Crisantems

Els crisantems no són només una planta, a aquesta flor amb una història mil·lenària se li atribueix una actitud especial dels emperadors i una menció als tractats de filòsofs antics. Així doncs, al Japó hi ha una llegenda segons la qual només els representants de la casa imperial podien portar roba amb la imatge d’un crisantem. Fins ara, el crisantem de setze pètals és un signe de la família imperial i es representa a l’estàndard de l’emperador. I el premi més alt del Japó es diu Ordre del crisantem. A més, cada any els japonesos celebren la ja tradicional festa: el "Dia del crisantem". A la Xina, el crisantem s’utilitza en medicina popular per tractar mals de cap, malalties del tracte gastrointestinal i millorar el funcionament del sistema cardiovascular. Cal tenir en compte que per als habitants d’Orient, el crisantem simbolitza la longevitat, el benestar i és una de les plantes més venerades. Els europeus, en canvi, valoren el crisantem pel seu alt efecte decoratiu. La planta es va introduir a Europa al segle XVII i es va estendre a la cultura del jardí només al segle XVIII. Després d’un segle més, el crisantem va aparèixer a Rússia i, des de llavors, s’ha establert fermament als jardins. I les espècies en test criades pels criadors us permeten cultivar crisantems a casa.

Crisantems: descripció i característiques

Foto del crisantem Anastasia Green

De l’enorme nombre d’espècies de crisantems, la més demandada, no obstant això, és el crisantem del jardí. Les disputes sobre el seu origen no disminueixen fins als nostres dies. Segons alguns experts, aquesta espècie es va obtenir creuant crisantems de flors petites i de flors grans, d'altres creuen que era derivada de crisantems de flors petites índies i crisantems xinesos.

Entre les espècies de crisantems, es poden trobar plantes anuals i plantes perennes. Alguns es desenvolupen com a arbusts, altres com a plantes herbàcies. Les tiges ramificades, segons l’espècie, són nues o pubescents. Les fulles són completament diferents en forma, mida i color, del gris verd al verd fosc intens. Tipus d’inflorescència: cistella. En algunes espècies, el seu diàmetre pot ser força gran. El cistell està format per diversos centenars de flors ligulades marginals i tubulars mitjanes. Les inflorescències dels crisantems terry, que tenen un aspecte especialment decoratiu, consisteixen només en flors de canyís. En les inflorescències semi-dobles, predominen els pètals de canya, però també hi són presents flors mitjanes. Segons el diàmetre de les cistelles, els crisantems són de flors petites i de flors grans. Entre aquestes últimes s’inclouen plantes, el diàmetre de les cistelles és de 10 a 25 cm i les de menys de 10 cm són de flors petites. El fruit és aqueni. Bàsicament, les llavors es col·loquen en flors tubulars, en grans inflorescències de canyís el nombre de llavors és petit i no es formen llavors dobles.

Crisantems: creixent

Foto de Zembla Lilak

• Mètode de llavors.

El crisantem és prou fàcil de propagar dividint l’arbust o els esqueixos. No obstant això, els jardiners experimentats solen recórrer a aquests mètodes de cria, mentre que la majoria prefereixen cultivar crisantems a partir de llavors. El mètode de propagació de llavors és adequat tant per a plantes anuals com perennes. A finals de maig - principis de juny, quan han passat les gelades nocturnes, podeu començar a sembrar llavors a terra. El terreny de la zona seleccionada s’ha de desenterrar i deixar anar. A continuació, feu els pous d'aterratge a una distància d'almenys 20 cm l'un de l'altre. Els forats s’han de vessar i, a continuació, es col·loquen en cadascuna d’elles 2, 3 llavors.Després, les fosses es cobreixen de terra i els cultius es cobreixen amb una pel·lícula o material especial. Aquest refugi ajudarà a preservar la humitat i la calor del sòl. Podeu eliminar-lo tan aviat com apareguin brots a la superfície. A més, és necessari eliminar totes les males herbes del jardí, perquè creixen molt més activament, eliminant la humitat, els nutrients de les plantes joves i bloquejant la llum. Després d’aproximadament una setmana i mitja, dues setmanes, s’aplica l’apòsit amb complexos minerals i vitamínics ja fets. I quan les plàntules arriben als 8-10 cm, es poden aprimar, deixant a cada forat una de les plantes més fortes i fortes, que tingui almenys tres o quatre fulles vertaderes. Les plantes retirades dels forats de plantació es poden trobar en un altre lloc de plantació. Els crisantems cultivats en llavors solen començar a florir a l’agost.

