Com fer un jardí de roques amb les teves pròpies mans
Contingut:
Rock Garden fes-ho tu mateix
El jardí de roques, o jardí rocós, és avui molt popular. S'ajusten perfectament a qualsevol paisatge i enriqueixen significativament el contingut compositiu del jardí. En aquest article es discutiran els principis bàsics de l’organització d’un jardí de roques.
L’objectiu principal d’organitzar un tobogan alpí és demostrar cultures a gran altitud, complementades amb la seva capacitat per crear una atmosfera de naturalitat.
Tradicionalment, per al disseny de jardins de roca, s’utilitzaven plantes característiques de la regió alpina, però gradualment es van començar a incloure cultius no originals a les diapositives alpines, que només s’assemblaven superficialment als seus homòlegs d’alta muntanya. Així, les diapositives alpines han adquirit un toc de fabulositat i s’utilitzen, entre altres coses, per a la decoració en un estil fantàstic.
Rock garden: normes bàsiques per al dispositiu
Un lloc triat correctament per a un tobogan alpí és la clau de la seva combinació harmoniosa amb el paisatge circumdant. Els tobogans tenen un aspecte més orgànic en vessants naturals, a la vora dels estanys o rierols, a la vora dels barrancs.
El mode d’il·luminació també és important: les plantes alpines poden patir el sol brillant del migdia, de manera que el millor seria situar el jardí de roques de manera que estigui il·luminat pel sol fins a les 12 del migdia. Malgrat el disgust dels cultius de les terres altes per la sequera, l'estancament de l'aigua al sòl també està contraindicat per a ells. Per tant, en el cas que hi hagi un nivell elevat d’aigua subterrània al lloc, caldrà un drenatge; per a això, és adequada una capa intermèdia de fragments de maons, grava i fins i tot residus de la construcció.
Un altre punt molt important en l’organització d’un jardí és l’elecció de pedres per al tobogan. Cal adherir-se a la uniformitat de la roca: independentment de la mida, les pedres han de coincidir en forma i color. Els blocs de roca de diferent composició i color no podran formar una sola composició i crearan la sensació d’un apilament aleatori. No us oblideu de les propietats químiques de la raça seleccionada: han de satisfer les necessitats de les plantes que es plantaran al turó. Per exemple, els cultius que prefereixen un entorn àcid no arrelaran a un turó de pedra calcària.
La forma de les pedres afecta directament la forma en què es col·loquen sobre el portaobjectes. Per exemple, les pedres planes s’apilen millor per capes; aquesta idea és especialment bona per als petits jardins de roca. Es recomana col·locar pedres angulars i asimètriques de manera que toquin fortament i formin una composició asimètrica, formada per elements de diferents altures.
Finalment, s’hauria de prestar atenció a la terra on creixeran les plantes alpines; per regla general, aquests cultius no necessiten sòl nutritiu. El sòl normal del jardí, barrejat amb torba i sorra, és força adequat per crear un jardí de roques. Si la composició conté plantes que necessiten sòl àcid, s’hauria d’augmentar el contingut de torba. Els cultius que creixen als penya-segats de pedra calcària poden requerir una aplicació addicional de calç o cendra.
Cura dels tobogans alpins
Tot i la naturalesa poc exigent de les plantes alpines, el tobogan alpí necessita una cura constant des del mateix moment de la plantació. Al principi, la terra s’assentarà i es taparà constantment: cal afegir una barreja de terra i afluixar regularment la seva superfície. A més, al principi, caldrà reg intensiu. Finalment, el jardí de roques necessitarà constantment protecció contra les males herbes que molestin les plantes i fan malbé l’aspecte de la composició.
Un altre problema amb què s’enfronten els propietaris de jardins rocosos són les malalties de les plantes i les infestacions de plagues. A l’estiu, cal inspeccionar regularment les plantes que formen el tobogan alpí per evitar la propagació de malalties víriques. La presència d’un virus es pot determinar per l’estat de les fulles i les flors, que canvien de color i forma. És més fàcil prevenir la malaltia amb l'ajut del tractament preventiu de les plantacions que tractar les plantes ja afectades; el més freqüent és que siguin necessaris eliminar els arbusts malalts. No serà superflu disposar d’una superfície lliure on es conreen cultius de reserva, ja que poden substituir els morts per malalties i plagues.
