Ixia

Ixia: descripció de la varietat

Ixia: fotos

La flor d'Ixia és una altra planta perenne força popular que pertany al grup herbaci, a més, Ixia és un representant bastant típic de l'Iris. Segons la informació obtinguda d'una gran varietat de fonts, aproximadament quaranta a seixanta espècies diferents s'inclouen en aquest gènere. La terra natal de la planta és Àfrica, és a dir, la regió del Cap, i per aquest motiu convé tenir en compte a quines condicions s’adapta més la planta i com cuidar-la adequadament per obtenir el màxim resultat requerit.

Des del punt de vista científic, la planta va rebre un altre nom: cola d’aus. Això es deu al fet que la planta segrega saba, que té una consistència força enganxosa. El cultiu de la planta es va iniciar al segle XVIII i, a partir d’aquest moment, els jardiners han recollit de tot, fins i tot les dades i els fets més petits i insignificants, per tal de conèixer millor aquesta planta i comprendre’n les seves subtileses i essència. Pel que fa als temps moderns, avui dia s’han generalitzat diverses varietats d’Ixia i, per tant, s’han popularitzat increïblement. Es tracta de varietats híbrides i es recullen en un grup separat: l’híbrid Ixia, que té els seus propis trets i característiques. Al mateix temps, cada any l’espècie Ixia deixa de tenir molta demanda i és popular, per tant, encara hi ha comentaris molt més positius a favor dels híbrids.

En aquest article, aprofundirem en la descripció d’Ixia i les seves característiques, i també parlarem de com plantar Ixia a terra i després cuidar-la per obtenir el resultat més digne i atractiu a la segona part. d’aquest article, tocarem les espècies i varietats més populars, a més de descriure-les i explicar-ne les característiques i trets més sorprenents. Aquest article serà molt útil no només per als jardiners inexperts, sinó també per a aquells que han crescut repetidament plantes de l’espècie Ixia i, al mateix temps, estan en constant recerca de noves espècies i varietats que no només delectaran l’ull dels cultivador mateix, però també sorprèn als hostes de parcel·les personals.

Característica d'Ixia

La flor d’Ixia és una planta tuberosa i bulbosa, la seva alçada a l’edat adulta pot variar: pot oscil·lar entre 15 i 70 centímetres, tot depèn de a quina espècie i varietat pertanyi una planta en concret. Els brots de la planta són força prims, les fulles són estretes i molt llargues, poden ser evidents i de dues files. En un peduncle hi pot haver unes deu flors, que s’obren molt amples, i de diàmetre la seva mida oscil·la entre 2,5 i 5 centímetres. La flor consta de sis pètals, que es poden acolorir en tons com el vermell i el groc, el blanc o el rosa. Més a prop del centre, la flor es torna acolorida en un color més fosc i més saturat, que també té un aspecte increïblement decoratiu i atractiu.

La floració es pot observar a les darreres setmanes de la primavera i hi ha varietats que floreixen bé els primers dies de l’estiu. A la nit, especialment en temps ennuvolat (amb temps ennuvolat fins i tot durant el dia), és possible que les flors d’Ixia no s’obrin en absolut. Les flors poden emetre un aroma no molt fort i intrusiu, però prou persistent que pot atraure insectes pol·linitzadors i, en general, pot ser un complement agradable a la imatge general d’aquesta planta.Si el jardiner cultiva Ixia en regions més càlides, on les condicions climàtiques són suaus, es pot plantar Ixia a terra oberta a la primavera, els darrers dies d’abril o a principis de maig. Alternativament, Ixia es pot plantar a terra oberta a la tardor, principalment al novembre. Atès que els materials de plantació no poden suportar una baixada de temperatura de menys de dos graus, llavors a latituds mitjanes, on el clima no és estable i estable, es recomana plantar Ixia només a la primavera. Així, la planta es pot salvar de la hipotèrmia, cosa que significa que es poden preservar les seves característiques i característiques decoratives.

Ixia: plantar i arreglar a l’aire lliure

Ixia: fotos

Cada temporada del jardiner va acompanyada del fet que definitivament ha de triar un lloc completament nou per plantar Ixia. D’aquesta manera, es pot dur a terme una prevenció eficaç en la lluita contra les plagues i les malalties que poden amenaçar l’Ixia. El lloc ha d’estar ben il·luminat per la llum del sol, s’ha de situar el més lluny possible de la propagació d’arbres i també és millor que la planta estigui protegida de ràfegues de vent i corrents d’aire massa forts, en cas contrari també pot provocar diverses malalties i infeccions. Per plantar ixia, aquelles zones on la humitat s’estanca i s’acumula no són estrictament adequades, ja que això té un efecte molt negatiu sobre l’estat general del sistema radicular i, en general, hi ha un alt risc que la planta simplement s’aturi en el seu desenvolupament i comença a morir i es podreix, perd els seus trets i trets decoratius.

