Hydrangea Fries Melba

El nombre de varietats de hortensia paniculata es calcula en més d’una dotzena. Entre ells, n’hi ha que necessiten unes condicions especials de cultiu, una cura acurada i molt modestes, però, al mateix temps, no menys atractives. Entre aquests últims s’inclou la hortènsia Fries Melba. Aquesta varietat d’hortènsies de panícules guanya cada vegada més popularitat entre els jardiners, gràcies a la seva fàcil cura, la sorprenent bellesa de les inflorescències i la resistència a les gelades.

Característiques de Hydrangea Fries Melba

La varietat va aparèixer en àmplia venda fa 5 anys. Els jardiners que cultiven l’hortènsia Freise Melba des de fa diversos anys assenyalen que es tracta d’un arbust força gran. De fet, segons les característiques de la varietat, l'alçada de la planta pot arribar als 2 metres. Al mateix temps, els brots no massa ramificats i forts i resistents permeten que l’arbust mantingui una forma compacta i un aspecte net.

Les branques són de color fosc, més properes a les de bordeus. Brots, amb l'edat, llenyosos i marrons. Les fulles de l’arbust són de color verd fosc, característiques de la forma d’hortènsia, lleugerament apuntades cap a la part superior i en forma de falca a la base, fermament adherides amb pecíols a les branques.

Les inflorescències piramidals consisteixen en un gran nombre de flors petites. La mida de les inflorescències correspon a l’alçada de l’arbust, són igual de grans i potents, la seva longitud pot oscil·lar entre 40 i 55 cm. Al principi, els cabdells són blancs i, en la màxima floració, només són blancs. la part superior queda, la part inferior adquireix un ric to negre vi. És per aquest color, així com per la forma dels cabdells, que la varietat va rebre el seu nom, que es tradueix com "maduixa amb crema". La floració llarga és una altra característica de la varietat. L'arbust comença a florir a la segona dècada de juliol i acaba a mitjan tardor, decorant el lloc amb ell mateix durant gairebé tota la temporada.

Hydrangea Fries Melba no requereix cap condició especial de cultiu. Per exemple, creixerà, delectant-vos amb la floració i l’ombra parcial. A més, la planta no és exigent sobre el sòl. A més, l’hortènsia és dèbilment susceptible a malalties i atacs de plagues. La raó d’això, potser, és el fet que totes les parts de la planta contenen glicòsids cianogènics, que es coneixen millor com a àcid cianhídric, per tant, per descomptat, no n’heu de menjar, utilitzeu-lo per preparar diverses infusions, decoccions.

Els jardiners observen la bona resistència a les gelades de la varietat. Aquest arbust és capaç de suportar un descens de les temperatures fins a -30 ... -35 graus, de manera que es pot cultivar no només a les regions amb un clima temperat, sinó també a les regions més septentrionals. No obstant això, en aquestes condicions, els experts, no obstant això, aconsellen cobrir l’arbust durant l’hivern.

Hortensia Fries Melba aterratge

Les hortènsies d’aquesta varietat creixen bé i es desenvolupen tant en zones il·luminades com en ombra parcial, cosa que fa que sigui més possible a l’hora d’escollir un lloc per plantar-la, i que també permet plantar arbustos a diferents parts del jardí. Plantes joves, només plantades, al principi, es recomana fer ombra a les hores del migdia, quan hi ha una forta activitat solar. Un ombrejat excessiu d’arbusts d’hortènsies adultes no permetrà que la planta floreixi amb tota la seva força, per la qual cosa és possible que no vegeu com l’arbust hauria de canviar el color dels cabdells en diferents etapes.

No heu de plantar un arbust a les zones humides. En llocs massa secs, l’arbust creixerà sempre que es regi regularment. A més, si és possible, és millor triar zones protegides de forts vents i corrents de corrent constants.

L'arbust es planta tant a la primavera, quan el terra s'escalfa prou i han passat les gelades, com al període de tardor abans de l'aparició del fred.

El forat de plantació ha de tenir almenys mig metre d’amplada, longitud i profunditat. Després d’haver excavat el forat, s’ha de vessar abundantment. Podeu començar a plantar hortènsies no abans del dia següent. Durant aquest temps, podeu preparar una barreja de terra que s’abocarà a la fossa. Per compilar-lo, cal barrejar terra fèrtil, humus i torba bé en proporcions iguals. A més, s’ha d’abocar una capa de drenatge al fons del forat, per a la qual es poden utilitzar maons trencats, argila expandida o pedra triturada. A més, s'aboca la barreja de terra, omplint el forat aproximadament un terç. Després de plantar la planta, estenent amb cura les arrels, s’aboca i es rega la terra restant. Si la mata es planta a la primavera, durant dues o tres setmanes després de la sembra, la planta s’ha d’observar amb ombra, protegint-la del sol de primavera massa actiu.

