Com plantar ruca

Rúcula És una planta popular que pertany a l’extensa família de les cols. La planta herbàcia té un gust clarament picant i s’utilitza per fer molts plats culinaris encara més rics i, sobretot, molt aromàtics. A causa del fet que la ruca conté una quantitat molt gran d’oligoelements i vitamines, aquesta anualitat és especialment popular a tot el món i, per descomptat, Rússia no és una excepció. En aquest article, analitzarem de prop les varietats populars de ruca i també parlarem detalladament sobre quin és l’avantatge d’aquesta planta, com plantar-la adequadament a terra oberta. La neteja també és la part de la qual parlarem en aquest article, ja que és molt important en el marc del cultiu d’aquesta herba deliciosa. La cura dels jardiners depèn de l’aspecte de l’herba, així com de quin sabor i aroma exudarà, del valor que tindrà en la cuina moderna.

Varietats populars de ruca

La ruca és una planta cultivada. És força compacte, segons la varietat, l’alçada de la ruca pot variar de trenta a seixanta centímetres. En aquest cas, la tija és ramificada, lleugerament pubescent. Segons el tipus i la varietat a què pertany la ruca, les fulles també poden ser diferents per les seves característiques externes. Poden ser molt grans i carnosos, poden ser mitjanes si parlem d’indicadors de mida de les fulles i les seves propietats. També hi ha fulles molt fines i delicades, que al mateix temps traspuen un aroma increïble, cosa que fa que la ruca no sigui menys valuosa.

També hi ha una ruca salvatge: les seves fulles són estretes i oblongues i, en general, aquest tipus de ruca no difereix en aspecte especial ni en característiques gustatives, tot i que de vegades es cull per crear condiments o sabors valuosos. La ruca es cultiva principalment al sud i també arrela bé al carril mitjà. En general, si es dóna una cura i atenció suficients a una planta, pot créixer a qualsevol regió, fins i tot on el clima no sigui suau i estable.

La ruca floreix de maig a juliol. En florir apareixen petites flors pintades de blanc o groc. A més, si us fixeu bé, podeu veure fines ratlles morades a les flors. La planta també pot produir fruits. Normalment es tracta de beines xifoides, dins de les quals es troben llavors, de color marró clar. Les llavors es poden collir, després d'algunes manipulacions en el moment indicat, també es poden plantar en terreny obert i obtenir nous arbusts de ruca.

Per descomptat, en triar una varietat de ruca, el jardiner se centra principalment en les varietats. Avui en dia hi ha moltes varietats de maduració primerenca, la seva temporada de creixement no supera els 20-25 dies, però, per regla general, es necessiten unes tres setmanes de mitjana per obtenir el resultat final.

També hi ha diverses varietats de ruca a mitja temporada que també acumulen la seva massa verda, però triguen una mica més a fer-ho, aproximadament d’un a un mes i mig. Tot depèn de les condicions en què creixi la ruca, així com de com el mateix jardiner tingui cura de la planta per obtenir una massa verda abundant i, sobretot, saborosa.

Per tal que la ruca, rica en vitamines i microelements, agradi al jardiner durant molt de temps, val la pena plantar-la no alhora, sinó a intervals. Hi ha d’haver uns 10-14 dies entre les plantacions.Hi ha diverses varietats populars que s’han demostrat a si mateixes i han demostrat ser les millors. És per això que els jardiners solen escollir aquestes plantes en particular, ja que tenen les millors i més beneficioses característiques, a les quals s’ha de prestar molta atenció.

Considerem amb més detall les varietats de ruca.:

— pòquer - Es tracta d’una varietat de ruca a principis mitjans. Al cap d’uns 40 dies es pot collir la primera collita, que es pot menjar. Aquesta planta és alta, normalment arriba a una alçada de seixanta a setanta centímetres i el diàmetre de la roseta no supera els vint centímetres. La varietat té la seva pròpia peculiaritat. Consisteix en el fet que les fulles tenen un pronunciat sabor oliva-mostassa, que en general no és gens típic de la ruca. El pòquer és ideal per sembrar a diferents intervals de temps, inclosa la sembra hivernal, tolera els canvis de temperatura normalment i no és massa capritxós quan es tracta de mesures de cura.

