Gelksina

La gelksina és una herba rastrera que pertany a la categoria de plantes perennes. Avui en dia la salina forma part de la família de les ortigues, però al mateix temps té un aspecte fantàstic i decoratiu, de manera que no tots els cultivadors poden distingir-la i indicar que la planta és un cultiu d’ortigues. Les tiges són filamentoses, estan cobertes de fullatge: petites i de forma ovalada. El fullatge té un color verd brillant i té un aspecte molt fresc. Les inflorescències que apareixen a l’arbust semblen petites flors de color blanc o cremós. Per descomptat, Gelksina és una cultura “amateur”, però d’una manera o altra gaudeix d’una popularitat suficient, ja que, en principi, té un aspecte molt atractiu i, al mateix temps, no requereix cap atenció ni atenció especial.

En aquest article donarem una descripció més detallada de la gelksine, parlarem de les seves característiques com a planta ornamental. També ens fixarem en els detalls específics de la sembra i la cura del gelksin, ja que, per descomptat, està disponible i val la pena prestar-hi atenció, ja que és realment important, especialment per als jardiners novells que mai no han conreat aquesta planta. però voldríem intentar aconseguir un ajust força interessant al lloc.

Característica de Gelksina

En condicions naturals, Helxina es pot trobar principalment a regions més tropicals, en particular a la Mediterrània, Còrsega i Sardenya. Per tant, basant-nos en aquest fet, es pot entendre quines són les condicions més adequades per al creixement i el desenvolupament, el cultiu de Gelksina. D’una manera o altra, la planta avui creix a diferents regions, especialment a les zones de la riba del riu i del llac. En condicions interiors, la planta també es pot cultivar, però s’utilitza principalment com a planta de cobertura del sòl, de manera que en aquest cas no tots els productors estan preparats per prendre aquesta planta i cultivar-la. Gelksina és popular com a cultura que s’utilitza per crear composicions d’hivernacle.

A la natura, avui només hi ha un tipus d’helksina, però si parlem de les condicions interiors i domèstiques, aquí els cultivadors de flors tenen més opcions: es conreen quatre varietats. Dos d’ells es poden satisfer amb tanta freqüència, per tant, en general, l’helksina, malgrat la seva demanda, és poc freqüent. No hi ha absolutament cap dificultat visible per fer créixer la pròpia planta, però encara hi ha algunes característiques, trucs i secrets, amb els quals podeu fer que la planta sigui encara més forta, més interessant i que faci el seu propòsit més ampli. Per tant, en general, coneixent algunes de les subtileses, la floristeria entendrà que eren lluny de ser superflus i és millor escoltar-les, perquè per aquest motiu podeu crear composicions inoblidables que sorprendran la imaginació de qualsevol florista. Per descomptat, en aquest article no ignorarem les regles per atendre helksina i la següent part de l'article es dedicarà a aquest important aspecte.

Gelksina (solyrolia) atenció domiciliària

A la natura, Helksin només pot créixer en climes tropicals i, per aquest motiu, el productor ha de tenir en compte que per al cultiu a casa, s’han de crear totes les condicions necessàries perquè la planta se senti el més còmoda possible i demostri el ritme òptim de desenvolupament. per a això, val la pena adherir-se a certs estàndards de temperatura, així com prestar molta atenció al reg i a la qualitat de la humitat de les plantes, en general de la humitat de l’aire.El vestit superior també té un paper important, ja que gràcies a elles és possible mantenir la planta, enfortir-ne els sistemes, fer-la més decorativa, fins i tot si les condicions inicials de creixement no eren les més favorables i adequades.

