Clematis violeta: descripció de varietats, plantació i cura

El violeta Clematis provenia de la família Buttercup, conegut al segle XVIII a l'Imperi Rus. Vist a parts de la Terra com el sud de Rússia, al territori de Geòrgia, Iran i Àsia Menor.

Descripció i característiques de la porpra Clematis

Les característiques de Clematis presenten moltes característiques, és molt diversa i es diferencia d’altres tipus de Clematis en el seu tipus:

• Podeu trobar clematis a les muntanyes o turons, sobre superfícies inclinades, prop d’arbustos o herbes de creixement dens, per tant agafa els pètals d’altres cultius i tira cap al sol;
• Creix fins a cinc metres;
• La seva tija, en comparació amb altres, és prima i coberta de vellositats;
• Els pètals són rugosos, creixen en sis o set pètals alineats entre si, a la tija, en aparença, el pètal és un cercle allargat, però també quan es combina entre herbes, pot aparèixer una forma diferent;
• La mida de les fulles també varia d’un centímetre i mig a cinc centímetres;
• La mida de la tija sobre la qual es troben les flors és d’uns deu centímetres;
• Les flors d’aquesta clematis varien de color, des de fúcsia a pruna;
• Els paràmetres de les llavors arriben fins als vuit mil·límetres.

La Clematis porpra madura a l’estiu, hi ha moments en què es pot veure la seva floració a principis de tardor. Les característiques de la clematida poden variar i tenen moltes diferències amb altres plantes del tipus de ranúncul. Clematis també pot variar en longitud, color dels cabdells, aspecte dels pètals.

Varietats

Rosa violeta

La mida d’una planta d’aquest tipus no és gran, el paràmetre de les inflorescències és d’uns vuit centímetres, la composició del tall és la primera. En aparença, podem dir que les fulles de clematis són massa ovalades quan es distingeixen d'altres tipus de la família. El color dels cabdells està dominat per la porpra i la pruna. La mida arriba a uns tres metres cap amunt. Comença a madurar a mitjan o finals de tardor.

Violeta etual

Aquesta espècie és coneguda pels seus enormes brots vegetals, creix fins a quatre metres d’alçada. Tolera els mesos freds de l’hivern a menys vint graus, la composició del tall és la tercera, és a dir, “forta”. El color dels cabdells de la planta és la pruna.

Violeta Elizabeth

Aquesta clematis es va conèixer a Anglaterra a finals del segle XX. S'inclou a la segona composició del tall. En longitud, el creixement arriba fins als tres metres i mig, els brots són enormes, els pètals que creixen des del cor de la flor estan units entre si. El color del brot és de color rosa suau, els pètals són rugosos. L’època d’inflorescència d’aquesta clematide és al començament de l’estiu i després al final de l’estiu.

Zhakman

Aquest tipus de clematis tolera l’època de gelades hivernals. La mida d’aquest tipus de clematis arriba a uns cinc metres. Els pètals tenen una mida d’uns cinc centímetres i els cabdells de clematis arriben fins als quinze centímetres. El color dels cabdells pot canviar, pot ser blanc com la neu o pot ser pruna.

Cultiu i cura de porpra Clematis

Els agrònoms recomanen la divulgació completa i ràpida de les flors de clematis, cal observar alguns criteris segons els quals la clematis es veurà preciosa:

1. Cal cultivar clematis en una zona assolellada i sense vent, ja que és una planta termòfila.
2. També cal alimentar el sòl constantment amb fertilitzants, cal regar i afluixar el sòl. Loam farà.
3. Important! Està prohibit plantar clematis en sòls oxidats o salats. En aquesta terra, la clematida creixerà molt de temps, sempre serà lenta, dolorosa, la inflorescència serà molt lenta o potser no ho serà.

La temporada de plantació de clematis porpra és a l'abril o setembre, a l'abril la terra sempre ha d'estar llesta per plantar, en cas contrari la planta no arrelarà i morirà. I quan es planten clematis de color porpra al setembre, la terra es conrea un mes abans de plantar el brot.

Seqüència de plantació correcta:

1. Per netejar la zona de males herbes, saturar el sòl amb fertilitzants útils, aigua, afluixar.
2. Cavar una ranura en forma de quadrat amb paràmetres: tots els costats fan seixanta centímetres.
3. Primer de tot, heu de netejar i assecar les arrels, i després deixar-les reposar durant cinquanta minuts en aigua barrejada amb una preparació especial per augmentar el volum de les arrels.
4. Amb la primera capa de deu o quinze centímetres, ompliu la ranura amb un sistema de drenatge, posant també un litre de fertilitzant i carbó.
5. En conclusió, empleneu substàncies útils, vitamines de fins a cent grams.

A les cantonades de la rasa, s’instal·len clavilles per muntar la tanca. Un petit tubercle goteja al sòl a deu o quinze centímetres d’alçada de Delhi, després es col·loca clematis, les arrels del qual es dispersen cap als costats, i tot es cobreix de terra i es fertilitza. Finalment, cal humitejar el sòl.

La majoria de les plantes d’aquesta varietat no necessiten una posada a terra constant del sòl, no són delicades per la cura. De vegades, quan la zona sobre la qual creix la clematida ja està coberta d’herbes, val la pena netejar-la, caminar amb un rasclet o una aixada per la carena per remoure les arrels i donar aire al sòl.

