Estil italià en disseny de paisatges
Contingut:
Fins fa poc, l’estil italià en disseny de paisatges semblava ser un luxe inabordable en un clima del nord. No obstant això, la cerca de cultius resistents a la intempèrie com a alternativa a les plantes italianes amants de la calor permet als jardineros del nord dominar aquesta alegre tendència de disseny de paisatges. El colorit i l’ambient d’Itàlia, ple d’alegria per la vida, no deixa indiferents els aficionats i els experts en jardineria de tot el món.
Sembla que la naturalesa del nord de la Rússia està lluny de l’assolellat paisatge italià. No obstant això, l’estil italià, com altres tendències, té un conjunt d’elements obligatoris i principis bàsics, seguint els quals és possible crear l’atmosfera d’un jardí mediterrani en condicions més severes. En aquest article es parlarà de com fer-ho.
L’estil italià en disseny de paisatges és bastant senzill de definir amb l’ajuda de dos components iguals. Aquesta és una base regular i un ric sabor de paisatges del sud. Per tant, la tendència italiana en disseny de paisatges es classifica com un estil habitual. Es diferencia en la simplicitat de disseny. I també la presència obligatòria de formes simètriques i geomètricament correctes. No obstant això, aquesta base senzilla es dilueix amb accents de color, elements escultòrics i arquitectònics. I també un gran nombre de cultius en test que són inusuals en el disseny de jardins.
Heretant les tradicions de l’època antiga, el Renaixement i el Barroc, el jardí italià és el quadre d’una combinació exquisida i alhora no avorrida d’elements aparentment incompatibles. Sobretot, aquests jardins recorden els racons celestials, creats de manera que els hostes que hi descansen poguessin desvincular-se del món exterior. I també submergiu-vos en un ambient acollidor ple de colors càlids i rics de la natura del sud.
Del somni a la realitat
Estil italià en disseny de paisatges: foto
El somni del luxe d’un jardí italià enmig de Rússia es pot plasmar en la realitat. Això es fa possible gràcies a la selecció de plantes típiques de les nostres latituds. Són capaços de convertir-se en una alternativa digna a la flora amant de la calor d’Itàlia.
L’estil italià en disseny de paisatges no requereix un compliment estricte de principis estrictes, sinó que només defineix el marc. La gamma de colors i la naturalesa general de la composició, la tasca d’organitzar un jardí italià amb cultius i components materials similars, queda força dins dels poders dels jardiners domèstics. N'hi ha prou amb escollir "dobles" resistents a l'hivern per a cada planta tradicional italiana.
Mentrestant, val la pena recordar que en les realitats dels durs hiverns del nord, el disseny de parcel·les de jardí completament a l’estil italià continua sent força problemàtic. Es recomana utilitzar els principis d'aquesta direcció per decorar zones individuals de la parcel·la del jardí, racons apartats. I també quan es formen composicions de diversos nivells.
L’estil italià en el disseny de paisatges: subtileses i característiques
Estil italià en disseny de paisatges
Normalment, la influència italiana s'estén a una petita àrea d'un jardí o un objecte separat. La resta del paisatge està dissenyat amb l’esperit d’una direcció diferent. La raó rau en les condicions climàtiques desfavorables de les regions del nord.I també en la necessitat d’un manteniment constant de la zona enjardinada. Els arranjaments verds arrissats, els jardins amb testos, el paviment i els accessoris necessiten una cura constant. Per tant, en triar un estil italià per decorar una parcel·la enjardinada, el seu propietari ha de mesurar la seva força amb les necessitats d’un jardí d’una mida particular i contingut compositiu.
El disseny de qualsevol jardí d’estil italià es pot dividir en dues parts importants:
- L’estructura principal i els elements que conformen l’originalitat de l’estil. En qualsevol clima que tingueu per cultivar el jardí, cal seguir els principis de disseny obligatoris. Perquè són ells els que fan que l’estil es pugui reconèixer. Aquí no hi pot haver alternatives.