Gelksina és una cultura bastant càlida i amant de la llum. Per aquest motiu, val la pena triar un lloc de la sala que estigui ben il·luminat. Si de sobte no observeu aquesta regla, amb el pas del temps l’arbust esdevindrà completament no decoratiu i no cridarà cap atenció a si mateixa. L’objectiu és precisament que si les tiges i la part caduca no tenen prou il·luminació, s’allarguen i la majoria de les fulles cauen. L’arbust escasseja, no dóna l’oportunitat de revelar els seus trets decoratius. Per tant, val la pena escoltar els consells donats per jardiners i floristes amb més experiència. Per exemple, val la pena posar gelksin en una finestra orientada al nord, però al mateix temps s'hauria de donar una il·luminació addicional a la planta. Però la floristeria sempre podrà regular el seu nivell, centrant-se en les reaccions de la planta i en les seves pròpies característiques. Si la planta rep la quantitat òptima de llum solar (diürna), tindrà un efecte excel·lent sobre l'estat de la part verda superior. El fullatge es farà més dens, el seu color serà ric i molt profund. A l’hora d’escollir un lloc, tampoc no s’ha d’oblidar que el fullatge no s’ha d’exposar a la llum solar directa, ja que a causa de la llum solar directa, segurament es formaran cremades a la part caduca. Són ells els que esdevenen la raó per la qual l’aspecte de la planta adquireix trets dolorosos, el fullatge comença a fer-se marró, les plaques de les fulles s’apaguen amb el pas del temps, sobretot si la floristeria no ha pres absolutament cap mesura per millorar aquesta situació. Si la il·luminació és molt intensa, però la llum està dispersa, la flor se sentirà més còmoda. En conseqüència, el seu creixement i desenvolupament variaran dins dels límits normals. Per tant, no hauríeu d’estalviar temps per organitzar aquesta condició, perquè la planta segur que respondrà amb gratitud i tots els productors ho notaran.

Val la pena parlar del règim de temperatura. Per tant, en un període més càlid, la temperatura ha de ser d’uns vint graus perquè la planta se senti el més còmoda possible. També cal recordar que l’habitació on es troba la planta no ha d’estar massa calenta i que la temperatura no ha de superar els 25 graus. Si de sobte es desenvolupen aquestes condicions, la floristeria hauria de tenir cura d'alguns aspectes. Per exemple, ha d’humitejar regularment la planta, ruixar-la amb una ampolla. També val la pena tenir cura de mantenir una humitat òptima de l’aire. Si no feu això, hi ha una alta probabilitat que la planta simplement s’assequi i això, per descomptat, tindrà l’efecte més negatiu sobre les seves característiques externes i generals. Assecar-se condueix a la mort, així que recordeu-ho i eviteu aquests fenòmens.

Durant el període de gelades, a l’hivern, val la pena controlar atentament que la temperatura de l’aire a l’habitació no sigui inferior a 15 graus. Si, de sobte, es produeix un cop de fred i la temperatura baixa inexorablement, la flor morirà, ja que no tolera en absolut aquesta caiguda de les temperatures. A l’hivern, s’ha d’humitejar l’arbust, per això es ruixa d’una ampolla de polvorització aproximadament un cop per setmana, però, de nou, la freqüència pot variar en funció de la temperatura i la situació de la sala on es troba la flor. No poseu gelksin a prop dels dispositius d’escalfament, ja que a causa de l’abundant flux d’aire calent, la flor pot desaparèixer gradualment i, com a resultat, simplement morirà.En aquest cas, val la pena escollir la posició òptima, traslladant la flor d’un lloc a un altre, sense permetre que sigui a l’aire lliure, en un raig de vent o en un corrent d’aire. En general, si escolteu aquests consells, la planta sobreviurà perfectament a gelades massa severes i se sentirà molt bé durant els períodes de calor i sequera.