— Sicília - Varietat de mitjan temporada, que es distingeix pel fet de tolerar perfectament les gelades i les baixes temperatures. La temporada de creixement dura de 28 a 30 dies. Els verds tenen un to verd molt brillant, el sabor és més proper al de nou. L’arbust arriba a una alçada de seixanta centímetres, pot tolerar perfectament fins i tot canvis extrems de temperatura, sense perdre completament les seves qualitats i característiques externes i gustatives. Val la pena recordar que si la planta es troba en un clima àrid, pot disparar fletxes, i aquest no és el signe més segur

— rococó - cultiu d’amanides, que creix prou ràpidament. Té un aroma picant brillant, mentre que la ruca té un sabor picant que no és amarg ni agut. La varietat es diferencia en què s’obtenen fulles molt amples d’un ric color fosc a l’arbust. L'alçada de la presa de sortida no és gens gran, ni més de vint centímetres. Alhora, la varietat es distingeix per un alt nivell de productivitat i pel fet de suportar perfectament el fred. La verema es pot fer al cap d’un mes després de l’aparició dels primers brots. Al mateix temps, si doneu a la planta una atenció suficient i en teniu cura, el resultat és que la collita no es pot collir en un mes, sinó en tres setmanes, i això és sens dubte un excel·lent indicador

— còrsega - Les varietats de rúcula pertanyen al grup de mitjan temporada. Els verds poden estar a punt per menjar aproximadament un mes després de l’aparició de les primeres plantacions. Les fulles són molt suaus, de color verd fosc i sucós. L'alçada dels arbustos varia de 60 a 65 centímetres, mentre que, si parlem de gust, aquesta varietat en particular té un marcat regust de mostassa a nous. L’aroma especiat és el segell distintiu del cultivar de ruca Còrsega. Si hi ha una sequera molt severa, llavors els arbustos comencen a disparar fletxes, i això suggereix que poden perdre les seves característiques gustatives, esdevenint molt suaus, gairebé insípids.

— koltivata És una varietat criada per criadors holandesos. Es tracta d’una ruca d’amanides, els arbustos poden produir un gran nombre de fulles delicioses. En aquest cas, la planta pertany al grup de maduració primerenca, les fulles es poden recollir i menjar uns 14 dies després d’haver aparegut els primers brots. L’arbust es distingeix pel seu nanisme, compacitat, la seva alçada màxima arriba als 25 centímetres, sense més. Les fulles són molt grans, arrodonides. Les flors que apareixen durant la floració poden tenir un matís cremós delicat.

— Espartac - també una altra varietat de ruca de maduració primerenca, que va ser criada específicament pels criadors per créixer directament en camp obert. Les plantes tenen una mida inferior: fins a 25 centímetres, les fulles són llises i de forma ovalada. Al mateix temps, el sabor és força picant i agradable, s’afegeix ruca per preparar amanides fresques i la varietat en si no requereix una atenció excessiva.

— curiositat - el cultiu creix molt ràpidament, la temporada de creixement varia de 14 a 20 dies des del moment que apareixen els primers brots. Les fulles són llises, carnoses, molt sucoses i denses. L’alçada de l’arbust arriba als 20-22 centímetres i el sabor de les fulles, especialment les joves, és especial. És força picant i salat, ideal per afegir ruca a les amanides o menjar fresc. Al mateix temps, si parlem de les característiques de la varietat, en general es tracta d’una planta bastant sense pretensions que no requereix una atenció o cura especials.