I per accelerar l’aparició de les flors, es poden cultivar crisantems a les plàntules.

• Mètode de planter.

Per cultivar plàntules de crisantem, cal preparar caixes de mida petita o altres contenidors i un substrat d'alta qualitat format per torba, humus i terra. Tots els components especificats es prenen d'una peça a la vegada. Si no és possible compondre el substrat vosaltres mateixos, podeu adquirir una barreja de sòl preparada. Com a prevenció de l'aparició de la podridura de les arrels, així com de les plagues d'insectes, s'ha de desinfectar tant el sòl adquirit com el substrat autocompilat. Normalment, el sòl es tamisa per eliminar còdols o branquillons que dificulten la germinació de les plàntules i després s’encenen. La temperatura òptima per calcinar el sòl és d'almenys 110 graus. A més, no farà mal vessar el sòl amb una solució de fungicida biològic. S'aboca una capa de drenatge al contenidor de plàntules i després el sòl tractat. El material de les llavors s’estén per la superfície del sòl. Al mateix temps, les llavors de les plantes perennes es pressionen lleugerament a terra, sense esquitxar-les de terra, i les llavors de les plantes anuals es cobreixen amb una barreja de sòl amb una capa de no més de mig centímetre. A continuació, els cultius es regen amb aigua a temperatura ambient, el recipient de plàntules es cobreix amb vidre o pel·lícula i es deixa en una habitació amb una temperatura de l'aire d'almenys + 23 graus. Haureu de ventilar regularment els cultius i controlar la humitat moderada del sòl.

Al cap de dues setmanes, els primers brots apareixeran a la superfície del sòl. En aquest moment, és important no permetre treure les plàntules, per tant, els contenidors s’han de reordenar en un lloc ben il·luminat. Els experts no aconsellen retirar immediatament el refugi, s’ha de donar a les plantes la possibilitat, almenys durant dos o tres dies, d’adaptar-se a les noves condicions. En primer lloc, es retira el refugi durant una hora o dues, l'endemà augmenta aquesta hora i, al tercer dia, es retira completament la pel·lícula o el got.

Si hi ha massa plàntules, és millor aprimar-les, en cas contrari, simplement no es permetran que es desenvolupin amb normalitat. Amb l’aparició de dues o quatre fulles vertaderes, les plantes es capbussen, trasplantant-les en recipients separats. Cal fer-ho amb molta cura, intentant no danyar el sistema arrel. Amb els mateixos propòsits, abans del començament del trasplantament, el recipient amb les plàntules està ben regat. Les plantes trasplantades també s’han de regar amb l’addició d’estimulants radicals.

La temperatura òptima per al cultiu de plantes joves és de +16 + 18 graus. La humitat del sòl ha de ser moderada. L’embassament d’aigua pot provocar la podridura de les plàntules i un assecat excessiu del sòl provocarà l’aprimament de les tiges i la mort de les plantes. L'apòsit superior s'ha d'aplicar almenys una vegada cada dues setmanes. Per fertilitzar les plàntules, són adequats complexos de fertilitzants minerals ja fets, que es poden comprar a qualsevol botiga especialitzada. Com ja s’ha dit, la bona il·luminació és important durant aquest període. Per tant, si no és possible col·locar les plàntules en un lloc il·luminat, serà necessari complementar la il·luminació de les plantes mitjançant làmpades especials.No s’ha d’esperar a un creixement actiu, ja que les plàntules de crisantem creixen bastant lentament.

Les plàntules es planten després de l'establiment d'un clima càlid i temperatures nocturnes positives. A la majoria de regions, aquest clima és típic a finals de maig - principis de juny. Quan planteu plantules abans de l'hivern, és millor fer-ho com a màxim un mes abans de les primeres gelades esperades.