El grum de terra del recipient on creix la gelksin ha d’estar humit, no s’ha d’assecar excessivament. Si de sobte va passar això, la planta creixerà molt més lentament, deixarà de desenvolupar-se i, encara més, no s’hauria d’esperar cap resultat excepcional si parlem de trets i trets decoratius. El cultivador ha de tenir molta precaució per assegurar-se que la barreja de terra en test sempre estigui lleugerament humida. En aquest cas, el líquid no s’ha d’estancar, sobretot a la zona del sistema radicular, ja que les arrels són molt susceptibles a la humitat i es pot començar a desenvolupar podridura. Per evitar que això passi, fins i tot abans de plantar la planta, assegureu-vos que hi hagi instal·lada una capa de drenatge a la part inferior del recipient (test). Elemental, podeu utilitzar argila expandida i còdols: aquests materials són completament econòmics i, alhora, eliminen perfectament l’excés d’humitat de la zona del sistema radicular. Tot i que la flor és encara molt jove, val la pena regar-la sistemàticament. El reg sol ser necessari un cop cada dos dies. Quan la planta madura i creix, ja no s’ha de regar massa sovint. El reg es pot dur a terme aproximadament dues vegades per setmana, de vegades fins i tot amb menys freqüència; aquí us heu de centrar en la temporada i les condicions meteorològiques. En general, val la pena controlar l’estat de la capa superior de la barreja de sòl. A mesura que s’asseca, s’introdueix una certa quantitat de líquid. A l’hivern, la planta pot no ser regada en absolut, o el reg es redueix a un cop per setmana. També es duu a terme en quantitats no tan abundants com a l’estiu, ja que a l’hivern la planta està inactiva i es recomana evitar interferències innecessàries en el seu creixement i desenvolupament.

Si parlem de quin tipus de barreja de sòls prefereix sobretot el cultiu, cal subratllar que la gelksina arrela perfectament en sòls solts que poden transmetre perfectament l’oxigen. Per exemple, podeu prendre un substrat que contingui components com ara sorra, gespa de fulles i torba. També podeu utilitzar mescles ja preparades que es venen a les botigues de jardineria. Normalment es tracta de mescles de sòl destinades al cultiu de palmeres: són ideals per a l’heroi de l’article actual, ja que són perfectament transpirables, prou lleugeres i nutritives. Si el trasplantament es duu a terme amb la participació de plantes molt joves, val la pena recordar que s’estableix un bon drenatge a la part inferior del contenidor, ja que, potser, absolutament cap cultura pot prescindir-ne. El drenatge elimina l'excés de líquid, permet assegurar el sistema radicular, que, a causa d'un excés d'humitat, pot començar a podrir-se o fer-se malbé amb diverses infeccions per fongs. Com a resultat, la planta mor molt ràpidament i poques persones volen obtenir un resultat tan trist, atès el temps i l’esforç que es gasta a plantar i deixar Gelksin.

Cal planificar un trasplantament per a la primavera. Per fer-ho, podeu utilitzar el substrat del sòl, que ja hem descrit una mica més en aquest article. També podeu prendre altres composicions del sòl, però és molt important que siguin tan lleugeres i fluixes i que passin bé la humitat per si mateixes. Si parlem d’acidesa, pot ser molt baixa o, en general, neutral. Soleirolia és una planta molt delicada i fràgil, per la qual cosa cal tenir-ne especial cura. Quan es trasplanten, és millor no separar el sistema radicular del coma terrestre existent.La flor es transfereix directament al contenidor vell al nou, les tiges s’adhereixen perfectament, ja que són molt fines i es poden danyar fàcilment. En general, el trasplantament de gelksina s’assembla més a la joieria, però val la pena, ja que, com a resultat, la planta resulta molt delicada, agradable i increïblement decorativa.

