar clar i sec i també ben afluixat i dotat d’una bona quantitat de nutrients.

El lloc d’aterratge es prepara amb antelació i s’ha d’introduir una capa de drenatge al terra, en la forma de la qual poden aparèixer grans sorres de riu o grava fina. En forma de matèria orgànica, s’han d’afegir a terra sòl compost, fems podrits o calç, juntament amb torba, ja que el cultiu és força dolent, creix i es desenvolupa en sòls àcids. Amb el sòl argilós, s’hi introdueix cendra de fusta normal.

Hi ha tipus d’aquesta planta que són categòricament inacceptables per créixer en terrenys humits i, per a aquestes espècies, els jardiners experimentats recomanen construir llits força alts i el drenatge es fa a partir de runa o grava.Abans de plantar, assegureu-vos d’inspeccionar acuradament el material per desembarcar de manera que no tingui danys ni altres defectes.

Com plantar arbres a la temporada de tardor

Quan els bulbs es planten en un espai obert al setembre, el començament del color ja es pot observar a la primavera. La plantació dels bulbs es realitza en sòls solts i s’han de plantar a una profunditat que sigui dues vegades més que ells. Quan la ceba es planta en un sòl força pesat, només s’enfonsa una de la seva mida.

La distància entre els bulbs plantats ha de ser d’uns 8-10 cm. La plantació posterior requereix un reg suficient. Val la pena assenyalar que no es recomana plantar aquestes plantes massa a prop perquè es conreen en un lloc durant uns cinc anys. Durant aquest temps, es forma tota una colònia de filles filles als bulbs, i el propi lloc de creixement sembla una catifa sòlida d’aquestes belles flors. Al cap de cinc anys, heu de plantar aquestes plantes.

Desembarcament per destil·lació

A un gran nombre de jardiners els agrada cultivar cultius de flors de jardí a casa quan és hivern fora. La forma més senzilla serà fer créixer aquelles flors bulboses. El cocoter també és un d’aquests cultius.

Els experts recomanen optar per varietats holandeses de flors grans. Per fer-ho, seleccioneu de cinc a deu cebes aproximadament de la mateixa mida, planteu-les en un recipient, molt poc profund, però ample. Com a resultat, obtindreu tot un munt de belles flors.

S'aboca terra neutra i fluixa al contenidor d'aterratge, amb un rendiment líquid i nitrogen bastant bo.

Els bulbs que ja han florit no s’han de llençar. Es regen i fertilitzen constantment amb fertilitzants minerals complexos, en forma de solució feble, especialment per als cultius de flors d’interior.

Després de canviar l'ombra del fullatge a groc, comencen a reduir gradualment el reg fins que aquest procediment s'aturi completament. Després que les fulles estiguin completament seques, els bulbs es treuen del contenidor. Tots els residus del sòl se’n treuen completament i s’emboliquen amb tovallons, després es plegen en un recipient fet amb cartró. Emmagatzemeu aquest material per plantar en un lloc sec i fosc, fins a l'arribada de la temporada de tardor, quan es planten en un espai obert.

Cura del cocoter

Crocus Tomasini: Foto de la varietat

La cura d’aquestes plantes no requereix cap cost ni dificultat especial.

Procediment esmalt obligatori només quan gairebé no hi havia nevada a l'hivern i molt poca pluja a la primavera. El creixement d’aquestes plantes depèn completament de la quantitat de líquid rebut. Però val la pena assenyalar que el coco tolera el període sec de manera força constant.

La superfície del terreny on creix aquesta planta hauria de ser regularment afluixar, mentre es realitza el desherbat simultàniament.

Durant un creixement intensiu, el coco requereix alimentar però tingueu en compte que la introducció de matèria orgànica fresca al sòl està estrictament prohibida. Aquestes plantes són bones per alimentar-se amb fertilitzants minerals, sobretot adoren el fòsfor i el potassi. Amb fertilitzants que contenen nitrogen, heu de tenir precaució, ja que amb un alt contingut de nitrogen al sòl durant les pluges, aquests cultius poden formar una infecció per fongs.

Per primera vegada, aquest cultiu s’alimenta immediatament després de l’arribada de la primavera per la neu, mentre s’apliquen fertilitzants minerals complexos.