A l’hora de decidir un lloc per plantar crisantems, s’ha de tenir en compte que es tracta d’una planta molt amant de la llum. Per tant, per a un creixement normal, desenvolupament i floració activa, el crisantem hauria d’estar il·luminat pel sol durant almenys 5 hores. A més, cal recordar que el sistema arrel del crisantem reacciona instantàniament a la humitat estancada. La planta començarà a veure's davant dels nostres ulls i, en el futur, pot morir. Per tant, el sòl del lloc ha de ser fluix i absorbent d’aigua. És millor negar-se a créixer crisantems a les terres baixes. A més, cal recordar que la introducció d’una quantitat excessiva d’adobs orgànics i minerals contribuirà al creixement actiu de la massa verda, però afectarà negativament la durada i l’esplendor de la floració.

Per plantar plàntules, els experts aconsellen escollir un temps ennuvolat i plujós. És molt més convenient plantar arbustos no en forats, sinó en petites rases a una distància de 30-40 cm entre si. Abans de començar la plantació, us heu de familiaritzar amb l’esquema de plantació de plàntules proposat, ja que té en compte les característiques d’una varietat o espècie en concret. Per tal que les plantes joves s’adaptin i s’arrelin més ràpidament, s’afegeixen a l’aigua de reg medicaments que estimulen la formació d’arrels. Per obtenir un aspecte més exuberant i decoratiu en el futur, immediatament després de plantar les plantes, pessigueu el punt de creixement. A continuació, els arbustos es cobreixen amb un material especial. Així, se’ls proporcionarà un microclima òptim per a un arrelament ràpid. Tan bon punt les plàntules es fan més fortes i apareixen signes del seu creixement, s’elimina el refugi.

• Esqueixos

El crisantem també es pot propagar per esqueixos. La temperatura de l'aire per a la collita d'esqueixos ha de ser d'almenys + 21 graus. A les regions del sud, l’aire s’escalfa fins al valor establert ja a principis de primavera i en zones amb un clima temperat més proper a mitjan maig, principis de juny. Els esqueixos es tallen amb una eina ben esmolada i desinfectada. És important recordar que els esqueixos es tallen a partir de tiges que creixen des de la base; els brots laterals no s’utilitzen per a aquests propòsits. La longitud de la tija ha de ser de 6-8 cm. El tall s’ha de fer oblic, retirant-se del ronyó, literalment, mig centímetre. El tall inferior del tall es pot espolsar lleugerament amb un estimulador d’arrelament i començar a plantar-lo en un recipient. En aquest cas, el tall s’ha de col·locar en un angle agut, aproximadament de 45 graus. En aquest cas, l'àrea de contacte del tall amb el sòl serà més gran, respectivament, es formaran més arrels i el tall creixerà més ràpidament. A més, s’aboca una capa de sorra sobre el substrat, és en ella on s’ha de situar el tall inferior del tall, no cal enterrar-lo al mateix substrat. Després, els contenidors amb esqueixos es transfereixen a una habitació amb una temperatura constant de + 14 ... + 18 graus i una bona il·luminació. Amb subjecció a aquestes condicions, a més de mantenir una humitat moderada del sòl, els esqueixos arrelaran en dues o tres setmanes, després de la qual es poden plantar en terreny obert.

Crisantems: cura

Foto de Tom Pierce

La cura del crisantem no és difícil. No obstant això, perquè la planta agradi l’ull amb una floració llarga i bella, cal seguir algunes recomanacions.

Per tant, per augmentar l’aspecte decoratiu de la planta, es recomana dur a terme diversos pessics. Per primera vegada, una planta plantada al terra es pessiga a l’etapa de l’aparició de la vuitena fulla veritable. Després, al cap d’un temps, es pessiguen els processos laterals formats per la planta.Aquestes accions estimularan el creixement de la massa verda, com a resultat, la mata tindrà un aspecte molt impressionant i elegant, sobretot durant la floració. El pessic de les varietats de flors grans es duu a terme d’una manera lleugerament diferent. Cal tallar la majoria dels processos laterals, deixant, literalment, 2-3 de les tiges més potents. A més, les varietats de flors altes i grans necessiten suport. A aquests efectes, les clavilles s’introdueixen al llarg del perímetre de l’arbust, poden ser de fusta o metall i s’estira un fil, una corda o un cordó. Aquest suport no permetrà que l’arbust es desintegri i la plantació de crisantems sempre quedarà ben cuidada i ordenada.

