Per què els alls es podreixen al jardí?

Una sèrie de signes visuals poden ajudar al jardiner a entendre per què, mentre encara està assegut al jardí, els alls comencen a podrir-se i, al més aviat possible, adoptar mesures per salvar la collita. A l'article, coneixereu les causes de la podridura de l'all, que pot provocar aquesta malaltia, així com els mètodes de combatre la malaltia.

Factors de podridura.

Entre els motius més freqüents de l’aparició de podridura només n’hi ha uns quants, com ara: fongs patògens; bacteris; infeccions; plagues.

I una de les mesures preventives més importants és la rotació de cultius. La rotació de cultius impedeix el creixement de patògens o plagues d’insectes que solen atacar un determinat cultiu de jardí. L'all, per exemple, es recomana plantar-lo al lloc anterior només després de 4-5 anys. I entre els seus millors predecessors hi ha verdures i cogombres crucífers.

L’adhesió a les pràctiques agrícoles també redueix el risc de malalties i plagues que afectin l’all.

La zona de cultiu d’all ha d’estar ben il·luminada i ubicada en un turó. L’all, i sobretot el plantat abans de l’hivern, no tolera molt bé la humitat estancada. A la primavera, durant el desglaç de la neu, el terreny ja està massa humit i, si el lloc es troba a la terra baixa, la probabilitat de podridura a l’all és elevada. Per evitar malmetre els alls, podeu provar d’equipar un llit alt a la tardor. En aquest cas, la humitat no persistirà almenys a les capes superiors del sòl.

La neteja de tardor dels llits s’ha de dur a terme amb cura, sense deixar residus vegetals, així com excavar el sòl anualment. Molts microorganismes patògens, així com plagues d’insectes, hivernen bé sobre les restes de plantes que queden al sòl i, a la primavera, es traslladen a plantules immadures, afectant-les.

S’ha de prestar atenció a la preparació del material de plantació. En primer lloc, heu de garantir un assecat complet i un emmagatzematge adequat dels alls que plantareu. La temperatura òptima, en cas d'emmagatzematge d'all a llarg termini, és de + 1 ... + 2 graus. Les bombetes es conserven bé en bosses o contenidors de lli amb forats per a la ventilació de l’aire. A més, els experts recomanen actualitzar el material de plantació de tant en tant. Tot i que l’all té propietats bactericides i fungicides, és millor tractar-lo amb preparats dissenyats per combatre les malalties fúngiques abans de plantar-lo.

A més, és necessari controlar la qualitat del sòl, assegurant-se que es desprengui i es fertilitzi, i alimentar regularment l'all, ja que una planta forta i forta pot fer front amb més facilitat a malalties i plagues.

Agents causants de malalties fúngiques.

Els agents patògens són la principal causa de podridura dels alls.

La infecció dels cultius d'hortalisses amb malalties fúngiques es facilita per la cura irregular de les plantes, així com per les fluctuacions de temperatura, acompanyades de precipitacions prolongades.

Per evitar la infecció de fongs patògens dels cultius, a més de plantar directament material i sòl, es recomana tractar-lo amb fungicides. Els més comuns són Fitosporin, Maxim i HOM.

Entre les malalties fúngiques que afecten els cultius d’hort, el Fusarium és força comú.

Per activar aquest microorganisme, n'hi ha prou amb una elevada humitat de l'aire i del sòl, així com d'un clima més o menys càlid (+ 12 ... + 20 graus). Fusarium infecta ràpidament la planta.La infecció, per regla general, es produeix a causa de danys al material de plantació. Això pot ser tant un dany mecànic causat al bulb o els claus durant la collita o durant la plantació, com traces de la presència de diverses plagues d'insectes.

Els signes d’infecció per fusarium són el marciment de la planta i el color groc de les puntes de les fulles. De vegades, també apareixen ratlles marrons a les fulles i es pot observar una floració rosada a les aixelles. Quan intenteu treure l'all de la terra, podeu fer-ho fàcilment, ja que les arrels, en aquest cas, es podreixen ràpidament. El miceli cobreix la part inferior del bulb. Els seus rastres també es poden trobar entre les dents.

Després d’haver trobat aquests signes, és necessari destruir les plantes afectades, reduir temporalment el reg, independentment del clima, i tractar-lo amb fungicides.

Els signes de fusarium són similars a una altra malaltia: la podridura blanca, que també és causada per un fong patogen. Els danys per podridura també comencen amb el color groc de les puntes de les fulles, que aviat cobreixen tota la fulla dels alls. Hi ha traces de miceli a la part inferior del bulb. I en aparença, els alls es tornen aquosos.

Les mesures adoptades són similars a les indicades anteriorment. No obstant això, en ambdós casos, la puntualitat de la detecció i del processament és important. Només en aquestes condicions es pot esperar conservar almenys una part de la collita.

El míldiu o el míldiu tampoc no és estrany, i no només en alls. Al mateix temps, per a la seva ràpida propagació, només n'hi ha prou amb una humitat elevada, aquest microorganisme patogen se sent bé en temps fresc, ja a +7 graus. I en condicions de boires freqüents i pluges prolongades, és capaç de destruir la major part del cultiu. Amb l’aparició de la calor, el seu desenvolupament s’alenteix. La peronosporosi no és difícil de detectar ja en la fase inicial, ja que la planta afectada comença a cobrir-se de taques ovals de color groguenc. Amb una humitat elevada, a les fulles es fa visible una floració de color porpra clar, formada per espores. Llavors la ploma comença a arrissar-se i caure. Després, la infecció passa al bulb, iniciant processos putrefactius. En aquesta etapa, la probabilitat de conservar la planta no és gran.