La segona vegada, s’alimenten durant el color amb el mateix fertilitzant, però amb un contingut de nitrogen inferior. En un moment en què el fullatge canvia de color a groc a les flors el període de color és a la primavera, deixen de preocupar-se fins al període de tardor, però només si no ha arribat el moment de treure els bulbs del terra.I les plantes que donen color a la tardor decoraran el vostre lloc amb les seves belles flors al mes de setembre.

Com trasplantar el coco

No és gens necessari desenterrar els bulbs anualment durant el període hivernal. Tot i que els jardiners experimentats diuen fer-ho un cop cada quatre anys i el segon mes d’estiu, quan aquestes flors tenen un període inactiu. Això es fa perquè durant aquest període la bombeta mare augmenta bastant la seva mida, a causa del fet que està plena de nombrosos bulbs filials.

El bulb d'aquesta planta es forma d'un a deu bulbs anuals, segons la varietat varietal. Els bulbs es fan molt de prop i les flors es fan petites.

En quin període hauríeu de desenterrar els bulbs? Els bulbs s’han de plantar contínuament cada quatre anys. Si voleu obtenir material per aterrar, podeu fer-ho més sovint.

L’excavació d’aquesta cultura, que floreixi a la temporada primaveral, depenent de la varietat a la qual pertanyi, hauria de ser des de la meitat de la temporada estival fins al setembre, i les varietats que donin color a la tardor s’han de desenterrar des del primer mes d’estiu fins a l’agost. . Després, quan els bulbs excavats ja estan secs, cal eliminar les arrels mortes i les escates amb defectes.

També s’han d’eliminar tots els bulbs infectats per la malaltia i tractar tots els danys mecànics amb carbó triturat o cendres normals. Els bulbs s’emmagatzemen en un lloc fresc i sec fins que cal plantar-los en un espai obert.

Reproducció

Es descriu molt bé i detalladament com es propaga exactament un coco (per mitjà de bulbs infantils o filla, separats del bulb mare durant el trasplantament).

Els bulbs separats es planten en un espai obert exactament de la mateixa manera que la plantació original. Després del desembarcament, els separats filial bulbs en un espai obert, el seu primer període de color es pot observar al cap d’uns tres anys, segons l’espècie i la varietat.

Per a la reproducció d’aquesta planta, que dóna color a la primavera, utilitzeu-la seminal mètode. Tot i que els jardiners no els agrada utilitzar aquest mètode de propagació, ja que les flors cultivades, les dades de les llavors comencen a donar color només al cap d’uns cinc anys.

Per als cultius que donen color a la tardor i creixen a latitud mitjana, les llavors no poden madurar completament fins a l'arribada del període hivernal.

Malalties i plagues, mesures preventives

Si se segueixen totes les regles i característiques de la tecnologia agrícola, aquestes flors resistiran de forma ferma diverses malalties i atacs de diversos insectes nocius. El major mal als bulbs d’aquesta planta és causat per ratolins de campque mengen sovint aquests bulbs. Per tant, és millor no deixar les bombetes excavades a l’espai lliure.

Els experts recomanen empaquetar-los en un recipient per a ous. De vegades, en examinar les bombetes, es poden veure forats que estan fets cuc de filferro. Quan es palpa, aquesta plaga és força dura i té un to groguenc.

Amb una gran quantitat d’aquesta plaga, els experts recomanen col·locar feixos de palla, fenc o herba vella i no podrida al vostre lloc a finals d’abril o principis de maig. Cal humitejar-los i després cobrir-los amb taules a la part superior.

Després que aquestes plagues entren en aquest parany, es treuen i es cremen. Repetiu aquest procediment si cal. Les llimacs són un altre enemic habitual d’aquestes plantes. Per combatre-les, es recullen a mà i s’incineren.

Val a dir que la reproducció d’aquesta cultura es duu a terme també mitjançant la sembra pròpia, de manera que aquestes flors poden créixer en diversos llocs totalment inadequats i, per tant, convertir-se en males herbes.

De vegades, al jardí es pot trobar una planta en la qual les flors tenen una forma aplanada i els seus pètals estan coberts de taques grises i aquestes flors no s’obren completament. Això vol dir tenir malalties víriques, que solen provocar plagues com trips, pugons i ratolins.