Els crisantems de reg haurien de ser regulars, ja que, amb manca d’humitat, els brots comencen a ser llenyosos, les flors es fan més petites i es tornen menys brillants. Per al reg, es recomana utilitzar pluja o aigua sedimentada amb l'addició d'un parell de gotes d'amoníac. El reg es duu a terme sota un arbust, intentant evitar que l’aigua pugui sobre les fulles i les inflorescències. Després, cal afluixar el sòl i eliminar les males herbes. Per evitar que el sòl s’assequi, es pot mulcar el cercle del tronc. A més de preservar la humitat del sòl, això també evitarà la germinació de males herbes.

Per a un creixement i desenvolupament adequats, el crisantem necessita una alimentació addicional. Durant la temporada, els fertilitzants s’apliquen tres vegades, alternant substàncies minerals i orgàniques. La primera alimentació es produeix al començament de la temporada de creixement. En aquesta etapa, les plantes es fertilitzen amb complexos que contenen nitrogen, cosa que contribuirà al creixement actiu de la massa verda. Després, després de 3, 4 setmanes, es poden aplicar fertilitzants orgànics. A més, el crisantem s’alimenta durant el període de formació de brots, mitjançant fertilitzants fosfat-potassi. Els experts aconsellen alimentar-se en forma líquida, perquè en aquest cas les plantes absorbeixen els nutrients més ràpidament que quan s’utilitzen productes granulats o en pols. Els fertilitzants orgànics s’han d’utilitzar amb precaució, per tal de no cremar les arrels de la planta, només s’hi apliquen purins o excrements ben podrits. Els jardiners amb una àmplia experiència en el cultiu de crisantems assenyalen que no val la pena alimentar-se en excés amb aquesta planta; s’ha d’observar la moderació quan s’alimenta.

Els crisantems perennes requereixen un trasplantament cada tres anys. El fet és que amb el pas del temps, la qualitat del sòl es deteriora, els nutrients s’eliminen, cosa que afecta en conseqüència la planta: el crisantem està malalt sovint i les inflorescències es fan més petites. Com a regla general, el trasplantament es realitza a la primavera, excavant amb cura l’arbust i replantant-lo a un lloc nou. Simultàniament amb el trasplantament, podeu dividir l’arbust, obtenint així material de plantació addicional. Cal recordar que cada nova divisió ha d’haver desenvolupat brots i un sistema arrel. La divisió de la mata només es realitza amb un instrument ben esmolat i desinfectat.

La cura de les plantes també inclou activitats relacionades amb la preparació de crisantems per al període hivernal. Durant el mes de setembre s’aplica l’últim apòsit, que és necessari perquè els arbustos puguin suportar el fred més fàcilment. A aquests efectes, són adequades solucions ja preparades d’adobs de potassi-fòsfor. Tan bon punt passen les primeres glaçades, la planta es poda, deixant una part de la tija de no més de 15 cm d’alçada, a més, la planta s’enfonsa i el cercle proper de la tija està cobert de fullatge o herba seca. Al mateix temps, el gruix de la capa de cobert hauria de ser com a mínim de 30 cm. A les regions amb hiverns freds i poces precipitacions, les branques d’avet es col·loquen a la part superior del cobert. Els experts no aconsellen utilitzar pel·lícules i altres materials que interfereixin en l'intercanvi d'aire per refugiar-se.

Cal tenir en compte que les varietats de flors grans més decoratives no toleren els hiverns freds típics de la majoria de les regions. Per preservar les plantes, s’extreuen del terra i, juntament amb un terreny, es trasplanten a un recipient gran.Els jardiners recomanen utilitzar caixes de fusta per a aquests propòsits. El crisantem trasplantat d'aquesta manera es porta a l'habitació, on el règim de temperatura ha de ser de + 2 ... + 7 graus, i el nivell d'humitat hauria de correspondre al 80%. A més, l’habitació hauria d’estar ben il·luminada. En el futur, és important assegurar-se que el sòl del contenidor estigui sempre lleugerament humit. En aquest moment no es requereix un reg abundant i regular. A més, la baixa temperatura i la humitat bastant elevada a l’habitació contribuiran a preservar la humitat del sòl.