Perquè la planta es desenvolupi bé en el futur i el sistema radicular es mantingui normal, és millor prendre un test ample o poc alt o qualsevol altre recipient per trasplantar-lo. Es fa una capa de drenatge a la part inferior, per això podeu utilitzar còdols, maons trencats, argila petita expandida o vermiculita, qualsevol de les substàncies anteriors, que només serà més accessible per al propi cultivador. Quan es trasplanten els arbustos a un altre recipient, val la pena compactar lleugerament la mateixa superfície del sòl i es rega molt abundantment. Per regar, es recomana prendre aigua tèbia calenta, filtrada. L’aigua de pluja o de fosa també és adequada, però, una vegada més, la floristeria hauria de centrar-se en aquells materials que estiguin al seu abast immediat. El més important és no prendre aigua corrent massa freda, ja que potser a la planta no li agraden les baixes temperatures d’humitat i, en general, l’aigua de l’aixeta conté alguns bacteris i oligoelements que no tenen el millor efecte sobre l’estat de la planta.

El vestit superior es fa millor a la primavera, l’estiu i al començament de la tardor. A l'hivern, els fertilitzants no s'apliquen, ja que la planta està inactiva i no necessita aquestes intervencions. Per alimentar la planta, és millor utilitzar mescles minerals complexes, que originalment estan destinades a plantacions de fulla caduca decorativa. La freqüència dels apòsits és aproximadament dues vegades al mes, de vegades es poden fer una mica més sovint si la planta els necessita sobtadament. Si el florista vol entendre que la planta necessita més nutrients i oligoelements, hauria de prestar més atenció directament a les característiques externes de la planta. Les fulles es tornaran letarges i pàl·lides, les tiges començaran a estirar-se massa, tot això només indicarà que la planta necessita una alimentació més seriosa. Per tant, val la pena examinar regularment el gelksin i identificar qualsevol desviació. Si ho feu a temps, la probabilitat de salvar la planta serà encara més gran.

Gelksina comença a florir a la primavera. Si creix en condicions naturals més salvatges, la floració pot durar fins a dos mesos, mentre que es distingeix per la seva esplendor i efecte decoratiu. En aquest moment, es formen inflorescències elegants a cada brot, que consisteixen en petites flors pintades en tons crema o blanc com la neu. Tot i que les flors no tenen un valor decoratiu tan gran, encara tenen un aspecte molt atractiu i inusual. Quan les flors cauen, es marceixen i moren, al seu lloc, contràriament a qualsevol lògica, no es formen absolutament fruits. Aquesta també es converteix en una de les característiques de l’helxina, a la qual s’ha de prestar especial atenció.

Pel que fa a la poda, aquest procediment poques vegades es realitza. Al mateix temps, Gelksina tolera amb calma aquesta manipulació, de manera que la florista pot tallar l’arbust amb seguretat i donar-li la forma decorativa desitjada. Per tal que la planta sigui encara més exuberant, decorativa i brillant, les seves tiges es poden aprimar a principis de primavera. En lloc de les parts esclarissades, apareixeran nous brots, que només faran que l’arbust sigui més exuberant i espès. Però, en general, si no hi ha temps ni ganes de dur a terme la poda, no cal fer-ho, ja que l’arbust se sentirà molt bé. De vegades es poden observar branques seques i danyades, de manera que no facin malbé l’aspecte de la planta, les podeu eliminar amb cura.Això s’anomena poda sanitària i de vegades és necessària. Però, de nou, la qüestió de la poda és cosa única de cada productor, i els criadors i jardiners experimentats en aquest cas són completament tranquils i fidels.

Com qualsevol altra planta que es cultiva a casa, la gelksina també entra en hibernació, un estat de repòs que es produeix a l’hivern. És per aquest motiu que val la pena cuidar la planta a l’hivern, però s’ha de fer una mica diferent, amb molta cura. El sòl s’humiteja amb molta menys freqüència, si cal, només un cop per setmana, i no s’utilitzen fertilitzants, ja que la gelksina no els necessita i ja no els percebrà en estat de repòs. També val la pena prestar atenció al fet que la humitat de l’aire s’ha de mantenir constantment al mateix nivell, ja que aquesta planta és molt fidel a la humitat elevada. Per tant, haureu de ruixar l’arbust i, per mantenir el nivell d’humitat requerit a prop de l’arbust, val la pena deixar recipients oberts, olles o qualsevol altre recipient que estigui ple de líquid. Un humidificador es converteix en una salvació per a molts, però no totes les floristeries es poden permetre el luxe de comprar-lo, de manera que heu d’utilitzar alguns mitjans improvisats casolans. Amb l'arribada de la primavera, la planta surt de la latència i les manipulacions afectives esdevenen les mateixes que abans.