Normes de plantació i cura de la ruca

La plantació de llavors a terra oberta es duu a terme durant un període bastant llarg, d’abril a agost. La planta és força termòfila. Si el jardiner ha decidit plantar a la primavera, cal esperar el moment en què el sòl s’escalfa prou i, en general, quan la temperatura sigui superior als deu graus, això és realment molt important. Si les condicions i les temperatures són prou favorables, els brots començaran a brotar al voltant del cinquè dia després de la plantació de les llavors al sòl. Fins i tot si s’observen refredats, en principi, no perjudicaran la planta de cap manera, però val la pena controlar-la perquè la planta no experimenti massa estrès.

Si es planta ruca a l’agost, és millor esperar fins que la calor i la sequera severa s’aturin. Això permetrà que la planta s’adapti més ràpidament, però al mateix temps, els jardiners que tenen experiència en la plantació d’aquests cultius destaquen que, si es planten verds a la primavera, resultaran més perfumats i nítids. Si tenim en compte la ruca, que es va plantar a la tardor, realment resulta més voluminosa, però al mateix temps no és tan sucosa i pot ser que en falti alguna cosa en les característiques gustatives. D’una manera o altra, el mateix jardiner pot determinar el temps de plantació de la planta, ell mateix pot regular el gust que vol obtenir, centrant-se en les especificitats i característiques de la varietat seleccionada.

Val la pena recordar que la ruca no reacciona de la millor manera a la llum solar brillant i, per tant, és millor plantar la planta a l’ombra parcial. L’ideal seria una zona adequada per fer prou sol a la primera meitat del dia, però a la tarda hi haurà ombra parcial. Aleshores la planta no s’escalfarà massa, es reduirà el risc que les fulles es cremin o el sòl s’assecarà innecessàriament. La ruca no és particularment exigent en la composició del sòl. D’una manera o altra, els jardiners experimentats subratllen que la ruca creix millor a les zones on el sòl és força fluix, lleuger i al mateix temps ben fertilitzat amb components minerals. La ruca es sent el pitjor de tot en sòls àcids, de manera que si el sòl només és així, al principi, durant la seva preparació, és necessari desoxidar-la i plantar-hi la ruca.

Per obtenir els primers brots al cap de 5-7 dies, cal seleccionar acuradament el material de la llavor i preparar-lo amb antelació. Per descomptat, idealment és millor comprar llavors immediatament a botigues especials, ja que les llavors ja s’hi processen i, per tant, no cal que feu manipulacions addicionals amb elles. També podeu comprar llavors de les vostres mans, però després d’això cal examinar-les amb molta cura i desinfectar-les. Podeu adobar les llavors amb una solució de peròxid d’hidrogen, ja que aquesta eina és considerada una de les més versàtils i les plantes s’hi sentiran el més còmodes possibles. En aquest cas, val la pena observar diverses regles bàsiques:

- El peròxid d’hidrogen s’ha d’escalfar fins a uns quaranta graus, no més

- La solució s’ha d’abocar sobre les llavors durant un curt temps - durant un màxim de 10 minuts. Si l’aboqueu durant un període més llarg, això pot conduir al fet que les llavors perdin la seva capacitat de germinar i, en aquest cas, simplement moriran.

- la solució s’escorre gradualment

- les llavors s’assequen amb tovallons i gasa fins que quedin completament seques. Cal tenir en compte que només s’ha d’eixugar la part superior: la closca, però l’interior no s’ha d’eixugar tant, en cas contrari les plantes no brollaran.

També s’ha de tenir en compte que la selecció del material de plantació s’ha de tractar amb tota l’atenció i responsabilitat. Si de sobte les llavors no inspiren confiança, semblen massa estranyes, deformades o simplement sembla al jardiner que no estan del tot en un estat adequat, podeu provar de germinar-les just abans de sembrar. Per fer-ho, inicialment les llavors es posen en remull durant aproximadament una hora i mitja o dues hores en una solució anomenada epin, després es col·loquen les llavors en un drap humit, la gasa és el millor per a això i després s’embolcallen les llavors gasa. El més important és que la gasa estigui prou humida, però no humida, en cas contrari les llavors no germinaran, sinó que començaran a podrir-se lentament. Més tard, el paquet es col·loca en un contenidor i es tapa amb una tapa per tal de crear un efecte hivernacle dins del contenidor. Un hivernacle de bricolatge es col·loca en un lloc càlid, on es troba poc temps.

