Clorosi dels tomàquets

La clorosi és una malaltia que, per regla general, no pot destruir completament una planta. Però sens dubte pot causar un dany considerable. La clorosi dels tomàquets debilita molt les plantes. I per aquest motiu, la recol·lecció de moltes fruites, molt probablement, no funcionarà. No obstant això, si seguiu les regles bàsiques per al cultiu de tomàquets i, si cal, realitzeu tasques mèdiques, no hi haurà aquest problema a les vostres plantacions.

Per què es produeix la clorosi del tomàquet?

Si veieu que el fullatge de les vostres plantacions de tomàquet ha adquirit un color groc, llavors és un senyal alarmant que el desenvolupament es veu d'alguna manera interromput. Sovint, la clorosi provoca aquests canvis. Cal tenir en compte que no només els arbustos de tomàquet pateixen clorosi. Així com altres cultius d’hort i fins i tot d’interior.

La clorosi sol produir-se quan les plantes no tenen nutrients químics. Les plantes poden no tenir zinc, potassi, magnesi, ferro. I també el molibdè.
En general, tota aquesta llista es troba al sòl. Tanmateix, aquests elements poden ser massa pocs. O la planta els assimila massa malament per alguna raó. Molts jardiners s’enfronten a un concepte com ara la "clorosi no infecciosa". Aquest és el nom de clorosi, que va aparèixer per manca de ferro. Podeu determinar quin element manquen a les plantes de tomàquet observant el fullatge. És a dir, pel seu color, mida i forma.

Com es determina la clorosi en una planta

Alguns signes poden determinar la deficiència d’un o altre element. És molt important determinar correctament la causa dels problemes sorgits. Aquesta és l’única manera d’emprendre més mesures terapèutiques.

• Deficiència de ferro. Amb aquest problema, les fulles es tornen groguenques. Al mateix temps, les venes es mantenen verdes. Val a dir que només les fulles joves es tornen grogues. Però les fulles “envellixen” i queden verdes. Aquest problema pot aparèixer si el sòl no és ric en nutrients. El ferro també pot no ser suficient si el nivell d’acidesa és massa alt (per sobre de set). I també en sòls amb una estructura pesada. Si el sòl és alcalí, el ferro es torna insoluble. Per aquest motiu, l'accés a aquest element es denega a les plantes. Molts residents d’estiu pecen exagerant-ho amb la introducció de calç, tenint cura del nivell correcte d’acidesa del sòl. Això, per regla general, es converteix en la raó de la manca d’aquest element en els tomàquets.
• Deficiència de magnesi. El full de tomàquet es torna groc a les vores. La part central de la fulla es manté verda. La part que no s’ha tornat groc sol tenir forma triangular. Això s'aplica a tot fullatge, tant jove com gran. Passat el temps, les fulles cauen. Al mateix temps, els arbustos adquireixen un aspecte poc saludable i debilitat.
• Deficiència de manganès. Si veieu que el color canvia entre les venes de la fulla, és probable que a les vostres plantes els falti manganès. Aquestes fulles a la part indicada es tornen pàl·lides, d’un to verdós clar.
• Deficiència de zinc. Amb la manca d’aquest element, les làmines de la planta es fan més petites. I també el fullatge està cobert de taques de color crema i groguenc. Les venes són verdes. Les fulles noves es formen petites. Al mateix temps, els esqueixos es debiliten notablement. I també tenen una longitud més curta.
• Deficiència de potassi. Si veieu un color groc que comença des de les puntes de les fulles i continua cap al centre de la fulla, normalment es tracta d’una deficiència de potassi. Llavors aquestes fulles cauen.El fullatge jove es fa superficial, els brots es debiliten. Una característica distintiva d’aquesta dolència és una vora marró a les fulles. També s’anomena cremada marginal.

Clorosi del tomàquet: mesures preventives

Per tal que la clorosi no perjudiqui les vostres plantacions, haureu de considerar acuradament les mesures per prevenir aquesta malaltia.

