Violeta: atenció domiciliària

El violeta (en altres paraules, també es diu saintpaulia) és una planta d'interior especial que és molt popular i és molt demandada per un gran nombre de jardiners i mestresses de casa. En general, aquestes flors han estat estimades per molts cultivadors de flors, especialment aquells que intenten ampliar la varietat de plantacions interiors. En molts països, la floració de les violetes s'està convertint en un símbol del fet que finalment ha arribat una primavera tan esperada.

Tot i que les inflorescències de les violetes són molt petites, són increïblement elegants i delicades, i fins i tot n’hi ha que romanticitzen la imatge d’aquesta planta en aquest sentit. Les violetes d’interior no ocupen molt d’espai, són molt compactes, mentre que creixen amb força calma a l’ampit de les finestres, sense causar molèsties ni reaccions al·lèrgiques.

Al mateix temps, el violeta també no té pretensions, si parlem de cura i tecnologia agrícola, però encara hi ha algunes subtileses, observant que podeu obtenir un resultat encara més destacat i viu. Cal estimar la planta, saber què li agrada i què és totalment incapaç de tolerar en el marc de l’assistència domèstica interior. Només per això, les violetes floriran contínuament a casa amb un jardiner i seran estrelles realment increïbles i brillants de qualsevol apartament, habitació o ampit de la finestra.

En aquest article, parlarem amb més detall de les complexitats del cultiu d’una planta, de com cuidar-la adequadament, de quin tipus de sòl calen les violetes. També parlarem de les formes més diferents de regar les violetes i, en general, de com crear totes les condicions més favorables perquè la planta se senti el més còmoda i senzilla possible. Per descomptat, això és molt important per a les violetes i és important per al mateix jardiner, de manera que entengui que tots els esforços fets en el cultiu de violetes no van ser en va.

Violeta: atenció domiciliària

M’agradaria començar pel fet que el violeta és una flor ideal per a la calor. Per tant, és òptim establir-lo a la sala on es troba la planta, la temperatura oscil·la entre els vint i els vint-i-cinc graus centígrads. Si a l’estiu, durant la floració, la temperatura tendirà a trenta graus, el violeta pot mostrar amb tota la seva aparença que aquestes condicions no s’adeqüen a ell i que pateix un sobreescalfament evident. Per tant, en qualsevol època de l’any, la floristeria s’ha de fer càrrec d’això.

Flors en cas de desfavorables temperatura el clima es convertirà en poc profund i molt esvelt, el color de les fulles i de les flors no serà tan brillant. En general, les característiques varietals de qualsevol violeta, fins i tot variat, fins i tot d’un sol color, encara desapareixeran i, per això, la planta esdevindrà completament no decorativa. Val la pena utilitzar qualsevol dispositiu i mètode per reduir la temperatura a l’estiu. Es poden tractar d’aire condicionat o sistemes split, ventiladors. És bàsic ventilar periòdicament l’habitació per evitar l’estancament de l’aire calent.

També s’ha de tenir en compte que les violetes no toleren els canvis sobtats de temperatura de la millor manera, i no suporten absolutament les corrents d’aire, les fortes ratxes de vent, els raigs solars abrasadors; tot això afecta immediatament les característiques externes de la planta, així com com se sent.

A l’hivern, la temperatura també s’ha de mantenir a vint graus. Es permet que la temperatura baixi fins als setze graus, però no baixi, en cas contrari el violeta començarà a congelar-se i finalment a emmalaltir-se i morir-se.

Com podeu veure, en principi, un violeta pot suportar alguns canvis, però només sota la supervisió d’un cultivador, i el millor és tenir cura d’establir límits de temperatura favorables, en cas contrari hi ha un gran risc de perdre no una planta, sinó totes les plantacions variades alhora.

Les olles de color violeta es col·loquen millor als llindars de les finestres que tinguin una orientació est o oest. A l’estiu també podeu escollir els llindars de les finestres del nord, però a l’hivern és millor al revés: posar violetes a les finestres orientades al sud. Si les finestres de la floristeria no tenen una norma europea, es recomana retirar el contenidor amb la flor dels llindars de les finestres amb l'inici de l'hivern.

Les olles es col·loquen en prestatges o taules adjacents, també val la pena utilitzar fitolamps o làmpades fluorescents per proporcionar una il·luminació addicional per a les violetes. També podeu col·locar els contenidors sobre espuma de poliestireno o suports de fusta, que haurien de tenir uns tres centímetres de gruix. Aleshores, el sistema arrel del llindar de la finestra no es refredarà, cosa que significa que la planta estarà segura.

En cas contrari, la hipotèrmia del violeta pot conduir al fet que la flor es negui a florir, serà indescriptible, petita i feble.

Parlem una mica humitat aire. Heu de saber que, en el seu hàbitat natural, les violetes arrelen bé en llocs amb alta humitat de l’aire. Si l’aire de la casa és molt sec, es recomana augmentar la humitat a una mitjana del 50% o 60% per tots els mitjans i forces disponibles dels cultivadors de flors.

Es recomana posar un contenidor amb un violeta sobre un palet, on s'aboca prèviament una certa quantitat d'argila expandida humida o còdols. A més, la floristeria s’ha d’assegurar amb cura que el fons del recipient amb la flor no entri en contacte amb la humitat, en cas contrari això pot conduir al fet que la humitat penetri a la zona del sistema radicular, s’estanci allà i les arrels gradualment començaran a podrir-se.

També podeu utilitzar un humidificador domèstic si el productor té aquesta tècnica. Però pot ser que no sigui assequible per a tothom i, en aquest cas, és millor, per descomptat, augmentar la humitat de l’aire manualment.

És millor no ruixar plaques de fulles violetes: aquest mètode d’hidratació no els convé del tot. Les fulles que tenen pubescència conservaran una certa quantitat d’aigua sobre si mateixes, motiu pel qual es desenvoluparan malalties per fongs en aquest entorn. D'acord, això no és absolutament el que es necessita per a una planta tan delicada i fràgil.