Per plantar Ixia, el lloc ha d’estar molt ben preparat i s’ha de fer per endavant. Per a això, la zona seleccionada està excavada amb cura i la seva superfície està perfectament anivellada. Si el sòl és molt pesat, es recomana afegir-hi una mica de sorra perquè quedi més permeable i solta. Els materials de plantació s’han d’examinar i ordenar. Només es planten bulbs Ixia molt elàstics i densos a terra obert, però el millor és eliminar i descartar els que ja s’han assecat, així com els bulbs molt tous i fins i tot florits. A continuació, el jardiner fa una sèrie de forats nets, la part inferior dels forats s’escampa amb una barreja de nutrients. Cal tenir en compte que els bulbs d’ixia estan enterrats al sòl i la profunditat ha de ser de cinc a vuit centímetres. En plantar bulbs tuberosos, també val la pena observar la distància entre ells: hauria de ser d’uns 12 centímetres, ni més ni menys.

Si el jardiner col·loca nens o delenok a terra obert, la distància entre les plantacions ha de ser d’uns vuit centímetres. Quan es planten flors perennes d’ixia a terra, no s’han d’humitejar i regar, la superfície del lloc s’escampa amb mulch, que és totalment orgànic: són adequades torba o compost, humus o fullatge, serradures o palla. El gruix de la capa de coberta ha de ser aproximadament de tres centímetres. A la temporada en què es va plantar la planta, només floriran els arbustos d'Ixia que han crescut dels bulbs més grans. Però si es tracta d’arbustos de petits bulbs d’ixia, la floració començarà només un any i mig a dos anys després de la sembra, per tant, val la pena tenir paciència amb els cultius, ja que això és molt important en les activitats hortícoles i florícoles. Tampoc torneu a molestar les plantacions, ja que no floriran abans, però hi ha un gran risc que el jardiner amb les seves pròpies mans pugui perjudicar les plantacions d’Ixia. Per tant, val la pena ser pacient, atent i vigilant.

Ixia es pot cultivar al vostre lloc, no és gens difícil. Però això no provoca cap complicació només si el jardiner coneix inicialment els secrets i les complexitats del cultiu d’aquesta cultura i també coneix les regles més elementals.Per tal que la planta es desenvolupi bé i creixi correctament, cal proporcionar-li una quantitat suficient de llum, el lloc ha de ser molt càlid i s’ha d’augmentar la humitat de l’aire. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que el lloc del lloc ha de ser assolellat i, per regular la humitat de l’aire i fer-la el més alta possible, al vespre és necessari ruixar addicionalment la planta d’un ampolla de polvorització. Si de sobte la planta es troba en una zona ombrejada, és possible que els arbusts no siguin tan espectaculars com voldria la floristeria. En aquest cas, els peduncles també poden arribar a ser molt prims, estirats i la flor del seu color no estarà tan saturada ni brillant.

En general, si parlem de la cura de l’ixia, les mesures que s’hi apliquen són les mateixes que a la resta de plantes de jardí. S'ha de subministrar a temps amb reg regular, arbusts de males herbes, alimentar-los amb fertilitzants minerals i orgànics. El jardiner també ha de tenir cura de les característiques externes de la planta, eliminar les flors marcides o seques i els brots. Cal afluixar la superfície del sòl entre els arbusts i, si cal, la planta s’ha de protegir dels atacs de plagues i de diverses malalties comunes.

Com ja hem indicat anteriorment, quan els tubercles i els bulbs es planten a terra oberta, no és absolutament necessari regar-los. Això s'hauria de fer només quan apareguin els primers brots a la superfície del sòl, i això passarà dues o tres setmanes després que la planta s'hagi plantat a terra. Només a partir d’aquest moment l’Ixia hauria de començar a regar, quan es formin els brots i brots, i també comenci la floració, el reg no només hauria de ser força freqüent, sinó també molt abundant. L’aigua per al reg es pren descongelada o l’aigua de pluja, filtrada o sedimentada, ha de ser a temperatura ambient. Al mateix temps, alguns components es poden dissoldre addicionalment en aigua, cosa que estimularà el creixement de la planta, així com la durada de la seva floració a causa d’aquestes substàncies serà més llarga, i això esdevindrà un plus addicional a les característiques generals d’aquesta cultura. Per alimentar Ixia, és important utilitzar fertilitzants minerals, només destinats a plantes bulboses. Però també podeu utilitzar alguns fertilitzants orgànics, ja que s’adapten perfectament al sòl i tenen un efecte positiu en l’estat de la planta i en el seu creixement. El vestit superior hauria de començar des dels primers dies d’estiu, després que els arbustos deixin de florir, després s’aturin els regs i l’alimentació, ja que Ixia caurà en estat de repòs i, en aquest moment, qualsevol intervenció en l’estat general de la planta és totalment indesitjable.

