Kermek (limonium, statice)

Aquesta cultura té diversos sinònims, s’anomena statice, llimona, kermek. La planta és membre de la família Pig. Segons diverses fonts, en aquest gènere, segons diverses estimacions, hi ha de cent seixanta-sis a tres-centes cinquanta varietats. En condicions naturals, les plantes es poden trobar a molts països. Fins i tot al territori de les sorres, es pot trobar limoni. No és estrany que un dels seus noms es tradueixi com a "persistent". Al nostre país citronella més sovint anomenat kermek. En forma cultivada, aquesta planta es conrea des del 1600.

Característiques generals del limoni

Aquesta cultura creix en forma de semi-arbust, i també compleix la forma d’una planta herbàcia perenne. Les fulles del limoni són força grans, sovint es troben a prop del sistema radicular i s’agrupen en una gran roseta. Les tiges tenen una pubescència densa, l’alçada dels brots varia de trenta a noranta centímetres. Les tiges creixen rectes, el fullatge és absent. Les flors són força miniatures, formen part de les espiguetes. Les espiguetes, al seu torn, s’agrupen en inflorescències, que, per regla general, s’assemblen a una forma de panícula. Les flors poden tenir una gran varietat de colors. La floració de l’estàtice es produeix al juliol i dura fins que comença la gelada. El limoni de germinació de llavors es manté de quatre a cinc anys.

No es tracta d’un cultiu molt capritxós, fins i tot pot semblar-se d’alguna manera a una mala herba. Al mateix temps, aquesta planta és molt popular entre els jardiners no només per aquest motiu. El limoni gairebé mai no és atacat per diversos insectes i malalties nocives. A més, el limoni té un alt grau de resistència a les millors condicions de cultiu; la planta pot tolerar fàcilment el clima sec i l’escassetat d’aigua.

El limoni té bons resultats en gairebé qualsevol sòl, gairebé no requereix cap manteniment. Si no hi ha temps, l’alimentació no és del tot necessària.

Al mateix temps, hi ha alguns factors que poden afectar negativament el creixement i el desenvolupament d’una planta. Aquests inclouen un excés d’embassament del sistema arrel. L’aigua no s’ha d’estancar mai al sòl. A més, el limoni no s’ha de plantar a una ombra forta, la manca de llum solar també afectarà negativament les seves plantacions. Aquesta planta és força exigent per la calor, de manera que no són acceptables temperatures sota zero. Per aquest motiu, en els nostres hiverns, el limoni sol cultivar-se com a planta anual.

Com cultivar limoni per llavor

És molt convenient propagar aquesta planta perenne mitjançant auto-sembra. La planta floreix de manera abundant i magnífica, les inflorescències tallades poden conservar el seu aspecte bonic durant molt de temps. Per aquest motiu, l’estadística és molt popular entre les floristeries. Aquesta cultura és molt bellament capaç de complementar un ram o una composició.

Les llavors de limoni tenen un recobriment bastant espès. Per aquest motiu, abans de sembrar a terra, les llavors s’han d’escarificar. Per a aquest propòsit, paper de vidre que cal caminar per les puntes de les llavors. Després d’aquest procediment, s’han de remullar en una solució del preparat Epin. També podeu utilitzar serradures humides per als mateixos propòsits; les llavors s’han de deixar dins de dos a tres dies.

Per obtenir plantules, les llavors es planten a finals de febrer - principis de març.Amb aquest propòsit, és convenient utilitzar recipients per plantar a partir de torba o humus. Han de contenir terra solta. El sòl ha d’estar una mica humit i desinfectat. Cal sembrar una llavor en una olla. Per sobre s’escampa una fina capa de terra. Després, els contenidors amb cultius es cobreixen amb vidre i es treuen a un lloc on el règim de temperatura pot variar de +16 a +21 graus. Si es van seguir totes les regles de sembra, els brots poden eclosionar en una setmana i mitja o dues setmanes. Si necessiteu que els brots apareguin encara abans, podeu instal·lar calefacció addicional des de baix.