També és perillós ruixar un violeta d'una ampolla de polvorització a la nit: en aquest moment es fa encara més fresc a l'habitació, cosa que significa que la humitat encara no s'evapora. A la tardor i a l’hivern, per tal d’augmentar la humitat de l’aire, n’hi haurà prou de penjar i estendre tovalloles humides al voltant dels contenidors amb violetes perquè la planta se senti el més còmoda possible. Les tovalloles també s’han d’estendre a les piles.

El violeta és una planta que estima completament i molt bé il·luminació, però hi ha una advertència: la il·luminació s’ha de difondre. Si la llum del sol directa cau sobre el violeta, això pot conduir al fet que la planta rebi cremades greus, començarà a fer mal i les fulles s’esmicolaran.

Però si el violeta no rep la quantitat d’il·luminació que necessita, el violeta no florirà durant molt de temps. Perquè una flor creixi i es desenvolupi amb normalitat, tingui un aspecte decoratiu, cal donar-li una il·luminació completa i d’alta qualitat de 10 a 14 hores al dia.

També val la pena recordar que si una violeta en la seva varietat i aspecte té un fullatge dens i molt dens i dens, la il·luminació hauria de ser fins i tot més llarga i intensa que la il·luminació d’aquelles violetes que tenen fulles clares i arrissades.Tant aquí depèn no només de les necessitats del violeta com a espècie de flor, sinó també de com reacciona una varietat particular, una subespècie a les condicions d’il·luminació, a la seva intensitat i al nombre d’hores al dia.

Si cal això, és millor que el jardiner s’encarregui de disposar d’il·luminació artificial per a les flors mitjançant làmpades fluorescents i fitolamps. Les tires LED també són ideals per il·luminar. Les violetes també creixen i es desenvolupen bé sota aquesta llum, tot i que molts productors diuen que les làmpades LED no tenen energia útil.

La il·luminació pot afectar la forma d’una roseta de flors: tothom sap que les fulles s’atrauen precisament cap a la llum. De manera que de vegades s’ha de donar la volta a l’olla de manera que els arbusts resultin exuberants i compactes, en la forma simètrica i correcta. Les característiques externes de les violetes, que parlen de la salut de l’arbust, també dependran d’això: el fullatge serà espès i sucós, la floració serà brillant i molt exuberant, tot el que és el que somien molts jardiners, qui planta violetes en grans quantitats als llindars de les finestres.

La foscor nocturna també pot ser extremadament important si parlem del creixement de les flors: les fulles es poden esvair i el violeta es negarà a florir, convertint-se en un arbust ordinari i indescriptible que resultarà totalment discret.

Per descomptat, a més tractarem la qüestió de quins mètodes de reg són, com tenir cura d’una mescla de sòl d’alta qualitat per plantar violetes. A més, us explicarem els detalls de com tallar correctament les violetes per preservar la bellesa i la decorativitat de les flors i els arbustos, així com perllongar-ne la floració i l’aspecte increïble.

Tot això és important saber no només per als jardiners i cultivadors de flors inexperts, sinó també per a aquells que ja tenen experiència en el cultiu d’una planta, però alhora els agradaria diversificar les seves possibilitats, voldrien tenir tantes varietats diferents com varietats de violetes interiors com sigui possible, que realment decoren qualsevol casa, apartament i habitació.

Com regar les violetes a casa

Qualsevol florista hauria d’acostar-se al procés de reg de la manera més responsable possible. No podeu córrer d’un extrem a un altre: en aquest procediment val la pena adherir-vos a la mitjana daurada, ja que en cas contrari qualsevol desviació pot afectar negativament els colors. Les violetes de reg s’han de dur a terme amb l’ajut d’aigua assentada, que hagi assolit la temperatura ambient. També podeu treure aigua bullida, aigua del filtre, ja que després del tractament s’han evaporat de l’aigua algunes substàncies perilloses i nocives i les sals s’han descompost i precipitat, de manera que ja no són perilloses per a la planta.

Aproximadament una vegada cada quatre setmanes, l'aigua per al reg es pot acidificar lleugerament; per a això, els cultivadors de flors utilitzen àcid acètic o cítric. La temperatura a costa de la qual es realitza el reg és també molt important i la seva qualitat és important.

Si l’aigua és molt calenta o molt freda, el sistema radicular del violeta només experimentarà estrès per aquest reg, les arrels es poden danyar molt a conseqüència d’això i, en conseqüència, l’arbust es pot marcir i morir. després d'una estona. Per a les violetes d’interior, el mètode tradicional de reg és completament inadequat, que consisteix en el fet que l’aigua s’aplica directament a la sortida.

Els jardiners amb més experiència diuen que l’aigua mai no ha de caure ni a les fulles ni al punt de creixement violeta. Si hi és, això pot provocar el desenvolupament d’una malaltia fúngica. A més, si queden taques humides a les fulles, molt aviat es poden formar cremades solars en aquest lloc i, en particular, això pot passar fins i tot a l’hivern, tot i que sembla que en aquest moment el sol no està tan actiu.

Però no oblideu que, independentment de quina sigui la flor, tots els seus sistemes són molt delicats i, per tant, és imprescindible cuidar-la i cuidar-la, prestant atenció fins i tot a aquestes subtileses no evidents.El millor és regar el violeta d’una manera una mica diferent. En parlarem més endavant.

Per tant, la primera forma d’aigua és violenta palet. L’aigua assentada a temperatura ambient s’aboca a un palet o a un altre recipient on es troba un test. La profunditat ha de ser aproximadament una quarta part de l'alçada de tota l'olla. Posen el test amb la planta a l’aigua i esperen uns trenta minuts a saturar adequadament el sòl d’humitat, però al mateix temps no hi ha excés, a causa del qual les arrels poden començar a reaccionar massa negativament.