Amb el pas del temps, un gran nombre de nens comencen a créixer al voltant del tubercle de la mare, que són precisament el material per a la reproducció de diverses espècies i varietats d'Ixia. Abans de plantar, els nens estan separats del llit de flors de la mare, s’han de desinfectar els llocs on s’han format els trencaments, tractar-los amb carbó triturat perquè els bacteris no hi penetrin i no es desenvolupin malalties i infeccions. A més, els nens es planten directament a terra oberta i es pot observar la primera floració d’arbustos produïts a partir dels nens al segon o tercer any, depenent de les condicions climàtiques, de les característiques varietals i de la forma en què el jardiner es preocupés per la ixia plantada.

La flor d’Ixia també es pot reproduir pacíficament dividint el bulb. Es divideix en diverses parts: un tall, per això val la pena utilitzar un ganivet ben esmolat i desinfectat. També val la pena considerar que cada delenka ha de tenir ulls, així com una part de la part inferior, sobre la qual ja hi ha els primers rudiments del rizoma. Es recomana tractar els talls amb verd brillant, manganès, cendra de fusta o carbó.A més, es planten immediatament directament a terra oberta, ja que no es poden emmagatzemar en aquest estat durant massa temps i és millor no ajornar la plantació. Aquestes plantes poden començar a florir tan aviat com aquest any, i això és, de fet, un gran avantatge d’aquest mètode, sobretot si el jardiner no pot esperar massa temps perquè la planta comenci finalment a florir.

Quan la planta deixa de florir, els tubercles i els bulbs ni tan sols es poden treure del sòl. Això es deu al fet que necessiten una mica més de temps per acumular una mica més de nutrients dins seu i mantenir la seva immunitat. Per regla general, les bombetes d'Ixia es desentenen finalment els darrers dies de juliol. Els bulbs Ixia i els seus tubercles estan lleugerament assecats en un lloc ombrejat que, a més, hauria d’estar ben ventilat. Després es desinfecten els bulbs, per a això s’utilitza una solució de permanganat de potassi de concentració mitjana. A més, per al posterior emmagatzematge de les bombetes ixia, s’han de col·locar amb cura en una caixa, que es porta a una habitació fresca i seca: un soterrani, un celler.

En principi, és possible emmagatzemar les bombetes ixia a les prestatgeries de la nevera, més aviat destinades a l’emmagatzematge de cultius d’hortalisses. Com hem dit una mica més amunt, Ixia es planta a regions més fredes a la primavera i, si el clima és estable i càlid, la plantació es realitza a la tardor. Si el jardiner té aquest desig, pot plantar Ixia per destil·lar-lo i, en aquest cas, fins i tot a l’hivern, la planta es convertirà en una meravellosa decoració per a qualsevol ampolla i finestra. Si la regió té una temperatura i un clima càlids i estables, a l’hivern es pot deixar Ixia allà mateix, a terra oberta. Per fer-ho, s’elimina tota la part superior del terreny i s’escampa el lloc amb una capa bastant abundant i gruixuda d’escorça orgànica d’origen natural. Les fulles de palla o soltes, el terra sec o serradures són ideals com a cobert. A més, la planta es pot cobrir amb avet, branques d’avet o fullatge sec a la part superior per protegir-la d’algunes gelades, ja que la planta es va fer malbé per un clima càlid i no sempre una disminució de la temperatura pot tenir un efecte beneficiós sobre ixia.

Ixia és una planta increïblement resistent a malalties o atacs de plagues. Però els problemes encara poden començar si hi ha massa estancament de la humitat al sòl. A causa del fet que el sòl està massa inundat durant molt de temps, es pot formar floridura als bulbs i als tubercles. Així, quan un jardiner prepara un lloc per plantar, s’ha de tenir en compte aquest aspecte. Si el sòl és massa pesat i també si consta majoritàriament d’argila, s’hi hauria d’afegir sorra gruixuda a l’hora d’excavar. En principi, observant tots els requisits de la tecnologia agrícola, hi ha moltes possibilitats que la planta se senti meravellosa. Per tant, cal tenir en compte que cada tipus i varietat d’Ixia necessita un enfocament individual. En aquest sentit, hauríeu de fixar-vos definitivament en la següent part del nostre article, en què només analitzarem quines característiques de ixia existeixen, quins tipus i varietats tenen més demanda avui en dia en jardineria moderna, quines diferències hi ha? especificitat i altres trets i característiques.