Aquesta planta és capritxosa per la humitat, de manera que cal regar constantment el sòl i, si no ho feu, els rovells seran secs, petits i no floriran del tot, i en algun lloc desapareixeran del tot. La violeta de Clematis, que és més vella, s’humiteja amb dos cubells d’aigua i només n’hi ha prou amb una galleda per a plantar clematis, la qual cosa s’ha de repetir cada dos dies. El reg sempre s'ha de dur a terme només amb aigua tèbia, en cas contrari, la clematida no sobreviurà i morirà.

Perquè creixi, floreixi, engordi, la clematida, s’ha de fertilitzar constantment. Sense fertilitzants, els cabdells també seran petits i desapareixeran completament en alguns llocs. L'opció d'alimentació ideal és d'abril a agost, un cop al mes; al setembre no és necessari fertilitzar el sòl.

La majoria de jardiners i jardiners recomanen clematis de color porpra com a element decoratiu per al lloc, plantant a les parets de porxos, cases, glorietes, portes, en aquests llocs la clematis té un aspecte molt bonic i dóna una mica de ganes al lloc. A més, la clematida porpra creix cap amunt i no creix a tot el perímetre del lloc.

TRANSICIÓ D’HIVERN

Aquesta varietat de plantes no tolera el fred hivernal, per tant, tots els jardiners, jardiners, residents d’estiu aïllen la planta a la tardor, en cas contrari podrà arribar a una temperatura de menys de vint i després morir. Per tant, aquesta clematis no s’ha de cultivar al nord d’Europa. Parlem de la transició completa i l’aïllament per a l’hivern, fins i tot fins a les gelades més severes, la clematis. Important! No aïlleu mai les arrels de clematis amb un drap de film, en cas contrari les arrels s’aparellaran i la planta morirà.

Perquè Clematis aguanti el període hivernal amb calma, cal preparar-ho per a això:

1. A la tardor, quan comença la caiguda de les fulles, totes les plantes canvien de color, la clematis també allibera els seus pètals, quan tot cau, les tiges han de ser processades. Les tiges més properes al sòl estan cobertes amb solucions especials per enfortir, per exemple, la solució de bard.
2. Les arrels de la clematida porpra s’han de cobrir d’herba, humus i palla i serradures.
3. Important! No us oblideu d’eliminar totes les capes del sistema arrel de clematis porpra abans del començament de la primavera.

VIRUS I RODENTS

Aquesta planta, com qualsevol altra, també pot emmalaltir, així com morir per altres rosegadors. Per exemple:

1. Insectes hemípters: aquests rosegadors saben quina planta necessiten en temps sec i assolellat.Aquestes plagues capturen literalment la varietat clematis, excaven i aspiren tota la humitat de la planta.
2. La malaltia per fongs és una molèstia important, ja que els distribuïdors d’aquesta malaltia viuen a terra, sota les arrels, normalment després de la inundació hivernal.
3. L’òxid d’una planta és una malaltia perillosa que es multiplica instantàniament a tota la planta, els símptomes s’expressen en forma de taques d’un to vermellós, a causa de les quals l’aspecte de les fulles canvia.

Aquests virus només apareixen quan no hi ha cura de la clematis o una cura incorrecta. Bé, si tots els procediments es van dur a terme correctament, aleshores cap virus té por de la clematida porpra.

COMPOSICIONS DE LES PLANTES DE TALL

Els agrònoms que cuiden les seves plantes divideixen la varietat clematis tallada en tres composicions:

1. La primera composició és el tipus de clematis per a la qual no cal tallar les tiges.
2. La segona composició és un tipus de clematis en què es tallen els pètals de l’any passat a la primera inflorescència i a la tardor es tallen les tiges de la temporada actual.
3. La tercera composició: aquest tipus de clematis és així, o es talla en total, o es deixa la tija a quinze o vint centímetres del sòl. A més, aquesta composició inclou plantes que s’assequen i moren. No són necessaris per tallar, es treuen del terra a mà, no faig servir eines especials.

He de dir que els primers brots de la planta s’han de tallar completament a la tardor. Aquest procés és necessari per a l’adaptació completa de la porpra de clematis tant a l’hivern com al període posterior, i també després de transferir tot això, començarà a créixer i florir encara més ràpidament i més.

Clematis morat crítiques

Els comentaris sobre Clematis Violet sempre són positius. La majoria d’agrònoms, jardiners, jardiners i residents d’estiu admiren el seu aspecte estètic, la superioritat i elegància dels cabdells, la inflorescència a llarg termini, gairebé tota la temporada estival, així com el seu festeig poc exigent. Però també hi ha desavantatges, no totes les varietats d’una planta d’aquest tipus es poden cultivar a les regions del nord, no tothom serà capaç de suportar gelades severes. A aquesta planta li encanten la calor, els raigs solars.

La majoria dels residents d’estiu o dissenyadors de paisatges trien clematis de color porpra com a decoració, aquest tipus de planta aporta certa entusiasme al lloc, destaca en el context d’altres plantes. Més sovint s'utilitza per al porxo d'una casa privada, la clematis serveix com una mena de cortina, també es pot arrissar a les glorietes, es pot plantar en testos penjats, les clematis s'adheriran a les columnes del porxo i s'arrissaran al llarg d'elles, decorant així la casa. i es veurà com a part d’un hivernacle. El més important és que no cal cuidar una planta d’aquest tipus, de manera que la majoria dels jardiners l’escullen.