Caladi - Caladi

Caladium: descripció d'una planta d'interior

Flor de caladi: foto d’una planta d’interior

Caladium ens va arribar com a planta d’interior ornamental de les costes de l’Amazones. Encara es pot trobar en estat salvatge a Amèrica del Sud. Prové del gènere Araceae, el gènere no és nombrós, però, tanmateix, molt brillant, inclou més de 15 espècies. Creixen, per regla general, en boscos tropicals humits, a l’ombra dels arbres, mentre formen matolls densos i densos. Les fulles són molt grans, apuntades cap al final, lleugerament cordades, molt brillants. A causa de la seva forma, se’ls compara sovint amb les orelles dels elefants. En el seu hàbitat natural, arriben a una alçada de fins a 5 metres. La planta és tuberosa i, a casa, s’extreu midó dels seus tubercles, però només d’una determinada espècie, que s’anomena Caladium escuientum, els tubercles d’aquesta espècie s’utilitzen com a aliment. I com a planta ornamental del Caladium, atrau precisament fulles inusuals i brillants, de fins a 45 cm de mida, amb venes en forma de diversos patrons, amb diferents tons, taques, transicions d’una ombra a una altra. El caladi es pot pintar en colors com ara plata, magenta, carmesí, vermell, diversos tipus de magenta i verd. Un tret característic del caladi és que no té tiges, les fulles apareixen soles des del terra en llargs pecíols, formant rosetes de fins a 50 cm de diàmetre. Al mateix temps, aquesta planta té flors molt descriptives, com totes aquesta espècie, sovint una inflorescència confosa amb la pròpia flor, però la flor apareix només després de la quarta o cinquena fulla, té una forma punxeguda en forma d’orella. Algunes espècies tenen flors del mateix color que les fulles, però solen ser de color blanc amb un to verdós. Floreix no més de 2-3 dies, després de la pol·linització, un mes després al lloc de l'antiga panotxa, es formen baies de color taronja vermellós.

Els caladis que estem acostumats a veure a les floristeries solen ser varietats híbrides. Els híbrids són meravellosos perquè tenen colors i estampats únics. Per tant, són tan populars entre els cultivadors de flors. Però aquesta planta té una peculiaritat. Com que creix a partir d’un tubercle, està inactiu a l’hivern. El propi tubercle arrelat és aplanat, amb un diàmetre de 8-10 cm. A la part superior hi ha el rudiment de la futura planta, als costats dels processos dels cabdells. Durant la temporada de creixement, el tubercle forma un sistema d'arrels fibroses, que després es mor i es troba en repòs a l'hivern. Època de cultiu: febrer a novembre. Aquí els productors es divideixen en aquells per als quals és un avantatge i per als quals és un menys. Per exemple, algunes persones només tenen apartaments petits i, amb l’aparició de calor, l’espai augmenta a causa de les galeries i balcons. A més, el caladi és una flor força gran i ocupa molt d’espai, de manera que els locals no residencials s’adaptaran perfectament. I per als propietaris de grans superfícies, això és sens dubte un inconvenient. Un cop hagin caigut les darreres fulles a la tardor, podeu posar-les a un rebost o a una altra habitació fosca i càlida. És important recordar que el suc de caladi és verinós, de manera que no es recomana iniciar-lo en cases on hi hagi nens o animals. Pot causar al·lèrgies greus.