Després de plantar un arbust Gelksina jove a terra oberta o en un recipient, cal preparar-se perquè al cap d’uns quatre anys l’arbust esdevingui menys decoratiu. Per aquest motiu, val la pena estar preparat per a la seva renovació, per propagar la flor i perquè els seus seguidors conservin els seus trets parentals característics. Propagat per gelksin dividint, així com per llavors, esqueixos o arrelament de tiges. L'elecció del mètode depèn completament de les preferències del propi cultivador, de com vulgui propagar aquesta planta i de quin tipus d'experiència tingui. En general, ens agradaria tenir en compte les característiques de cada mètode, perquè totes són molt diferents i úniques. Aquestes característiques ajudaran el mateix florista a decidir quina forma utilitzar per estalviar temps i energia, de manera que el resultat sigui exactament el que espera veure. Comencem, doncs, amb una descripció de la reproducció de les llavors.

• Per cultivar aquest cultiu amb llavors, primer s’haurien de comprar en una botiga especialitzada per als cultivadors de flors. Es recomana no comprar llavors de venedors ordinaris, ja que hi ha un alt risc d'ensopegar amb una falsificació. Les llavors es sembren en un recipient especial i prèviament preparat, que s’omple de barreja de terra, que és necessària per al cultiu de palmeres. Després de plantar les llavors al contenidor, la superfície de la capa de terra s’ha d’humitejar amb molt de compte, després el recipient es cobreix amb vidre, plàstic o polietilè i es transfereix a un lloc càlid. Al mateix temps, la llum és important per als cultius, que seran molt brillants i difosos. No oblideu que haureu d’eliminar regularment polietilè, plàstic o vidre per ventilar les plantacions i que el substrat s’hagi d’humitejar a temps. Per fer-ho, utilitzeu només aigua neta i assentada i la humidificació es realitza amb una ampolla de ruixat. Quan finalment apareixen les plàntules, cal que els doneu temps per créixer. Un cop acabada la collita, les llavors es distribueixen en testos separats. A més, s’espera temps perquè s’enforteixin i creixin, i després Helksina s’envia a testos grans i baixos, on continuarà creixent durant gairebé tota la seva vida, si no cal trasplantar aquesta cultura.
• Dividir l’arbust és el segon mètode de reproducció de l’helksina, que considerarem en aquest article. Gràcies a aquest mètode, la mata es pot propagar molt ràpidament i sense grans dificultats.Al mateix temps, durant el trasplantament d’un arbust que ha crescut notablement, se n’ha de separar alguna part, mentre es conserva un terreny. Els Delenki s’envien a testos separats, on creixeran encara més. Aquest mètode és potser el més senzill i és per aquest motiu que els productors de flors l’utilitzen amb més freqüència. En general, fins i tot aquella floristeria que no tingui molta experiència en la reproducció de gelksin pot fer front a aquest procediment.
• Tallar: si el productor té ganes, també pot utilitzar aquest mètode sense por de ser massa complicat o problemàtic. Per propagar gelksin amb esqueixos, n’hi ha prou amb tallar diverses branques de l’arbust pare, mitjançant una eina ben esmolada i desinfectada. Per a l’arrelament, els esqueixos resultants es planten en una barreja prèviament preparada; val la pena barrejar amb cura i uniformitat sorra i torba en proporcions iguals. Simplement podeu posar els branquillons a l’aigua, on començaran a arrelar, i podeu utilitzar-los per determinar quan la planta està preparada per ser trasplantada a la mescla del sòl. De mitjana, triguen unes tres setmanes a arrelar els esqueixos, després de la qual cosa es trasplanten a contenidors permanents. Pel que fa a les activitats de cura, són completament idèntiques a les que s’organitzen generalment en relació amb les plantacions madures. Per tant, en general, els principiants en floricultura poden fer-hi front.
• Per obtenir un arbust de gelksina jove, però fort, podeu utilitzar un mètode com arrelar les tiges (brots). Per fer-ho, no podeu tallar la branca, sinó doblegar-la suaument fins a la superfície de la terra i escampar-la per sobre amb una capa de barreja de terra. Al cap d’uns mesos aproximadament, es formarà un procés que tindrà el seu propi sistema d’arrel, encara que petit. Després d'això, es talla amb cura amb una eina esmolada i es planta en un recipient preparat prèviament, on la gelksina creixerà més en arribar a l'edat adulta. En general, un florista pot triar qualsevol mètode per si mateix, en aquest cas no hi ha recomanacions ni restriccions específiques.