Durant el període de cultiu de plàntules, és imprescindible ventilar periòdicament els vostres cultius. Un cop les plantes han eclosionat, cal regar-les regularment. Quan el sòl s’humiteja, és una bona idea afluixar suaument el sòl prop de les plantes.

Només cal submergir les plàntules en contenidors separats si abans s’utilitzaven petits contenidors, cassets o caixes. La tria es realitza després de la formació de dues fulles vertaderes. Heu de fer aquest procediment a temps, ja que el sistema arrel del limoni es desenvolupa ràpidament. A més, els rizomes de la planta són força grans i la seva forma és fonamental. Aquesta arrel s’endinsa profundament.

Les plantes de planter s’han d’endurir abans de plantar-les. Aquest procediment es realitza, per regla general, el quinze d'abril. La plantació diària s’ha de traslladar a l’aire lliure. El temps que les plantes passen a les zones obertes hauria d’augmentar gradualment. La plantació en terreny obert es fa quan les plàntules ja estan segures al carrer durant tot el dia.

Com plantar limoni a l’aire lliure

A l’hora d’escollir un lloc per plantar limoni, el millor és donar-lo a una zona ben il·luminada. Si hi ha massa ombra al lloc de la plantació proposada, la planta no creixerà i es desenvoluparà amb normalitat. No cal protegir d'alguna manera aquesta cultura dels vents. La planta no presenta requisits especials per a la composició del sòl, però el sòl sorrenc o el franc és la millor opció per al kermek. No oblideu que aquesta planta no tolera l’estancament de la humitat, per la qual cosa és imprescindible cuidar la capa de drenatge. Pel que fa al nivell d’acidesa de la terra, el sòl ha de ser lleugerament alcalí o neutre. Les plantes de planter es planten en una zona oberta, per regla general, al juny. Si ho feu al maig, hi ha el risc que les gelades nocturnes recurrents perjudiquin les plantes joves.

El limoni no és molt bo per sobreviure al procés de trasplantament. Cal preparar les fosses per plantar amb antelació, la mida depèn de la voluminositat del terreny i del sistema radicular. Haurien d’adaptar-se fàcilment al forat.

Quan els pous estan llestos, els testos de plàstic es tallen amb cura. Un grum de terra cau als pous. Quan s’estableixi la planta, heu d’escampar els rizomes amb terra. Les plantacions s’han de regar regularment amb aigua amb una mica de sal. Dissoleu una cullerada de sal en una galleda. La mida de la distància entre les plantes dependrà de la varietat del cultiu que hàgiu triat. Normalment, la distància entre plantes varia de vint-i-cinc a quaranta centímetres.

Com cuidar el limoni

Després de la transferència de la planta a terres oberts, la cura posterior és gairebé nul·la. Aquesta planta sense pretensions es sentirà normal sense manipulacions addicionals. El reg s’ha de fer de tant en tant. A més, cal afluixar periòdicament el sòl prop de les flors i eliminar les males herbes de la zona on es troben les plantacions. Quan veieu que el fullatge del limoni perd la turgència, és un senyal segur que cal regar les plantes.Si a l’estiu hi ha molta precipitació, no cal regar el limoni. Tot i així, no us heu d’oblidar de l’afluixament periòdic del sòl. Si l'estiu, al contrari, es caracteritza per sequeres prolongades, cal regar l'estàtica aproximadament dues vegades durant tota la temporada. L’aigua s’ha de salar. Dissoleu set culleradetes de sal en una galleda d’aigua de deu litres. El reg es duu a terme a la zona arrel. El millor és triar l’horari nocturn per a aquest procediment. En aquest cas, l’aigua s’ha de sedimentar almenys dos dies abans. L’aigua no ha de ser freda.