Si utilitzeu aquest mètode, podeu germinar llavors i, al cap de 48 hores, apareixeran els primers brots, cosa que, per descomptat, és un indicador molt important. En aquest cas, també val la pena prestar especial atenció a la preparació del sòl. Per fer-ho, a partir de la tardor, el sòl està ben excavat, s’eliminen les males herbes i restes de plantes que anteriorment eren al lloc. S’aplica una certa quantitat d’adob al sòl, en particular, cal afegir compost i potassi, superfosfat, ja que permeten saturar el sòl de tot el necessari perquè es faci el més fèrtil possible. A més, el sòl ha d’estar ben humitejat, de manera que la zona es rega amb aigua tèbia assentada. A la primavera, la urea s’introdueix al sòl i, si el sòl es caracteritza per un major nivell d’acidesa, és necessari aplicar calç directament al lloc en determinades proporcions, tot depèn només de la mida del lloc. Just abans de plantar la ruca al lloc, s’ha d’afluixar bé i després s’ha d’anivellar el sòl.

El patró de plantació de ruca no difereix en absolut del patró segons el qual els jardiners solen plantar altres herbes i hortalisses. Cal seguir l’algorisme següent:

- en un lloc preparat amb antelació, cal fer diversos solcs. La seva profunditat no hauria de ser superior a un centímetre i mig i, a continuació, les ranures s’abocaran amb aigua. El jardiner ha d’utilitzar aigua tèbia i assentada.

- Val la pena observar una certa distància entre les files, normalment els jardiners deixen una distància de 30 centímetres, això és suficient perquè la planta es desenvolupi amb normalitat i plenament

- les llavors també es sembren a distància l’una de l’altra. Normalment aquesta distància és d’uns cinc centímetres. Aquesta serà la distància més favorable i la planta se sentirà molt bé.

- després d'això, és necessari esquitxar lleugerament el jardí amb el mateix sòl, després de la qual cosa la terra es compacta lleugerament, però al mateix temps és impossible coagular-lo massa

- també hi ha la possibilitat que hi hagi gelades de retorn, però al mateix temps el jardiner pot protegir-ne la planta. Per fer-ho, n’hi haurà prou amb cobrir les plantacions amb film o envasos a la nit, però al mateix temps, amb l’entrada del matí, val la pena retirar el refugi perquè la planta estigui ventilada i se senti tan còmoda com possible.

El cultiu de ruca també es té en compte en relació amb els cultius que creixien a la zona anterior. Normalment és millor cultivar ruca després de cultius com pèsols i carbassa, patates o tomàquets. Al mateix temps, no s’haurien de plantar verds allà on abans creixessin raves o naps, rave picant, ja que poden aspirar tots els components útils del sòl i ja s’està esgotant.Al mateix temps, la ruca, en el seu conjunt, és una planta totalment no capritxosa i sense pretensions, però tot això es pot aconseguir si el jardiner realitza una plantació i cura adequades de la planta, que inclouran reg regular, afluixant el sòl, eliminar les males herbes, que poden ser molt nocives per a la planta.

Després d’aparèixer els primers brots, el millor és fer que la plantació sigui una mica escassa, és a dir, diluir les varietats de ruca. Quan apareixen plantes de 2-3 fulles, és millor eliminar l'excés de brots del tot. En aquest cas, hi hauria d’haver una distància com a mínim de cinc i no superior a set centímetres entre els aterratges. La distància entre futures plantes després del segon aprimament ha de ser d'almenys 15 centímetres.

