Com propagar un pomer

Els pomers són potser els habitants més nombrosos dels jardins russos. I cada jardiner aficionat té, sens dubte, la seva pròpia varietat de poma preferida, que li agradaria tenir a la seva granja. I de vegades cal actualitzar les plantacions, però no voleu perdre les varietats de poma que us encanten. Aleshores, el jardiner s’enfronta a la pregunta de com propagar un pomer? En aquest article, analitzarem les formes més populars de propagar els pomers, tot assenyalant els avantatges i desavantatges de cada mètode.

Com propagar un pomer amb llavors

Aquest mètode no és molt popular entre els jardiners aficionats. Més aviat, l’utilitzen els criadors professionals quan s’estan desenvolupant noves varietats. Això es deu al fet que, en la immensa majoria dels casos, una planta que ha crescut a partir de llavors no rep característiques maternes i, més aviat, serà un pomer salvatge.

Aquesta planta és possible i donarà fruits, però és impossible predir el gust de les pomes. Es recomana utilitzar aquests arbres com a brou, però entraran en fructificació d'aquí a 7-9 anys. Però aquestes existències de llavors creixen prou alt, no són capritxoses i d’alt rendiment.

Per obtenir llavors amb trets culturals tan grans com sigui possible, cal agafar les flors de dues plantes i "intercanviar" el seu pol·len. Les llavors obtingudes d’aquesta mescla rebran les característiques d’ambdues plantes. Tot i això, és una llàstima, però no es conserven totes les característiques de les plantes "parentals" i el procés de pol·linització és força laboriós. Per tant, és probable que no tingui sentit fer servir aquest mètode de reproducció de pomeres a la vostra zona.

Com propagar un pomer mitjançant esqueixos

Aquest mètode es pot dividir en dues subespècies

Utilitzant esqueixos com a descendent

Per fer-ho, necessiteu esqueixos collits de brots joves (primer any). Es tallen de l’arbre el mateix dia que està previst l’empelt. En el futur, els esqueixos no seran utilitzables. Per tant, els esqueixos es prenen exactament tant com teniu previst utilitzar aquell dia.

Tot el fullatge s’ha d’eliminar dels esqueixos i empeltar-lo a les arrels del brou. En aquest cas, el lloc de vacunació no ha de ser ruixat massa amb terra. En cas contrari, el tall pot donar arrels independents i l’empelt no tindrà èxit.

En aquest cas, les espècies salvatges són les més adequades com a brou. Són modestes, adaptades a les condicions climàtiques locals, toleren bé les baixes temperatures negatives. Per triar un estoc, heu de tenir en compte:

• si el brou no és alt, és millor empeltar-hi esqueixos de pomeres columnars.
• és millor empeltar una tija de pomeres de varietats altes a un brou conreat de llavors.

A les regions del nord del nostre país, on hi ha hiverns llargs i greus, que comporten la congelació freqüent de pomeres, també és possible empeltar a un brou nan.

Aquests portaempelts es conreen en vivers especialitzats i se subdivideixen en supernans, nans i semi-nans. En plantar aquest portaempelts, assegureu-vos que el coll de l’arrel estigui a 4-5 cm sobre el nivell del terra. En aquest cas, el lloc de vacunació s’ubicarà uns centímetres més més. Les arrels dels pomers nans s’han d’aprofundir més de l’habitual i el propi pomer ha d’estar lligat a un suport.

Cal vacunar-se amb un mànec a la primavera i amb un brot (en brotació) al final de l’estiu.

Les qualitats dels pomers empeltats sobre un portaempelts nan dependran de les característiques dels dos arbres.No obstant això, es poden distingir les principals qualitats inherents a la majoria d’elles: té una bona fructificació i una corona compacta.

Entre desavantatgesinherent als pomers cultivats en aquest portaempelts:

• arrels poc desenvolupades;
• baixa resistència a la sequera;
• exactitud en la composició del sòl;
• augment de la fragilitat de la fusta.

Però si les aigües subterrànies del vostre jardí estan molt a prop del terra, podeu cultivar un jardí sencer de pomeres nans.

Propagació per esqueixos d’arrels

Aquest mètode és vegetatiu i permet preservar totes les característiques de la planta mare. Per tant, els pomers cultivats a partir d’esqueixos d’arrels no necessiten empelt.

El material de plantació per a aquest mètode es prepara a la primavera, fins i tot abans de la floració dels cabdells o a la tardor. Els esqueixos han de tenir uns 20 cm de llargada. Els esqueixos preparats es planten a terra (en solcs) a una profunditat de 2-3 cm del tall. Al mateix temps, s’observa una distància entre plantes de 25-30 cm i entre files d’1 m.

Després de plantar-lo, és millor ombrejar lleugerament les plàntules i cobrir el terra amb una capa de coberta, per exemple, humus. Recordeu que heu de regar les plantacions regularment. Les plàntules amb arrels es poden trasplantar a un lloc permanent a la tardor.

És possible propagar un pomer per ventoses d’arrel

Aquest mètode no és molt popular, ja que només el portaempelts creix a partir de xucladors d'arrel, en els quals s'empeltarà la varietat que més us agradi en el futur.

Per aconseguir xucladors d’arrels, heu de triar un arbre mare. Ha de ser prou jove i saludable amb una bona fructificació. L’arbre seleccionat es talla una mica i s’extreu i es cobreix amb terra. Al cap d’un temps, apareixen processos basals. Les cries que es troben a certa distància de l’arbre mare es consideren les més adequades per al trasplantament.