Pel que fa a la introducció d’apòsits, això no és gens necessari. Però si creix en una zona amb sòl que no és fèrtil, és millor afegir nutrients addicionals. El primer apòsit superior s’aplica una setmana després de la transferència de les plàntules a condicions de camp obert. La fertilització es realitza a intervals de quinze a trenta dies. Depèn de la fertilitat de la terra originalment. El millor és utilitzar apòsits líquids per a aquests propòsits, que contenen un complex d'elements minerals. No cal fertilitzar el limoni a la tardor.

Si l'estiu era massa ric en pluges o el reg de la planta era massa freqüent i abundant, hi ha el risc que el limoni "reculli" una malaltia d'origen fúngic. Aquesta podridura s’anomena botritis. Si us trobeu amb aquest problema, haureu de tractar les plantes malaltes amb una solució d’un preparat fungicida. Si veieu floridura blanca a les plantes, és probable que el limoni tingui malaltia de floridura. Per ajudar les plantes a fer front a aquestes malalties, tracteu-les amb un preparat que contingui sofre.

El limoni no sol patir malalties i insectes nocius, gràcies a la seva forta immunitat. A més, si seguiu totes les regles bàsiques per a l'atenció, no haurien d'aparèixer aquests problemes.

La tasca principal en el cultiu d’aquest cultiu és el cultiu de plàntules. Si les plàntules són prou fortes, la probabilitat que hi hagi dificultats en condicions de camp obert és extremadament baixa.

Hi ha varietats de limoni que no temen les baixes temperatures, ja que aquestes plantes poden tolerar temperatures de fins a -30 graus. Però fins i tot aquestes plantes s’han de preparar per al període hivernal. Després que els arbustos es tornin grocs i secs, les fulles i les tiges s’han de tallar a prop del terra. Després d'això, la zona on es troba el sistema radicular de les plantes s'ha de cobrir amb fullaraca, palla, matolls, agulles. A sobre, cal col·locar un material no teixit destinat a aquests propòsits. Aquest procediment proporcionarà la protecció necessària contra les gelades i la neu fosa a la primavera. Perquè el material de recobriment no sigui arrossegat pel vent, s’ha de prémer de manera fiable al sòl.

Les inflorescències que s’han podat es poden utilitzar per fabricar Ikebana. Si teniu això en els vostres plans, és millor que podeu les inflorescències abans que es marchitin. Després de tallar, s’han de retirar a una habitació on hi ha poca llum. De tant en tant, cal infondre les inflorescències. El més convenient és penjar-los a les golfes. Les inflorescències completament seques poden delectar l’ull amb el seu aspecte decoratiu durant més d’un any.

Varietats, varietats de limoni

Gràcies al treball dels criadors, hi ha moltes varietats de limoni. A continuació, us explicarem els més populars.

Limonium Suvorov

Aquesta planta creix fins a una alçada d’uns seixanta centímetres. Les orelles són força allargades, les flors tenen un color lila amb un to rosat. Hi ha exemplars les flors són de color rosa.

Limonium Gmelin

Aquesta planta és perenne, tolera bé les baixes temperatures a l'hivern. A la seva alçada, aquest limoni arriba a un màxim de cinquanta centímetres. Les flors són de color porpra amb un to blavós.

Estàtica de fulla ampla

Les fulles es troben a la zona de l’arrel, tenen una mida prou gran. L'alçada de la planta oscil·la entre els seixanta centímetres i els setanta-cinc. Les inflorescències tenen una forma estesa, semblant a les panícules en el seu aspecte. Les flors són de color porpra amb un to blau.

Les varietats més populars d’aquesta varietat són les següents:

- Violetta: les flors tenen un bell color morat intens.

- Blue Cloud: flors d’un delicat color lavanda.

Limonium Pérez

Aquesta varietat es va originar a les Illes Canàries. A la seva alçada, els brots arriben a un màxim de seixanta centímetres. Les inflorescències són prou grans, tenen un aspecte molt impressionant. Les flors són de color porpra. Aquesta varietat és molt popular a la floristeria.