Les plantes infectades han de ser retirades amb urgència del llit de flors i cremades per evitar la propagació de la malaltia. Després d'això, el lloc on van créixer els exemplars infectats s'ha de regar amb una solució bastant forta de potassi de manganès i calent.

Si no es compleixen les normes agrotècniques o la cura d’aquest cultiu és inadequada, es pot infectar ràpidament. malalties fúngiquesper exemple, fusarium, penicillus, podridura esclerocial i grisa. A més, el perill de contraure aquestes malalties augmenta significativament si fa temps humit i càlid a l'exterior.

Per a la prevenció, cal fer un examen d’alta qualitat i molt acurat de les bombetes que adquiriu a la botiga, però si s’han format ferides al cavar les bombetes, s’han d’escampar amb cendra normal i després assecar-les a l’habitació. temperatura. Abans de plantar el material de plantació en un espai obert, s’ha de gravar amb una solució fungicida.

Excavació i emmagatzematge de les bombetes

A la foto: crocus, varietat - valent

Sovint, els cultivadors principiants es fan la pregunta: què fer amb els arbres que s’han esvaït? Cal tallar les flors que s’han marcit junt amb els peduncles, deixant les fulles al mateix temps, ja que aquest fullatge decorarà el vostre jardí durant moltes setmanes.

Al cap d’una estona, aquest fullatge canviarà de color a groc i es marcirà. Després que les fulles d'aquesta planta estiguin completament seques de forma natural, cal extreure els bulbs d'aquestes varietats varietals, el principi del qual es produeix a la primavera. Després es deixa assecar i emmagatzemar fins a la tardor, després es tornen a plantar en un espai obert.

Com es va esmentar anteriorment, no cal que ho feu cada any. Si les plantes es van plantar en un espai obert fa menys de 3 anys i la superfície del sòl encara és visible entre elles, no cal que les plantis. En aquest cas, durant el període hivernal, la superfície del lloc està coberta amb una capa bastant gruixuda de torba o fulles seques caigudes.

El període de temps en què és necessari desenterrar el coco

Per a aquestes flors, el moment de floració de les quals comença a la primavera, el cicle anual comença les darreres setmanes del període hivernal o les primeres setmanes del període primaveral, quan comencen a créixer les fulles dels arbres.

Cap a mitjans de juny, aquestes flors tenen un període latent i, a la tardor, es "tornen a despertar" i comencen a acumular intensament elements nutritius, així com a acumular arrels. Fins i tot en aquest moment, es produeix el final de la formació del punt de renovació.

Per tant, quan el coco està inactiu, el fullatge ha de quedar sencer. L’excavació o la plantació de bulbs de varietats varietals, en què es produeix el moment de la floració a la primavera, es requereix precisament durant el període inactiu, o més exactament, des de la segona dècada de juny fins al final de la temporada estival.

Aquestes flors, que donen color a la tardor, comencen el seu cicle anual el darrer tercer mes de la temporada estival. Al principi, el coco comença a florir i després les fulles tornen a créixer. En el mateix període es pot observar la formació d’un corm de substitució. En aquests cultius florals, el període inactiu comença aproximadament un mes abans que en les varietats que donen color a la primavera. Si hi ha una gran necessitat d’excavar aquestes plantes del terra, és necessari des de principis de juny fins a finals d’agost.

Característiques d'emmagatzematge de bombetes

Després de desenterrar els bulbs, s’han de plegar en un lloc fosc perquè s’assequin. Aleshores, les restes de la terra, així com les arrels i escates mortes, s’han d’eliminar d’aquests bulbs.Després s’han de posar en un recipient i en una sola capa. Per exemple, les cebes molt petites s’adapten perfectament als contenidors després dels dolços.

Cal dir que allà on s’allotjaran i s’emmagatzemaran les bombetes, hi ha d’haver una temperatura de l’aire que no baixi dels 22 graus, en cas contrari, el procés de formació dels ronyons es pot veure alterat. Els primers dies d’agost, la temperatura ambient s’hauria de reduir en dos graus i, al cap d’una setmana aproximada, la temperatura hauria de ser d’uns 15 graus.

