Els principals errors dels residents d’estiu. El sòl

La literatura clàssica sobre jardins ens ha presentat de dècada en dècada durant mig segle ja el 30% d’accions poc ben considerades en diverses àrees, en la lluita contra la qual gastem el 70% restant de la nostra energia, salut i diners. Errors de fertilitat: el sòl del jardí només està cavant. Molts tenen una superfície de trenta a cinquanta hectàrees i els ecolons ocupen una hectàrea de terra. El jardiner mitjà agafa un tractor i llaura el terra. Per exemple, al Volga, xernozems suaus i suaus, us ho podeu permetre, però quan hi ha humus d’un metre i mig, a la resta de sòls, als sòls pesats i pobres, això és absolutament irreflexiu. Aquest és el tipus de treball que us obliga a lluitar amb aquesta obra la resta de l’estiu.

A la bonica terra pradera, solen ser visibles canals, quilòmetres de cucs i passos d’arrels, humus des de dalt, que es forma com a resultat de menjar matèria orgànica residual. En aquesta part del sòl, el subsòl serà més permeable. Si afegiu una capa de matèria orgànica de les fulles a la capa superior de la terra de 15 a 20 cm i desentireu el sòl, la capa es col·loca ordenadament i forma una mena de "coixí" de residus vegetals, que es descompondrà amb els anys , perquè no hi ha oxigen i la microflora corresponent al sòl. No permet que les arrels es trenquin com s’esperava mentre es descomposa, no permet que el sòl capil·lar pugi cap amunt. Cal fer tots els esforços possibles per eliminar aquesta capa compactada a una profunditat de 40-45 cm, en cas contrari no aconseguirem un bon començament, encara que apliquem cobertura orgànica tot el temps.

Sòl al jardí: tecnologia per crear un sòl ideal

Si el vostre jardí es troba al lloc dels camps anteriors, és imprescindible excavar 40 cm de la capa superior, fins i tot podeu fer llits estacionaris més profunds, afegir una capa de sorra de 6-7 cm, humus i, a continuació, cavar el capa inferior de 15-20 cm més, i després es col·loca de nou una capa de sorra i humus al terreny excavat. És imprescindible fer aquesta millora espectacular en terrenys dolents. A més, comença el procés d’explotació de la terra, hi podeu afegir cucs, afegir preparats microbians i no cavar res més. Els organismes vius han d’afluixar el sòl. En primer lloc, les plantes, s’anomenen siderats, fertilitzants verds, aquelles plantes que es conreen per incorporar-les posteriorment al sòl per millorar la seva estructura, enriquir-se amb nitrogen i suprimir el creixement de les males herbes. S'han de sembrar almenys un cop a l'any, preferiblement a la primavera.

Al sòl, la principal missió fèrtil no la duu a terme la pròpia matèria orgànica, no crea fertilitat. Si s’aboca fems, palla o compost no madur al sòl, el sistema microbià del sòl rebrà un gran canvi i estrès. Un any i mig més, el sòl intentarà adaptar-se a la nova matèria orgànica. La fertilitat es crea mitjançant un sistema microbià sòl equilibrat i ben establert. Com més diversa és, més flexible reacciona a l'estrès, la sequera o l'excavació parcial de patates durant la collita o l'addició de matèria orgànica. Com més plantes creixin al jardí durant l'estiu, més microflora formarà el seu sistema microbià estable.

Cada planta té la seva pròpia microflora personal a la rizrosfera, la microflora que envolta les arrels. Com més plantes hi hagi, millor serà la microbiocenosi del sòl, l’ecosistema microbià estarà assegurat per a totes les ocasions.