Kobea - Cobea

 Kobea (Cobaea) pertany a les plantes anuals semi-arbustives enfiladisses de la família Sinyukhovye o Sinyushnikovye. A la natura, aquesta vinya creix a tot arreu a les Amèriques, en particular a Mèxic i el Perú. Deu el seu nom al monjo missioner espanyol Barnaby Cobo, conegut com a naturalista que va estudiar la flora i la fauna de l’Amèrica Central. Els cobei es distribueixen als boscos tropicals i subtropicals. Des de finals del segle XVIII, aquestes pintoresques vinyes s’utilitzen en horticultura i serveixen jardineria vertical i decoració d'arcs, miradors, bardisses i porxos. En aquest article es parlarà de com cuidar adequadament un kobe perquè pugui mostrar plenament les seves qualitats decoratives.

Característiques externes del kobei

Kobeya es distingeix per un ritme de creixement força elevat, per tant, forma ràpidament un sistema radicular fort i ramificat, format per nombrosos processos fibrosos. Els brots aeris poden créixer fins a 6 m i més, cosa que permet classificar el kobei com una planta alta.

El fullatge del kobei té altes qualitats decoratives: les plaques de fulles plomes disposades al seu torn consten de tres lòbuls. Les fulles situades a la part superior de les tiges experimenten canvis, convertint-se en circells, gràcies als quals els kobei poden pujar per les estructures de suport.

Durant el període de floració, apareixen d’1 a 3 pedicels de cada sinus foliar, coronats amb flors semblants a campanes d’un diàmetre d’uns 8 cm. Per regla general, els pistils i els estams sobresurten més enllà de les vores dels pètals i serveixen com a decoració addicional de la planta. Les flors i els cabdells amb prou feines floreixen tenen un color verd groguenc, ja que els pètals s’obren i es tornen blancs o porpres.

Durant el període de fructificació es produeix la formació de càpsules amb closca coriosa, que conté llavors aplanades ovalades de mida força gran. A mesura que maduren les boletes, s’esquerden al llarg de les costures laterals, alliberant llavors.

Mètode de cria de llavors de kobei

El cultiu de kobei a partir de llavors és un procés força laboriós que requereix el coneixement d’alguns dels matisos relacionats amb aquesta cultura. El compliment de certes recomanacions evitarà dificultats en la reproducció de les llavors d’aquesta vinya tropical.

Sembra de llavors per a plàntules

Com que les llavors de kobei tenen una closca força forta, no es poden prescindir sense un processament previ; en cas contrari, els brots seran difícils d’obrir. El tractament de les llavors té com a objectiu suavitzar i dissoldre pràcticament la seva closca, que hauria de ser tova i viscosa, després de la qual cosa es pot netejar de les llavors. Per aconseguir l’efecte desitjat, les llavors de kobei s’han de col·locar al fons del recipient de manera que es mantingui la distància entre elles. A continuació, aboqueu aigua per sobre i tanqueu el recipient amb una tapa perquè l'aigua no s'evapori. Periòdicament, s’ha d’aixecar la tapa i inspeccionar les llavors: la part estovada de la closca s’ha d’eliminar manualment i de manera oportuna i després s’ha de retornar les llavors al seu lloc. Al cap d’uns dies, les llavors s’han d’esborrar completament.

La sembra de llavors per a plàntules se sol fer a finals d’hivern i principis de primavera.Cada llavor s’ha de plantar per separat en un got petit; això reduirà encara més el risc de danyar les plàntules quan arribi el moment de la recollida. Les tasses es poden omplir de terra universal, les llavors es col·loquen a la superfície amb el costat contundent cap avall i s’escampen amb la mateixa terra. El gruix de la capa superior ha de ser d’uns 1,5 cm. Les plàntules apareixen de manera desigual, però, de mitjana, si el tractament preliminar s’ha dut a terme correctament, això passa 14 dies després de la sembra.

