Què causa la clorosi d’hortènsia i com tractar-la?

Totes les hortènsies ens delecten amb unes flors magnífiques. Ens resulta encara més ofensiu quan de sobte el fullatge perd el seu ric color verd i es torna groc. La planta ja no té aspecte sa i bonic, de manera que cal identificar immediatament la causa de la malaltia i prendre mesures de reanimació per salvar l’hortènsia. La causa més freqüent de fullatge groc és la clorosi, un trastorn metabòlic associat a una quantitat insuficient de ferro al sòl. Com reposar els elements d’hortènsia necessaris, com fer-ho el més ràpidament possible: en parlarem en aquest article.

Què és la clorosi d’hortènsies?

Hortense és d'origen oriental. Des de la Xina i el Japó, va arribar a Europa i des d’allà es va estendre per tot el món. De fulla gran, com un arbre, paniculada: independentment de la varietat, totes les plantes són molt boniques. Les hortènsies de fulla gran són molt populars i estimades pels jardiners, es tracta de les seves enormes inflorescències brillants que poden canviar el seu color en funció de la composició del sòl en què creix l’arbust. Però l’hortènsia de panícules també està molt estesa als nostres jardins, no només per la seva bellesa, sinó també com a tipus d’hortènsia més modest.

La clorosi d’Hortènsia es produeix a causa d’una desacceleració de la producció de clorofil·la. A la primavera, això pot passar per la gran diferència entre les temperatures diürnes i nocturnes, així com per la diferència de temperatures de l'aire i del terra. El sòl encara no s’ha escalfat prou, les arrels es troben en un entorn fred i la part superior de la planta ja s’escalfa al sol. En aquesta situació, la producció de clorofil·la s’alenteix i, si no es prenen mesures oportunes, això pot provocar la mort de l’hortènsia.

En la fase inicial, la clorosi només es manifesta per groc de les fulles, però si no es diagnostica a temps, poden aparèixer altres símptomes:

• - la mida de les fulles disminueix, les seves vores s’arrissen, el fullatge comença a caure.
• - apareixen brots deformats, sovint s’esfondren sense florir.
• - els brots apicals s’assequen.
• - el sistema radicular deixa de desenvolupar-se i comença a morir, cosa que provoca la mort de la planta.

Per molt aterradora que sembli la situació descrita, la clorosi no és una malaltia incurable, a més, si noteu la malaltia a temps, podeu fer-hi front amb força rapidesa. I és important saber que qualsevol persona, tant d’interior com de jardí, pot emmalaltir de clorosi, mai no s’ha trobat només a les violetes. Per tant, no cal cedir aquest problema, només cal saber com solucionar-lo.

En primer lloc, qualsevol planta ha de créixer en un sòl solt i nutritiu. La soltura del sòl és molt important, ja que, en absència d’una bona permeabilitat a la humitat i d’un accés a l’aire a les arrels, es crea un entorn desfavorable, que condueix no només a l’aparició de clorosi, sinó també al desenvolupament d’altres malalties.

En segon lloc, la clorosi es pot desenvolupar amb la manca d’elements importants com el ferro, el nitrogen, el manganès, el zinc i altres. És extremadament important realitzar un apòsit sistemàtic a l'arrel o per polvorització de la corona de la planta.

En tercer lloc, les hortènsies poden emmalaltir si creixen en un sòl massa alcalí. Aquestes plantes prefereixen el sòl àcid, per la qual cosa és important mantenir el pH controlat i acidificar el sòl si cal. Per a les hortènsies, el pH òptim és de 5 a 6 i els indicadors d’aigua de l’aixeta són de 7, resulta que, abocant aquesta aigua sobre una hortènsia, alcalinitzeu regularment el sòl. Per tant, s’ha de defensar l’aigua per al reg i s’hi pot afegir àcid cítric o vinagre.

Clorosi d'hortènsia: tractament

Si trobeu clorosi d’un hortènsia de l’habitació, haureu de trasplantar-lo el més aviat possible a un sòl nou que sigui ideal per fer-ho, de manera que la planta es recuperarà molt més ràpidament. No cal trasplantar hortènsies a camp obert, ja que una planta debilitada per la clorosi tindrà dificultats per arrelar-se. Cal tenir cura dels additius necessaris i afegir agents acidificants (àcids acètic, oxàlic, cítric, màlic, succínic) a l’aigua per al reg.