Malalties i plagues

La planta es diferencia pel fet que té una immunitat i una resistència a l’estrès molt elevades i pràcticament no és susceptible a atacs de plagues o malalties. Però si el cultivador és poc atent i descuida les regles de cura, això pot conduir al fet que la planta tingui problemes molt grans. també els enumerarem, perquè la floristeria ha de conèixer tots els aspectes, dificultats i com superar-los, de manera que la plantació resulti realment forta i decorativa:

• Podridura grisa: per tal d’identificar a temps que una planta és susceptible a la podridura grisa, l’haureu d’examinar acuradament. Per tant, pot aparèixer una floració gris a la superfície del fullatge, cosa que només indica que alguna cosa no funciona amb la planta i, en general, una floració gris és un dels signes de la podridura grisa. Tan bon punt s’hagi identificat la placa, cal desfer-se immediatament de les fulles afectades i el millor és tallar-les juntament amb la tija on es troben. Després d’això, s’ha de revisar el calendari de reg: n’hi hauria menys i s’hauria de reduir la humitat. Si la florista va prendre totes aquestes mesures a temps, la flor viurà i continuarà delectant-se amb el seu aspecte decoratiu, però només després de la restauració
• La podridura marró és un altre flagell que afecta l’helxina si no es cuida adequadament. Normalment, les tiges estan exposades a malalties, que es fan encara més primes i, com a resultat, generalment moren. Tan bon punt la florista va notar per si mateix els primers signes d’aquesta malaltia, val la pena tractar l’arbust amb l’ajut d’una eina professional especial anomenada "Rovral". Si ho feu tot d’acord amb les instruccions, l’efecte no trigarà a arribar. També val la pena dur a terme algunes mesures preventives.Per exemple, val la pena eliminar tot el fullatge de l’arbust i tots els brots que s’han extingit, marcits per una o altra raó. No trigarà massa i, si ho feu tot a temps, aquests senzills procediments poden salvar la planta de la mort inevitable o de la pèrdua de qualitats decoratives.
• Mosca blanca: si apareixen mosques blanques a la gelina, és molt fàcil de notar. Per tant, les fulles començaran a arrissar-se molt activament, es tornaran grogues i, com a resultat, es moriran i s’esmicolaran. Per desfer-se de la mosca blanca, cal dur a terme un processament oportú de la planta, és millor fer-ho amb l’ajut d’un preparat fungicida anomenat Aktara, que es pot comprar a qualsevol botiga de jardineria.
• Àcar: un signe que ha aparegut un àcar a la planta és que les fulles comencen a morir i a enrotllar-se. Tan bon punt la floristeria va notar els primers signes d’això, val la pena tractar immediatament l’arbust amb l’ajut d’una preparació especialitzada: Fitoverm en aquest cas es converteix en l’assistent més fidel.