Regant les violetes a través del palet

A més, el propi cultivador notarà que el nivell requerit d’humitat del sòl ja s’ha assolit: el sòl adquirirà una ombra fosca. Si combineu el reg amb el vestit superior, a més de la humitat, la flor també rebrà un complex mineral de substàncies i oligoelements necessaris, cosa que significa que en el futur el productor no haurà de dedicar massa temps a això.

Si el cultivador té una paleta ampla, és possible posar simultàniament no un test amb una flor, sinó diversos alhora. Però aquí és important tenir en compte que totes les plantes són completament sanes, en cas contrari, una llaga o un fong d'una violeta s'estendrà a totes les altres d'aquesta manera.

La qualitat de l’aigua és molt important i s’ha de tractar de manera responsable. Si regueu violetes amb l’aigua més normal, que encara no ha tingut temps d’assentar-se, això pot conduir al fet que comencin a formar-se impureses a la barreja del sòl, cosa que afectarà negativament la qualitat del creixement i la floració de la pròpia flor. .

Per això, el sòl es tornarà salí, començarà a exfoliar-se, el sistema radicular deixarà de percebre microelements útils, però es tornarà més feble a causa de l’aigua de baixa qualitat per al reg. A més, apareixerà una floració blanca al sòl, que només indicarà que s’han acumulat substàncies inútils i fins i tot perilloses al sòl.

La violació de la qualitat de l’aigua utilitzada serà més probable un desavantatge d’un mètode de reg com el d’un dipòsit. Només està en mans del propi cultivador solucionar-ho tot perquè la planta es senti còmoda de nou.

Reg per degoteig - per a la seva implementació, es recomana utilitzar una regadora amb un broc molt estret. També podeu prendre la xeringa en forma de pera disponible a les farmàcies. Són necessaris per facilitar l'accés al sòl per regar, però al mateix temps no tocar la sortida, les fulles i altres parts de la violeta. Tampoc cal abocar el punt de creixement, és força vulnerable, pot començar a podrir-se.

Si el cultivador no té una regadora ni una xeringa a mà, i el reg s’ha de fer just en aquest moment, podeu agafar una simple ampolla de plàstic, fer diversos forats a la tapa i introduir-hi els tubs. Regueu una gota a la vegada exactament fins que s’acumuli excés d’aigua i comenci a fluir directament a la paella a través dels forats de drenatge que es feien al contenidor violeta.

El reg està aturat, esperen uns deu minuts, després dels quals s’elimina tota l’excés d’aigua de la paella. Cal tenir en compte que si, no obstant això, una certa quantitat de líquid entra a les fulles del violeta, no hi ha res de què preocupar-se. El més important no és deixar la humitat directament, sinó eliminar-la acuradament amb un tovalló i la planta torna a estar en perfecta seguretat.

El tercer mètode de regar les violetes és mètode d’immersió. Si els dies van resultar calorosos i calorosos, les violetes durant el següent reg es poden submergir simplement en una conca plena d’aigua assentada a temperatura ambient. La immersió continua durant una hora, després de la qual cosa la planta es veurà reposada, saturada d’humitat, i el sistema radicular també es refredarà fins a una temperatura que li sigui còmoda.

A més, l'excés d'aigua flueix suaument de la planta i el violeta torna al seu lloc habitual. Aquesta, en principi, és l’essència del mètode d’immersió.El més important és no sobreexposar la planta a la humitat i utilitzar aigua d’alta qualitat; en cas contrari, l’arbust se sentirà incòmode, experimentarà un xoc quan estigui submergit si l’aigua és molt calenta o massa gelada.

Reg de metxa violetes: sona interessant, no està d'acord? Com a "metxa" podeu utilitzar un encaix o una tira no molt gruixuda, que consta de teixit de cotó. La metxa s'ha de passar amb una punta al forat de drenatge que es va fer al fons de l'olla. L'altre extrem de la metxa es submergeix en un recipient amb líquid, destinat al reg.

Metxa que rega les violetes

La flor s’instal·la a la part superior d’un recipient amb aigua, a causa de l’efecte capil·lar, la humitat augmentarà a través de la metxa cap endins i penetrarà en el propi sistema radicular, saturant la planta. L’essència d’aquest mètode és que el violeta s’alimentarà exactament de la quantitat d’humitat que necessita en un període de temps específic.

El nivell d’humitat de la mescla del sòl sempre es mantindrà estable i aquí ja no és el cultivador, sinó la planta en si mateixa, que regularà la quantitat d’aigua que es pot beure en un període de temps determinat, en determinades condicions i circumstàncies de temperatura. . Podeu familiaritzar-vos amb alguns dels vídeos que distribueixen a la xarxa jardiners i floristes experimentats per tal de demostrar les característiques d’aquest mètode de metxa per regar violetes.

Però cal tenir en compte que aquest mètode pot no ser adequat per a totes les plantes, ja que també en té el propi limitacions, a la qual no podem tancar els ulls i ignorar-los:

• el mètode de metxa és adequat per regar plantes només en època càlida, ja que a l'hivern l'aigua del recipient es refredarà massa ràpidament i, per tant, la temperatura de l'aigua ja no serà adequada per a la planta. A més, les violetes generalment no suporten que el sistema radicular estigui de sobte al fred (de seguida donen una certa reacció a una cosa així amb la seva aparença) que empitjora, les flors es tornen descolorides i poc visibles. Un sistema radicular hipotèrmic no té immunitat, per això pot ser susceptible a qualsevol malaltia;
• perquè el reg sigui uniforme, són adequats contenidors molt petits, la seva mida no pot superar els 7x7 centímetres. Si el sòl rep humitat desigual, la massa verda creixerà abundantment, mentre es produirà un dany a la floració; s’aturarà o les flors quedaran molt difuminades i febles.