Alguns jardiners mantenen plantes excavades junt amb un terró al terra del celler, on la temperatura de l’aire és de + 1 ... + 4 graus.

Hi ha una altra opció per conservar els crisantems a l’hivern. Aquest mètode no és molt comú, però si és impossible emmagatzemar plantes a l'interior, és molt possible utilitzar-lo. Es cava una trinxera al lloc, com a mínim mig metre de profunditat, s’hi col·loquen els arbusts de crisantem excavats i la distància formada entre ells es cobreix de terra. En aquest estat, les trinxeres haurien de deixar-se fins a la primera gelada per desfer-se de diverses malalties i agents infecciosos. Tan bon punt hagin passat les primeres gelades, és necessari cobrir la trinxera amb taulers, fusta contraxapada o altre material improvisat. Aboqueu herba seca, fullatge i, a continuació, una capa de terra a sobre d'aquest refugi.

Els jardiners en pràctica assenyalen la bona resistència hivernal dels crisantems de flors petites, així com de les varietats criades pels criadors russos. Els crisantems de flors grans, la majoria dels quals són híbrids estrangers, no s’han de deixar a l’aire lliure durant l’hivern.

Malalties i plagues de les plantes

Foto de velló daurat

Com a regla general, els factors que provoquen malalties, la infecció de plantes amb diverses infeccions, és la inobservança de les tècniques agrícoles per al cultiu de crisantems i les regles per tenir-ne cura.

Penseu en les malalties que sovint afecten aquest cultiu de flors.

Marciment vertical és el resultat del dany a les plantes per part de microorganismes patògens. Accedint a les arrels i després al sistema conductor de la planta, condueixen a la mort del crisantem. Els signes externs d’aquesta malaltia són el marciment, així com el següent color groc del fullatge i les tiges. Cal tenir en compte que es tracta d’una malaltia força greu. El seu patogen pot estar al sòl durant anys i aparèixer al cap d’uns anys. Aquesta malaltia és especialment perillosa per a les plantes joves, ja que, en la majoria dels casos, està plena de mort. Quan apareix el marciment verticil·lar, és important dur a terme mesures preventives a tota la zona i, si és possible, a la propera temporada, abandonar els treballs de sembra i desenterrar regularment el sòl, amb la introducció de fàrmacs antifúngics i fertilitzants orgànics.

Sovint es pot veure una floració blanca a la planta, que cobreix absolutament totes les parts de la planta. El més probable és que el motiu de la seva aparició sigui floridura. Però la presència de taques marrons a la planta indica la derrota del crisantem rovell. Una malaltia com ara ambpodridura grisa, amb l’única diferència que, amb el pas del temps, apareixen espores grises a les taques marrons, provocant podridura. Per al tractament de plantes de les malalties enumerades, es recomana dur a terme el seu tractament amb preparats que contenen coure. En aquests casos, ajudaran productes com el sofre col·loïdal, el líquid bordeus o l’emulsió de sabó. Per prevenir l’aparició de malalties per fongs, és necessari eliminar les males herbes a temps, de les quals sovint viuen els fongs patògens, per no estar entusiastes de regar les plantes, cosa que provoca l’embassament del sòl i l’aparició de podridura, per afluixar el sòl. proporcionar accés aeri a les arrels. A més, s’aconsella als experts i jardiners que inspeccionin periòdicament les plantes per identificar els seus signes en una etapa primerenca i evitar una nova propagació.

Si les malalties esmentades anteriorment són tractables, les infeccions següents, de moment, es troben entre les incurables.