La cura de les plàntules de Kobei

La collita de plàntules de kobei es duu a terme després que creixin i adquireixin un parell de fulles reals; ara es poden traslladar a una olla o contenidor més gran, el volum del qual sigui com a mínim de 3 litres. El trasplantament es realitza mantenint un coma de terra, que protegeix les arrels de les plantes joves i les ajuda a desenvolupar-se amb seguretat i a formar potents brots aeris. En un recipient o test per cultivar una plàntula de kobei, s’ha de col·locar per endavant un suport vertical, al llarg del qual pujarà la vinya jove. Aquest paper el poden jugar les escales de metall o de plàstic. Simultàniament amb la selecció, arriba el moment d’endurir les futures plantules del kobei. Per a això, els contenidors amb plàntules s’han de col·locar en un balcó escalfat o, almenys, envernissat o en una galeria, on estaran fins que les plantes joves estiguin llestes per al trasplantament a terra oberta. Això els permetrà acostumar-se a les temperatures més fredes. De mitjana, després de 21 dies, les plàntules desenvolupen resistència al fred de l'aire exterior. Ara les plantules es poden trasplantar a terra oberta al jardí.

Plantació de plàntules en terreny obert

Quan es planten planters de kobei, s’han d’observar certes regles que contribueixen a l’adaptació primerenca de les plantes joves a les noves condicions ambientals.

Temps per plantar plàntules

Es considera que el moment òptim per trasplantar arbustos de kobei a terra oberta és el final de la primavera o els primers dies d’estiu. És important que en el moment de la plantació no hi hagi probabilitat de gelades recurrents que siguin perjudicials per a plantes encara immadures. Podeu iniciar el procediment de trasplantament tan aviat com el termòmetre deixi de baixar de 5 graus a la nit. Tampoc no es recomana retardar el procés, perquè si les plantules de kobei creixen massa, els serà més difícil establir-se en un lloc nou. I el trasplantament en si serà difícil.

Instruccions pas a pas per plantar plàntules

El trasplantament de plàntules de kobei a l’aire lliure inclou els següents passos:

1) En primer lloc, és important determinar el lloc on creixeran en el futur. El sòl de la zona destinada al cultiu del kobei hauria de ser nutritiu i la zona hauria d’estar ben il·luminada. Kobeya tolera bé una ombra lleugera, però és millor tapar-lo de corrents d’aire.

2) L'esquema per plantar planters de kobei consisteix a mantenir un interval d'almenys 0,5 m (però no més d'1 m) entre els forats de plantació. La profunditat i amplada de les fosses han de ser tals que el sistema radicular de la planta junt amb el terròs es col·loqui en elles.

3) Per omplir els forats de plantació, necessitareu un substrat nutritiu del sòl que pugueu preparar vosaltres mateixos. Per fer-ho, heu de barrejar a parts iguals terres de sodi, torba i humus.

4) Les plàntules de Kobei es trasplanten als forats de plantació juntament amb un terró que protegeix el seu sistema radicular; és important preservar la seva integritat durant el procés de plantació.

5) Immediatament després de cobrir els forats amb substrat, cal regar abundantment els arbusts joves.

6) Prop de cada forat de plantació hi hauria d’haver una estructura de suport excavada al terra, al llarg de la qual pujaran les vinyes joves a mesura que creixin. Això crearà un suport addicional per al kobei, que reduirà el risc de danyar els brots joves sota la influència del fort vent.

7) Si la plantació de plàntules es va dur a terme a la primavera i persisteix l’amenaça de les gelades de retorn, la millor solució seria crear un refugi per plantar kobei utilitzant dues capes de material no teixit.

Kobe cura

Una altra cura del kobe és seguir recomanacions senzilles que us permetran cultivar fàcilment aquesta bella planta al jardí.

En primer lloc, la cura consisteix en regar regularment. La quantitat d'aigua utilitzada per a això i la freqüència dels procediments depenen de les condicions meteorològiques i de la ubicació de les plantacions de kobei. En els calorosos mesos d’estiu, cal regar les plantes amb més freqüència, amb l’arribada de la tardor, amb menys freqüència. Si la kobea creix en una zona ombrejada o en una terra baixa, hi ha un perill d’estancament de la humitat al sòl, de manera que haureu de controlar l’estat de les plantes i ajustar la quantitat d’aigua per al reg. En cas contrari, hi ha una alta probabilitat de podridura del sistema arrel del kobei.