De vegades és possible suportar aquest règim de temperatura només en llocs especials, i els cultivadors de flors aficionats simplement emmagatzemen els bulbs en un lloc fosc i sec, a més, suficientment ventilat i la temperatura de l’aire en aquesta habitació hauria de ser la temperatura ambient.

Crocus: varietats

Ara hi ha una gran varietat de varietats varietals d’aquesta cultura, que s’inclouen en 15 grups diferents.

El primer grup inclou aquelles subespècies que donen color a la temporada de tardor, mentre que els altres 14 grups inclouen varietats que donen color a la temporada de primavera. Gràcies a espècies com el crocus de primavera, els científics han criat una gran varietat de subespècies i els seus híbrids, i val la pena assenyalar el fet que el major nombre d’elles es va publicar gràcies als criadors holandesos.

Les subespècies comercials més famoses formen part del grup holandès d’híbrids. Un altre dels grups de subespècies més estimats i comercials és el que es diu Chrysanthus. Penseu breument en la descripció dels grups d'aquesta cultura de flors, així com de les seves subespècies més famoses.

Varietats de floració primaveral

• Crocus de dues flors... En condicions naturals, aquesta subespècie es pot veure creixent al territori des de l’Iran a Itàlia, així com al Caucas i Crimea. Aquest cultiu de flors està dotat de diferents formes naturals: amb brots blancs com la neu; amb flors d’un to lila-blavós amb petites taques marrons a l’exterior dels sèpals; amb pètals a les flors de tonalitat clara, amb ratlles marró-porpra; amb flors d’un to marró-porpra a l’exterior dels sèpals i a l’interior: blanc. La faringe de les flors d’aquesta subespècie té un color blanc o groc.

• Crocus de primavera... Aquest cultiu pot créixer fins a una alçada de 170 mm. El tubercle bulbós d’aquest coco està aplanat i la seva superfície està coberta d’escates de malla. Les fulles són estretes i lineals, dotades d’un matís verdós fosc, tot i que a la seva superfície hi ha una franja longitudinal que té un color clar platejat. Les flors s’obren amb una forma de campanar d’embut amb un tub allargat, tenen un to lila o blanc com la neu. Cada bulb pot tenir 1-2 flors. El moment de color comença a la temporada de primavera i dura aproximadament 20 dies.

• Crocus Tomasini... En condicions naturals, aquesta espècie pot créixer a Hongria i als països de l'antiga Iugoslàvia, i a aquests cultius de flors els encanta créixer als boscos de fulla caduca i als vessants de les muntanyes. Les fulles de color lila rosat del periant poden tenir una vora blanca com la neu al llarg de la vora. Les flors, quan s’obren, tenen una forma d’estrella i un to blanc de la faringe. De cada bulb es poden formar tres flors, amb una alçada d’uns 6 centímetres. El període de color comença al mes d'abril i dura fins a 20 dies. Aquesta espècie es conrea des del 1847 i cal dir que aquesta és una de les més preferides. Les subespècies més famoses són: Bellesa Laylek (la subespècie està dotada de flors força obertes, de forma gairebé plana, que arriben a una circumferència de 30 mil·límetres. Tint pàl·lid), Whitewell Purple (les flors no són prou petites i estan obertes amb un de forma gairebé plana, pot tenir una circumferència de fins a 40 mil·límetres i té un color lila-porpra. Els lòbuls són més aviat estrets i de forma allargada. El tub està dotat d’un color blanc i pot ser llarg fins a 350 mil·límetres).

• Crocus daurat... En condicions naturals, aquest cultiu de flors es pot trobar als vessants dels Balcans rocosos i Àsia Menor. El creixement d’aquesta flor no supera els 20 cm.La bombeta té una forma esfèrica aplanada. Les fulles d’aquesta planta són força estretes. Les flors estan dotades d’un matís daurat groguenc i els periantis es plegen cap enrere, per fora, que tenen una brillantor. Hi ha formes d’aquest tipus que presenten marques marrons o ratlles d’un to marró a la part exterior dels pètals. Els pilars estan dotats d’un color vermell clar, mentre que les anteres tenen un to ataronjat. El període de floració comença a l’abril i dura aproximadament 20 dies. La varietat es conrea des del 1841 i les subespècies més populars i esteses són: Capot blau (les flors arriben a una longitud d’uns 3 centímetres, dotades de gola groga i periant blau cel), Nannet (les flors tenen un color groc cremós, i a la seva cara exterior hi ha traços de tonalitat porpra), intestins IG (subespècies, amb flors més grans de color marró gris per fora i per dins, de color groc brillant). color a la primavera, com: reticulat, de fulla estreta, Imperat, Crimea, Korolkova, groc, Zibera, Alataevsky, Ankyrsky, Geufel, Kosikansky, Adam i molts altres.