Un d’aquests virus és mosaic, que es caracteritza per l’aparició de patrons clapejats al fullatge. Símptomes similars, acompanyats de deformacions de la flor, tenen una infecció com aspèrmia... I quan la planta comença a florir, sense arribar a l’altura desitjada, el més probable és que es vegi afectada nanisme... Si es detecten signes d’aquestes infeccions, les plantes s’han de desenterrar i cremar immediatament. Per evitar l’aparició d’aquests virus, és important controlar la neteja del cercle del tronc, ja que, en una immensa majoria, els insectes que viuen a les males herbes són portadors d’infeccions.

Alguns insectes no només són portadors d’infeccions, sinó que també infecten les plantes i perjudiquen el cultiu de les flors. D’aquestes plagues d’insectes, amb més freqüència, el crisantem està amenaçat nematodes... El perill de danys d’aquests insectes és que no és possible desfer-se’n. Només queda desenterrar i destruir la planta. La presència de nematodes està indicada per taques amb un patró de mosaic que, amb el pas del temps, s’enfosqueix. Després d’excavar plantes infectades, s’ha de tractar el lloc amb un medicament com Formalin. I les plantes que creixen a prop s’han de ruixar amb fosfamida.

Els àfids que s’han instal·lat en un crisantem també són capaços de causar un dany considerable a les plantes. Les larves i els adults s’alimenten de saba vegetal i, per tant, la debiliten. Com a resultat, el crisantem deixa de créixer i desenvolupar-se. Amb petits volums de danys, simplement s’eliminen parts de la planta. Si el pugó s’ha instal·lat a tota la tija i les plaques de les fulles, només ajudarà el tractament amb insecticides, com Actellika o Aktara.

Un dany similar a la planta és causat per una xinxa del prat. Després d'haver-se instal·lat als cabdells, impedeix l'obertura i el crisantem no floreix. A més, atès que aquest insecte s’alimenta de saba vegetal, amb el pas del temps, el fullatge de l’arbust s’asseca i mor, cosa que, en el futur, pot provocar la mort de tota la planta. Per combatre aquesta plaga, es recomana tractar els arbustos amb solucions sabonoses. I com a prevenció de la seva aparició, ruixeu amb insecticides.

Els cargols i les llimacs causen menys danys als crisantems que mengen tot el que passa al seu pas: brots, fulles i flors. Per combatre-les, no es recomana utilitzar preparats químics, però es recomana fer-ne la recollida manual o la construcció de diversos obstacles que no els permetin acostar-se a les plantes. Per exemple, alguns jardiners, al llarg del perímetre dels arbustos, excaven les llandes de les ampolles de plàstic, dispersen cons, closques de fruits secs o ous a la superfície del sòl. A més, podeu deixar l’esquer, l’olor del qual s’arrossega llim i cargols, i només cal recollir-los.

Crisantems: varietats i varietats

Foto de margarida rosa

Per descomptat, un nombre tan enorme d’espècies d’aquestes plantes requereix una ordenació. I, malgrat la seva diversitat, cada any apareixen noves espècies encara més decoratives. Tingueu en compte les diverses classificacions d’aquest cultiu de flors, que us permetran navegar millor a l’hora de triar plantes.

Per començar, insistim en la característica més important per als jardiners: la mida de les inflorescències i l’alçada de l’arbust.

Els crisantems són de flors grans, de flors mitjanes i de flors petites.

• Les plantes de flors grans són plantes que arriben a una alçada d’1,2 -1,5 metres. El diàmetre més petit de les inflorescències d’aquestes espècies és d’almenys 10 cm i el més gran de 25 cm. Molt sovint, aquests crisantems es conreen per tallar-los posteriorment i utilitzar-los en l’elaboració de rams.

Les espècies de flors grans no són massa resistents a les gelades, però, gràcies als esforços dels criadors, recentment han aparegut varietats que hivernen bé en condicions interiors.

Aquestes varietats inclouen el crisantem Anastasia Green... Aquesta planta floreix a principis d'octubre, dissolent exuberants inflorescències en forma d'agulla de color groc verd. Per tal que la planta pugui hivernar sense pèrdues, s’ha de dotar d’un refugi fiable.

El crisantem també és resistent al fred. Zembla Lilak. Les seves dobles inflorescències de color rosa pàl·lid semblen molt decoratives a causa de les flors mitjanes sovint situades i les grans flors de canya. El matoll també es deixa a l'hivern al jardí, construint un refugi.