- Plantar cultius que omplen el marc estructural. Aquesta part del disseny pot variar en funció de les condicions climàtiques. I també la presència en una zona concreta d’una pedra o planta concreta.
L’estil italià és generalment ideal per a jardins amb pendent. I també en superfícies irregulars, amb turons i canvis d'altitud. Cap altre estil és capaç de jugar amb el desnivell del relleu amb tanta gràcia. I converteix les seves mancances en avantatges que permetin al jardiner expressar plenament la seva imaginació.
Tot i això, una superfície plana del sòl no significa que el jardí resulti avorrit. O insuficientment adequat a l’estil escollit. La tendència del disseny del paisatge italià té moltes idees per als jardins plans. Així com tècniques per simular irregularitats i canviar artificialment el relleu.
Al mateix temps, el color verd, les línies geomètriques simples i la pedra clara haurien de seguir sent el tret dominant del jardí.
L’estil italià en el disseny de paisatges: principis bàsics
Estil italià en disseny de paisatges: foto
Una disposició i simetria estrictes són la base de l’estil italià. Les vies conformen els eixos: la base del disseny. Juntament amb els punts centrals de composició que defineixen les característiques de l'estil.
Els eixos de la via són essencials fins i tot en un petit jardí italià. Perquè configuren el vector de moviment. Sempre hi ha un eix principal i branques laterals que el creuen perpendicularment. Normalment es marquen amb elements decoratius. El sistema d’eixos no s’ha de complicar massa. Perquè l’essència de l’originalitat estilística rau en la senzillesa geomètrica de les línies. El centre de la composició és l'objecte més gran. És a dir: un edifici residencial. L’ordre d’ordenació d’altres objectes es basa en ell.
Centres tradicionals de composició:
- El principal és un edifici residencial. Es troba invariablement a l’eix central. O a la pista perpendicular més propera.
- Parterre és una zona enjardinada situada al lloc més pla. Per regla general, al costat de la casa. Aquest és un lloc per caminar. Saturat d’elements que creen una atmosfera cerimonial. Aquests poden ser parterres de flors, embassaments, estàtues. El parterre es tanca tradicionalment des de la part principal del jardí amb una bardissa de pedra.
- Els estanys i les fonts també són centres típics de la composició del jardí. Aquí hi ha moltes opcions. Els estanys són de forma rodona amb fonts en diversos nivells, fonts del tipus romà. I també estanys de diverses formes, embassaments portàtils.
- Racons amagats, jardins secrets amb bancs. Dissenyat per a una relaxació apartada. Aquests llocs haurien d’estar completament emmascarats per parets verdes o de pedra. I per recordar l’ambient dels monestirs del sud amb els seus parterres de flors alhora pragmàtics i pintorescs.
- La zona d’esbarjo és una zona pavimentada amb pedres. O una terrassa amb mobles i composicions d’olla situades a sobre. Sovint, es tria un lloc per a ella al costat d’un embassament. Però sempre, en una part apartada i protegida del sol del jardí. Al seu territori hi pot haver taules, bancs, cadires, tendals. Així com petites glorietes. En una paraula, tot allò que crea acolliment i afavoreix la relaxació.El material de pavimentació, el tipus de fusta per a la plataforma i l’aspecte dels mobles no tenen un gran paper. A diferència del jardí en test obligatori.
Components i materials bàsics
Estil italià en disseny de paisatges: foto
Els italians prefereixen els materials naturals en una ombra assolellada. Perquè s’assembla a la pedra calcària i l’arenisca mediterrània. La grava i la pedra en els tons més càlids i assolellats crearan un ambient estiuenc mediterrani. Fins i tot en les condicions de la zona mitjana russa.
La terracota, la crema i el blanc serviran com a millors pautes a l’hora d’escollir els materials. Però la pedra natural o el formigó, situats amb habilitat en l’esquema general de colors, també trobaran aplicació al jardí italià. És important crear un contrast entre el verd exuberant de les plantes i els materials d’acabat més clars.