Aquest microorganisme patogen inverteix bé a terra amb restes vegetals o material de plantació.

També fem servir fungicides per combatre les infeccions. Els medicaments força eficaços inclouen Ridomil Gold, Areva Gold VG i Quadris.

Una altra malaltia fúngica que cal esmentar és la podridura bacteriana.

La causa principal dels danys de la podridura bacteriana als alls són els danys causats pels insectes i les plagues. Apareixen taques i ratlles a les dents infectades amb podridura. La polpa es torna transparent, perd la duresa característica dels alls, apareix una desagradable olor podrida.

Aquesta infecció és perillosa perquè els alls finalment decauen ja durant l’emmagatzematge. Al mateix temps, els signes externs de la malaltia només es poden veure obrint la bombeta.

En aquest cas, el paper principal es dóna a les mesures preventives. Per tant, cal dur a terme activitats destinades a combatre les plagues d’insectes. A la tardor, netegeu els llits, eliminant amb cura tots els residus vegetals. Quan alimenteu l'all, apliqueu fertilitzants que contenen fòsfor.

Els insectes són plagues d’alls.

La derrota dels alls plagues d'insectes no menys provoca l’aparició de podridura que les infeccions per fongs.

La cura irregular de les plantes, l’incompliment de les regles de rotació de cultius, contribueixen a la reproducció de plagues i provoquen la pèrdua d’una part del cultiu.

Un dels més grans "amants" de l'all és la mosca de la ceba. Aquesta plaga pot hivernar al sòl a una profunditat de només 15-20 cm. A la primavera, l'insecte surt i, al cap d'un parell de setmanes, posa ous als alls. Al cap de 7 dies, les larves eclosionen, la "dieta" de les quals serà només una polpa d'all.Els insectes penetren al bulb per la part inferior, menjant-se’l des de l’interior. Per cert, la mosca de la ceba encara ataca amb més freqüència les cebes i, en alls i fins i tot porros, és menys freqüent.

En una temporada, apareixen fins a 3 generacions d’aquesta plaga. La propagació de les mosques de la ceba es veu facilitada per l’augment de la humitat de l’aire i del sòl, característics dels estius plujosos.

Les plomes d'all afectades per una mosca comencen a groguear-se i, al cap d'un temps, s'arrissen i s'assequen completament. El propi bulb, amb l’aparició de larves, comença a podrir-se.

Per evitar l'aparició d'aquesta plaga, haureu de desenterrar el sòl cada temporada i, a més, prou profundament. Podeu endurir els llits amb torba. Tanmateix, no n’heu d’estar massa zelosos, ja que la torba acidifica el sòl.

Des de la tercera dècada d'abril fins a mitjans de juliol, es recomana espolsar els llits amb una barreja seca composta de pols de tabac, pebre mòlt i cendra. A partir dels mateixos components, podeu preparar un esprai de terra dissolent 250 grams de pols de tabac i 3 culleradetes de pebre vermell mòlt en 3 litres d’aigua calenta. La mescla resultant s’infusiona durant un parell de dies en una habitació càlida i, després, es dilueix en 10 litres d’aigua, afegint dues cullerades de sabó líquid. La polvorització es realitza un cop per setmana, a partir dels darrers dies d’abril.

Un altre insecte perillós que infecta les cebes i els alls és l’àcar de l’arrel de la ceba. És especialment actiu en condicions d’humitat i clima càlid (+ 24 ... + 26 graus). Aquesta plaga, com la mosca de la ceba, es reprodueix per larves. Tanmateix, si una mosca, a la vegada, no pot posar més de 60 ous, la fertilitat de la paparra és més del doble. A més, un mes després de l’eclosió de les larves, també esdevenen capaces de reproduir-se.

L’insecte és transportat fàcilment pel vent i també es mou de forma independent. La plaga hivern al sòl, en residus vegetals de cultius de ceba i all o en bulbs emmagatzemats.

Després que la paparra rosegui la part inferior de la bombeta, comença la podridura. Les plantes infectades es tornen grogues i, quan es trenquen els bulbs, s’observen taques marrons, restes de la presència d’una paparra.

Si s’identifica una plaga, els llits es tracten amb insecticides, per exemple, Rogor o Keltan. La collita collida s'ha d'assecar durant aproximadament una setmana a una temperatura no inferior a +30 graus. I si feu servir l'all com a material de plantació, abans de plantar-los, podeu processar els grans col·locant-los en una solució de sofre col·loïdal durant uns minuts.

La plaga més perillosa per a l’all és el nematode de la tija. Aquest insecte es propaga activament en condicions d’alta humitat i clima fresc. El nematode s’alimenta tant de polpa d’all com d’escates sucoses.

L’insecte hibernat, com altres plagues, al sòl, sobre les restes vegetals.

Primer, el nematode colpeja el bulb i menja la part inferior, després la tija. La planta es queda enrere del terra i decau ràpidament. L’all deixa de créixer, apareixen franges lleugeres a les plomes i aviat les fulles comencen a engrossir-se i a assecar-se ràpidament.
L’all atacat per un nematode surt fàcilment del sòl i des del bulb emana una desagradable olor podrida.

A més de les mesures anteriors per combatre les plagues d’insectes, en el cas d’un nematode, cal assegurar la soltura del sòl afegint serradures, palla o torba. També es recomana plantar adobs verds a les zones afectades i posteriorment excavar bé el sòl.

Per tant, no es pot ignorar cap canvi extern a l’all. Només la detecció oportuna de malalties i plagues d’all ajudarà a salvar la collita.