Tipus de jardins de roca
A les zones amb forts pendents i grans blocs de pedra, es pot construir una varietat força laboriosa de jardí de roques anomenat "roques" (un altre nom: "penya-segat"). L’objectiu d’aquest tipus de tobogan alpí és simular l’aflorament natural de la roca. Les pedres d’aquest jardí de roques es col·loquen amb maçoneria seca. Qualsevol pedra farà, excepte el granit. Tradicionalment, a les "roques" es planten varietats de pi de muntanya, ginebres, falgueres i plantes alpines.
Els tobogans alpins del tipus "vessant de la muntanya" tenen un aspecte orgànic sobre els vessants inclinats. La seva essència és una imitació del tal·lus rocós amb pins de poc creixement que la sostenen. Per a aquesta diapositiva, es requereixen grans blocs angulars que representin fragments de roques. En triar plantes per al "vessant de la muntanya", s'han d'evitar els accents verticals, donant preferència als conreadors de sòl i a les varietats nanes de coníferes.
Per dissenyar un jardí de roca com una "vall de muntanya", heu de recollir pedres o blocs del mateix tipus. Haurien d’elevar-se per sobre de la superfície de la terra no més d’un terç. A causa de la planitud d’una composició d’aquest tipus, es fa possible establir camins sinuosos entre les pedres. A partir de plantes, arbustos i cultius d’arbres de diverses altures són adequats, així com plantes perennes de primavera, varietats ornamentals de bruc i cereals. La molsa i altres plantes de cobertura del sòl ajudaran a crear el teló de fons general de la composició.
Un altre tipus de jardí de roques laboriós, però molt espectacular, s’anomena “gespa alpina”. Molt sovint, aquesta imitació d'un prat alpí forma part integral d'altres tobogans, per exemple, el "vessant de la muntanya". Els habitants de les regions altes muntanyoses dels Alps (edelweiss, herbes nanes, etc.) es planten a la "gespa alpina". Aquest tipus de jardí rocós requereix una cura constant, ja que les plantes alpines salvatges creixen ràpidament en condicions de jardí.
A les zones amb depressions naturals, podeu organitzar un jardí de roca del tipus "barranc forestal". Per fer-ho, cal fixar els pendents amb pedres; els embassaments també seran adequats per a aquest disseny. De les plantes, falgueres, arbustos i coníferes baixes són adequats per crear un tobogan alpí.
Al mig dels dos vessants, sovint es col·loca un jardí de roques anomenat "congost". Per a la decoració de les seves parets s’utilitzen maçoneria seca i plantes rocoses de mida reduïda.
Les "cascades d'aigua" ("rierols") sovint formen part d'un gran jardí rocós. El seu ús s'ha de justificar per les característiques del relleu, en cas contrari la cascada semblarà antinatural. S’han d’evitar les pedres voluminoses i angulars i s’utilitza grava per crear una cascada seca. Als marges dels "rierols" és millor plantar plantes amants de la humitat de les zones costaneres: iris, baies, falgueres, cereals.
A les zones excessivament humides, es permet col·locar un "pantà", un jardí rocós natural en forma d'estany mig cobert. En absència d’aigua, el fons de l’embassament proposat està emmascarat per cultius pantanosos i amants de la humitat. Les riberes del "pantà" estan formades per pedres arrodonides i encisos intricats corbats excavats a 3/4 de terra.
"Mixborder" s'anomena jardí de flors allargades i densament plantat, situat al llarg de camins o parets.Al "mixborder" alpí, a més de les plantes, hi ha pedres excavades a terra, de vegades alternades amb terrasses.
Una mena de tobogan alpí anomenat "jardí japonès" sembla exòtic: no copia l'estil japonès, sinó que només el cita. Tot i així, per evitar la dissonància, és millor aïllar aquesta secció del jardí en una zona aïllada. La molsa té un paper especial en un jardí tan rocós: cobreix les pedres amb espessor, suavitzant les seves siluetes i suavitzant les transicions entre elles. Com a regla general, al "jardí japonès" hi ha grups de pedres (de 3 a 5), embassaments, superfícies cobertes de molsa. Les plantes tradicionals d’aquest tipus de tobogans són el pi, l’avet, boix, salze, auró, ametlla. Les formes acceptables de la corona són rodones i plorants; els accents verticals evidents no són desitjables.
El “jardí alpí en miniatura” del jardí de flors modular es va crear tradicionalment en alimentadors de bestiar de pedra; en aquest moment, la ceràmica i la pedra artificial serveixen com a material per a ells. Un recipient tan peculiar s’omple de les varietats més petites de plantes i cobertes del sòl. Hi ha varietats interiors de tobogans alpins, col·locats als llindars de les finestres.
Foto de jardí de roques