1. Abans de plantar tomàquets al sòl, cal determinar el nivell d’acidesa. Hauria de ser inferior a set unitats. Si aquesta xifra és superior, cal afegir acidificants. Amb aquest propòsit, molts jardiners utilitzen àcid cítric, és necessari remenar-lo en la quantitat d’una culleradeta en deu litres d’aigua. A més, el suc d’una llimona és adequat per a això. Cal eliminar el sòl amb aquesta solució.
2. El lloc s’hauria d’afluixar bé. El sòl no ha de ser massa pesat. Si el sòl conté massa argila, utilitzeu torba i sorra de riu, s’han d’afegir al sòl. El drenatge hauria de ser bo a la zona.
3. El sòl ha de ser prou fèrtil, ha de contenir la quantitat requerida de components minerals. Molts residents d’estiu apliquen fertilitzants que contenen humat amb l’objectiu d’alimentar-se.
4. Durant el cultiu d’un tomàquet, cal afluixar periòdicament el sòl, per observar adequadament el règim de reg. En cap cas la humitat s’ha d’estancar als llits.

Si seguiu totes aquestes regles no massa complicades, llavors una malaltia com la clorosi evitarà els vostres llits. Al mateix temps, no us oblideu de les regles bàsiques per al cultiu de tomàquets. Així, el vostre sòl s’enriquirà amb els elements químics necessaris i les plantes rebran la nutrició necessària.

Com curar la clorosi del tomàquet

Si veieu signes de malaltia en plantes en fase de creixement, haureu de prendre les mesures correctores necessàries el més aviat possible. Per a aquest propòsit, podeu utilitzar apòsits especials basats en quelats. Aquests apòsits es dissolen bé en aigua. El fullatge de les plantes es tracta amb una solució d’aquest medicament. Si hi ha manca de ferro a les plantes, podeu utilitzar Ferrovit, quelat de ferro o Ferillen.

Si no voleu comprar medicaments ja fets a les botigues, podeu preparar-vos un anàleg. Per fer-ho, en un litre d’aigua cal remoure àcid cítric (uns tres grams) i sulfat ferrós (quatre grams). Amb aquesta composició, les plantes es ruixen tres vegades amb un interval de deu dies.

Per superar la clorosi associada a la manca de magnesi, es poden utilitzar farines de dolomita, Kalimag o Magbor. La cendra de fusta és bona per a aquests propòsits. Per a això, també heu de preparar una solució: per a deu litres d’aigua hi ha un got de cendra. A continuació, es ruixen les plantes.

Si les plantes no tenen zinc, haureu d’utilitzar l’òxid de zinc com a fertilitzant. Per deu litres d’aigua, hi ha deu grams de substància. Les plantes malaltes s’han de ruixar amb aquesta solució. També amb aquest propòsit, podeu utilitzar superfosfat, que conté zinc i sulfat de potassi.

Si les plantes són deficients en manganès, podeu utilitzar sulfat de manganès. Aquest fertilitzant té un efecte durador, per regla general, s’aplica durant l’excavació a la tardor o a la primavera. Abans d’utilitzar-lo, s’ha de dissoldre un apòsit superior en deu litres d’aigua, amb dos grams n’hi haurà prou per a un volum així. L’aigua hauria de ser prou tèbia, aproximadament +25 graus, de manera que la substància es dissoldrà millor.

Amb la manca de potassi, podeu utilitzar medicaments com humat de potassi, cendra de fusta, Kalimag.

Assegureu-vos d’observar les proporcions i dosis quan s’utilitzen certs fertilitzants. No es recomana exagerar-ho amb guarnició superior, ja que massa d’aquests o d’aquests components poden perjudicar les plantacions de tomàquet. Val la pena recordar que tota la fertilització es fa en sòls humits.Si apliqueu apòsit per mètode foliar, ruixeu les plantes al matí o al vespre. Per tant, no hi ha risc que les plantes tinguin cremades solars.