Caladium: atenció domiciliària

Flor de caladi: foto d’una planta d’interior

Quan es té cura del caladi, és important entendre que es tracta, en primer lloc, d’una planta acostumada al clima tropical i que procedeix d’aquest fet. A més, una planta que creix a l’ombra dels arbres tropicals. En conseqüència, és amant de la humitat, termòfil. No tolera els corrents d’aire, l’aire fred.Necessiten molt de color i, com més brillants vulgueu els colors, més llum haureu de proporcionar. Només no s’han de permetre raigs directes innecessaris, ja que assecaran totes les fulles. Els marcs de les finestres del costat est o oest de la sala són adequats; les galeries, balcons i terrasses són ideals, només hi ha llum difusa; a l'estiu, només hi haurà ombra sota els arbres a la part sud del jardí. Si haguéssiu de col·locar una flor interior de caladi al davall de la finestra nord, haureu de tenir cura de la llum addicional, en cas contrari, el color de les fulles es veurà afectat i, si heu escollit el davall de la finestra sud, haureu de fer ombres. La temperatura ambient es pot mantenir als 20-25 graus estàndard. Durant el descans, es recomana no refredar-se massa, mantenint la temperatura almenys 20 graus. Un factor important per al desenvolupament i el creixement és la humitat de l’aire interior. Recordeu, es tracta d’una planta del sud acostumada a l’alta humitat. Creixen molt bé als balcons, les galeries o a l’aire lliure. I a les habitacions seques, és possible que no tinguin prou humitat, de manera que periòdicament cal fer tràmits per augmentar la humitat de l’aire. No cal fer polvorització directament sobre les fulles, és millor sobre-la, per tant evitaràs taques innecessàries o decoloració. Cal regar intensament, regularment, començant per la primera fulla i acabant per caure l’última. Si observeu que el sòl s’ha assecat, cal regar-lo immediatament. Amb la manca d’aigua, les fulles comencen a assecar-se i perden el seu atractiu. Però exagerar amb la humitat tampoc no val la pena, ja que hi ha el risc que les arrels es deteriorin. En aquest cas, es corre el risc de perdre la planta. Per tant, es recomana triar un sòl que sigui transpirable perquè la humitat pugui passar fàcilment i no es quedi enlloc. Podeu preparar el sòl vosaltres mateixos barrejant a parts iguals humus, terra i torba. Amb l’inici de la tardor, s’hauria de reduir el reg. El mateix s'aplica a les primeres setmanes després del despertar, perquè encara no hi ha fulles que evaporen la humitat i el tubercle simplement no pot fer front a una gran quantitat d'aigua i es podrirà. Els tubercles es poden emmagatzemar en una olla durant l’hivern o es poden treure d’allà, netejar-los de terra i arrels i posar-los en un lloc fosc i càlid fins a la primavera. S’alimenten dues o tres vegades durant el període de creixement actiu de la planta, amb fertilitzants minerals preparats líquids.

Cures de Caladium durant la latència

Flor de caladi: foto d’una planta d’interior

Com ja hem dit amb l’inici de la tardor, al setembre cal reduir el reg de la planta. I quan les fulles comencin a assecar-se, s’ha de deixar de regar del tot. Es poden deixar els tubercles a l’olla, però us recomanem que els traieu, ja que en eliminar el sòl i les arrels podem detectar diversos danys i podridures i evitar la mort del tubercle. Les zones danyades s’han de tallar i tractar amb fungicita i, després d’assecar-les, ruixar-les amb carbó actiu. Si l’heu deixat a terra, no necessiteu regar, s’ha de treure l’olla a un lloc fosc i sec i, a continuació, amb l’aparició del primer escalfador, haureu de treure el tubercle i trasplantar-lo a un altre recipient. Al principi regem lleugerament i, ja amb l’aparició de les primeres fulles, fem un reg complet.

Caladi: reproducció de flors

Per a la reproducció del caladi, s’utilitzen tubercles filla d’un gran tubercle adult. Hi ha diverses maneres d’aconseguir tubercles filles:

• dividiu un tubercle gran, però cal tenir en compte el fet que els punts de tall es poden podrir, de manera que cal tractar-los amb carbó vegetal.
• tallar el punt principal de creixement, al cap de dues setmanes, es formen altres cabdells en aquest lloc, després es planta aquest tubercle. Al final de la temporada de creixement, el tubercle s'hauria de dividir en diverses parts del sòl.
• si, durant la plantació o el trasplantament, el tubercle no es planta profundament, llavors es formaran tubercles filles.

També podeu propagar aquesta flor utilitzant llavors, però aquest és un procés molt laboriós.Plantem llavors en sòls arenosos de torba, els cobrim amb una tapa de vidre, generem un efecte hivernacle. Amb el reg necessari i la calor suficient, les plàntules brollaran en un mes. Al cap d’un mes, es formen tubercles.

Plagues i malalties

El caladi es considera una planta resistent a les plagues, però es pot podrir fàcilment. Per tant, es recomana inspeccionar regularment la planta i eliminar les fulles podrides. En cas que el propi tubercle s’hagi podrit, s’hauria de treure del sòl i tractar-lo amb una solució de Trichopolum (Metronidazol). Després cal assecar-lo i espolvorear-lo amb carbó vegetal i plantar-li esfagn a la molsa fins que apareguin les arrels. Després de la seva aparició, simplement cobreix-ho amb terra. El caladi també és atacat per pugons. En condicions ambientals, si es troben pugons, les zones danyades s’han de rentar immediatament i tractar amb insecticides.

Seguint aquestes senzilles regles per tenir cura del vostre Caladium, tindreu una decoració espectacular i vibrant per a la vostra llar o jardí. No deixarà ningú indiferent.