Limonium Bonduelli

Aquesta planta es va criar a la part nord d'Àfrica. El limoni és una planta perenne que creix uns noranta centímetres. Les protuberàncies en forma de crestes a les tiges estan absents. Les inflorescències no estan ordenades densament. Les flors són prou grans, pintades de groc o de blanc. El cultiu d’aquesta varietat va començar el 1859. No hi ha varietats d’aquesta varietat. Al mateix temps, les llavors d’aquest limoni es troben sovint en mescles de flors.

Limonium xinès

Aquesta varietat es conrea relativament recentment. Al carril central, aquest limoni es cultiva anualment, tot i que, de fet, la planta és perenne. Les fulles de la planta es recullen en una roseta, que es troba a la zona de l’arrel. Els peduncles són força prims, n’hi ha molts. En la seva alçada, la mata arriba dels cinquanta centímetres als setanta. Les inflorescències tenen una estructura calada, les flors no són massa grans, el seu color és groc. També hi ha periantis, que en la seva forma s’assemblen a un embut. Solen ser vells o beix. Les següents varietats són més populars:

- Elegant. En la seva alçada, aquesta varietat arriba als setanta centímetres. Les flors són blanques amb un to beix.

- Confeti. L’arbust creix de quaranta-cinc a cinquanta centímetres. Les inflorescències són de color miniatura i crema amb un to blanc.

Limonium champlevé

Aquest tipus de limoni va aparèixer a Àsia Menor, així com a la Mediterrània. Aquesta planta és una planta herbàcia perenne. Tanmateix, es cultiva més sovint com a cultiu anual. Els brots creixen uns seixanta centímetres. Les fulles són oblongues, més aviat primes, agrupades a la zona del sistema radicular. Els peduncles creixen rectes, tenen branques a la part superior. En el seu diàmetre, la flor no arriba als deu mil·límetres. Les flors són pubescents, el color és diferent: blanc, rosa, porpra amb un to blavós. La corol·la és de color groc clar. El cultiu d’aquesta herba llimonera va començar l’any 1600. Es pot comprar una barreja de flors a les botigues de jardins. Es produeixen tant a Rússia com a països estrangers. Els amants de les flors són molt demandats per:

• Kermek de Crimea. Les flors d'aquesta mescla tenen una extensió bastant gran quant a l'alçada de la planta. L'alçada pot variar de trenta centímetres a vuitanta. Les inflorescències són de color rosa, blau, porpra o groc.
• Hubrides mixtes. Els arbustos creixen uns quaranta-cinc centímetres. Les flors són blanques, grogues, roses, blaves, morades.
• Kermek Supreme. Aquestes plantes en la seva alçada no superen els seixanta centímetres. Els colors són diferents.
• Fortalesa. Alçada de la planta de setanta a vuitanta centímetres. Les flors són blanques, roses, blaves, blaves, grogues.
• Petit Bouquet. Els arbustos són força compactes, arriben a una alçada d’uns trenta centímetres. Aquesta planta forma força inflorescències. Flors de matisos delicats: beix, blanc, blau, rosa pàl·lid, lila.
• Shamo.Aquestes varietats creixen uns setanta centímetres, les flors tenen un color variat de la paleta de salmó.
• Compinidi. L'alçada de la planta no supera els cinquanta centímetres. Les flors són de color rosa, blau i blau.

També hi ha varietats que es venen a les botigues de jardins que no tenen molts colors, però només un. Per exemple:

• Riu Blau. L’arbust creix cinquanta centímetres. Les flors són molt boniques, de color blau cel.
• Iceberg. La planta no arriba a una alçada de setanta-cinc centímetres. Les flors són blanques.
• Epricot. La planta creix, en general, seixanta centímetres. Les flors estan pintades de color salmó amb un to rosat.
• Nachtblau. Planta força alta en comparació amb altres varietats, sol créixer en noranta centímetres. Les flors són de color blau fosc.
• Lavendel. La planta fa vuitanta centímetres d’alçada. Com es pot endevinar pel nom de la varietat, les flors tenen un color similar a l’espígol.
• Rosenschimer. L’arbust creix seixanta centímetres. Les flors són molt elegants, de color rosa.