Sòl per a violetes

Per descomptat, la pregunta que preocupa molts cultivadors de flors és quin sòl és el més adequat per a les violetes d’interior. El violeta arrela millor en terres més fluixos i fluixos, que haurien de ser perfectament transpirables i que la humitat hagi de passar bé. És important que el sistema radicular de la planta no sigui deficient i que es desenvolupi correctament.

També és important que el sòl pugui retenir la humitat, però al mateix temps ho fa amb molta cura perquè el sistema radicular no comenci a pudrir-se i no es desenvolupin diverses malalties i bacteris. També és molt important que l’índex d’acidesa estigui dins del rang normal.

El violeta s’adapta perfectament en sòls lleugerament àcids, si l’acidesa augmenta o disminueix, la flor pot aturar l’assimilació normal de nutrients i minerals i, per això, es produeix la inanició. Com a resultat, la violeta s’estressa, els processos de creixement i desenvolupament s’alenteixen, la flor es torna completament poc atractiva i discreta. Precisament a partir d’aquestes subtileses es formen en el futur totes les plantacions reeixides i un resultat decoratiu.

El creixement de les violetes s’alentirà, els cabdells cauran, que ni tan sols han tingut temps d’obrir-se. Si el sòl resulta massa àcid, les fulles joves s’arrissaran gradualment, es deformaran i s’esmicolaran gradualment.

Pel que fa a la composició química de la plantació, la presència de substàncies com el nitrogen i el fòsfor, els seus compostos més complexos, així com sals de potassi i microelements, és obligatòria per a les violetes una sèrie de macroelements. El ferro, el calci i el bor han d’estar presents, ja que contribueixen al creixement de la massa verda de la planta, comença a sentir-se molt més còmoda i forta.

Per descomptat, val la pena recordar que el sòl pot convertir-se en l’entorn que durà a terme la prevenció de malalties. Els jardiners i floristes més experimentats donen els seus consells i recomanacions. Per exemple, el sòl es pot tractar amb una solució de manganès o es pot utilitzar fitosporina per a aquests propòsits, que no només satura el sòl, sinó que també augmenta la immunitat de la planta.

El violeta prefereix créixer en petits contenidors, però el sòl que hi ha al seu interior es pot esgotar molt ràpidament i es pot privar de nutrients. Per tant, el productor ha d’alimentar les plantes de manera oportuna, així com trasplantar les mores en nous contenidors a temps, de manera que la planta tingui on alimentar-se amb totes les substàncies i microelements més necessaris.

El millor és utilitzar sòls ja fets, que es venen a botigues i vivers especialitzats, i que només es destinen específicament a Saintpaulias i cultius de violeta domèstics d’interior. Es recomana llegir la composició del sòl i assegurar-se que és exactament el sòl ideal per a les violetes.

Malauradament, molt sovint la barreja de sòl adquirida pot no ser de la millor qualitat. Els productors experimentats recomanen afegir una mica de perlita, vermiculita i fibra de coco al sòl preparat, ja que són desintegrants d’alta qualitat i poden millorar significativament l’estat del sòl, la seva qualitat.

Això significa que el violeta també se sentirà còmode. Però val la pena adherir-se a la mesura, perquè de vegades és possible amb aquests additius provocar la podridura del sistema arrel i, aleshores, serà gairebé impossible salvar les violetes de condicions tan desfavorables.

En general, el jardiner pot cuinar tot sol barreja de sòl, barrejant alguns ingredients molt importants per a això. Per a les violetes, es necessiten les substàncies següents i, en conseqüència, proporcions:

1. torba de gran amarratge: serà necessària una part;
2. un tros de terra de coníferes. Però aquí val la pena tenir en compte que les terres de coníferes es poden collir de manera independent. De fet, es tracta de la capa superior d’agulles, que es troba sota les coníferes i els arbustos;
3. tres trossos de terra frondosa;
4. dues parts de terra sòlida;
5. sorra de riu gruixuda, també podeu utilitzar una part de perlita si no hi ha sorra.

No ens hem d’oblidar del drenatge, ja que a causa d’ell es pot mantenir la salut i el benestar de la plantació. L'argila expandida o el carbó vegetal, que es subministra en trossos i té una fracció diferent, és perfecte com a drenatge, però podeu utilitzar carbó vegetal de la mateixa fracció, cosa que no empitjorarà la planta.

Gràcies a aquests additius, serà possible regular el nivell d’humitat del sòl, així com eliminar o adsorbir algunes impureses nocives que tendeixen a acumular-se al sòl com a conseqüència de la seva sobresaturació amb diverses substàncies, o pel fet que les normes de reg en algun moment van ser violades pel jardiner.

Biohumus És una substància que també s’ha demostrat remarcablement com a additiu al sòl per a les violetes. Els jardiners experimentats diuen que el biohumus es pot utilitzar com a component per preparar un substrat només per a violetes; això requereix aproximadament el quaranta per cent de vermicompost i el seixanta per cent de forn en pols, de manera que amb el pas del temps el vermicompost no es converteix en pedra i, en conseqüència, no danyar la plantació de flors.

Acidesa del substrat - el valor és lluny de ser constant i, amb el pas del temps, pot canviar notablement.Qualsevol canvi en l’acidesa pot provocar canvis en l’aspecte de les plantacions. La forma i el color de les fulles poden canviar notablement, la flor comença a créixer molt més lentament, la floració s’atura. Tot plegat hauria d’atreure l’atenció dels cultivadors i donar un senyal que alguna cosa no va bé amb la flor i que la raó pot ser el canvi d’acidesa.

L’acidesa es pot mesurar gràcies a un dispositiu especial, només pensat per a això, si el jardiner no disposa d’aquest dispositiu, que és bastant natural, llavors podeu comprovar el nivell d’acidesa del sòl d’altres maneres.

Per descomptat, ara us explicarem quins són aquests mètodes.