Els components bàsics d'aquesta àrea inclouen:
- jardins i parcs infantils en nivells;
- nombrosos tipus de parets;
- diferents tipus d’escales i rampes;
- rebaixes (nínxols, grutes);
- baranes decoratives;
- composicions escultòriques en tradicions antigues;
- contenidors d’argila per a flors.
Quan utilitzeu accessoris per a un jardí italià, heu de tenir en compte la combinació tradicional de diversos elements en un lloc. Per tant, l’escultura es troba sovint a les rodalies de grans plantes de tina. O a la font durant una milla al costat de la gruta.
Estil italià en disseny de paisatges i marcs verds
Estil italià en disseny de paisatges: foto
Les zones separades i els centres de composició del jardí italià s’omplen tradicionalment de diferents tipus de parterres. Tancades en formes clares, els florals vibrants animen el fons verd del jardí. Cada jardí de flors està necessàriament emmarcat amb un marc verd. sanefa de boix... Així, es subratlla la geometria de les formes.
En triar plantes per omplir el jardí de flors, us heu de centrar en els colors típics del clima mediterrani. Groc, taronja, vermell, blau. Es recomana utilitzar colors purs. No obstant això, és possible accentuar una ombra brillant. I complementant-la amb suaus notes pastel.
Per omplir parterres de flors, són adequats els cultius brillants adaptats al clima del nord, com l'euforbia, el diürn i les calèndules. I també gladiols, sàlvia, herbes. Les falgueres us permetran cobrir completament el sòl i afegir exquisides taques verdes.
Jardineria vertical i figurada
Estil italià en disseny de paisatges: foto
Les tanques formades a partir de cultius resistents a l'hivern (el teix i el lliguet són adequats) substituiran els elements decoratius verticals dels cultius amants de la calor. Les parets verdes de diferents altures formen els límits entre les zones enjardinades. També amaguen racons apartats dels ulls indiscrets i creen un fons. La creació d’accents verticals és possible gràcies a plantes retallades en forma de formes geomètriques, animals, estàtues.
Per als arbres mediterranis, també hi ha anàlegs sense pretensions. Com a substitut dels xiprers italians, és possible utilitzar tuia, avets i xiprers. Els pomers, l’acàcia i els cirerers, força tradicionals per al clima rus, també tindran un aspecte orgànic en un jardí italià.
Entre els arbusts de fulla caduca, es recomana escollir l’arç blanc i l’arç blanc. I també la ventosa de plata que substitueix l’oliva. Però la planta arbustiva dominant als jardins mediterranis, la rosa, es cultiva perfectament a les regions del nord. I aquí l’elecció d’un jardiner és pràcticament il·limitada. Qualsevol tipus de rosa ennoblirà el conjunt com un rei. Les hortènsies, el codony japonès i l’herba de Sant Joan, com els arbres, faran que la competidora sigui digna de la rosa.
Un autèntic jardí meridional està necessàriament decorat amb vinyes. Per crear l'atmosfera de la costa mediterrània, són adequades pèrgoles, arcs, enreixats. I també entrellaçats amb tiges tortes de clematis, raïm, roses.
Composicions de testos
Estil italià en disseny de paisatges: foto
Les plantes en test i en cubeta són necessàries per decorar una àrea recreativa o crear centres de composició. També són un element constant de l’estil italià. I aquí s’aplica el principi: com més, millor. Els contenidors amb flors, arbustos, vinyes i arbres poden omplir tot l'espai lliure de la terrassa. O a la zona d’esbarjo. I també situar-se en balaustres, escales, camins.
És en tests i tines que es poden cultivar plantes italianes originals. Perquè no s’arrelen al terreny obert de les regions del nord. Llorer, ametlla, oliva, xiprer i figues aportaran l’esperit d’autenticitat al disseny del jardí.
L’únic que no s’ha d’oblidar a l’hora de crear composicions d’olla és el material dels contenidors. L’estil italià implica l’ús de fang i ceràmica.
Estil italià en disseny de paisatges: foto