Per al cultiu de la ruca, una temperatura de 18 a 20 graus és excel·lent, ja que és òptima. En general, la planta és resistent a temperatures extremes, però val la pena recordar que si la temperatura baixa massa, això pot afectar negativament la planta: creixerà molt més lent del que hauria de fer. Amb l’aparició de gelades prolongades, també val la pena assegurar addicionalment les varietats de ruca. Per a això, utilitzen un refugi de polietilè, plàstic o qualsevol altre material que idealment pugui ser adequat per protegir la planta i protegir-la de manifestacions tan negatives de temperatures.

Si la temperatura augmenta massa, també pot ser que això no tingui un efecte molt bo sobre la planta. Sobretot si es troba en una etapa vegetativa determinada. Els arbustos poden florir abans de l’hora establerta, especialment aquells que són inestables i poden patir fletxes excessives. Com ja sabeu, si una planta dispara fletxes, això significa que les seves característiques gustatives poden disminuir de manera notable. Naturalment, aquesta planta deixarà de ser tan saborosa i atractiva, ja que perd el seu valor com a additiu o com a ingredient de les amanides. Les fulles poden perdre la seva sucositat i cruixent, esdevenir molt rugoses, gairebé insípides.

Planta amant de la humitat, la ruca és molt aficionada al reg i la requereix gairebé regularment. El sòl, situat al cercle proper de la tija, sempre s’ha d’humitejar, però val la pena recordar que la humitat estancada conduirà al fet que el sistema radicular es pot podrir, es desenvolupin infeccions per fongs i sigui gairebé impossible o massa difícil de salvar la planta després d'ells. A més, la planta no tolera en absolut les inundacions. Així, per exemple, si la ruca creix en una regió on predominen les temperatures elevades, s’observa una sequera excessiva, necessita reg gairebé diari. Si la ruca creix en una zona amb un clima força fresc i precipitacions freqüents, en aquest cas cal regar amb molta menys freqüència.

Per tal que la planta sigui més fàcil de saturar amb oxigen, s’ha de desherbar constantment i eliminar el cercle del tronc de diverses males herbes. Per cert, l’herba també s’ha d’eliminar perquè pot provocar la propagació de diverses malalties, que tindran un efecte molt negatiu sobre la planta. Les males herbes s’eliminen juntament amb el sistema arrel, en cas contrari hi ha un risc més gran que tornin a brotar. A més de desherbar, també cal afluixar el terra. En aquest cas, la planta rebrà una quantitat suficient d’oxigen directament a través del sòl. En general, airejar el sòl redueix el risc de malalties fúngiques.

L'opinió dels jardiners sobre l'alimentació es va dividir notablement. Algú diu que la planta pot absorbir nitrats i altres substàncies, cosa que afecta les seves propietats beneficioses. Al contrari, algú afirma que les varietats de ruca necessiten alimentació, perquè gràcies a elles és possible millorar la planta i les seves característiques gustatives, i al mateix temps els additius i l’alimentació no afecten de cap manera les característiques beneficioses de la planta. Per tant, tot jardiner té dret a decidir per si mateix si vol alimentar la planta, si la necessita o no. Tot i així, es poden afegir excrements de pollastre si cal.

Al mateix temps, la ruca no és la planta més resistent. Pot estar exposada a algunes infeccions fúngiques perilloses.El més freqüent és que les varietats de ruca pateixen fusarium, peronosporosi i marciment vertical. En general, podeu combatre’ls amb insecticides o alguns remeis populars que tinguin un efecte excel·lent en l’estat general de la planta, però al mateix temps siguin completament segurs. D’una manera o altra, avui la ruca continua sent una de les herbes més populars que s’utilitzen com a additiu per a amanides. Els arbustos tenen un sabor i aroma atractius i tenen propietats increïblement útils. Podem dir que també creixen molt ràpidament i, de vegades, les varietats de ruca es poden collir fresques durant tot l’any. A més, aquesta planta està pensada no només per créixer a l’aire lliure, sinó també a l’ampit de la finestra o al balcó del jardiner. La planta té una gran quantitat de vitamines i minerals útils, és totalment segura tant per a nens com per a adults.