Podeu separar els fills joves i plantar-los en un lloc permanent a l'edat de 1-2 anys a la primavera o la tardor. Només són adequats per al trasplantament les ventoses d’arrel amb arrels desenvolupades.

Entre els desavantatges d’aquest mètode, cal destacar que debilita molt l’arbre mare i que la descendència no arrela bé al nou lloc. I, entre els avantatges, es pot destacar el fet que el mètode de descendència d'arrel us permet obtenir diverses plàntules de la varietat que us interessa alhora.

Com propagar un pomer per capes

Aquest mètode és essencialment similar a la propagació dels arbusts mitjançant la flexió i l'arrelament de branques. En aquest cas, l’esquema d’acció és aproximadament el mateix. Les branques del primer any de vida estan netes de fulles a una alçada de 25-30 cm de la part superior. Al lloc on el brot tocarà el terra, feu un forat, ompliu-lo amb una barreja de sorra i terra del jardí, doblegueu la branca i fixeu-la. La corona del brot ha d'estar lligada de manera que la formació de la plàntula vagi verticalment.

Després que el tallador hagi desenvolupat el seu propi sistema d’arrels (en general, això passa durant els mesos d’estiu), es pot dividir amb la planta mare i plantar-lo en un lloc permanent. O primer, podeu col·locar els esqueixos que van donar l’arrel en un test i créixer a casa durant un temps. Aleshores, el procés d’aclimatació de les plantes en el futur serà molt més fàcil.

L’inconvenient d’aquest mètode és el fet que, a diferència dels arbustos, les branques dels arbres creixen molt des del terra, cosa que dificulta la seva flexió. A més, el temps total des de doblegar-se fins a l’arrelament ja en un lloc permanent d’una nova planta triga uns sis mesos.

Des dels avantatges: podeu doblar les branques per arrelar no només a la primavera, sinó durant tot l'any (amb l'excepció del període de floració i els dies calorosos i secs). A més, la plàntula resultant no necessita empelt i porta totes les qualitats de la planta mare.

Propagant un arbre amb una branca trencada

Bàsicament, aquest és el mateix mètode de propagació per capes. Es pot dur a terme en dues direccions.

En el primer cas, es prenen brots del primer any de vida i s’enterren a terra, aprofundint-se 10 cm de manera que la part sobre el sòl tingui una longitud de 30-40 cm.La branca està lligada a un suport. Durant tot el període de creixement, la plàntula es rega i també es desherba. Al cap d’un any aproximadament, la branca arrelarà i es pot plantar en un lloc permanent (és millor fer-ho a la tardor).

En el segon cas, l’escorça es talla a la branca seleccionada a una distància de 10 cm del punt de creixement i el lloc tallat es tracta amb un estimulador de formació d’arrels. A continuació, s’embolica el tall amb un material que manté bé la humitat (molsa, per exemple) i, a sobre, amb una pel·lícula. Després de la formació de les arrels, la branca es pot trasplantar a un lloc permanent.

Els planters obtinguts d’aquesta manera conserven totes les característiques de la planta mare i la fructificació es produeix en 3-4 anys.

La clonació com a forma de propagar un pomer

Aquest mètode guanya cada vegada més popularitat.

Dins del laboratori, la clonació es realitza col·locant cèl·lules en un medi nutritiu especial. Aleshores, aquestes cèl·lules es veuen afectades per un determinat conjunt d’hormones. Com a resultat, creix un clon: una còpia exacta de la planta mare.

Només cal un hivern per fer créixer un pomer. I a la primavera, el pomer es pot plantar a terra. Al mateix temps, el nombre de còpies que es poden cultivar com a clon no està limitat per res. Els desavantatges d’aquest jove mètode són el seu elevat cost, així com la gran probabilitat que la nova planta sigui dura i durant molt de temps “sobrecarregada”, ja que es va cultivar en condicions estèrils i no té immunitat.

A casa, la clonació és una propagació vegetativa que preserva totes les propietats varietals dels arbres mare. És possible la clonació per ventoses d’arrel. Es separen fàcilment de la planta mare i tenen una elevada taxa de supervivència. Els arbres resultants comencen a donar fruits al cap de 4 anys i donen bons rendiments.

També és possible arrelar branques de poc creixement. Per fer-ho, sota la branca que planeja arrelar, podeu posar un recipient amb terra. Les ratllades es fan a l’escorça de la branca seleccionada, en un lloc determinat per al desenvolupament del sistema arrel. Aquestes ratllades es tracten amb un estimulador de formació d'arrels i, després, es dobla la branca cap a un recipient amb terra, fixada i coberta de terra. Com a resultat, s’han de formar arrels, aquesta serà la capa clonada.

Com propagar un pomer amb capes d’aire

El mètode més estès de cria de pomeres. Per utilitzar-lo, necessiteu brots lignificats. A una alçada de 20-30 cm des del punt de creixement del brot, heu de treure tot el fullatge i tallar l'escorça una mica en cercle. El tall es tracta amb un estimulador de formació d’arrels, embolicat amb un material que reté la humitat (la molsa s’adapta bé) i, a sobre, amb una pel·lícula o cinta aïllant. Amb el pas del temps, les arrels es formaran al lloc de tall. I la plàntula es pot separar de l’arbre mare i plantar-la a terra.

En conclusió, cal dir que no és tan difícil propagar un pomer d’una varietat preferida. A més, tal com es va descriure anteriorment, per a això no és en absolut necessari consumir molt de temps i requerir molta experiència en vacunacions. Només cal que trieu un dels mètodes vegetatius més adequats i aneu-hi.