1. Podeu agafar un parell d’envàs, independentment del material que faran aquests envasos: pot ser ceràmica o vidre. Es col·loca una petita quantitat de terra lleugerament humitejada, una mica de vinagre s'escola al primer recipient. Si l’entorn del sòl és alcalí, la terra xiularà una mica;
2. També s’aboca una mica de terra al segon recipient i s’hi escampa una mica de refresc. Si el sòl és àcid, començaran a aparèixer petites bombolles de gas, que ho informaran immediatament;
3. Si el productor no va rebre absolutament cap reacció de les seves accions, això indicarà que el sòl a la seva disposició és completament neutral.

Si un cultivador vol reduir el nivell d’acidesa al sòl, pot fer-ho amb seguretat pel seu compte i a casa. Per fer-ho, n’hi ha prou d’utilitzar farina de dolomita. I si s’ha d’augmentar lleugerament l’acidesa, els orgànics són ideals per a això, per exemple, la torba. El més important és dur a terme aquests procediments amb molta cura, fer-ho d’acord amb totes les condicions i regles, en cas contrari es pot fer malbé la qualitat del sòl.

Violeta: com triar l’olla adequada

El violeta és una planta a la qual no li agraden realment els grans recipients ni testos. Convencionalment, el violeta es divideix en diversos tipus: es tracta de plantes grans, mitjanes i en miniatura. Tots tenen un sistema radicular superficial i, per tant, no es requereix una gran quantitat de substrat per plantar violetes.

A la natura, un violeta pot créixer en sòls rocosos i se sent completament tranquil en aquestes condicions. Per tant, fins i tot si la violeta va resultar ser voluminosa i molt gran, en tindrà prou una olla petita, el diàmetre de la qual amb prou feines arriba als dotze centímetres.

Si el violeta és molt jove, en general es poden adaptar olles molt petites, el diàmetre de les quals no supera els cinc centímetres, ja que es distingeixen per la seva lleugeresa i durabilitat i, a més del propi cultivador, aquests contenidors són molt econòmic, el que significa que estaran disponibles per a tothom que decideixi comprar-los.

Però aquests contenidors tenen menys. Resideix en el fet que aquests contenidors pràcticament no deixen passar l’aire. Per tant, cal tenir cura de crear manualment forats de drenatge perquè les arrels es ventilin i perquè l'excés d'humitat no s'acumuli a l'olla, sinó que en surti. La permeabilitat a l’aire i la permeabilitat a l’aigua són factors importants per al desenvolupament i el creixement de les violetes i no s’han d’oblidar.

Si el cultivador només té un recipient gran o una olla gran i el jardiner hi ha plantat una violeta molt petita o mitjana, el més probable és que no produeixi un creixement i una floració normals.

Això es deu a diversos motius significatius als quals heu de prestar atenció:

• si la flor creix en un test molt gran, augmentarà principalment la massa verda i això provocarà greus danys a la floració. Per tant, aquest és un dels primers motius pels quals les violetes no s’han de plantar en recipients i testos grans;
• fins que el sistema radicular es desfaci sobre tot el volum del substrat, el violeta no mostrarà absolutament cap floració i un creixement normal.Haureu d’esperar fins a dos anys abans que el cultivador noti la floració. No molts poden esperar tant, perquè de fet, molts productors coneixen les meravelloses propietats de les violetes i, per tant, intenten obtenir aquest resultat insuperable al més aviat possible;
• l'excés de terra, que no queda trenat pel sistema radicular, pot romandre humit durant molt de temps, de manera que el substrat esdevé àcid. Aquest entorn esdevé favorable per al desenvolupament de bacteris i espores de fongs, que poden provocar malalties del sistema radicular. A més, a les plagues i als insectes els encanta reproduir-s’hi. Si aquest aspecte no es descobreix a temps i aquest problema no es resol, donarà lloc al fet que la flor morirà i, per descomptat, el mateix florista no tindrà temps per salvar-la. Com a resultat, va morir un gran nombre de plantacions, en les quals la florista va gastar no només recursos físics, sinó també materials.

Pot ser utilitzat plàstic olles que es venen en grans quantitats en botigues especialitzades. Els envasos de plàstic també tenen una superfície acanalada que permet col·locar el contenidor lleugerament en una posició elevada per sobre del palet. Aquest aspecte ajuda a saturar el sistema radicular d’oxigen, cosa que significa que les arrels es desenvoluparan correctament i que la planta demostrarà un excel·lent resultat de creixement i desenvolupament.

Ceràmica les olles estan cobertes amb esmalt especial, tenen un aspecte bastant decoratiu. Però, tot i així, tenen el seu desavantatge, que és que la ceràmica no pot passar oxigen, cosa que significa que el sistema radicular no respira gens. A més, les olles de ceràmica són molt pesades i necessiteu una quantitat impressionant per comprar-les.

Si al cultivador li agraden molt les característiques externes que tenen els envasos de ceràmica, pot adquirir-los, però aturar la seva elecció en aquelles olles que no estiguessin cobertes d’esmalt.

Per descomptat, no són tan atractius i estètics com les olles amb esmalt, però al mateix temps poden passar una quantitat suficient d’oxigen i aire per les seves parets, i les violetes se senten més còmodes i millors. Però també podeu eliminar de manera independent, independentment, algunes imperfeccions estètiques, per a això podeu comprar un test o algun tipus de test preciós, en el qual es col·locarà un recipient de ceràmica amb un test. Cobriran totes les imperfeccions externes d’una olla de ceràmica sense vidre que hi ha a sota.

D'acord, aquesta serà una bona sortida, a més, aquí la floristeria podrà triar independentment quines olles vol veure al seu lloc, per què li agraden i en quin estil seran les seves plantacions, sobretot tenint en compte que habitacions, apartaments i locals, on es planten violetes, hi pot haver diferents solucions arquitectòniques i de disseny.