Durant la temporada de creixement, les plantes creixen enèrgicament i necessiten nutrició addicional. Tan aviat com apareguin les plàntules, podeu iniciar el procediment de fertilització. El kobei s’ha d’alimentar de mescles setmanals que contenen una gran quantitat de nitrogen. Després que apareguin les primeres fulles, la planta jove s’ha de fertilitzar amb humats. Des del començament de la temporada fins a la floració, es recomana alternar complexos minerals ("Kemira Lux") i fertilitzants orgànics. La infusió de Mullein pot actuar com aquesta última. Quan arriba el moment de la formació de brots i comença la floració, la planta necessita fertilitzants de potassa i fòsfor.

Les males herbes representen una amenaça per als joves arbusts de kobei, per la qual cosa és important afluixar sistemàticament el sòl que els envolta i eliminar les males herbes que eliminin els aliments de les plantes del jardí.

Altres mètodes de cria

A més del mètode de reproducció de llavors de kobei, podeu utilitzar el mètode d'esqueixos. Els esqueixos es tallen a la primavera a partir d’arbusts madurs sans que han hivernat a l’interior. Els brots verds de l'any en curs se'n tallen: aquests són els esqueixos. S'han de col·locar en recipients plens de sorra mullada perquè els esqueixos comencin a arrelar. A la primavera o principis d’estiu, després que apareguin arrels independents, es poden plantar futurs arbusts en terreny obert. Com en el cas de les plàntules, és important excloure la possibilitat de gelades nocturnes recurrents. El tall té tant avantatges en comparació amb el mètode de reproducció de llavors de kobei com inconvenients. La primera és la velocitat a la qual els esqueixos s’adapten a una nova ubicació i comencen a florir. Quant als desavantatges, la floració dels arbustos de kobei cultivats a partir d'esqueixos és inferior en bellesa i esplendor a les plàntules cultivades a partir de llavors.

Protecció contra malalties i plagues

Els principals enemics del kobei són els àcars i els pugons. Evitar la seva propagació permetrà el tractament de les plantacions amb una solució basada en Fitoverm amb l’addició d’un detergent. Funcionaran sabons verds rics en potassi o xampú regular per eliminar puces per a gossos o gats. Aquest últim també és adequat per combatre altres insectes nocius.

Preparant kobei per hivernar

Kobea floreix durant molt de temps, abans de l’aparició de les gelades de tardor. Molts jardiners del centre de Rússia prefereixen cultivar-los al seu lloc com a cultiu anual, per tant, al final de la temporada, els arbustos de kobei es treuen dels llits i es cremen. Al clima de les regions del nord, durant el període de fructificació, les llavors del kobei no tenen temps de madurar completament, per tant, no és adequat recollir-les per sembrar l'any que ve. La millor solució és comprar llavors en una botiga especialitzada. És millor triar un fabricant conegut i provat, però, en aquest cas, el percentatge de germinació no supera el 30%.

Varietats de Kobei

A la natura, hi ha unes 9 espècies de kobei, de les quals només una s’utilitza en horticultura: el kobei rastrejant (Cobaea Scandens), també anomenat tenaç o escalador.

Kobea rastrera

Aquesta varietat de kobei és una planta perenne, però és més utilitzada pels jardiners domèstics com a planta anual. A la natura, l'àrea de distribució del rastreig del cobei es troba a Mèxic. Aquesta varietat es caracteritza per la formació d’un gran nombre de vinyes de fins a 6 m de longitud. Les plaques de fulles del rastrejant kobei tenen una forma plomosa i estan equipades amb antenes, amb les quals el kobei puja per les estructures de suport. Aquesta varietat floreix des de mitjans de juliol fins a la tardor, quan arriba la primera gelada. Les flors són de tons morats i tenen un agradable aroma amb notes meloses. També hi ha un kobe rastrejant amb flors blanques: és una subespècie d’un kobe blanc rastrejant (Cobaea Scandens Alba).