Crisantem Tom Pierce comença a florir al setembre, formant inflorescències esfèriques d’un sol cap groc vermell-groc amb un diàmetre d’almenys 20 cm. Aquesta planta, com les varietats anteriors, es distingeix per una bona resistència a les baixes temperatures, cosa que permet a l’arbust hivernar a cel obert. camp.

• Els crisantems de flors mitjanes es distingeixen, respectivament, per l’alçada mitjana de l’arbust i el diàmetre de les inflorescències, que, per regla general, és de 10-17 cm. Els crisantems d’aquest tipus són adequats tant per al cultiu en camp obert com per conreada com a cultius en test.

Un dels representants més brillants d’aquesta espècie és el crisantem Esquitxades de xampany. Aquesta planta pertany als crisantems arbustius, que creixen fins als 70-90 cm. Les inflorescències són semblants a les agulles, de fins a 8-10 cm de diàmetre. Les flors marginals i mitjanes no són massa amples i la seva disposició, de fet, s’assembla a un esprai. Les plantes d’aquesta varietat són molt diverses en color, des de tons rosa pàl·lid fins a verd groc. El crisantem comença a florir a l’octubre i acaba amb l’aparició de les gelades. Per a l’hivern, l’arbust del crisantem es cobreix i es deixa a terra.

Crisantem El velló d’or es desenvolupa en forma de mata compacta, que arriba als 40-60 cm d’alçada Les inflorescències estan pintades d’un ric color groc ataronjat, en sintonia amb els colors de la tardor, cosa que explica la floració dels crisantems. La planta també es pot deixar al jardí durant l’hivern, després de cobrir-la.

Margarida rosa - també és un crisantem arbustiu. Les inflorescències són simples, amb poques flors i un receptacle lleugerament convex. El diàmetre de les inflorescències de color rosa brillant és de 5 a 8 cm El crisantem comença a florir al setembre i agrada als ulls amb colors vius fins a la gelada. Cal tenir en compte que aquesta és una de les varietats més resistents a les gelades. No obstant això, a les regions amb hiverns molt freds, encara és millor cobrir la planta.

Els crisantems de flors petites també es diuen crisantems coreans, i els jardiners solen anomenar-los "roures" a causa de la semblança externa de les fulles amb les fulles de roure. L'alçada dels arbustos varia de dues desenes de centímetres a gairebé mig metre. El seu color també és variat. El diàmetre de les inflorescències no és gran: de 2 a 10 cm, però el seu nombre és enorme. Per tant, els crisantems de flors petites no són inferiors en decoració a les espècies de flors grans. I la seva llarga floració és un altre factor que prefereixen els jardiners a l’hora de triar plantes.

• Entre els crisantems de flors petites, les varietats més famoses són Slavyanochka i Etna.

Durant el crisantem florit Slavyanochka és impossible apartar la vista de l’arbust. Les moltes inflorescències en forma de pompó, pintades en tons rosa pàl·lid, són una vista incomparable. L'arbust floreix a principis de tardor i decora les parcel·les del jardí fins a les gelades.

Varietat Etna es distingeixen per inflorescències en forma d’agulla de color lila, de 5 a 8 cm de diàmetre. L’arbust no creix més de 80 cm. L’Etna floreix a l’octubre.

Recentment, una altra varietat de crisantem de flors petites està guanyant popularitat: Multiflora. Es tracta d’una varietat relativament nova, que es distingeix per una floració força primerenca, que comença a l’agost. A més, Multiflora és perfecte per créixer com a planta en test. Les inflorescències d’aquesta varietat tenen una forma esfèrica i el nombre de colors és tan divers que satisfarà el gust més exigent.

• A més de la mida i l’alçada, els crisantems també es poden classificar segons la forma de les inflorescències.

Aquesta classificació inclou només dos grups: inflorescències simples i dobles, però el nombre de subgrups és molt més gran.

Per exemple, senzill les inflorescències són: anèmiques (varietats: Andre Rose, Beautiful Lady, Vivien), semi-dobles (varietats: Natasha, Baltika i Amazonka) i no dobles (varietats: Pat Joice, Ben Dickson).