Adob per a violetes

Quan les violetes encara són molt petites, s’han d’alimentar amb substàncies que contenen nitrogen, perquè en aquest cas la massa verda creixerà molt més ràpidament i la roseta de les fulles es formarà com una plantació de ple dret que farà les delícies dels ulls. Les violetes, gairebé a punt per florir, també s’han d’alimentar amb fertilitzants, dominats per substàncies com el fòsfor i el potassi.

A més, les flors sempre necessiten saturació vitamínica i també han de rebre una quantitat suficient d'altres oligoelements i macronutrients perquè la floració sigui abundant, intensa i molt decorativa. Per tant, els cultivadors de flors més experimentats aconsellen comprar fertilitzants complexos en forma líquida, hi hauria d’haver molts components. Aquests fertilitzants, que el florista tria per alimentar les plantes, haurien d’estar dissenyats només per a plantes d’interior de floració ornamental, amb les quals les violetes estan directament relacionades.

Pel que fa a la freqüència de vestir-se, no s’ha de fer més de dues vegades al mes.El vestit superior es pot combinar amb el reg, especialment amb el mètode on es realitza el reg a través de la paella, ja que d’aquesta manera totes les substàncies i components més necessaris penetraran al sistema radicular molt més ràpidament.

No es poden prendre fertilitzants en dosis i concentracions massa elevades, és millor no alimentar la planta que sobrealimentar-la, ja que a causa de la sobrealimentació pot morir o el seu aspecte es deteriorarà massa i la flor no serà fàcil de restaurar. Tampoc no us heu de descuidar el vestit superior.

En aquest cas, per la seva aparença, la planta demostrarà immediatament que hi ha alguna cosa que no passa, el creixement de les violetes es farà lent, gairebé imperceptible, les fulles i les tiges deixaran de ser fresques i elàstiques; s’esvairan, la floració s’aturarà , o es mantindrà, però serà molt feble, pràcticament indescriptible.

Després de plantar violetes o trasplantar-les en un recipient nou, els nutrients del nou substrat desapareixen al cap d’uns dos mesos i, després d’aquest temps, el cultivador hauria d’estar preparat per tornar a saturar la barreja del sòl perquè la planta torni a rebre tot el rastre necessari. elements, vitamines, nutrients. Sense elles, les violetes duraran poc temps i poden morir en poc temps.

En general, no es pot dir que les violetes siguin molt exigents en alguns tipus d'alimentació de plantes. Si el cultivador no té fertilitzants especialitzats específicament per a violetes, es poden fertilitzar de forma segura amb l'ajut de fertilitzants complexos destinats a verdures.

El fet és que també inclouen totes les substàncies i oligoelements necessaris: nitrogen i fòsfor, potassi i ferro, i moltes altres substàncies que tenen un paper important en el creixement i desenvolupament, la floració de les violetes.

Proporcionen la síntesi d’enzims, que només permeten utilitzar l’energia del sol de manera competent i racional. Les vitamines i els aminoàcids estimulen perfectament la plantació, el sistema radicular es fa més ramificat i més fort, la planta es fa més gran i més decorativa.

Però val la pena deixar d’alimentar-los o tallar-los si la planta està malalta o es debilita a causa que en algun moment la violeta va ser atacada per plagues xucladores. Durant les temperatures extremes, tampoc no s’hauria d’aplicar sota la planta, ja que en aquest moment és poc probable que pugui percebre l’alimentació, ja que tota la seva força es destinarà a suportar temperatures extremes i a reforçar la seva immunitat.

I després de plantar o trasplantar violetes a un nou lloc en un contenidor nou durant dos mesos, és millor no alimentar la planta, ja que la violeta s’alimentarà amb aquelles substàncies i oligoelements que es troben al substrat, i mentre ho fa si no s’utilitzen tots, la fertilització addicional es considerarà una sobrealimentació.

Com a profilaxi de certs fongs, malalties víriques i bacterianes, de vegades es recomana regar violetes amb una solució a base de fitosporina. El reg es duu a terme un cop al mes, també afecta efectivament el fet que la planta no forma formacions putrefactives.

El medicament es pot comprar a una botiga especialitzada en jardineria i també es pot comprar al viver, on es compren els materials de plantació. El paquet conté instruccions sobre com diluir adequadament el medicament, a més, es pot emmagatzemar en forma diluïda durant molt de temps.

Un paquet és suficient per regar les plantes durant tota la temporada i per protegir les violetes de qualsevol desgràcia que pugui ser molt perillosa per a aquestes plantes durant tota la temporada.

Les violetes d’interior, com ja hem indicat, creixen i es desenvolupen millor en contenidors molt petits i molt compactes. Els cultivadors de flors experimentats saben molt bé que la mida òptima del test no pot superar el terç d’una roseta violeta.

L’estoc de sòl també és petit, per tant, a mesura que creix la planta, es recomana plantar violetes en testos i contenidors més grans. Els exemplars més vells ja no hauran de créixer i, per tant, continuaran prosperant en testos de mida estàndard.

Aproximadament un terç del sòl es pot treure de sota de les arrels, però se substitueix per un substrat fresc i més nutritiu, que esdevindrà la base per alimentar les violetes en el futur. Observant aquestes regles elementals, no només es pot salvar la vida de les plantacions, sinó també enfortir-les, fer-les molt brillants, memorables, diferents de moltes altres plantes que també creixen en condicions interiors.

Quan s’ha de trasplantar una violeta

Les violetes normalment, amb tota la seva aparença, poden indicar que simplement cal trasplantar-les a un contenidor nou o a un sòl nou. Això ho demostren alguns fets i signes i ara els enumerarem:

• la planta comença a créixer molt lentament, i això es nota a simple vista;
• la floració blanca comença a aparèixer a la superfície del sòl, que s’assembla més a la sal, així com a altres signes de que s’ha violat la tecnologia agrícola i que cal trasplantar la planta a un nou lloc de creixement;
• la part inferior del tronc a la violeta està exposada i s’ha d’aprofundir. En general, és millor trasplantar la planta a un lloc ja nou en un recipient nou;
• el sistema arrel ha omplert tot l'espai del contenidor i no té prou espai per créixer normalment més.