El ferro s’ha d’afegir de forma quelatada, tant els apòsits d’arrel com els foliars són adequats (sovint funcionen més ràpidament i el resultat es pot veure en un dia). Podeu utilitzar els medicaments següents: "Quelat de ferro" (marcat "al full" per polvoritzar), "Micro-Fe", "Ferovit", "Anticlorosi", "Ferylene". Podeu tractar-lo amb un d’aquests medicaments o preparar-lo vosaltres mateixos. En un litre d’aigua bullida, diluïu 1/2 culleradeta d’àcid cítric i dos grams i mig de sulfat ferrós, obteniu una solució taronja. La solució resultant es pot regar amb hortènsies (les arrels l’absorbiran en un termini de tres dies) o esprai (el resultat serà visible en un dia), la solució es pot guardar a la nevera durant dues setmanes.

Es pot preparar una solució medicinal similar dissolent sulfat ferrós i àcid ascòrbic (10 i 20 grams, respectivament) en un litre d’aigua.

Una solució de nitrat de potassi també té un efecte curatiu, que s’aboca sobre la hortènsia durant tres dies, es fa una pausa de tres dies i s’afegeix sulfat de ferro sota l’arbust.

Si parlem de mètodes populars, sovint els jardiners enterren les ungles, les llaunes i altres ferro al terra al costat de l’hortènsia.

Mesures preventives i cura de les hortènsies

El fullatge de les hortènsies pot canviar de color per diversos motius, des de les inclemències del temps, la manca de nutrients, fins al lloc de plantació equivocat. Però, tenint cura de la planta i prenent mesures preventives a temps, podeu evitar la majoria dels problemes.

Quan escolliu un lloc per a una hortènsia, col·loqueu-lo en una ombra parcial lleugera perquè pugui prendre el sol al matí. L’ombra constant, com el sol abrasador, no beneficia l’arbust i provoca alteracions en els processos de vegetació.

Prepareu un sòl adequat, proporcioneu una capa de drenatge i aporteu nutrients essencials. Assegureu-vos que el sòl estigui fluix i que el nivell d’acidesa s’adapti a les necessitats de l’hortènsia.

No oblideu regar amb regularitat i abundantment la planta, pre-sedimentant l'aigua i acidificant-la si cal.

Dur a terme el vestit superior de manera oportuna, no oblideu que les plantes necessiten nitrogen a la primavera i potassi i fòsfor a l’estiu i la tardor. Regar o ruixar la hortènsia amb quelat de ferro periòdicament.

A la primavera, tracteu la hortènsia amb una solució de sulfat de coure, dissolent 100 grams en deu litres d’aigua. Aquest tractament estalviarà l’hortènsia de diverses malalties i de la invasió de plagues. Pel que fa a malalties, l’hortènsia és una de les plantes més resistents, però això no nega les mesures preventives. En lloc de sulfat de coure, podeu utilitzar drogues Espurna o Topazi.

La poda de les hortènsies s’ha de fer segons sigui necessari, eliminant les branques trencades o danyades. Algunes varietats formen flors a les branques de l'any passat, de manera que si les talleu incorrectament us privareu de l'oportunitat d'admirar la floració.

Les hortènsies de fulla gran poden canviar de color en funció del nivell d’acidesa del sòl i de la presència de sals d’alumini. Per tant, s’obre davant vostre un camp per a experiments: acidificant o alcalinitzant el sòl, podeu obtenir, respectivament, flors blaves o roses.

La hortènsia no és una planta capritxosa i la clorosi, al seu torn, no és una malaltia incurable.Amb una bona cura, la vostra hortènsia no s’amenaça amb l’aparició de clorosi, però si es desenvolupa, tenint els coneixements teòrics necessaris i tenint a mà les preparacions necessàries (formes quelades de ferro), hi podreu fer front ràpidament i tornar-hi l’hortènsia a la seva bellesa original.