Crocus florits a la tardor

• Crocus preciós... A aquesta espècie li encanta créixer a la vora dels boscos a les terres altes dels Balcans, Àsia Menor i Crimea. Les fulles poden créixer fins a 300 mil·límetres de llarg. Les flors tenen un to lila-porpra i poden créixer fins a 70 mil·límetres de circumferència; les flors tenen venes longitudinals que tenen un color morat. El període de color comença a la primera meitat de la tardor. Hi ha formes de jardí en què els cabdells tenen un color lila, blanc com la neu, celestial, blau fosc i porpra pàl·lid. Les varietats més habituals d’aquesta espècie són: Albus (amb pètals blancs a les flors i amb un tub groc pàl·lid), Àrtabir (les flors tenen un to blau cel i hi ha venes fosques a les bràctees), Oksinan (els pètals de les flors tenen es dibuixen un to violeta-blavós, un ampli periant fosc i fulles encara força esmolades).

• Crocus Banat... En condicions naturals, aquesta espècie es pot trobar als Balcans, als Carpats i a Romania. L’espècie va rebre el seu nom en honor de la històrica regió del Banat, situada a Romania. Les fulles d’aquesta planta són lineals i poden arribar a tenir una longitud de 150 mil·límetres i també tenen un to gris platejat. Les flors estan dotades d’un matís lila clar i d’anteres grogues. El creixement de les flors pot ser aproximadament de 140 mm. Les fulles del periant exterior tenen aproximadament 4,5 centímetres de llarg, mentre que les interiors són molt més estretes i curtes.

• Crocus bonic... Un aspecte força espectacular, en el qual les flors estan dotades d’un matís violeta clar i presenten ratlles d’un color fosc a la superfície. La circumferència de les flors pot arribar als 80 mil·límetres, i aquestes flors creixen fins als 100 mil·límetres d’alçada. Un arbust d’aquesta espècie pot tenir entre 5 i 10 flors i s’obren des de la primera meitat de la tardor. Aquest tipus de crocus és resistent al fred, però no és fort.

A les floristeries també els agrada cultivar arbres, el color dels quals arriba a la tardor, com ara: Pallas, bonic, Gulimi, Sharoyana, turó, mitjà, holo-florit, tardà, blanc-groc i altres.

Crocus amb grans flors

Aquestes flors es consideren fèrtils i tenen la seva principal diferència: la despretensió. El període de color d’aquests cultius florals es produeix a la temporada de primavera. Les seves flors difereixen de les habituals en una mida força gran. Per primera vegada, les varietats van conèixer els híbrids holandesos el 1897 i ara n’hi ha aproximadament 50. És habitual dividir aquests híbrids en subgrups separats, que difereixen per l’ombra de les flors. Aquests subgrups són:

• En el primer grup hi ha arbres, els pètals de les flors que creixen amb un color clar, així com els que estan dotats de flors de color blanc com la neu amb taques d’un to diferent a la base de cada lòbul separat del bràctees.
• El segon grup inclou subespècies en què els sèpals de les flors, quan s’obren, estan dotats d’un matís violeta, lila i lila.
• El tercer grup inclou subespècies amb pètals reticulats o ratllats a les flors, i hi ha taques a la base dels lòbuls.

El període de color d’aquests cultius es produeix al mes de maig i dura aproximadament entre 13 i 17 dies.

Subespècies que es poden cultivar amb èxit a latituds mitjanes:

• Vanguardia. Les flors en forma oberta tenen una forma de copa i un to lila blavós i poden tenir un diàmetre de fins a 40 mil·límetres. Els lòbuls són ovalats i allargats amb petites taques més fosques que l'ombra de la base. El tub té una longitud aproximada de 450 mm i té un to violeta blavós.