Alguns cultivadors es pregunten si és possible salvar un arbust si de sobte ja s’ha assecat. Tot i que la planta encara és capritxosa en alguns aspectes, d’una manera o altra pot sobreviure a períodes molt difícils a causa de la seva indubtable vitalitat. Si de sobte l’arbust està completament sec, fins i tot en aquest cas, en principi, es pot salvar. Per fer-ho, s’han d’eliminar tots els brots que s’han assecat i s’ha de col·locar el sistema radicular en un recipient nou amb una barreja de sòl actualitzada. El substrat ha de ser fresc i humit. Al cap d’un mes aproximadament, la florista notarà que l’arbust ha tornat a ser molt exuberant i atractiu. Però mantenir aquest estat només és possible si el cultivador encara està més atent i acurat en tractar la planta. Per tant, no descuideu les activitats de preparació.

Varietats vegetals

També considerarem diversos tipus de gelxina, que avui en dia són cultivats principalment per jardiners a casa.

• La primera espècie que considerarem és la sal argentina. Aquesta espècie és una planta herbàcia força compacta i de poc creixement que cobreix el sòl amb els seus atractius brots. El sistema radicular de la planta és filiforme, a cada branca, prim i trencadís, hi ha un nombre força gran de fulles petites que tenen una forma ovalada allargada. Les fulles tenen un to platejat, cosa que les fa semblar molt atractives i decoratives. En condicions interiors, els cultivadors de flors rarament planten aquest tipus de gelksina, però la planta encara sembla interessant. S’hi formen flors de color crema o blanques com la neu, que al mateix temps no tenen absolutament cap valor en termes de decorativitat, però, d’una manera o altra, un arbust d’aquest aspecte és molt bonic i també pot cabre en una varietat de flors o composicions de parterres de flors.
• La Soleirolia variegata també és una planta del sòl que pertany a una espècie herbàcia i atrofiada. Les seves tiges són molt fines i fràgils, de manera que haureu de manipular l’arbust amb molt de compte, sobretot quan en tingueu cura. Una gran quantitat de fullatge de forma oval creix a la tija, té un color verd fresc, es pot notar un disseny blanquinós a la vora. En general, la coberta té un aspecte molt fresc i brillant, decorarà qualsevol àrea. Però, de nou, aquesta espècie molt rarament creix a casa, es formen petites flors blanques a l’arbust, que, a diferència de la composició general, són completament poc atractives.
• Soleirolia aura: la planta es distingeix per la seva estatura molt curta, les seves tiges són primes i rastreres. Però, al mateix temps, el fullatge es distingeix per la seva esplendor, pel fet que la planta és tan atractiva i decorativa. Les fulles són ovalades, estan pintades en un to verd clar daurat, molt atípiques i elegants.A l’interior, es cultiva aquesta espècie, però és poc probable que floreixi. En general, les estadístiques mostren que la floració d'aquesta espècie es produeix a casa. Però és extremadament rar: un arbust de cada cent flors. No obstant això, és interessant cuidar la planta, no és menys interessant observar-ne el creixement i el desenvolupament, i té un aspecte meravellós, inusual i fresc.
• Verd Soleyrolia: aquest arbust és molt compacte i en miniatura, té un aspecte decoratiu i nan. El diàmetre de la corona arriba només als vint centímetres, de manera que es veu millor en un test en una sola plantació o com a part d'un arranjament de jardins florals. Les tiges de la planta són llargues, però molt fines; s’hi formen un gran nombre de fulles petites, pintades amb un to verd fosc. Si teniu cura d’aquest tipus de plantes, es convertirà en un petit arbust brillant i espectacular, que s’utilitza sovint per complementar interiors o dissenyar composicions. En general, es pot triar absolutament qualsevol tipus: la planta sembla força interessant. El més important és cuidar-lo, regar-lo a temps, vestir-se bé, supervisar acuradament l’estat general i la planta revelarà definitivament les seves característiques i característiques decoratives al màxim.