Quan el violeta es troba en una fase de floració abundant, només s’ha de trasplantar en els casos més extrems, si no hi ha cap altra sortida. Normalment, en aquests casos, la floristeria no se centra en el fet que la flor no pugui florir normalment en aquest moment; aquí estem parlant de preservar la plantació, ja que en cas contrari pot morir simplement.

No s’ha de trasplantar una planta sana en el moment en què floreixi, ja que en aquest moment hi ha una gran probabilitat que la flor experimenti un estrès sever i la floració hagi d’esperar molt de temps. En general, és clar, en aquest cas, és millor esperar fins que s’acabi la floració real de les violetes. No heu de trasplantar la flor a l'hivern; és millor planificar aquest procediment a la primavera.

Però en qualsevol altre moment, la violeta es pot trasplantar completament a un altre recipient i la floristeria pot estar segura que no causarà absolutament cap dany ni dany a la planta.

Podeu trasplantar una violeta de diferents maneres: transbordament, amb la substitució total o parcial del sòl. Aquí el mateix jardiner tria, en funció de les seves habilitats i habilitats, i del resultat que vol obtenir del trasplantament.

Al seu torn, us explicarem cada mètode de trasplantament de violetes perquè el cultivador tingui una imatge més completa d’aquests processos i pugui triar un mètode d’acord amb les seves habilitats i habilitats, d’acord amb la seva experiència i coneixement.

No demanem que s’utilitzi només un d’aquests mètodes, perquè el trasplantament està determinat en gran part per l’estat general de la planta, que en cap cas s’ha d’oblidar.

Comencem amb una descripció del trasplantament per mètode de transbordament. El sistema radicular de les violetes no està molt ben desenvolupat, de vegades és millor no alliberar-lo del vell terró, en cas contrari és molt probable que es danyin les arrels. Aleshores és millor utilitzar aquest mètode de trasplantament de plantes. En aquest cas, s’ha de seleccionar el nou contenidor perquè sigui una mica més gran que l’olla anterior.

Es col·loca una petita capa de drenatge a la part inferior, que eliminarà l’excés d’humitat del recipient i a la part superior es col·loca una capa del substrat renovat. A continuació, la floristeria tanca amb cura un grum de terra, que també té un sistema d’arrels violetes, i s’ha de fer amb molta cura, s’aboquen tots els buits als costats i s’utilitza un nou substrat. A continuació, la flor es rega amb aigua tèbia i assentada, poseu-la en un lloc permanent, on creixerà sense cap esforç del propi cultivador.

Trasplantament de substitució del sòl - Aquí donarem instruccions pas a pas perquè el productor tingui més clar què se li demana. La instrucció serà especialment útil per als cultivadors de flors sense experiència.El motiu del trasplantament pot ser una afecció dolorosa de la planta i, en aquest cas, la violeta s’ha de trasplantar amb urgència a un altre recipient, per a això mitjançant un mètode com substituir completament el vell substrat per un de nou.

El trasplantament s’utilitza no només per a plantes joves, sinó també per a violetes més velles. Aquest mètode té l’avantatge que quan el sistema radicular s’allibera del sòl vell, el florista pot examinar l’estat del sistema radicular amb els seus propis ulls; pot eliminar immediatament les arrels danyades o malaltes, així com eliminar els peduncles inferiors i els vells peduncles, que ja no donaran absolutament cap resultat en el creixement i el desenvolupament, però interferiran amb la planta, fent que el seu aspecte sigui totalment poc atractiu.

En aquesta part de l'article, us explicarem per fer aquest trasplantament, preservant la planta i no causant-li cap dany addicional:

1. el substrat s’humiteja, perquè serà molt més fàcil treure’l del recipient antic;
2. llavors es prepara per endavant un contenidor nou de la mida requerida. Si el productor va decidir no canviar el recipient i utilitzar el que hi havia abans, s’hauria de netejar idealment de dipòsits de sal o d’altres signes que alguna cosa també hi havia crescut abans. A més, el recipient està completament desinfectat per matar tots els bacteris i totes les plagues;
3. es col·loca una capa de drenatge a la part inferior: pot ser una capa d’argila expandida ordinària. Però primer també es desinfecta; per a això, es rega amb una solució de manganès o amb aigua bullint;
4. una capa de mescla de terra fresca s’allisa sobre la capa de drenatge, s’ha de fer un portaobjectes al centre del recipient i després s’hi col·locarà una flor;
5. el sistema radicular s’allibera acuradament del vell substrat i s’inspecciona si hi ha danys o plagues. Si el productor troba parts de les arrels podrides o danyades, s’han d’eliminar amb molta cura i s’han d’empolvorar les ferides amb carbó triturat. Si els danys són molt abundants i greus, les arrels sanes també s'han de tractar amb fungicides, que només són necessaris per combatre els fongs i la podridura.

El sistema radicular de la planta es col·loca en un test nou, s’omple de substrat fresc fins a les fulles inferiors, s’ha de sacsejar una mica l’olla per tal que el sòl ompli el recipient de manera uniforme, sense perdre ni un sol buit.

El recipient amb la violeta es deixa a l’ombra parcial durant aproximadament un dia, de manera que durant aquest temps la flor tingui temps d’adaptar-se a condicions ambientals completament noves i perquè les seves ferides tinguin temps de curar-se. A més, la flor es pot regar i afegir a fungicides per regar per reforçar el sistema radicular. Si cal, podeu afegir una mica més de terra fresca, sobretot si comença a assentar-se i a exposar la tija de la planta.