• Albion. Les flors d’aquesta subespècie tenen forma de copa i estan dotades d’un matís blanc com la neu. Aquestes flors poden créixer fins a 40 mil·límetres de circumferència. Els lòbuls són rodons i el tub mesura uns 5 centímetres. La superfície d’aquest tub està coberta amb un cop poc freqüent, que es distingeix per una tonalitat porpra.
• Jubileu. Les flors d’aquesta varietat tenen forma de copa i un to blau amb un lleuger to violeta-violeta. A la base mateixa dels lòbuls hi ha una taca de color porpra clar bastant notable i a la vora hi ha una vora bastant més estreta i més pàl·lida. El tub creix fins a una longitud aproximada de 550 mil·límetres i té un to violeta clar.
• Kathleen Parlow... Les flors d’aquesta varietat tenen una forma de copa i un color blanc com la neu, poden arribar a tenir una circumferència d’uns 4 centímetres. A la base dels lòbuls interiors hi ha franges curtes de color lila. El tub és blanc i fa aproximadament 5 centímetres de llarg.

• Bannière de franctirador... Les flors d’aquesta subespècie tenen forma de copa i poden tenir una circumferència d’uns 4 centímetres. Els lòbuls són de forma ovalada i estan dotats d’un color de malla: a la part exterior presenten un matís gris-lila clar i a l’interior hi ha una malla lila fosca. Parts del cercle exterior amb l'ombra més fosca en comparació amb el cercle interior. A la base dels lòbuls hi ha una petita taca força ben discernible amb un matís lila fosc. El tub fa uns 4 centímetres de llarg i té un color lila fosc.

Crisantem

Aquests híbrids tenen un període de color a la primavera i es deuen al coco daurat, la forma natural del coco bicolor i els seus híbrids. Les flors d'aquest grup tenen una mida petita en comparació amb les "holandeses", tot i que també inclou un gran nombre de subespècies amb flors de tons grocs i blaus pàl·lids. La subespècie més famosa i estimada pels jardiners d’aquest grup:

• Marietta. Les flors d’aquesta subespècie són molt obertes, quasi planes, tenen una circumferència d’uns 3,5 centímetres. Els lòbuls són més aviat estrets i de color crema fosc, dotats de forma ovalada i gola groga. A la base dels lòbuls del cercle exterior, coberts amb franges freqüents de tonalitat lila fosca, a l'exterior hi ha una mica de color marró verdós. El tub és de color verd grisenc i fa aproximadament 3 centímetres de llargada.

• Saturn. Les flors són molt obertes i planes, amb una circumferència aproximada de 350 mil·límetres. L’àpex dels lòbuls del cercle exterior és lleugerament allargat. Estan dotats d’un matís groc cremós, amb una gola de color groc intens. A l'exterior, a la base, hi ha una petita taca de color marró verdós. Les parts del cercle exterior estan completament cobertes amb ratlles sovint trobades, que tenen un to lila. El tub creix fins a una longitud aproximada de 250 mil·límetres i té un to verd grisenc.

• Lady Keeler... Les flors d’aquest cultiu de flors són gairebé planes i tenen forma de copa, poden arribar a una circumferència d’uns 3 centímetres. Els lòbuls estan dotats d’una forma ovalada i lleugerament allargada i d’un to blanc pur des de l’interior. Els lòbuls del cercle interior a l’exterior dominen un color clar, i el cercle exterior és de color porpra fosc amb una vora blanca i a la base hi ha una petita taca de color gris fosc. Els pètals d’aquesta flor, en obrir-se, tenen un to morat. El tub té un to violeta violeta fosc i fa aproximadament 3 centímetres de llargada.

• Gypsy Girl... Les flors d’aquesta subespècie, ben obertes, estan copades i poden arribar a una circumferència d’uns 3,5 centímetres.El costat exterior de les flors està dotat d’un to groc pàl·lid, mentre que el costat interior és groc i la gola és de color groc fosc. A l'interior dels lòbuls hi ha taques petites i de color marró. El tub és cremós i té una longitud d’uns 3 centímetres, i hi ha traços d’un to violeta polsós a la superfície.