Cura de les plantes

Les hortènsies són una de les plantes molt amants de la humitat; el sòl del cercle del tronc sempre ha d’estar moderadament humit. Per tant, si no és possible assegurar un reg regular de l’arbust, la terra queda coberta. La torba, les serradures o l’escorça dels arbres es poden utilitzar com a cobertura. És important que el gruix de la capa sigui d'almenys 7 cm. En cas contrari, la humitat s'evaporarà més ràpidament de la superfície del sòl i el sistema radicular es sobreescalfarà. De primavera a tardor, n’hi ha prou amb regar l’arbust un cop per setmana, amb un volum d’aigua d’almenys 10 litres i durant períodes de calor i sequera extremes, dues vegades per setmana.

Per obtenir un creixement adequat i una floració exuberant, l’hortènsia s’alimenta mitjançant fertilitzants orgànics i minerals alternats. Des del començament de l’aparició de cabdells i durant tot el període de floració, l’adob s’aplica almenys dues vegades al mes.

Per tal que la floració de l’arbust sigui regular i exuberant, cal podar-la.
A la primavera, abans de l’aparició del flux de saba i el despertar dels ronyons, es realitza la poda formativa. Aquesta poda és especialment certa per als arbustos joves. Com a resultat d'aquesta poda, es proporcionarà una bona il·luminació de tota la corona i la mata adquirirà un aspecte decoratiu i una forma neta. A més, aquest procediment afavorirà una floració exuberant i duradora.

La poda sanitària es realitza a la tardor, per regla general, en la fase de preparació de l’arbust per a l’hivern. La planta s’examina, es trenca, es danya, es branques seques, així com s’eliminen els brots afectats per malalties i plagues.
Si un arbust adult ha deixat de complaure els ulls amb una floració exuberant i les inflorescències s’han aixafat notablement, és hora de dur a terme una poda anti-envelliment. Al mateix temps, es tallen els brots vells i febles, i les branques restants s’escurcen a 2-3 brots.
Per cert, els brots tallats a la primavera poden ser un bon material de plantació. Per tant, els esqueixos es tallen de les branques eliminades, aproximadament de 12-15 cm de llargada. El tall inferior s’espolsa amb un estimulant del creixement i es col·loca en un sòl nutritiu. Podeu cultivar esqueixos tant en contenidors separats com en camp obert. El clima estiuenc contribueix a l’arrelament ràpid dels esqueixos, només cal garantir un reg regular i una humitat constant del sòl. Les plantes joves es conreen al camp obert, s’han de cobrir durant l’hivern i les plàntules en contenidors, amb l’aparició del clima fred, simplement es porten a l’habitació. Només es podran plantar permanentment a principis de la propera temporada.

A més de l’empelt, l’arbust es pot propagar per capes. Per a això, són adequats els brots inferiors, encara no lignificats. Les branques seleccionades estan doblegades, fixes, amb l'ajut de grapes o forquilles i una mica arraulides. A més, cal regar regularment les capes perquè s’arrelin més ràpidament. Normalment, en una branca, apareixen diversos brots alhora, de cadascun, en el futur pot créixer un arbust de hortènsia de ple dret. Les plantes joves estan separades de l’arbust mare no abans de l’any que ve, quan la seva alçada és de 45-50 cm.

Perquè els vostres esforços no siguin en va i les plantes joves cultivades a partir d’esqueixos o esqueixos que no han crescut forts no es congelin a l’hivern, sinó que necessiten refugi. I a les regions on les temperatures baixen per sota dels 30 graus, s’hauria de cobrir l’arbust en si. En primer lloc, cal endurir el sòl, cobrint així el sistema radicular. A més, per sobre de l’arbust, cal fer un marc, per exemple, creuant arcs de plàstic. I cobriu el marc amb un material o pel·lícula especial. Un hivernacle d’aquest tipus aviat es cobrirà de neu i les hortènsies no tindran por ni d’un fred molt intens.
Per tant, aquesta varietat d’hortènsia té alguns avantatges i només caldrà un petit esforç perquè l’arbust es converteixi en una de les decoracions principals del jardí durant molts anys.