Els principals tipus i varietats d’ixia, la seva descripció

En aquesta part de l'article, només veurem els tipus d'ixia que són més populars avui en dia entre els jardiners i que es conreen feliçment, ja que són realment especials i increïblement atractius.

Ixia híbrid de flors verdes - com diuen els jardiners més experimentats, el material de plantació d'aquesta espècie és força problemàtic, però encara és possible. La planta té flors planes i força petites, que estan pintades d’un color verd atípic. A més, al centre, aquestes flors estan pintades de negre o morat.Tenen un aspecte força atractiu i, amb tot això, no diferencien per capricisitat, de manera que la planta és molt apreciada, ja que és bella en conjunt.

Ixia: fotos

Flor d'Ixia tacada: el bulb té una forma arrodonida, de diàmetre sol arribar als tres centímetres. La tija és força frondosa, la seva alçada és d’uns quaranta centímetres, en alguns casos algunes varietats d’aquesta espècie poden arribar a mig metre d’alçada, però només són casos excepcionals segons les regles. Les fulles basals són estretes, lanceolades. Les inflorescències tenen forma d’espiguetes, inclouen flors que arriben als quatre centímetres de diàmetre. Poden ser de diferents colors i al mig de cada flor hi ha un centre fosc, un mot. Les flors s’obren molt, sobretot durant el dia. Amb l’aparició del vespre i la nit, les flors poden tancar-se per obrir-se de nou al matí.

Ixia: fotos

Ixia chinensis és una espècie vegetal de l’extrem orient que actualment es troba en una amenaça real d’extinció. El sistema radicular de l’espècie s’escurça, l’alçada de les tiges pot ser diferent: pot arribar a mig metre i pot arribar a un metre i mig. A la part més baixa, hi ha de cinc a vuit plaques de fulles, que tenen una forma evident. La planta arriba a mig metre de longitud, però l’amplada és molt petita, només quatre centímetres. Les branques d’inflorescències, repartides en diferents direccions, consten de vint flors ben obertes, que poden ser de color groc brillant o de color vermell marronós. A la superfície de les flors apareixen taques marrons, que tenen un aspecte bastant decoratiu i atractiu, de manera que aquesta espècie es pot considerar una de les més belles de totes les que s’han criat fins ara en horticultura i floricultura. La varietat d’ixia d’aficionats té un bon aspecte al lloc, on les fulles es superposen gairebé tres quartes parts de la seva longitud, així com de color porpra, ja que les seves flors són increïblement decoratives, pintades de tons vermells i grocs, i atreuen tota l’atenció dels jardiners. i floristes, parcel·les personals de convidats.

Híbrid Ixia: l’alçada d’aquesta planta perenne és de trenta centímetres a mig metre. Les fulles són força estretes, situades en dues files alhora, els peduncles són completament sense fulles. Les inflorescències poden ser en forma de pinzells o en forma d'espiguetes, que consisteixen en flors en una quantitat de sis a dotze peces. Les flors tenen forma d’embut, es poden pintar en diferents tons, però el centre és el mateix per a tothom: és de color vermell fosc o marró fosc, molt interessant. La floració sol començar des del començament de la primavera i dura unes tres setmanes, si s’han creat totes les condicions més favorables per a la planta. Aquesta varietat en particular es conrea des del 1770 i durant aquest temps ha aconseguit molts comentaris positius i, en conseqüència, un reconeixement popular entre els jardiners.

Ixia: fotos

Les varietats populars tenen aquest aspecte:

• ocell blau: les flors d’ixia, quan floreixen, es pinten de blanc o en un blau intens
• ricí: el color de les flors és ardent, vermell
• Jaynt: grans inflorescències, pintades en tons crema o blanc com la neu
• Earley Seprise: les flors són vermelles, de color ceràmic amb taques blanques
• hogart: aquestes inflorescències estan pintades en una delicada ombra de crema, molt elegants i atractives
• hollans glòria i mercat: aquestes varietats tenen flors pintades en un to groc brillant
• mabel: el color de les inflorescències és brillant, vermell, gairebé ceràmic, molt agradable i realment solemne, elegant
• volcà: aquestes inflorescències tenen un color vermell maó
• rosa imperial: pel nom es pot entendre que la planta té un color rosat delicat, molt elegant i al mateix temps es pot combinar amb gairebé qualsevol plantació del lloc.