Terry les mateixes inflorescències es presenten en moltes formes diferents, incloent-hi: aranyes (varietats Grazia i Spring Dawn); esfèriques (varietats: Broadway, Àrtic); pompó (varietats: Bob, Denis); plana (varietats: Wally Ruf i Swan Song); hemisfèric (varietats: Trezor, Zlata Praga i Gazella); radial (varietats: Tòquio, Pietro i Magdalena) i finalment plegat (varietats: Tracy Waller i Regalia).

• A més, els crisantems es classifiquen segons el seu temps de floració. Les primeres plantes de floració floreixen a finals d’agost - principis de setembre.

Entre els crisantems més famosos dels primers floriments hi ha varietats com Handsom, Deliana i Zembla Groc... L'última de les varietats enumerades forma grans inflorescències esfèriques amb un ric color groc. Chrysanthemum Deliana forma inflorescències blanques com una agulla amb un diàmetre d'almenys 15 cm i la planta de la varietat Handsom s'assembla a les margarides, que tenen un bell color blanc lila.

Crisantems amb un període mitjà de floració, presentats per varietats com Froggy, Anastasia lil i Taronja. La seva floració comença a l’octubre. El nom de la varietat Orange, més aviat, es deu a la forma esfèrica de les inflorescències, el diàmetre de les quals és de 20 cm com a mínim, i les inflorescències estan pintades de color groc brillant.

I aquí teniu la nota Froggy (Granota) és just, bastant coherent amb el color verdós de les inflorescències i la seva petita mida.

Crisantem Anastasia lil forma grans inflorescències en forma d’agulla, de fins a 20 cm de diàmetre, pintades d’un bell color lila.

Els crisantems de floració tardana només floreixen al novembre, quan el clima en moltes regions correspon més aviat al període hivernal. Per tant, aquestes plantes són més comunes a les regions càlides i meridionals. Entre els crisantems de floració tardana, les varietats més decoratives són Larissa, Rivardi i Avinyó... Les dues últimes varietats tenen inflorescències esfèriques força grans, de color groc i rosa. I la inflorescència de la varietat Larisa recorda molt la camamilla, tant en forma com en color.

Finalment, els crisantems es classifiquen segons la seva temporada de creixement. Aquest cultiu de flors està representat per plantes anuals i perennes.

Foto de Slavyanochka

Cal assenyalar que, però, les característiques climàtiques de la majoria de les regions són més favorables al cultiu de crisantems anuals. Per tant, són aquestes plantes les més populars entre els jardiners.

Un anyal molt comú és el crisantem tricolor (amb quilla). És un arbust curt i força ramificat amb una tija gruixuda. El diàmetre de les inflorescències pot ser de 5 cm a 7 cm, i en forma són simples, semidobles i dobles. El crisantem es diu tricolor per una raó. Varietats d’aquest tipus es pinten de colors blancs, grocs i vermells de diverses tonalitats i es presenten en moltes opcions per a les seves combinacions. Les varietats més famoses inclouen Kokard, Nordstern i Flammenstahl. La seva floració continua des de juny fins a principis de tardor.

Una altra espècie popular és la sembra de crisantem (crisantem de camp). Aquesta planta anual, com l'anterior, es desenvolupa com un arbust molt estès. A més, la seva alçada no supera el mig metre. Les inflorescències són similars a la camamilla, el seu diàmetre és de només 3-5 cm La majoria de les varietats d’aquesta espècie estan pintades amb tons grocs. Les varietats més decoratives de crisantems de camp són Stern de Orients, Helio, Tetra cometes i Chrysanthemum corona. Cal tenir en compte que l’última varietat es distingeix per l’alçada de l’arbust, que pot arribar als 1 metre.

La gran majoria de les espècies i varietats anteriorment llistades es poden classificar com a plantes perennes.

Resultat

La classificació anterior de crisantems, per descomptat, no és completa.De fet, avui en dia, el nombre de varietats d’aquesta cultura de flors és de milers. No obstant això, per als jardiners aficionats, n’hi haurà prou amb entendre la varietat de varietats de crisantem i prendre la decisió correcta.