El trasplantament pot no estar complet, però sí substitució parcial del substrat. En aquest cas, el millor és fer-ho per a plantes més joves. Se suposa que les violetes es planten en un contenidor nou de mida una mica més gran, el trasplantament també s'ha de dur a terme d'acord amb les regles que hem enumerat per a una substitució completa del sòl, però només el sòl que es pot esmicolar està sacsejat i la resta del substrat pot romandre al sistema arrel, no hi ha absolutament res de què preocupar-se.

Tot el que s’ha conservat, juntament amb les arrels, s’envia a un nou recipient i també s’escampa per sobre amb una barreja de terra fresca. D'acord, tots dos mètodes, si seguiu totes les regles, són perfectes per als cultivadors de flors que encara no tenen molta experiència en aquesta activitat, però voldrien millorar els seus coneixements i habilitats per plantar i trasplantar violetes d'interior.

Violeta: com podar les fulles i per què cal fer-ho

De vegades, no només és possible, sinó també necessari retallar les fulles de les violetes.Val la pena començar pel fet que la roseta de les violetes d’interior té un aspecte força atractiu i, en aquest estat, és molt important mantenir-la durant tot el cicle de vida de la plantació. Ha de ser proporcional i també ha de constar de tres files de làmines. El centre de creixement no s’ha d’engruixir amb fullatge, en cas contrari significa que es van incomplir inexorablement les normes de plantació.

Si, no obstant això, va passar això, es recomana eliminar les fulles inferiors, que gradualment van començar a tornar-se grogues i deformar-se. Arrencar les fulles no és gens difícil: cal prémer amb la ungla a la base i després descargolar-la i recollir-la. Si hi ha diverses fulles alhora, el tronc de la flor pot quedar nua després de treure-les. A continuació, podeu afegir una mica de barreja de terra fresca a la terra, trasplantar la flor una mica més profund del que era abans.

La floristeria assigna podes de violetes en diversos casos. Entre elles hi ha situacions com eliminar l'excés de fulles per estimular una floració més brillant i exuberant de les pròpies plantes; per treure la part superior d’una violeta, ja envellida, es rejovenirà i la floristeria amb l’ajut d’aquest procediment donarà a la planta una nova vida.

A més, la poda es porta a terme només per eliminar les fulles i brots danyats o malalts, i perquè la malaltia no comenci a propagar-se a parts sanes de la planta.

Alguns cultivadors es pregunten què s’ha de fer amb un violeta quan s’atura la seva floració. Durant la floració, s’han d’eliminar els peduncles marcats i secs de la planta perquè no interfereixin amb la floració de les noves flors i per no malmetre l’aspecte general de la planta.

Quan hagi florit l’última flor, s’ha de donar temps a la violeta perquè pugui descansar i guanyar una mica de força nova. Fulles malmeses i malmeses, fulles que s’han assecat - s’han d’eliminar de l’arbust, també val la pena cuidar la planta perquè es recuperi més ràpidament - les files inferiors de fulles de la sortida es trenquen d’acord amb les normes de poda , també és millor moure el violeta a un nou contenidor amb terra renovada.

Si la floristeria no va planejar inicialment aquest esdeveniment, val la pena alimentar-la amb fertilitzants amb un alt contingut de nitrogen per a aquests propòsits, de manera que la violeta comenci a fer noves fulles en lloc del que la florista va tallar diligentment per renovar la planta.

Cures violetes a l’hivern

A l’hivern també s’hauria d’organitzar una cura correcta i correcta del violeta. Per fer-ho, heu de complir diverses regles i condicions:

• la flor ha de rebre una il·luminació suficient amb fito-làmpades i il·luminació fluorescent. També poden ser làmpades fluorescents que brillin durant 12-14 hores al dia. L’hora fosca del dia per a les violetes no hauria de ser superior a vuit hores, en cas contrari la planta començarà a mostrar amb tot el seu aspecte la manca d’il·luminació;
• s’ha de mantenir la temperatura ambient a vint graus. En aquest cas, s’han d’excloure baixades fortes i fluctuacions de temperatura. No hi ha d’haver ràfegues de vent fortes; durant la ventilació, també cal excloure qualsevol possibilitat que comencin les corrents d’aire;
• regar les violetes es requereix regularment, cosa que fa que sigui aigua tèbia i assentada. El reg es realitza fins a tres vegades a la setmana, tot dependrà de l'estat general de la planta;
• s'hauria d'augmentar la humitat de l'habitació on creix el violeta. Els aparells domèstics, contenidors amb aigua, palets plens d’argila expandida humida o còdols són els més adequats per a això. En general, els cultivadors de flors poden, en aquest cas, fer absolutament qualsevol truc perquè la planta estigui en condicions còmodes;
• en els fronteres freds sota de les violetes, és millor instal·lar-hi posavasos de plàstic o de fusta, el gruix dels quals serà d'almenys tres centímetres.Així, les arrels de la flor estaran protegides de la hipotèrmia, cosa que significa que el violeta creixerà i es desenvoluparà normalment en aquestes condicions;
• les fulles violetes no han de tocar en cap cas la superfície freda del vidre de les finestres, i el mateix florista hauria de vigilar-ho.

En general, resumint tot el que hem descrit en aquest article i del que hem parlat, podem concloure que el productor no només obtindrà molta experiència en la cura de les violetes, sinó també un plaer real. Rebent tot el que necessita la flor, en agraïment delectarà el cultivador amb la seva floració brillant i decorativa, i no una vegada, sinó diverses vegades a l’any.

Un aroma delicat emana de les flors, poden ser de diferents formes i mides, segons la varietat i l'espècie. Per tant, les violetes són excel·lents tant per a cultivadors de flors experimentats com per a aquells que no tenen experiència ni coneixement en el cultiu d’aquestes plantes, però els agradaria provar sort i obtenir un resultat increïblement brillant i decoratiu.